L'ocell de l'ànima. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.

L’OCELL DE L’ÀNIMA. DE MIJAL SNUNIT

Amagada en les profunditats dels nostres cossos viu l’ànima.

Ningú l’ha vist mai, però tots sabem que està allí. No només sabem, que està allí, sinó que també sabem que hi ha dins d’ella.

Dins de l’ànima, just al centre, hi ha un ocell que se suporta sobre una pota.

És l’ocell de l’ànima, i coneix tot allò que ens passa.

Quan algú fereix els nostres sentiments, l’ocell de l’ànima comença a caminar fent cercles, ple de tristesa i dolor.

Quan algú ens estima, l’ocell de l’ànima salta i canta, fa acrobàcies i mou les ales.

Quan algú pronuncia el nostre nom, l’ocell de l’ànima escolta amb molta atenció per esbrinar quin tipus de crida és.

Quan algú està empipat amb nosaltres, l’ocell de l’ànima s’encongeix com una bola i es queda callat i trist.

I quan algú ens dóna una abraçada, l’ocell de l’ànima creix i creix dins de nosaltres fins que gairebé ens omple del tot. Així de bé ens sentim quan algú ens abraça.

L’ànima viu en les nostres profunditats. Ningú l’ha vist mai, però tots sabem que està allí. Mai, mai ha existit una persona que no tingués ànima. L’ànima comença a viure quan naixem i mai ens abandona –ni tan sols un instant- en tota la nostra existència. És com l’aire que la gent respira des de que neix fins que mor.

Vols saber de què està fet l’ocell de l’ànima?

La resposta és molt senzilla: de CALAIXOS.

Aquests calaixos no poden obrir-se així com així…, i perquè cada un està tancat amb la seva clau especial!

Només l’ocell de l’ànima pot obrir-los.

Com?

Ah, això també és molt senzill: amb la seva altra pota.

L’ocell de l’ànima se sosté sobre una pota i amb l’altra (que amaga davall de l’ala quan està descansant) fa girar la clau del calaix que vol obrir, estira la nansa i deixa que tot allò que hi ha a l’interior, surti fora!

Com que hi ha un calaix per tot allò que percebem, l’ocell de l’ànima té molts, molts calaixos:

Un per estar content i un altre per estar trist;

Un per tenir gelosia i un altre per sentir-se feliç i satisfet;

Un per tenir paciència i un altre per impacientar-se.

També hi ha un calaix per odiar i un calaix per ser estimat.

Inclús hi ha un calaix per ser gandul i un altre per ser vanitós.

I també un calaix especial, per als teus secrets més íntims…, i aquest calaix gairebé mai s’obre. També hi ha uns altres calaixos, tants com tu siguis capaç de somniar.

De vegades pots dir a l’ocell quines claus ha de fer girar i quins calaixos ha d’obrir.

Unes altres vegades ell s’encarregarà d’escollir per tu.

Quan? Doncs, per exemple quan vols guardar silenci i manes a l’ocell de l’ànima que obri el calaix del silenci.

Però l’ocell, decidint pel seu compte, obre el calaix de les paraules i llavors parles i parles ni que no tinguis ganes de fer-ho.

Vols escoltar pacientment, però l’ocell de l’ànima obre el seu calaix de la impaciència i de seguida perds la paciència.

A vegades no pots sentir gelos. I a vegades et converteixes en una nosa quan només volies ajudar. L’ocell de l’ànima no sempre fa el que se li encomana que faci, i llavors s’organitzen unos embolics enormes.

En aquestes alçades ja hauràs comprès que cada persona és diferent perquè cadascuna porta un ocell de l’ànima diferent al seu interior. L’ocell que obre el calaix de la felicitat cada dia omple el teu cos de felicitat i llavors ets feliç.

Però si l’ocell obre el calaix de la ira continuarà empipat fins que hagi tornat a tancar-lo.

Un ocell que estigui trist obrirà els calaixos que et fan sentir malament.

Un ocell que estigui content obrirà els calaixos que et fan sentir bé.

Però sempre hem d’escoltar a l’ocell de l’ànima, perquè de vegades ens crida i no escoltem la seva crida. Quina llàstima!

Això és el pitjor que pot passar, perquè l’ocell de l’ànima només vol parlar-nos de nosaltres mateixos. Vol parlar-nos de sentiments que hi ha guardats dins dels seus calaixos.

Alguns de nosaltres sempre estem escoltant la seva veu. D’altres no l’escolten gairebé mai. I alguns només l’escolten una vegada en tota la vida.

Per això una bona idea -de nit, per exemple, quan tot està en silenci- escolteu a l’ocell de l’ànima que viu dins nostre.

(Traduït de Snunit, Mijal, (1993). El pájaro del alma. Fondo de Cultura Económica, México)

(Imatge extreta de: fce.com.ar)

!! EXERCICIS:

-Resumeix amb vuit o deu línies aquest conte tan meravellós.

-Que t'ha suggerit el conte? T'ha agradat o no i per què?

-Si ho desitges pots aportar un conte que sigui en català amb el seu autor o link d'on l'hagis extret.