QUE ARRIBI SANT JOAN
Que arribi Sant Joan,
quan tot és joia i gatzara,
els nens petards encenen
colpits per la il·lusió.
La flama és la reina
de la festa per un dia,
i la gent la porta
amb satisfacció.
Catalunya està encoratjada
per ella,
molta foguera i poc bastió.
L’estiu oneja per bandera
i el foc defuig els mals esperits,
és ja una tradició
de molts segles,
sirenes, focs i neguits!
La muntanya del Canigó
és la mare teva,
i t’adoptem amb devoció.
Dóna goig enfillar
una guspira teva,
i unir el poble tot coratjós.
Ara és el solstici
qui governa,
calor, fa molt calor!
Tothom et vol portar
en l’ànima seva,
per sentiment i passió.
L’endemà,
acabada la revetlla,
el silenci encara
no impera,
els petards
encara esclaten,
els animals
s’amaguen,
i esperem
Sant Joan de nou,
l’any vinent,
si Déu vol!
Josep Maria Corretger
Cerdanyola del Vallès, a 22 de juny del 2012
(Imatge extreta de: denia.com)
!!EXERCICIS:
-Cerca tots els verbs que trobis en aquest poema i anomena el seu temps verbal.
-Realitza un petit resum de tres a cinc línies d'aquest poema.
-Escriu un text de cent paraules, amb un títol original i amb l'estructura de paràgrafs on parlis del foc, de la revetlla de Sant Joan, del simbolisme de la festa, si et fascina o no i perquè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada