Les categories gramaticals. Adreçat a 3r d'ESO i Batxillerat

Les paraules s’agrupen segons la seva categoria gramatical. La categoria és el conjunt d’unitats lèxiques que comparteixen unes propietats formals i funcionals, a més, de tenir l’opció d’aparèixer en el mateix context sintàctic. Les categories gramaticals són: el substantiu, l’adjectiu, el pronom, el determinant, el verb, l’adverbi, la preposició, la conjunció i la interjecció.

La classificació per categories es realitza segons els factors:

.El nivell semàntic:

Segons el significat, podem trobar mots plens (paraules que designen persones, objectes o conceptes), per exemple, infermera, ploma, i mots buits (amb el significat dependent del context), exemple, ell, aquí.

.El nivell morfològic:

Podem trobar mots variables, és a dir, que tenen una forma diferent en masculí, femení, singular i plural, per exemple: noi, noia, nois, noies, i mots invariables, que tenen la mateixa forma sempre, tant per al singular com per al plural: encara, dilluns, dimarts, dimecres...

.El nivell sintàctic:

Hi ha mots que fan la funció de nucli, d’altres determinen, relacionen, poden fer de complement.

EL SUBSTANTIU

És la categoria que emprem quan volem designar conceptes, persones, animals o objectes. Acostumen a tenir un gènere fix, masculí o femení, tenen variació de nombre: singular o plural, i els podem classificar en:

-Concrets o abstractes:

Llapis (c), empatia (a)

-Propis o comuns:

Canigó (p), cotxe (c)

-Col·lectius o individuals:

Professorat (c), alumne (i)

L’ADJECTIU

Expressa una qualitat o una característica del substantiu al qual acompanya. L’adjectiu concorda amb el substantiu en gènere i nombre. En termes generals, va darrere del substantiu, tanmateix, en poesia pot anar al davant o en d’altres casos per posar més èmfasi.

Ex:

-El quadre era meravellós.

-Verd, era el prat que l’envoltava.

Per un altre costat podem trobar una expressió que té la funció d’adjectiu, la locució adjectival.

Ex:

-El meu pare sempre va ser d’esquerres (= esquerrà).

Podem trobar dos tipus d’adjectius:

.L’especificatiu:

Delimita i concreta el sentit del substantiu al que es refereix.

Ex:

-Els jugadors vencedors viajaven en avió (es refereix als soldats vençedors)

.L’explicatiu:

Dona informació que no és necessària sobre el substantiu.

Ex:

-Els jugadors, vencedors, viatjaven en avió (es refereix als jugadors)

Podem trobar molts adjectius (amable, bo, petit, vell…) que són especificatius quan se situen al darrere i explicatius si van al davant. Així doncs, no és el mateix dir:

-Un simpàtic alcalde (fa referència a la manera de ser i que no tothom valorarà igual)

-Un alcalde simpàtic (dona dades objectives)

EL PRONOM

És una categoria variable que inclou un conjunt de paraules heterogènies i buides de significat, atès que, únicament se sap el que volen dir pel seu context.

Ex:

-M’agradaria que arribessis a l’hora citada. → M’agradaria

Els pronoms tenen una funció primordial, la d’evitar repeticions de mots coneguts, i d’aquesta manera, el discurs esdevé més àgil i el text està més cohesionat.

Podem trobar pronoms de diversos tipus:

demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius, relatius i personals (tònics i àtons).

EL DETERMINANT

Acostuma a situar-se davant del substantiu, que a més, el concreta. Algunes expressions nominals requereixen l’aparició del determinant. Així doncs, podem trobar determinants sols o que es combinen amb d’altres. Es classifiquen en set grups diferents: articles, demostratius, interrogatius, possessius, indefinits, quantitatius i numerals.

Els determinants demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits i interrogatius tenen la mateixa forma que els seus homònims en pronoms, emperò, realitzen una funció diferent:

-Els determinants acompanyen el substantiu:

Ex:

El meu cotxe, aquella casa, pocs llibres…

-Els pronoms substitueixen el substantiu:

Ex:

El meu (cotxe) és ràpid, aquella (noia) és agradable, els cinc (equips) s’han classificat.

EL VERB

Expressa un estat, una acció o un procés. És el nucli del SV (sintagma verbal) i presenta tres conjugacions:

.La primera està formada pels verbs que acaben en -ar.

.La segona pels verbs acabats en -er o -re.

.La tercera pels verbs acabats en -ir.

L’ADVERBI

És una categoria gramatical invariable. No té morfemes de gènere, nombre o persona. L’adverbi modifica el verb:

-Menjava ahir.

També pot modificar un adverbi:

-Menjava molt malament.

O un adjectiu:

-Xiulava molt fluix.

Els adverbis expressen diverses situacions, d’aquí que els podem classificar en adverbis de temps, lloc, manera/mode, quantitat, afirmació, negació i dubte.

Per un altre costat, podem trobar una locució adverbial, un grup de paraules que funcionen i es poden simplificar amb un adverbi.

Ex:

-Ho va fer a cor què vols = Ho va fer satisfactòriament.

[Amb completa satisfacció i comoditat]

Quan trobem dos adverbis acabats en -ment, tenim dues possibilitats d’escriptura:

1. Repetim el sufix en tots dos adverbis.

Ex:

-Mirava elegantment i discretament.

2. Suprimim el sufix en el segon adverbi.

Ex:

-Mirava elegantment i discreta.

LA PREPOSICIÓ

És una categoria gramatical invariable. Serveix per enllaçar dos mots o sintagmes, per tant, el segon mot sempre dependrà del primer.

Ex:

-En Joan, menja coca de recapte. (La preposició subordina “recapte” a “coca”)

-En Joan, menja coca i de recapte. (No hi ha preposició i la conjunció “i” coordina els dos elements)

Les preposicions es divideixen en dos grups:

.Àtones:

a, amb, de, en, per, per a.

.Tòniques:

cap a, contra, des de, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers, vora.

També podem trobar una locució prepositiva: és un conjunt de dues o tres paraules que equivalen i funcionen com una preposició.

Ex:

-Per tal d’arribar de seguida van sortir puntuals. = Per arribar de seguida van sortir puntuals.

LA CONJUNCIÓ

La conjunció, com succeïa amb la preposició i l’adverbi, és una categoria gramatical invariable. La seva funció és enllaçar dos elements dins de l’oració, i connectar dues oracions per a formar-ne de compostes.

.Les conjuncions són coordinades: i, o, però… quan uneixen dos elements que tenen la mateixa categoria.

Ex:

-En Joan i la Marta han anat a comprar la premsa.

Les locucions són subordinades (que, quan, perquè…) quan relacionen oracions.

Ex:

-Els Amics de les Arts han anunciat un nou disc.

També podem trobar locucions conjuntives.

Ex:

-Posat que eliminin al Liverpool, jugaran la final. = Si eliminen al Liverpool, jugaran la final.

LA INTERJECCIÓ

És una categoria gramatical invariable. No té un significat lèxic complet que expressi valors subjectius: dolor, alegria, sorpresa…

Les interjeccions tenen un caràcter emfàtic, d’aquí que s’acompanyin d’una entonació interrogativa o exclamativa. Les interjeccions equivalen a una oració, tanmateix, no presenten l’estructura subjecte-predicat. Poden ser de dos tipus:

.Pròpies:

Tenen una estructura que s’assembla a un crit.

Ex:

Ep!, Oh!…

.Impròpies:

En formen part els mots comuns de la llengua. Quan s’empren amb valor exclamatiu perden el seu significat.

Ex:

Vinga!, Ostres! Apa!, Ves!…

L’HABILITACIÓ

És quan una paraula canvia de categoria gramatical sense modificar la forma. Un cas d’habilitació freqüent és la substantivació, on qualsevol categoria gramatical passa a ser substantiva. Tipus d’habilitació:

.Adjectiva:

És la més comuna.

Ex:

-L’esprimatxat era el culpable.

.Verbal:

Es poden substantivar l’infinitiu, el gerundi i el participi.

Ex:

-El perdut finalment va ser localitzat.

.Adverbial:

Ex:

-En escoltar el no, es va enfadar.

.Preposicional:

Ex:

-Acostuma a portar la contra.

.Conjunció:

Ex:

-No sabia el perquè d’aquella acció.

.Numerals:

Ex:

-El noranta-dos va ser el dorsal guanyador.

.Ordinals:

Ex:

-La Quima sempre vol quedar la primera.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: El bloc de 1r)

EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre categoria i funció amb exemples.

2. Esmenta si les paraules en negreta són pronoms o determinants.

El cotxe, que vingui l’altre, és la Joana, li respongué, la meva llibreta, ho va col·locar, ell ho sabia.

3. Digues si les paraules en negreta són adverbis, preposicions, locucions adverbials o locucions prepositives.

-Vaig pensa en tu.

-Lluita a causa de les retallades.

-«Entre el cel i la terra» és una novel·la de Gerard Quintana.

-Vine de pressa.

-Va realitzar els deures a corre-cuita.

4. Cerca una oració que substitueixi cada interjecció o expressió en negreta.

-Au vinga!

-Ostres! No ho sabia.

-Quan acabis toquem el dos!

5. Redacta dues oracions amb cada mot, en una ha de fer d’adjectiu i en l’altra de substantiu.

Groc, babau, revista, treballadora, savi.

6. Digues la categoria gramatical dels mots en negreta.

-El viu és gran.

-El saber i el fer són dues maneres d’actuar.

-Em fascina el roig.

-L’espera és el parc més gran diu la cançó.

-No entenia el perquè.

7. Comenta el significat de les següents interjeccions.

Renoi!, ecs!, oh!, som-hi!, ep!, ostres!, ui! Vinga!

8. Anomena els adjectius i els substantius d’aquest fragment literari.

A un altre li hauria dit ras i curt que no. Tota la nostra activitat, normalment, es limitava a informes comercials, d’empleats, prematrimonials, solvències econòmiques i assumptes semblants d’un compromís relatiu, i mai no ens havíem embolicat en cap afer prou dubtós per a cridar l’atenció de la policia, que no, cal dir-ho, no hauria pas tolerat que els nostres serveis li fessin la competència. Al senyor Jordana, però, li devia alguns miraments.

Era un bon client, potser el millor, i no podia pas oblidar que prop de quatre anys enrere, en obrir l’agència, va confiar-me la informació de tot el personal, obrers, obreres i empleats administratius, que sol·licitava un lloc a la filial que casa Serveis i Mecanisme, SA obria a les Corts. En conjunt, prop de tres-cents informes que ens ocuparen vuit mesos seguits i ens permeteren d’enfocar el futur amb confiança.

[Fragment extret de: PEDROLO, Manuel de, (2018). Mossegar-se la cua, Educació 62, Educaula, Barcelona]

9. Crea una gamificació per tal de treballar les categories gramaticals a l’aula.

10. Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit durant el treball de la fitxa de les categories gramaticals? Per què? Com les has resolt?