Treballem la llengua i literatura catalanes: El món trobadoresc i Ramon Llull. Adreçat a 3r d'ESO

EL MÓN TROBADORESC

Ens trobem a principis del segle XII, al sud de la Gàl·lia, apareixen uns individus que escrivien versos en llatí, coneguts com a poetes, i el que els escrivien en provençal s’anomenaven trobadors. Els trobadors van esdevenir uns professionals de la literatura, els primers poetes, atès que escrivien poesia on sobresortia el to efectiu, sentimental i emotiu, el que es conegut com a lírica, i també per emprar el registre culte. Això féu elevar la llengua vernacle, occità i provençal, a la categoria de llengua literària.

La temàtica dels poemes era l’amorosa, tots anaven dirigits a les dones, generalment, casades i de classe alta, a les quals tenien devoció i obediència. És el que s’anomena «l’amor cortès»: tractar l’amor amb refinament i caire espiritual. Les trobairitz, dames occitanes, han llegat lírica de caire cortesa. No hem de confondre els joglars amb els trobadors. Els joglars s’encarregaven de cantar i d’interpretar les poesies que havien creat els trobadors.

La poesia de caire trobadoresc aviat s’expandí per les comunitats de l’entorn, així com també per Catalunya. A Catalunya la poesia de tipologia culta era escrita provençal. Se sap que hi havia tres-cents cinquanta trobadors, dels quals vint-i-quatre eren catalans. D’aquests, podem destacar: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Cervera, Ponç de Guàrdia, tots ells reconeguts per la qualitat en la seva obra.

RAMON LLULL

L’APARICIÓ DE LA PROSA LITERÀRIA

Les llengües romàniques van entronitzar amb l’escriptura mitjançant els textos de caràcter jurídic i religiós. La llengua catalana en va ser un clar exemple. Els primers textos que es poden trobar en català són de les acaballes del segle XII i principis del segle XIII. Posteriorment, aparegué la burgesia, a conseqüència de la crisi del feudalisme i el català hagué de competir amb el llatí com a llengua de cultura. Fa aparició Ramon Llull, que gràcies a la seva aportació a la llengua va esdevenir un pilar fonamental per al naixement de la literatura catalana.

VIDA

Ramon Llull nasqué a Mallorca el 1232. Fill d’un llinatge noble d’origen barceloní que un any abans del seu naixement s’havia establert a l’illa. Una de les obres de Llull, «Vida coetània», ens glossa moltes coses sobre les seves vivències. Està narrada pel propi Llull i transcrita per un dels seus deixebles. Per tant, a través de «Vida coetània» podem resseguir els seus passos: visqué fins als trenta anys a la cort, es casà i tingué dos fills. El 1265, i gràcies a diverses aparicions de Jesucrist , Llull ho deixà tot, la seva família i posició social, i emprengué un nou camí, dins de la solitud, un camí que el portaria fins a Déu. Es formà en la defensa i difusió de la fe cristiana. Llull va realitzar nombroses vegades al nord d’Àfrica, així com també per ciutats europees com ara París, Bolonya, Colònia, Roma, entre d’altres per a portar a terme els seus tres objectius:

1. Conversió del infidels.

2. L’escriptura de llibres basats en l’ideari cristià.

3. La creació d’escoles i monestirs per a la formació de futurs missioners.

Ramon Llull va morir el 1316, amb vuitanta-tres anys o vuitanta-quatre anys.

OBRA

Va ser un escriptor que tenia moltes facetes. Dins de la seva producció literària hi podem trobar incloses les branques més importants del saber: la filosofia, la teologia, la medicina, la física, l’astronomia, alquímia, entre d’altres. Fou un autor molt prolífic, motiu pel qual la seva obra abasta dos-cents trenta-quatre obres redactades en quatre llengües diferents:

.Llatí:

Perquè era la llengua de cultura que s’emprava a Europa durant el segle XIII, la llengua que tenia prestigi.

.Àrab:

Per tal que fos entès pels infidels fora de la fe cristiana.

.Provençal:

En aquesta llengua escrigué gairebé la totalitat de la seva obra poètica.

.Català:

Llengua prioritària per Llull. Amb ella es proposà arribar al màxim de lectors.

Si per alguna cosa hem de retenir en la memòria aquest homenot de les lletres, és perquè Llull va ésser un dels primers autors europeus que va emprar una llengua neollatina, el català, per tractar temàtiques que fins aleshores únicament s’havien escrit en llatí. Això provocà que hagué de realitzar una tasca de recerca constant per tal de trobar noves fórmules lingüístiques per expressar el que es coneix com la seva Art. Llull va haver d’emprar molt lèxic per tal d’explicar-se, en un temps en què la llengua catalana estava mancava d’aquest atribut. Llull també va bastir el llatí d’un vocabulari de caire científic i filosòfic.

La prosa i la manera de pensar de Llull foren una referència per a les generacions que vindrien posteriorment. La seva fama va estendre’s després de la seva mort més enllà de les nostres terres. Val a dir que a Rússia es va crear una escola lul·lista al segle XIII.

D’entre la seva extensa i diversificada obra literària podem destacar com a obres més conegudes:

Prosa filosòfica i científica	Obra narrativa	Obra poètica	Obra mística
«Arbre de la ciència» «Gentil»	«Vida coetània» «Blanquerna» «Llibre de meravelles»	«Cant de Ramon» «Desconhort»	«Llibre de contemplació de Déu» «Llibre d’Amic e Amat» «Arbre de filosofia d’amor»