Les etapes poètiques de Josep Carner (2). Per als "literaris".

2a. L’EVOLUCIÓ DEL NOUCENTISME (1912-1920)

Carner comença aquesta segona etapa editant Les monjoies (1912), és un volum poètic que provoca un abans i un després dins el programa noucentista. En aquest, s’hi plasma el rebuig per tot allò que sigui d’un virtuosisme extremat, així com també de tota poesia elegant i cuidada lingüísticament. És a dir, ens trobem amb un Josep Carner que precisament s’allunya de la poesia que ell havia conreat en la primera etapa, se’n desdiu, ara ja no l’atreu, vol trencar amb tot allò que ha fet anteriorment.

En aquesta obra Carner ens mostra alguns dels seus ingredients dins la seva poètica, per exemple, apareix un jo poètic que donarà una peculiar i nova perspectiva a tot allò que fita, que observa. És un jo literari, com comenta Jaume Aulet, que s’integra dins del poema res més que dissimular la veritat del que veu. Així doncs, actua d’una manera subjectiva.

Aquest jo poètic ara ha deixat de banda l’humor i la ironia de la primera etapa per ser més líric, per reflexionar d’allò que contempla del món forani. És per aquesta raó que en aquesta etapa Carner és més individualista, escèptic, es veu la solitud, el desengany o la melangia que sent davant d’allò que no tornarà, tot expressat de manera ben emotiva.

El 1914 Carner publica Auques i ventalls i La paraula al vent. Pel que fa al primer, és el darrer exemple de poesia noucentista que ens lliurarà el poeta, ara cantarà a la ciutat i als seus canvis al llarg de dotze mesos i la visió personal del poeta davant d’aquests canvis. Carner cantarà a una ciutat irreal, a una ciutat que idealitzada de manera irònica i en la qual pretén ser civilitzador i conductor d’una moralitat. En la visió de la ciutat també hi ha lloc per a la tragèdia de la vida quotidiana, que trencarà amb allò establert.

Pel que fa al segon poemari, La paraula al vent, Carner ens parla d’una història d’amor també al llarg d’un any natural i influïda per un fracàs sentimental real. És en aquests poemes on apareix un Carner més adult, més madur a l’hora d’abordar aquests temes. Per tant, els temes que més sobresortiran seran el descontentament, l’enyorament i la seva tristesa, tot des d’un jo poètic que afrontarà el desengany amorós. Carner ens parlarà d’un amor amb un caire més reflexiu, intel·lectualitzat d’antuvi. Però cal que quedi ben clar que l’afrontament del tema de manera més culta no en nega pas el sentiment de la paraula quan l’expressa. Ara ja no es veurà la subjectivitat, gràcies al jo líric en primera persona que ho evitarà. Carner mostra la seva tristor perquè l’amor fuig i ho plasma amb uns mots planyencs.

La paraula al vent (1914) també deixa veure que Carner ha begut de la poesia anglesa, amb la meditació i l’ús del jo més líric a la recerca de la moralitat perduda. També retorna a l’ús dels símbols, quan empra l’àngel o el mirall, per exemple. 

El noucentisme ha entrat en crisi pels volts del 1918 i tot pels canvis econòmics de l’època, és en aquest context que el nostre poeta decideix treure a la llum dos poemaris més: Bellaterra, bella gent (1918), en el qual idealitza al poble i a la seva gent. És en aquest poemari que ens trobarem davant la presència del Carner més detallista de sempre.

L’altre poemari és L’oreig entre les canyes (1920), que porta un títol que ens remet a un poeta anglès, W.B. Yeats. Dins del recull destaquen els poemes més curts on el poeta s’inspira en el seu entorn, és a dir, allò que li entra directament pels ulls, rep l’input i ho plasma, també hi fitarem les coses que afecten al seu jo personal, les seves emocions. Carner ho expressa de manera planera i tranquil·la a mode de reflexió, no hi trobarem pas un poeta exaltat. És aquí on el poeta s’adreça al públic lector amb un llenguatge senzill, però que de cap manera no nega el seu treball poètic.

(Font: Aulet, Jaume, Estudi preliminar dins Supervivient d'un cant remot. Antologia poètica, Edicions 62, Barcelona)

(Imatge extreta de: lletres.net)



!!EXERCICIS:

1. Cerca informació de la Mancomunitat de Catalunya (1914) i comenta els punts principals del seu programa ideològic i cultural.

2. Reflexiona la manera com la Mancomunitat de Catalunya va poder influir a Josep Carner en aquesta etapa.

2. Realitza un petit esquema o idees més destacades de com escrivia "el príncep dels poetes" en aquesta segona etapa.