divendres, 22 de gener de 2016

Llegim "Pilar Prim" de Narcís Oller. Adreçat a l'alumnat de literatura. 2n de Batxillerat




Us adjunto un bonic fragment de l'obra "Pilar Prim" de Narcís Oller, una obra que com veureu té molt de realista i on podeu trobar ubicacions reals entre d'altres aspectes, però bé, això us tocarà investigar-ho una mica a vosaltres, els alumnes, que sinó, esgotaríem el missatge de l'obra literària, i aquesta no és la nostra finalitat.

Ah, per cert, qui prefereixi llegir-la telemàticament, això sí, en l'edició de 1906, aquí us aporto l'enllaç:



.També us enllaço una guia de lectura i una petita ressenya de l'obra que us ajudarà a entendre millor l'obra. Recordeu que amb la lectura del llibre no n'hi ha prou, i que cal també contextualitzar l'autor i l'obra dins de la seva època i moviment literari.





.Per conèixer una mica més l'autor:







(Imatges extretes de:googlereads.com, escriptors.cat, ca.wikipedia.org)


!!EXERCICIS:

1. Assenyala l'itinerari que estan seguint els personatges en tren. Anota tots els pobles que es van esmentant. Pista: van en direcció nord.

2. Comenta el present passatge de l'obra. On es troba exactament el castell del qual estan parlant?



El tren, mentrestant, deixava ja les roges i escarpades trinxeres del Congost, atansant-se a Centelles amb pas molt més lleuger i eixorivit.

La major claror que entrava per les obertures trencà, com tota transmutació sobtada, el curs dels pensaments. Les senyores i en Deberga miraven distretament les gemades vinyes, quan, de sobte, un crit entusiàstic del noi va fer-los fixar l’esguard en les romàniques ruïnes del castell de Centelles, encinglades a l’extrem de la serra que empara el poble, com dalt la quilla d’una proa trabucada i departida, per una gran esberla, del cos del vaixell. Però la visió no durà sinó un instant: amb la velocitat del tren, aquell castell fugia, emportat pel vent, a les regions dels núvols, com el temps se n’havia endut, abans, les realitats de sa força i son destí.

-Que fantàstic, que bonic! –exclamà la mare fent una moixaina al menut i tornant-li a tocar el front.

Encara, parats a l’estació, van seguir callant; però, prosseguint el camí vers Balenyà pel mig del paisatge barroc que el tren travessava entre monticles cendrosos, ara estriats com còniques petxines, ara aplanats i atalusats com baluards de guerra, els uns coronats de graciosos bosquets, els altres erms i polsosos com munts de cendra apilats per un simun, van parlar altra volta del castell, que la noia qualificà, en brometa, de wagnerià.

-Em sembla –digué en Deberga- que vostè no és gaire entusiasta de Wagner.

-Del músic sí senyor; del poeta no tant –féu ella, enrogint-se, de sobte, de por d’haver dit un pecat.

-Un poc massa romàntic: eh? –preguntà ell somrient.

-Bon tros massa. No sento el món imaginari –va respondre la noia amb un riure forçat que descobria la violència amb què exposava encara a un desconegut opinions que podien semblar petulants.

La gran hi prengué basa manifestant que ella pensava ben diversament: que, sense ésser romàntica, tenia un deliri per les novel·les romàntiques, per les poesies romàntiques, per la música romàntica, per tot allò que enlaira la imaginació i la fantasia a regions ben apartades de la trista realitat que pesa damunt nostre.

-Oh, oh, oh! –féu la petita, mossegant-se, escandalitzada, la llengua.

-Veig que no són d’igual parer! –exclamà en Deberga rient.

-No gaire –afegí la gran, amb condol que procurà atenuar amb un somrís.

-Són il·lusions que es fa –digué llavors la petita rodant el cap amb compassió-. No creu vostè –prosseguí, dirigint-se al jove- que en aquestes coses és on hi ha la gran distància de lo vivio a lo pintado? Digui’m, si no: ara hem vist aquell castell: jo no dic que la seva vista no sigui fantàstica, preciosa, poètica de debò; però, a dins, hi viuria content ningú de nosaltres? No ara que és inhabitable, sinó fins sent com en els seus millors temps, hi trobaríem, per ventura, les comoditats; el confort, la vida agradable de dins les ciutats modernes? La nostra casa de Barcelona no té ponts, ni fossos, ni torres, ni muralles que li donin aquella silueta, dibuixant-se fantàsticament suspesa del cel, que acabem de veure en el castell de Centelles; però de segur, de segur, que els senyors que van habitar aquest castell es trobarien molt millor a casa nostra. Tot allò, cregui’m, és molt bonic per als llibres, per a somiar, sí; però no per a tocar-ne les realitats, molt, molt més aspres i tristes que les de les nostres cases actuals.

La gran somrigué bonament, i en Deberga aplaudí de bon grat el fogós speech d’aquella noia tan plena de bon sentit i que tan bé el distreia.

-Realment –va dir en to festiu i amb un somrís afabilíssim-, em sembla que dalt d’aquell cingle espadat, on no podríem arribar sinó esbufegant molt, no ho passaríem pas gaire bé, nosaltres.

-Potser una temporadeta... –féu la gran seguint la broma.


(OLLER, N. (2009). Pilar Prim, Educaula 62, Barcelona)


3. Aporta un fragment que t'hagi agradat de l'obra, enganxa'l aquí i comenta'l.

4. Realitza una ressenya biogràfica de Narcís Oller.

5. Contextualitza Narcís Oller dins la seva època i moviment literari. On s'ubicaria realment l'obra "Pilar Prim"? Raona la teva resposta.

6. Esmenta els principals punts del programari del moviment en el qual s'ubica l'obra "Pilar Prim".

7. Comenta un personatge de "Pilar Prim". Si algú ha participat en aquest exercici no valen a repetir-se.

8. Aporta i explica el significat de quatre paraules que hagis descobert llegint l'obra de "Pilar Prim".

9. Si llegeixes l'obra "Pilar Prim" en versió original, comenta vuit diferències entre l'edició de 1906 i l'actual, lingüísticament parlant.

10. Fòrum: t'està agradant l'obra Pilar Prim? Per què? Raona la teva resposta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;