Als
segles XVI i XVII el català segueix essent la llengua oficial de la
corona, emperò, ben aviat comença a originar-se una disminució de
la personalitat política i això va lligat a una pèrdua de la
consciència lingüística, a conseqüència de la unió de les
corones d’Aragó i Castella el 1479. És entre els anys 1516 i 1700
que el tron passa a estar sota el domini de la dinastia castellana
dels Àustria. A poc a poc, el castellà es va incorporant a la
corona i això comporta l’inici d’un procés de castellanització,
acompanyat pel bon moment que està vivint la literatura castellana,
la projecció que té la impremta, la predicació en castellà dels
jesuïtes, l’actuació del funcionariat en castellà, entre
d’altres.
A principis
del segle XVIII mor Carles II, de la casa d’Àustria, sense
descendència, això comporta la guerra de Successió (1701-1714),
entre els partidaris de Carles d’Àustria i els de Felip d’Anjou.
És Felip V, primer rei de la dinastia borbònica, que instaura els
decrets de Nova Planta. Són uns decrets que aboleixen el règim
jurídic de les terres de parla catalana i de les seves institucions
d’autogovern. El decret de Nova Planta fa que l’ús del català
estigui prohibit en la vida pública.
LA
LLENGUA CULTA
A
partir del segle XVI, i fins al segle XVIII, disminueix l’ús culte
de la llengua catalana, a nivell oral i escrit. Això ga que la
producció literària culta també es vegi perjudicada. No trobem ni
tants escriptors, ni tantes obres significatives. Tanmateix, si hem
de destacar algun autor rellevant d’aquest període, pel que fa a
la literatura culta, aquest és Francesc Vicent Garcia, anomenat el
Rector de Vallfogona. Nascut a Tortosa el 1582, és el rector
de la parròquia de Vallfogona de Riucorb (Segarra) entre els anys
1607 i 1623, any de la seva mort. El seu estil literari destaca per
emprar una poesia elegant i feta amb habilitat, per l’altre costat,
fa una poesia satírica, sense vergonya amb allò que diu i
escatològica, són precisament aquests darrers trets els que van fer
de la poesia vallfogonesca de les més populars del segle XVII.
LA
LLENGUA POPULAR
Si parlem
de l’àmbit popular de la llengua catalana, podem veure que el
català segueix ben viu al llarg d’aquests tres segles, atès que,
serà la llengua que parla el poble. Aquest fet permet que la
literatura popular estigui molt vigent, es vagi produint i
transmetent de generació en generació. Les històries arriben de
manera oral mitjançant cançons, romanços, rondalles, llegendes,
corrandes, nadales i similars.
Durant els
segles XVI, XVII i XVIII , tal i com hem vist, hi ha una disminució
de l’ús de la llengua catalana culta, tanmateix, segueix amb bon
estat de salut el seu ús popular. Cal que quedi clar, que la llengua
catalana mai va deixar de parlar-se durant aquests tres segles,
perquè, a pesar de les circumstàncies polítiques adverses, el
català continuava essent la llengua del poble.
!Pots
ampliar informació als següents enllaços:
(Adaptat
de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura 2n ESO,
Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Imatges
extretes de: DaTuOpinion, Sapiens i Wikimedia)
!!EXERCICIS:
1.
En quina situació es trobava el català pel que fa a la llengua
culta durant els segles XVI, XVII i XVIII? I pel que fa la llengua
popular?
2.
Explica en què consistien els Decrets de Nova Planta? Quines
repercussions van tenir per a la llengua catalana?
3.
Qui era el Rector de Vallfogona? Quin tipus de poesia va fer?
4.
Cerca a Internet un poema del Rector de Vallfogona i comenta de què
tracta amb les teves paraules.
5.
Quins eren els gèneres de la literatura popular que es van
transmetre a nivell oral al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII?
Explica en què consistia cadascun.
6.
Realitza un esquema amb allò essencial d’aquesta fitxa. Recorda
que has de resumir amb les teves paraules i no copiar literal.
7.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats
d’aquesta fitxa. Amb quines dificultats t’has trobat i per què?
Què hauràs de recordar i que et servirà per al teu dia a dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada