dijous, 14 de juny de 2012

La vaca cega de Joan Maragall. Adreçat a l'ESO.


LA VACA CEGA


Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no, ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

















N.B. Si necessites ajuda, pots clicar en aquests links:





(Poema extret de: lanostraantologia.wordpress.com)

(Murals realitzats per: alumnat de 1r d'ESO, Institut J.V. Foix de Rubí)



!!EXERCICIS:

-Explica de què tracta aquest poema de La vaca cega, de cinc a vuit línies.

-Cerca quatre paraules que desconeguis del poema i anota el seu significat.

-Redacta dues oracions amb cadascuna de les paraules que desconeixies.

-Si t'atreveixes, compta el número de síl·labes que té cada vers i escriu la rima.

-Opinió: T'ha agradat el poema i el mural? Justifica la teva resposta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;