Les estrofes poètiques. Adreçat a tot l'alumnat

En literatura les estrofes que més es repeteixen són les següents:

.La corranda:

Cançó de tipus popular, formada per quatre versos heptasíl·labs. Presenjten una rima creuada o encadenada.

Una nit de lluna plenaEscolteu el poema

tramuntàrem la carena

lentament, sense dir re.

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una marededeu

que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l'altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'enyorança

ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

(Pere Quart)

.El sonet:

És una composició estròfica de catorze versos, format per dos quartets i dos tercets. Els versos són decasíl·labs i alexandrins (de dotze síl·labes). L’alexandrí normalment es divideix en dos hemistiquis de 6 síl·labes cadascun.

La rima pot ser encreuada o encadenada. També podem trobar diverses possibilitats dins del sonet: n’hi ha que no tenen rima, d’altres tenen dos quartets amb dos versos apariats i encara hi ha una altra opció, construïts amb versos d’art menor.

VORA LA MAR ÉS NADA

Vora la mar és nada l'estimada

i és olorosa de ruixim marí;

té els canvis de la mar en la mirada

i lliure es gronxa per un blau camí.

Compta les veles a la matinada,

veu a la tarda el cuejant botí,

d'un so de mar és a la nit bressada;

i el meu plany no li vaga de sentir.


Amor, ensenya'm una veu novella

de prou virtut: no pas la cantarella

de l'aigua al vent o damnejant esculls:


que al bon recer de l'oblidada quilla

em valgui el so difós de la conquilla

quan serem sols i aclucarem els ulls.

(Josep Carner)

.La sextina:

És una composició de sis estrofes de sis versos decasíl·labs. La darrera paraula de cada vers de la primera estrofa sempre es repeteix en els versos de les altres cinc estrofes, ara bé, en un ordre diferent.

La sextina finalitza amb tres versos que inclouen les sis paraules que rimen, dues de cada vers.

Ex:

CANÇÓ SEXTINA

Tocant el flabiol per dintre casa
somio cada nit tots els meus deutes;
corbo el descans darrere alguna porta
i, en mar d’atzar, de res en faig tres dies
sabent camins perduts entre les plantes,
ploma d’oca a l’orella i quatre llibres.

Faig un ventall amb el paper dels llibres,
que els guants fan nosa en l’àmbit d’una casa;
plenes de flors, bon verd mostren les plantes
i el fons s’acaba en el racó dels deutes;
arbora l’ombra plena dels meus dies
paranys de neu inútil a la porta.

Només s’atura al límit de la porta
la por que perd l’espina en els bons llibres;
s’obren les flors i vell, antic de dies,
fingeix el foc un lloc sota la casa;
un vast desert forada tots els deutes
quan corro la cortina de les plantes.

Lleuger s’esfulla el joc de tantes plantes,
i el mar fa serres de dellà la porta;
reposen guerres a la part dels deutes,
teixeixen coses pel destí dels llibres
i, alçant laments, la cleda es fica a casa.
I el fum es mou. I van passant els dies.

Aigua lleugera nua nits i dies;
el roc avar, joguina de les plantes,
omple de lleus remors tota la casa;
rebutja l’aire el vidre de la porta
i són miralls les pàgines dels llibres.
Els colors callen el cabdell dels deutes.

Aquí la primavera té molts deutes;
ben amagada, és lliure. I neixen dies.
Perdudes les lliçons de tots els llibres,
els panys deixen senyals damunt les plantes;
el pensament, llavors, obre la porta
i venç les roques l’ombra de la casa.

Entro a la casa pel camí dels deutes.
Tanco la porta i, cert, també hi ha dies
que tot llegint les plantes rego els llibres.

(Joan Brossa)

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    

  Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: fotosyfondos.com)

!!EXERCICIS:

1.      Cerca per Internet un exemple de sonet, corranda i sextina i compta el número de síl·labes.

2.      Escull un poema treballat a l’exercici 1, i anomena el tipus de rima que té. Raona la teva resposta.

3.      Quin tipus d’estrofa és la que tenim a continuació. Dóna arguments que recolzin la teva resposta.

Donzelleta agraciada a qui us compararé?
A la flor de la perera O a les roses del roser?

A la flor de la perera us comparo per blancor;
a les roses del roser us comparo pel color.

Si n'hi ha de casadetes Déu conservi llur senyor;
si n'hi ha d'altres de viudetes Déu mantingui llur honor.

Si n'hi ha de fadrinetes que ens prenguin per servidor;
si el servidor no els agrada que Déu els doni millor.

Ella està al llit acotxada, jo a la porta mort de fred,
amb les mans a la guitarra arrecerat a la paret.

Una vida, dues vides, quantes vides teniu vos?
Vos teniu la meva vida i la vida de tots dos.

(Popular catalana)

4.      Fòrum: havies comptat alguna vegada versos? Sabies els dos tipus de rima que existeixen? Havies llegit alguna vegada un sonet, una corranda o una sextina? Coneixies aquestes tres composicions estròfiques? T’ha semblat interessant coneixer-les? Les sabries distingir si les veiessis escrites?