LA
SÍL·LABA
És
un so o grup de sons que dins d’una paraula pronunciem d’un sol
cop de veu. El nucli de la síl·laba és sempre una
vocal. La vocal és l’element que mai pot faltar en una síl·laba. Al
voltant de la vocal, que fa de nucli,
trobem els marges sil·làbics, que són les consonants, i la u i
i quan formen diftong.
Ex:
P-O-R-T-A
P:
marge; O: nucli; R: marge; T: marge;
A: nucli
Ex: V-I-N-T
V: marge;
I: nucli; N: marge; T: marge
Ex:
E-S-C-O-L-A
E: nucli;
S: marge; C: marge; O: nucli; L: marge; A: nucli.
Síl·laba:
.Tònica:
és la que té la intensitat més gran. N’hi ha una per mot. Ex:
motxilla
.Àtona:
la resta de síl·labes que no són tòniques. Ex: motxilla
Mot:
.Monosíl·lab:
que només té una síl·laba.
Ex:
.Tònic:
més, té, mà...
.Àton:
pa, que, es...
.Polisíl·lab:
més d’una síl·laba.
Ex:
cadira,
taula, església.
Separació
sil·làbica:
Segur que
més d’una vegada us heu preguntat per a què s’ha de saber
separar en síl·labes, doncs la resposta és ben senzilla, és per
quan s’arriba al final de ratlla,
moment en què cal separar el mot de manera
adequada. Així doncs, mai hi poden aparèixer vocals
soles, com trobem en algun llibre. Aspectes a tenir en compte:
-La
ela geminada se separa sense posar
el punt volat.
Ex:
aquarel-
la
-No pot
quedar cap lletra sola ni al començament ni al final d’una línia.
Això inclou les vocals.
-Si la
paraula és composta o conté un prefix, caldrà tenir en compte la
separació per síl·labes dels seus elements.
Ex:
hipermercat:
hi-per-mer-cat
sotssecretària:
sots-se-cre-tà-ri-a
-Únicament
poden separar-se els dígrafs (so amb dues lletres) següents:
rr, ss, ix, l·l, tg, tj, tx.
-També
podem trobar grups consonàntics
que
se separen:
nn, cc, tz,
ts, dj, tll.
ELS
DIFTONGS
Un
diftong és una associació formada per una vocal (que fa de nucli) i
una i o
una u (marges
vocàl·lics) que es pronuncien en una sola síl·laba, és a dir,
amb un sol cop de veu.
Ex:
Alguaire,
guant,
seien.
En català
dins de les combinacions vocàliques podem trobar dos tipus de
diftongs:
DIFTONGS
DECREIXENTS: VOCAL + I / U
|
|
(a, e, i,
o, u) + i
|
(a, e, i,
o, u) + u
|
ai →
afaitar
ei →
beina
ii →
novii (balears)
oi →
cofoi
ui →
cuina
|
au →
pau
eu →
veure
iu →
riu
ou →
nou
uu →
duu
|
DIFTONGS
CREIXENTS
|
|||
Gu + a,
e, i, o
|
Qu + a,
e, i, o
|
I / U
entre vocals
|
I / U a
principi de mot, seguides de vocal
|
gua
→ guany
güe
→ llengües
güi →
pingüí
guo
→ aiguota
|
qua
→ quantitat
qüe
→ qüestió
qüi
→ obliqüitat
quo
→ quota
|
Meua
entreveuen
noies
|
Iode
hiena
uadi
|
D’altra
banda, també podem trobar els
triftongs. Un
triftong és la unió d’un diftong creixent i un de decreixent dins
d’una mateixa síl·laba.
Ex:
iai:
iai!
uai:
guaitar
ieu:
dèieu [en canvi: di-eu]
üeu:
obliqüeu
ueu:
creueu [en canvi: du-eu]
EL
HIAT
En canvi,
el hiat apareix quan les vocals que es
troben en contacte es pronuncien en síl·labes diferents.
Per exemple:
Di-a,
a-vi-ó. In-tel-lec-tu-al, cu-a, es-tal-vi-a...
Així
doncs, en català podem trobar hiat en els següents casos:
1. Dues
vocals fortes seguides:
Ex:
po-e-ta, ca-os.
2. Una
vocal dèbil i una forta:
Ex:
dic-ci-o-na-ri, con-ti-nu-a-ci-ó.
3. Dues
vocals en diftong i la segona amb accent:
Ex:
ve-í.
4. Dues
vocals en diftong i la segona amb dièresi:
Ex:
ve-ïns,
pe-ücs.
5.
I/U entre consonant i vocal:
Ex:
his-tò-ri-a.
6.
Un accent o una dièresi indiquen que no hi ha diftong:
Ex:
ve-í,
pa-ï-sos
(Material adaptat de: DIVERSOS,
Llengua catalana i literatura. 3r ESO,
Editorial Teide, Barcelona,
2007)
(Ampliació:
consultada de Vikipèdia)
(Imatge
extreta de: Fileserve)
EXERCICIS:
1. Explica amb una línia, amb les teves paraules i un exemple els
següents conceptes ortogràfics:
la
síl·laba, el diftong, el triftong, el hiat.
2. Per
què és fonamental saber separar en síl·labes?
3.
Comenta la diferència entre una síl·laba tònica i una síl·laba
àtona a partir d’un exemple.
4.
Esmenta si les afirmacions són vertaderes o falses.
-La
síl·laba «que» forma un diftong.
-Un hiat és
quan es pronuncia una síl·laba amb un sol com de veu.
-Un
monosíl·lab és un mot que només té una síl·laba tònica.
-El mot
«guaitar» té un triftong.
-Si és
dona el cas, puc separa una vocal a final de línia.
5. Pensa
i escriu el nom de vuit mots que continguin un hiat.
6.
Escriu una regla mnemotècnica per tal de recordar fàcilment els
diftongs.
7.
Explica què és el nucli i el marge dins d’un mot.
8.
Anomena els dígrafs que poden separar-se a final de ratlla.
rr, l·l,
ny, qu, ss, gu, ig, ll, tx, tj.
9. Crea
una gamificació per treballar la síl·laba, els diftongs i els
hiats.
10.
Imagina’t que una companya s’ha posat malalta i li has d’explicar
el fonamental d’aquest tema, com ho faries?
11.
Realitza un esquema sobre la síl·laba, els diftongs i els hiats.
12.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats
d’aquest tema. Comenta les dificultats que t’han sorgit i com les
has resolt.
2 comentaris:
Bona tarda,
Suposo que hi ha un error tipogràfic i que quand es diu " La vocal és l’element que mai pot faltar en una vocal." vol dir "La vocal és l’element que mai pot faltar en una síl.laba".
Salutacions,
Hola Asun,
Sí, disculpa, ara mateix, ho rescabalo. Gràcies per esmenar-lo i per consultar el blog.
Salutacions.
JM.
Publica un comentari a l'entrada