El Sol, el Fred i el Vent. Conte. Adreçat a tot l'alumnat..

EL SOL, EL FRED I EL VENT

Conte tradicional bàltic

El Sol, el Fred i el Vent explicaven les seves gestes, amb arrogància. Volien demostrar qui era el més fort. “Sóc la font de la vida, dono llum i calor, però també puc cremar i inclús matar, i per això la gent m’estima i em respecta”, digué el Sol amb una brillantor especial als seus rajos.

“Ets un fanfarró!”, digué el Fred agitant els seus dits de rosada. « A l’hivern no tens res a fer llevat de quedar-te adormit darrere els meus gelats núvols. Sóc jo qui gelo els rius i els camps”.
El Vent que escoltava atentament, no s’atreví a dir res. Llavors passà per allí un camperol, saludà als tres i deixà anà: “És a tu a qui busco, estimat Vent”, i es tragué el barret. El Sol i el Fred se n’anaren enfurismats.

L’home i el Vent es vàren fer bons amics. Però aquell hivern el Fred trucà a la porta del camperol i li congelà fins i tot les entranyes. El Vent vingué a socórrer-lo amb una càlida brisa que li féu oblidar l’incident. Més tard arribà l’estiu, i un Sol terrible gairebé deixà al camperol com un pa rostit. Suava nit i dia sense trobar-se alleugerit… fins que el seu amic Vent li envià una brisa suau que li reconfortà l’oïda amb el seu tou xiuleig, així com el cos i l’ànima.

(Traduït de Cuentos del mundo, n. 17, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: rutabaobab.com)


!! EXERCICIS:

-Realitza un resum de sis línies d’aquest conte d’arreu del món.

-Com haguessis actuat si haguessis estat al lloc del camperol davant les adversitat meteorològiques? Per què?

-Escriu un sinònim i un antònim de: arrogància, fanfarró, enfurismats, entranyes, socórrer-lo, alleugerit.

-Quina moralitat pots extraure del conte?

-Cerca per internet un conte d’arreu del món, enganxa’l aquí i justifica la teva elecció.