Aquest
és un conte extret del volum «Si menges una llimona sense fer
ganyotes» (2007) de Sergi Pàmies, un dels nostres grans contistes.
Està editat per Quaderns Crema. Recull de contes que ha rebut tres
premis: Premi Ciutat de Barcelona, Premi Lletra d’Or, i Premi
Setenil, tots ells el mateix any 2007. El conte que llegirem tracta
sobre el recorregut vital que fa una gota d’aigua, per també
parlar-nos d’altres coses, que mitjançant la gota d’aigua ens
faran reflexionar. El llegim, som-hi!
«COM
DUES GOTES D’AIGUA»
Quan
neix, la gota encara no sap que d'aquí a dos segons s'esclafarà
contra la pica de la cuina. Il·lusionada, llisca per l'últim revolt
de la canonada i treu el cap per la desembocadura de l'aixeta. La
llum dels fluorescents l'enlluerna. Se sent com la passatgera de tren
que, després d'haver concentrat la mirada en un llarg túnel, surt
finalment a cel obert. Encuriosida, s'atura al bec de l'aixeta. La
inèrcia fa que trontolli i que, després d'un lleu balanceig, caigui
al buit. Durant els primers mil·límetres d'aquesta trajectòria
-iniciada amb més esperança que no pas convenciment-, l'envaeix el
vertigen. Volar l'estimula tant com passar desapercebuda. En efecte,
la seva presència no modifica l'ordre d'una cuina que, tot i
l'esforç del decorador per convertir-la en l'expressió de la
família que la fa servir, encara s'assembla massa a la fotografia
del catàleg que la va inspirar. A banda dels mobles i dels acabats,
prevalen alguns detalls no previstos en el projecte inicial: l'olor
d'un caldo acabat de fer i, aferrats a la porta de la nevera, imants
de la família Simpson que subjecten el menú de l'escola d'un nen
que, tot just ara, mentre la gota descobreix el plaer de llançar-se
al buit, s'ennuega al menjador del col·legi amb un os de pollastre.
La distància entre l'aixeta i la pica és d'un pam i mig, un
trajecte tan curt com l'estona que la gota trigarà a recorre'l. No
perd el temps: filtra la llum dels fluorescents i reflecteix l'esfera
del rellotge, que assisteix a un nou encreuament, històric, de les
busques. Comparat amb quan encara formava part d'un corrent, el
present li sembla fascinant. A primer cop d'ull potser no se li nota,
però si augmentéssim la imatge de la gota, si l'aturéssim i la
reproduíssim en tres dimensions i li donéssim moviment (un moviment
virtual, s'entén, estructurat sobre una hipòtesi seqüencial a
escala ampliada i per ordinador), hi detectaríem el batec gairebé
imperceptible d'una emoció basada, d'una banda, en la inconsciència
del perill que suposa la caiguda i, de l'altra, en la manca
d'informació sobre el propi entorn. La cadència, per exemple: una
gota cada tant, sempre el mateix tant, com en una cursa ciclista
contra rellotge. O descobrir que el fet que una aixeta no tanqui bé
o que, a causa de l'erosió de la junta, degotegi pot canviar-li la
vida i provocar que, un cop convertida en gota, aquell trajecte,
banal en aparença, es transformi en privilegi. Com una frontera, la
part alta de la pica marca l'últim tram. L'horitzó és a tocar. A
mesura que cau, la gota augmenta de pes, de volum i de tensió
interna. Li costa mantenir una forma esfèrica. La inèrcia li tiba
la pell. Tant, que li agradaria ser de mercuri. El paisatge
s'enfosqueix. Des d'un punt de vista humà, tot passa molt de pressa.
Per la gota, en canvi, aquesta estona conté part de la vellesa i
tota la maduresa. El temps necessari per oblidar el que ha viscut més
recentment i recordar només els primers temps de vida; per
reconèixe's en la gota que, amb més atreviment que no pas ella,
comença a treure el cap per la mateixa aixeta. S'assemblen com dues
gotes d'aigua, comprova. I li fa la impressió que haver vist aquella
filla (o germana), justifica haver viscut un viatge que s'acaba com
estava previst: xof. La gota esclata i s'escampa en mil bocins que,
indiferents al tacte d'acer inoxidable de la pica, tornen a
reunir-se, no pas en forma de gota sinó d'esquitx, no-res, un fil
escarransit que, després de salvar l'escull de restes d'oli de
gira-sol, s'escola -blop- aspirat pel forat.
(Imatges
extretes de: Quaderns Crema i Time out)
!!Pots
llegir alguns contes més de Sergi Pàmies en aquest PDF:
!!EXERCICIS:
1.
Realitza un breu resum d’aquest conte de Sergi Pàmies.
2.
Recrea una història similar amb una bossa de paper, o una llaunes
d’un refresc, per exemple.
3.
Cerca informació sobre la vida i obra de Sergi Pàmies i realitza
una petita presentació digital.
4.
Busca al diccionari quatre paraules que hagis après amb la lectura
del conte «Com dues gotes d’aigua», i anota el seu significat.
5.
Realitza un petit vídeo d’un o dos minuts on et vegis recomanant
un llibre que t’hagi agradat.
6.
Fòrum: penses que realment malbaratem l’aigua o bé, que en fem un
bon ús? Raona les teves respostes.
7.
Opinió: Què t’ha semblat el present conte de Sergi Pàmies?
Havies llegit algun relat o article més d’aquest escriptor? Ens
pots recomanar algun altre llibre o conte d’aquest autor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada