El soldadet de plom. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.

EL SOLDADET DE PLOM

Hans Christian Andersen

Hi havia una vegada un jogueter que va fabricar un exèrcit de soldats de plom, molt drets i elegants. Cadascun portava un fusell a l'espatlla i una jaqueta vermella. Al jogueter no li va arribar el plom per fer l'últim soldadet i el va haver de deixar sense una cama.

Ben aviat, els soldadets es trobaven en la vitrina d'una botiga de joguines. Un senyor els va comprar per regalar-los al seu fill, com a regal d'aniversari. Quan el nen va obrir la caixa, en presència els seus germans, el soldadet sense cama li va cridar molt l'atenció. 

Davant de l'entrada, hi havia una preciosa ballarina de paper. Portava una faldilla rosada de tul i una banda blava sobre la que brillava un lluentó. La ballarina tenia els braços alçats i una cama aixecada cap enrere, de tal manera que no se l'arribava a veure. Era molt bonica!

-És la noia perfecte per a mi, -va pensar el soldadet de plom, convençut que a la ballarina li faltava una cama com a ell. Aquella nit, quan ja tots a la casa se n'havien anat a dormir, les joguines van començar a divertir-se. El trencanous feia tombarelles mentre la resta de joguines ballaven i corrien per totes bandes. Les úniques joguines que no es bellugaven eren el soldadet de plom i la bonica ballarina de paper. Immòbils, es miraven l'un a l'altre. De sobte, varen tocar les dotze de la nit. La tapa de la caixa de sorpreses es va obrir i va saltar un follet amb expressió malvada.

-Tu què mires, soldat - va cridar.

El soldadet va seguir amb la mirada fixa endavant.

-D'acord. Ja veuràs el que et passarà demà -va anunciar el follet.

A l'endemà, el nen va jugar una estona amb el seu soldadet de plom i després el va posar a la vora de la finestra, que estava oberta. Llavors, un cop de vent va fer caure el soldadet finestra avall.

-Puc baixar a buscar el meu soldadet? -va preguntar el nen a la minyona. Però ella s'hi va negar, perquè plovia molt.

A fora, uns nens del carrer jugaven sota la pluja. Varen ser ells els que van trobar el soldadet de plom de boca terrosa.

-Fem-li un vaixell de paper! - va cridar un dels nens.

El nois varen fer un vaixell amb un diari vell, van col·locar-hi el soldadet i el van posar a navegar. El soldadet es mantenia eixerit mentre el vaixell de paper es deixava endur pel corrent. Aviat es ficà en una claveguera i per allà va seguir navegant. El vaixell es va anar mullant i poc a poc el soldadet es va anar enfonsant, quan de sobte un peix molt gran se'l va menjar. El peix, amb el soldadet a l’estómac, va nedar per tot el canal fins arribar al mar...

-Crec que no tornaré a veure mai més la ballarina, -va sospirar amb tristesa. D'altra banda, la sort va voler que uns pescadors passessin per allà i atrapessin el peix amb la seva xarxa. Poc temps després, el peix fresc ja estava al mercat, just on feia les compres la criada de la casa del nen. La criada es va decidir a comprar el peix més gros: el que tenia el soldadet de plom dins. A l’hora de preparar el sopar, va agafar el ganivet i va començar a preparar el peix per introduir-lo al forn i de cop de dintre la panxa va sortir el soldadet:

-És el soldadet que li va caure al nen per la finestra! - va exclamar. 

El nen es va posar molt feliç quan va saber que el seu soldadet de plom havia aparegut.

El soldadet es va trobar amb la seva estimada ballarina. Hagués plorat d'emoció si hagués tingut llàgrimes, però es va limitar a mirar-la. Ella el mirava també. De sobte, el germà del nen va agafar el soldadet de plom dient:

-Aquest soldat no serveix per a res. Només té una cama. A més, fa pudor a peix. El noi va llençar el soldadet de plom al foc de la xemeneia. El soldadet va caure de peu enmig de les flames. Els colors del seu uniforme desapareixien a mesura que es desfeia. Sense adonar-se’n, una ràfega de vent va arrencar la ballarina de sobre la lleixa i la va portar com una au de paper fins el foc, al costat del soldadet de plom. Una flamarada la va consumir en un segon. A l'endemà, entremig de les cendres, el nen va trobar un tros de plom en forma de cor. Al costat, negre com el carbó, estava la cinta de la ballarina.

(Dibuixos de Mercè Llimona)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum d’aquest conte.
2. Canvia el final d’aquest conte clàssic.
3. Què has après llegint aquest conte? raona la teva resposta.
4. Cerca al diccionari quatre paraules que desconeguis d’aquest conte.
5. Escriu un sinònim de tres paraules assenyalades de color blau.
6. Opinió: què és el que més t’ha fascinat o cridat l’atenció d’aquest conte màgic per a la nit de reis?
7. Explica el significat de la frase feta: a boca terrosa
8. Comenta el significat de la següent frase en l’esdevenir de la història:

Aquest soldat no serveix per a res. Només té una cama. A més, fa pudor a peix.

9. T’ensenya alguna moralitat de cara a la vida quotidiana?
10. Busca a internet una mica d’informació del seu autor i escriu una petita biografia de quatre a vuit línies amb les teves paraules.