dijous, 23 d’abril de 2015

"Llibres i roses per Sant Jordi". Adreçat a tothom





A la parada d’Alcarràs, va baixar personal. No pas prou, però, perquè poguéssim seure tots els qui anàvem drets. Més endavant, vam haver d’ajupir-nos novament. Passat Fraga, on la pagesa va abandonar-me després d’afegir dues ties, aquestes de part de pare, a la llista de difunts, vam deixar la carretera nacional. El sotragueig de la carraca va accentuar-se. Avançàvem entre dues rengleres d’arbres les branques dels quals, «Moreres, jove», s’ajuntaven en una mena de volta fins a l’entrada de Torrent de Cinca. Allí, el vehicle gairebé va buidar-se i vam poder acomodar-nos a plaer. La baluerna va reprendre la marxa. Érem a una dotzena de quilòmetres de Mequinensa. S’havia fet de nit. Cansadíssim, vaig relaxar-me i vaig tancar els ulls.


(Extret de: MONCADA, Jesús, (1999). Calaveres atòniques, Edicions 62, Barcelona)
(Fotografia de l'autobús: Jesús Moncada)


Aquest és un dels meus fragments preferits d'aquest llibre. Pretén fer una mica d'ambient literari en aquesta diada de Sant Jordi, bé, ara us toca a vosaltres. Heu d'escollir un fragment d'un llibre escrit en català que us agradi i llavors, esmentar l'autor/a, títol i any d'edició de l'obra.

Apa, doncs, a escriure i que tingueu una bona diada de Sant Jordi!



N.B. Saps fer una rosa de paper?


https://asl3241.wordpress.com/2010/11/20/roses-de-paper/


i un punt de llibre? Aquí us deixo amb algunes bones idees:

http://www.educacioilestic.com/15-punts-de-llibre-creatius/




(Fotografia de les roses: Josep Maria Corretger)



!!EXERCICIS:

1. Escull un fragment d'una novel·la que t'hagi agradat. Anota el títol de l'obra, i l'autor/a. Justifica per què l'has escollit.

2. Cerca un poema que et fascini i enganxa'l aquí. Esmenta l'autor/a i el seu títol, a més de justificar la teva tria.

3. Crea un microconte de tema lliure. D'entre una i deu línies.

4. Inventa un poema de temàtica lliure per fer ambient de Sant Jordi.

5. Fòrum 1: et compraràs algun llibre aquest Sant Jordi? Quin i per què? O bé, prefereixes regalar roses?

6. Fòrum 2: veus Sant Jordi com una estratègia comercial? És la nostra diada dels enamorats? Comprem més llibres per Sant Jordi o en altres dates? Quines temàtiques t'encanta llegir i per què?

7. Ara fes de detectiu. Investigar els orígens de la llegenda de Sant Jordi i explica-la amb les teves paraules.





(Imatge extreta de: residencialbarcelona.com)

16 comentaris :

Paula Ruiz Ocaña ha dit...

Laura és una adolescent de disset anys, li encantava el dia de Sant Jordi. Per aquest motiu va organitzar una tarda romàntica amb el seu xicot Andreu. Era el seu primer Sant Jordi amb l'Andreu i li feia molta il·lusió que li regalés una rosa. Va arribar el dia de Sant Jordi i Laura estava molt emocionada, però va rebre un missatge d'Andreu dient que no li agradava Sant Jordi i que aquesta tarda no quedarien. Laura es va posar molt trista, ja que l'únic que volia era passar aquest dia amb ell. Llavors se'n va anar a casa i en obrir la porta de casa es va trobar amb un camí de pètals de rosa i al final estava Andreu amb una rosa.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Paula,

La història és molt bonica i no conté faltes ortogràfiques. T'ho sumo a la prova d'ahir amb un punt més.

Moltes gràcies per participar i fer ambient de Sant Jordi!!

JM.

Jennifer Reyes Bou ha dit...

Silenci.

Més val no parlar per parlar,
permetre que ens envolti el silenci,
perquè cap por no ens ha de dominar
quan poc a poc la distància disminueixi.

Hi ha qui diu que no és possible,
qui nega lo innegable,
que és cosa del diable,
el nostre amor és envejable.

Ja no val callar per callar,
permetre que ens atrapi el silenci,
perquè mai ens deixarem dominar
quan entre nosaltres distància no existeixi.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Jennifer,

Molt maco el teu poema i gràcies per atrevir-te amb la poesia i poder expressar allò que desitges.

Correcció:

allò ("lo", no existeix).

T'afegeixo un punt a la qualificació d'ahir.

Una abraçada.

JM.

lidia ha dit...

I de cop i volta es van apagar tots els llums. No es veia res. El tren va començar a vibrar molt fort, just arribant a l'estació de Barcelona. La Martina no podia fer res, la mala sort va caure sobre aquell vagó. Era dia 23 d'Abril i la jove noia anava en el tren i el seu nuvi l'esperava al banc nerviós amb una rosa preciosa. Ella pensava: res pot sortir malament. Va desitjar amb totes les seves forces que aquell tren no es desviés. Per tranquil·litzar-se va imaginar-se al seu estimat al costat agafant-li la mà ben fort i dient-li: tranquil·la, estic aquí, no et passarà res. I el tren va tornar a la seva normalitat. Es van encendre els llums i cap víctima va sortir afectada. Uns diuen que va ser casualitat, altres diuen que va ser la màgia de l'amor en un dia tan bonic com és el dia de Sant Jordi.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Lídia,

Correccions:

al tren, després dels : cal posar un guionet perquè és un diàleg.

Un microconte molt maco, felicitats!! Gràcies per participar a la fitxa de Sant Jordi.

Tens un punt que se suma a la qualificació d'ahir.

JM.

Lucía Vidal Borrego ha dit...

Microconte

Un dels millors dies de la meva vida

Em vaig despertar de sobte, tota suada i desorientada -el malson que vaig tenir no ajudava-. L’alarma no parava de protestar i el rellotge marcava les 9:38 h. La llum es filtrava pels foradets de la persiana. Vaig necessitar 2 segons per orientar-me i situar-me. Finalment ho vaig comprendre. Vaig sortir volant del llit, em vaig vestir amb roba de xandall -per no haver de pensar en què posar-me-, vaig esmorzar un got de llet amb sucre, vaig agafar la motxilla i vaig sortir cames ajudeu-me cap al carrer. No va passar ni un segon quan vaig veure que l’autobús ja arribava a la parada, així que, per descomptat, vaig haver de fer un espring per tal de no perdre’l. Van passar vint minuts i a sobre va començar a ploure a bots i barrals, cosa que no feia gens de gràcia perquè no estava equipada ni amb un mínim d'un paraigües.
Un cop ja havia arribat a l’institut, les portes d’aquest eren tancades. Era dissabte.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Lucía,

Correccions:

esprint.

Un conte magnífic i intrigant, enganxa. Gràcies per fer el Sant Jordi de l'aula encara una mica més literari.

Sumes un punt a la qualificació d'ahir!

JM.

lidia ha dit...

No sé què em va passar, estava clar que havia agafat el camí correcte, el que em van mostrar els meus pares. Però tan sols sé on estic, estic sola. Bé, no, aquell maleït pingüí està allà mirant-me. Està clar que no s'ha de seguir el camí que ells t’escullen. Tinc molt de fred.

(ÉS DE LA ANDREA!!!!)

lidia ha dit...

La gent ho considera un sentiment.

Aquest sentiment és una bella aventura.



Tu ets el cel, el sol que m'il·lumina,

el matí, el dia i la nit de cada un dels meus dies.

Per a mi ets com l'aigua,

sense la qual no puc prescindir.



Jo t’entrego el meu cor vermell,

en ell hi ha un amor ardent.

Tu em dónes el teu cor,

i tots dos ens estimarem!



Malgrat tots aquests defectes teus

perquè t'estimo tant amor meu?

La resposta és fàcil i simple:

ets la cosa més bella del món.

(ÉS DE LA KLAUDIA!!!)

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Andrea,

El microconte no conté faltes i també esperona a llegir-lo.

Gràcies per fer ambient literari. Tens un punt que se suma a la nota d'ahir.

I gràcies Lídia per fer-ho possible!

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Clàudia,

Maco també el teu poema, i et felicito per provar amb la poesia.

No conté faltes. Tens un punt que se suma a la nota d'ahir.

Us felicito per fer la vetllada literària un pèl més bonica.

Gràcies també a la Lídia per ajudar-les!

JM.

Carolina Montiel ha dit...

¿Un microconte?
Un dia em trobava al institut pel matí. La primera hora se’m va fer llarga, tocava geografia amb el professor Gregori Berbegal, com podeu imaginar un dimecres a les vuit i cinc del matí escoltant com el professor parla de la Unió Europea, el seu funcionament polític i qui el forma ... en definitiva, se’ns va fer etern. Desprès els de la classe seguíem dividits, ja que ens tocava itineraris, jo estic en l’humanístic, però també estàvem amb les noies del social. En total som onze noies i com diu el nostre professor de literatura catalana, Josep Maria Corretger, no Corretja, som les seves onze ombres de Corretger. Ara ens tocava amb aquest professor, teníem examen. Ens anava gaire bé però havíem de fer una cinquena pregunta, en la que havíem de redactar un microconte. No es donava temps i va convèncer a Josep Maria per poder fer-ho a casa i penjar-lo al blog, per cert, un blog molt interessant on trobarem diferents apartats de la literatura catalana. I ara em trobo aquí, asseguda al sofà de casa sense saber com fer un microconte.
Un moment!
Carai, si ja l’he redactat!

Carolina Montiel Pérez
2n Batxillerat

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Carolina,

Correccions:

a l'institut, després.

Ostres, Carolina, molt real!!! També té la seva part d'originalitat.

Moltes gràcies per participar i aquesta diada tan especial. T'afegeixo un puntet a la nota d'ahir.

Passa molt bona diada!

JM.

mariama ha dit...

Mentre esperava el meu torn per entrar dins d'un món on no se sap quan es sortirà o si sortiràs viu, per a poder tornar a veure a la teva família.


Em torbava al costat de la meva dona embarassada de cinc mesos agafats de la mà recordant els últims mesos al seu costat, els passeigs en les platges, les postes de sol abraçats, ....

No em podia creure que ara l'hauria de deixar sense saber si la tornaré a veure.

Alhora d'entrar al bus ens vam acomiadar en un llarg peto i amb llàgrimes als ulls ens vam separar, durant tot el trajecte no podia parar de pensar si sobreviuré, si podré veure al meu nen al néixer, la meva dona, pares,...

Tot es quedava enrere per lluitar pel meu país i la meva pàtria.

En arribar tots els soldats i jo ens vam dirigir a la nostra primera missió, jo i els meus col·legues pensàvem en salvar la nostra pàtria i sobretot la nostra vida.

Mentre en tirotejaven no podia evitar veure com molts a poc a poc es quedaven enrere, no podia evitar pensar que jo seria el pròxim en caure a l'abisme de la mort.

Al acabar amb aquella infernal batalla pocs dels nostres soldats van sobreviure incloent-me jo, la qual cosa em feia agrair la sort que tenia i que m'acompanyava en tot moment, en aquells moments no sabia com m'havia de sentir per dues raons; la mort dels meus companys i l'alegria de saber que podré tornar a veure a la família.

Tornant a casa em sentia alliberat i content amb ganes d'arribar per poder gaudir del que em queda de vida, ja que algun dia moriré però encara em queda alguna cosa que viuré amb emocions existents.

FRANCTIRADOR FINS A LA MORT!!


Sokhna Diop 4tB Beta

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Sokhna,

Correccions:

em trobava, a l'hora, petó, sobreviure, en acabar.

Molt bona feina i bonica història, tens un altre positiu.

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;