dimarts, 14 d’abril de 2015

Bartomeu Rosselló-Pòrcel. "Tempestat en flama. Antologia poètica". Adreçat als literats




Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) fou un poeta destacat de la tercera dècada del segle XX. Malauradament morí ben jove, a causa de la tuberculosi, però la seva qualitat humana escrivint el van fer entrar a la història de la literatura catalana com un dels autors essencials. Aviat establí una amistat amb en Salvador Espriu, es diu que va anar molt més enllà de la literària. 

Amb vint-i-quatre anys ja havia finalitzat la carrera i s'havia doctorat, i poc temps després es preparava les oposicions a la càtedra d'institut quan esclatà la guerra civil. S'allistà en el bàndol republicà, emperò no arribà a combatre perquè tenia una salut molt fràgil. 

La seva obra és ben curta, però  amb poemes intensos: "Nou poemes" (1933), de to costumista, marcats per les frases curtes i un bon ritme líric,  "Quadern de sonets" (1934), on segueix l'estil de Góngora i dels autors barrocs i finalment i d'aparició pòstuma, "Imitació del foc" (1938), que també ve influït per Góngora, Francesc Vicent Garcia, la cançó popular, passant pel primer Avanguardisme fins a arribar a influències de Josep Carner o Carles Riba, entre d'altres. Potser la seva idolatració vingué a causa de la seva prematura mort, d'ésser un estendard de la seva època, que el van veure marxar de ben jove. Ens llegà una obra efímera i alguns articles, però de gran qualitat.La seva carrera quedà estroncada de manera inesperada i qui sap si hagués arribat a quotes de fama com en Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Joan Vinyoli, Josep Carner i tants altres. 

(Adaptat de Lletra)



.Pistes sobre la vida de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel?related=3


.Què hi diu a Lletra:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel/detall


.Aspectes bàsics de la poesia de Rosselló-Pòrcel:

http://es.slideshare.net/npintu/antologia-rossell-prcel



.Guia de lectura de l'antologia "Tempestat de flama. Antologia poètica":

http://agora.educat1x1.cat/iesreguissol/moodle/pluginfile.php/19661/mod_resource/content/1/Guia%20Rossell%C3%B3-P%C3%B2rcel.pdf


.Alguns poemes que apareixen a l'antologia "Tempestat de flama. Antologia poètica":

http://www.iescanpuig.com/ewccp/lib/exe/fetch.php?media=mlopez:antologia_rosselllo-porcel.doc




.Pròleg a l'antologia "Tempesta de flama. Antologia poètica", d'Edicions 62:

http://calaixdelectures.blogspot.com.es/2013/08/tempestat-de-flama-antologia-poetica.html



.Article sobre 9 poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://books.google.es/books?id=D_6Irctay7sC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false



.Article sobre el llibre "Imitació del foc":

http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/106632/157873



.Maria del Mar Bonet canta "Ronda de mort amb fantasmes":

https://www.youtube.com/watch?v=ya1ZhYNhUcY


(Imatge extreta de: escriptors.cat i grup62.cat)



!!EXERCICIS:

1. Escull un poema de l'antologia "Tempestat en flama" i comenta el poema i la seva mètrica.  Recorda que has d'interpretar-lo. Anota entre dues i quatre paraules que desconeguis amb el seu significat. Exposa'l a classe i adjunta aquí el teu treball.

2. Cerca informació de la vida i obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i destaca'n deu coses que convé saber.

3. Esmenta dos poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel que hagin estan musicats, anomena qui l'interpreta, el disc on s'edità i l'any de publicació.

4. Tria un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel de l'antologia "Tempestat en flama" i justificat el perquè de la teva elecció.

5. Realitza un powerpoint de cinc a deu pàgines presentant la figura de Rosselló-Pòrcel, penja'l a l'Slideshare i posteriorment posa aquí el seu enllaç.

6. Fòrum: penses que en Rosselló-Pòrcel fou un dels grans poetes de la literatura catalana o bé, que els literats catalans tenen tendència a idolatrar amb facilitat? Raona la teva resposta.


32 comentaris :

Jennifer Reyes Bou ha dit...

POQUES PARAULES SURTEN

Poques paraules surten
de les boques en calma. ‎
Els arbres del parc, sembla
que es perdin en llunyana
visió de vell gravat,‎
tota plena de màgica
dolçor que fa pensar
en velles enyorances.‎
Quan s’acosti la fosca,‎
les bruixes i les branques
s’aferraran com serps
en lluita de fantasmes.‎
Tancarem la finestra
i voltarem la flama.‎
El foc allargarà
ombres esvalotades.‎

1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.
Es podria considerar que aquest poema, ‘’Poques paraules surten’’, està dins l’etapa d’aprenentatge i formació del poeta. Rosselló-Pòrcel el va escriure el 1931, i el 1932 va ser publicat a La Nostra Terra, revista relacionada amb l'Escola Mallorquina. Posteriorment, l’any 1933, l’autor va publicar un recull de Nou poemes, entre els quals va incloure aquest. També es considera el seu poema com un allunyament de l’Escola Mallorquina, la recerca de noves vies i experiències.

2. Explicar de què tracta el poema.
Possiblement el tema principal del poema sigui l’enyorança. Fa una visió nostàlgica del paisatge, que l’utilitza per mostrar el seu estat anímic. Els primers vuit versos els podrien identificar dins d’un context diürn, però, a partir del vuitè vers fins al final, el poeta retracta l’obscuritat de la nit, com aquest moment representa una lluita.

3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició
-Gravat: Dibuix o quadre que s'ha obtingut mitjançant alguna tècnica de gravar.
-Esvalotades: Persones que estan intranquil·les o alterades.

4. Analitzar la mètrica i rima del poema
El poema està format per una estrofa de setze versos hexasil·làbics, és a dir, de sis síl·labes. Donat que tots els versos presenten el mateix nombre de síl·labes, s’anomenen versos isosil·làbics.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Jennifer,

Molt bona feina. Fer el comentari us costa, però a tothom passa igual, hem d'interpretar el que ens diu el poeta.

Ho valoro amb la nota màxima, 0'5p.

Aprofito per dir-vos que el comentari de la Camila el trobareu a la fitxa següent:

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2013/05/a-mallorca-durant-la-guerra-civil-de.html

Gràcies per ser tant treballadores!

JM.

paula ha dit...

Dansa de la mort

Esclaves del jorn passaven
sobre les estàtues blanques.

Cambres de l'oest, amors,
drames i vaixells.

-Jove estranger, la penyora
de la faula

-Només em serà turment
el record de les fulles.
Servent que portes l'espasa:
no et sabia tan lleuger!

1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.

El poema “Dansa de la mort” escrit el 1935, el trobem dins de l’antologia poètica titulada “Tempesta de flama” i està en el tercer apartat “Imitació del foc” publicada l'any 1938.

2. Explicar de què tracta el poema.

El tema principal d’aquest poema és la mort. El poema comença dient que les hores passen sense parar. Després parla sobre la seva vida que ha sigut molt aventurer i que en les seves aventures han hagut molts amors, desamors i això ha fet que vagi d’un lloc a un altre. A continuació diu que no vol morir perquè deixarà la natura. Per acabar l’autor li diu a la mort que ell es pensava que moriria més tard no tan aviat.

3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis après amb aquest poema amb la seva definició.

Jorn- Dia
Severvent- Títol amb què, antigament i segons l'ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l'exèrcit, com els esclaus.

4. Analitzar la mètrica i rima del poema.

El poema està format per tres estrofes sense una mètrica regular: la primera constà de dos versos octosíl•labs, la segona estrofa té quatre versos, els dos primers són pentasíl•labs, el tercer vers és enneasíl•labs i el quart vers s tetrasíl•lab. Per últim la tercera estrofa està formada també, per quatre versos els dos primers són heptasíl•labs i els dos últims són octosíl•labs. I la rima és (aa-abAa-abcd)

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Paula,

El treball sobre el poema està ben fet, potser el comentari un pèl curt.

Tens un 0'5p.

JM.

Carolina Montiel ha dit...

Inici de campana – Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Inici de campana
efímer entre els arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.

Aquest poema forma part del llibre Quadern de Sonets (1934) junt amb el Nou poemes (1933), són les primeres provatures poètiques on podem veure les influències de l'Escola Mallorquina i de Gabriel Alomar, que va ser el seu mestre, també cal dir que aquestes obres pertanyen al Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Bartomeu va néixer a la Palma al 1913 i va morir al Brull el 1938, va ser un poeta i traductor mallorquí molt important.

Rima i mètrica:
Principalment podem veure que el poema és d'art menor, ja que està format per una sola estrofa, amb catorze versos hexasíl•labs. Tots els versos són de rima assonant excepte el segon, el cinquè, el vuitè, el desè i l’onzè, el novè que no tenen rima.
Per entendre una mica millor el poema i poder contextualitzar-lo hem de saber que; ens trobem en el capvespre amb una metàfora que diu “fora porta de tarda” i una altra que diu “la pols dels blats apaga un or trèmul” que fa referència al color que té el blat amb el petit raig de llum que li arriba i que s’està apagant. També hi ha una personificació, ja que “apagar” és una acció humana.

Significat del poema:
El poema comença amb el so d'una campana que avisa de que és capvespre. Veien com paisatge es torna cada cop més trist i fosc; pels carrers no hi ha ningú, les vies són solitàries i les finestres de les cases estan tancades. El poeta va endinsant-se cap a la foscor a mesura que es va fent de nit.
En aquest poema s’identifica el jo poètic, el jo interior del poeta en la realitat que sempre es troba en un estat de canvi: Tot flueix. Destaca l’efímer, les coses que ocorren i de sobte han quedat en el passat, com és un capvespre, que és el que s’explica en el poema.

Vocabulari:
Trèmul: tremolós.
Desvari: desraonat.
Adesiara: de tant en tant.

Carolina Montiel Pérez
2n batxillerat

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Carolina,

Molt bona feina, tot i que el comentari del poema l'hauries de treballar un pèl més de cara a l'examen.

No veig faltes ortogràfiques.

Sí que t'agrairia que respectis els terminis de lliurament de tasques perquè sinó hauré de descomptar qualificació.

JM.

Lucía Vidal Borrego ha dit...

Cançó després de la pluja (1913-1938) ROSSELLÓ-PÒRCEL, BARTOMEU


El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.

El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.

Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

Aquest poema pertany al poemari “Imitació del foc”, escrit per Bartomeu Rosselló-
Pòrcel i publicat l'any 1938.
“Imitació del foc” és un recull de poemes que simbolitza la presència de la vida dels altres, que van girant entorn a ell aparentant felicitat per tal d'oblidar que en algun moment aquestes vides moriran només deixant el record. En aquest, el foc és una metàfora de la vida.

Aquest poema, dedicat al seu amic Salvador Espriu, tracta sobre un dia després d'haver plogut. Descriu el paisatge que es veu i els animals, com l'escarabat i el cargol. A la tercera estrofa parla del cel, explica com els núvols van desapareixent i com es pot apreciar la llum i la calor del Sol.

És una cançó que parla de la pluja. Aquesta simbolitza la foscor, però després surt el sol, que significa la vida. Hi ha referències clares de la tradició popular amb reproducció de fragments de cançó, és a dir, hi han cancons populars com "El cargol treu banya", "L'escarbat Bum Bum", i "Les plujes es pentinen".

El poema està format per cinc estrofes de versos de quatre, cinc, sis, set i vuit síl·labes amb rima consonant i assonant d'art menor (a-ab/--b-/-b-b/ccddee/aaabab).

Té un esquema circular: comença a la primera quarteta dient “no ballis amb la calitja” i acaba l'últim vers del poema: “Ai! Que es menja la calitja”. Com a figures retòriques trobem al primer vers una personificació i al tercer i quart també. Al vers 4 de la quarta estrofa hi ha una enumeració i al vers 5 una antítesi entre apagar i encendre. A l'última estrofa hi ha una anàfora de “El sol és aquí” i hi ha el·lipsis per donar rapidesa al poema.

L'autor ens vol transmetre que, tot i que un dia de pluja no surtis pel mal temps, sempre acabarà sortint el sol i podràs viure la vida. Aquesta cançó va dirigida als nens i nenes ja que parla amb una tonalitat molt normal i no hi ha paraules complicades. Utilitza un llenguatge simple i entenedor perquè la gent la pugui aprendre fàcilment.


PARAULES NOVES:

-Calitja: Opacitat lleu de l’aire deguda a la presència de partícules de pols o de sal que li donen un aspecte fumós característic.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Lucía,

Bon treball i presentació a l'aula. Tens 0'5p.

T'agrairé que treballis els dos poemes més que et queden, tens temps per fer-ho, entre aquesta setmana i la vinent.

JM.

lidia ha dit...

A Mallorca, durant la Guerra Civil
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
CONTEXT


Aquest poema el trobem dins de la antologia poètica de Rosselló-Porcel. Va ser escrit a Barcelona el Setembre de 1937, quan Mallorca estava en mans dels feixistes. Pertany al període històric de postguerra. La derrota republicana té males conseqüències per a Catalunya; una part molt important de la població catalana ha de marxar a l’exili i la llengua catalana queda minoritzada.
COMENTARI DE TEXT
El tema principal del poema es la descripció sentimental del paisatge mallorquí. El motiu principal és l’enyorança. Descriu el paisatge de la seva regió natal des del record i l’enyorança. No s’amaga del orgull que sent d’haver nascut a Mallorca, ho podem veure en el penúltim vers: Tota la meva vida es lliga amb tu.
El poema s’organitza en tres parts: ¡ al 10, 11 al 17 i 18 al 19.
La primera part descriu els camps verds de les arbredes, del color blau del mar que es retalla en les muntanyes, les pedres… Simplement ens transmet els records que ell té de quan vivia allà.
La segona part mostra el present, els elements de la natura que s’han transformat. Tots aquests símbols es poden referir a les conseqüències de la guerra.
I per últim, en la tercera part, el poeta i Mallorca s’uneixen com ho fan la nit i les flames a la fosca.
Per concloure podem dir que el poema va ser escrit durant la guerra civil espanyola. Parla de l’enyor i el sentiment tant apassionar que sent l’autor cap a la seva terra i de la tristesa que porta dins, L’autor transmet al lector d’una manera bastant clara l’odi que sent cap al conflicte que esta passant a l’illa. És un poema completament avantguardista.
VOCABULARI
L'atzur  és el color blau.
Avar  Que estalvia, que no prodiga.
4-Mètrica
8A/8B/7C/9B/9D/10E/8F/7E/7G/100H/8B/11I/10J/10B/9K/10D/10D/10L/9M/
Té rima consonant i és d’art mayor.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Lídia,

Correccions:

setembre, és la descripció.

El treball del poema està molt bé. Tens 0'5p.

JM.

Klaudia Katarzyna Zuk ha dit...

AUCA

Retorno a les festes llunyanes,
quan la muralla de ponent
plena d’estàtues blanques sobre el mar
incendia la Catedral amb palmeres polsoses
i pedres dins el xarol, diumenge de la Portella,
la primera vegada, cosins, amb marineres blaves.
Mira com es tanquen els vidres i dins la cambra la tarda,
la tarda es clou, la tarda damunt d’un llit d’agost, pots mirar-ho
des de qualsevol magraner;
sorprèn els racons del jardí i sabràs el secret de les vànoves,
dels sillons amb roba de llengos antiga, de les columnes entorcillades!
vés al jardí, al costat de la marededeueta,
del safareig cansat de bressar les mateixes fulles,
hi ha les finestres que tenen el record del suïcida
i del boig que el va veure penjat i perdia la boca rient-se’n
amb els ulls tacats amb ombres com botons,
com els botons grocs de les margarides de la feixina,
a la Riera, més avall del Pont de Sant Pere,
on la Muralla no té canons sobre la Plana.
(...)

1.- CONTEXTUALITZA EL POEMA.
El següent poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913 - 1938) anomenat Auca, publicat al febrer de 1935, pertany al llibre d’Imitació del foc de l’any 1938. Aquest llibre té una gran importància, ja que presenta una evolució i maduració de la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. A més, aquest llibre està dividit en tres parts: Fira Encesa, Rosa Secreta i Arbres en Flames. El poema Auca concretament pertany a la segona part del llibre. És important destacar que la poesia és dedicada a Gafim, un amic de la infància de l’autor.

2.- EXPLICA LA TEMÀTICA DEL POEMA.
Al principi del poema destaca una presentació del personatge i de l'espai en el qual se situa el personatge. Concretament destaca un paisatge urbà mallorquí. També apareixen records familiars, de la infància i anècdotes de l’autor. Posteriorment, fa referència a un poema i un vaixell que representen un recorregut purificador. També apareixen trets històrics com pot ser la figura de Jaume I. Més tard, l'autor torna a destacar les seves experiències de l’adolescència juntament amb la Sor Tomasa i la seva mare. Finalment esmenta el pas del temps mitjançant un rellotge on un infant s’ha convertit en un adolescent i d’un adolescent en un poeta.

3.- ANOTAR PARAULES QUE HAGIS APRÉS AMB AQUEST POEMA AMB LA SEVA DEFINICIÓ.
· Bressar: cistell en forma de bressol que serveix per a portar verdura o la roba de rentar.

· Flassada: manta quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb lligats i colors diversos, que hom usa com a abrigall en el llit.

· Fremien: Tremolar fortament, estremir-se.

· Llur: Les seves coses, els seus béns.


4.- ANALITZAR LA MÈTRICA I RIMA DEL POEMA

El poema està format per 70 versos de rima lliure i d’art major. Els versos contenen entre 10 i 17 síl·labes. És important el fet que el poema realment no conté estructura poètica, ja que l’ordre oracional és com de qualsevol text escrit en prosa.

Klaudia Katarzyna Zuk ha dit...

SÓLLER

A Robert F. Massanet

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.
Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramel dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.
Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.

1.- CONTEXTUALITZA EL POEMA.
Ens trobem davant d’un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913 - 1938) anomenat Sóller, pel que sembla dedicat a Robert F. Massanet. Aquest poema forma part de la primera part del llibre d’Imitació del foc de l’any 1938. A més, va ser l’últim poema que va escriure l’autor abans de morir. Dels tres poemaris que s’han publicat, aquest té una gran importància a causa de què destaca una evolució i maduració de la poesia respecte als altres llibres. Cal esmentar que el poema presenta molts elements característics de la poesia Bartomeu Rosselló-Pòrcel com el foc, el vent o el paisatge mallorquí.

2.- EXPLICA LA TEMÀTICA DEL POEMA.
Principalment el poema ens situa a Sóller, un municipi de la comunitat autònoma de les Illes Balears situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca. En primer lloc, destaca una mena de brisa del vent que deixa l’olor dels tarongers per tot el territori. Posteriorment, descriu que ell està assegut en unes valls on fa fred i bastant de vent. Aquest vent remolca l’aroma dels elements que hi ha en la vall com les fulles. Seguidament, ens diu que darrere seu apareix el vicari que és un eclesiàstic amb una sotana suant i amb un got de llet a la mà.

3.- ANOTAR PARAULES QUE HAGIS APRÉS AMB AQUEST POEMA AMB LA SEVA DEFINICIÓ.
· ESGARRIR: Perdre el camí.

· VERGER: lloc amb varietat de flors i arbres fruiters.

· ORATGE: Vent terral.

4.- ANALITZAR LA MÈTRICA I RIMA DEL POEMA
El poema consta de 26 versos, on la primera estrofa només està forma per 4 versos i una altra per 22. Destaquen versos heptasíl·labs d'art menor amb rima lliure.

Klaudia Katarzyna Zuk ha dit...

NOMÉS UN ARBRE A LA VORERA PORTA
A Amàlia Tineo
Només un arbre, a la vorera, porta
el tremolor del mar, i el frec de fulles
retorna el benefici de les ones.
Les roques mortes en arenes mortes
viuen només uns brins d'herba poruga.
Mar foll de gris i verd i força d'aire:
trenca cristalls sobre la costa blana!
Aprèn l'ombra llunyana, blava i blanca,
dels núvols plens de vent i pròdigs d'ales.
Només en mi pots créixer més i estendre
més pura sal, més amagada pedra,
i encara retrobar-te en camins foscos
per balenes remotes i algues velles.
Però jo m'he perdut en les planúries
que han oblidat la dansa, el crit de l'aigua
entre alzines i roures, entre llunes
sense rius, sense pous, sense ones altes.

La Magdalena, agost 1934


1.- CONTEXTUALITZA EL POEMA DINS DE L’ETAPA I JUSTIFICAR-HO.
Aquest poema anomenat Només un arbre a la vorera porta, escrit l'any 1934, pertany al llibre Imitació del foc publicat el 1938. És el tercer llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913 - 1938) que es caracteritza per un recull poètic. Aquest llibre representa la trajectòria de l’autor i a més, és la que li donà més reconeixement. És un poema dedicat a Amàlia Tineo, una intel·lectual i professora de la Facultat de Filosofia de Barcelona. Cal destacar que va ser la professora de Filosofia i Lletres de Bartomeu Rosselló-Porcel.

2.- EXPLICA LA TEMÀTICA DEL POEMA.
En primer lloc, descriu que en la llunyania només pot observar un arbre que tremola a causa del moviment del vent que porta al mar. A més, destaca un paisatge molt tranquil quan afirma que les roques i les arenes estan mortes i només podem entreveure una herba. Posteriorment, l’autor fa una descripció del mar gris i verd on la força de l’aire trenca les onades. Els núvols que es mouen d’una manera accelerada fan ombra al mar. L’autor se sent identificada amb l’entorn.

3.- ANOTAR PARAULES QUE HAGIS APRÉS AMB AQUEST POEMA AMB LA SEVA DEFINICIÓ.
FREC: molt al costat.
PRÒDIG: que produeix en abundància.

4.- ANALITZAR LA MÈTRICA I RIMA DEL POEMA
El poema està format per una sola estrofa amb versos de 10 síl·labes. És un poema de tipus paisatgista. Podem trobar diferents recursos literaris com l’al·literació quan l’autor fa referència a les fulles, als, cristalls, a les ales, etc. i metàfores: “retrobar-te en camins foscos” i “viuen només uns brins d’herbes”.

Layla El Haddioui ha dit...

L’estiu ple de sedes (Andrea Prada)

Any: 1938

Tema principal: La natura en l’estiu

Explicació:

En el poema Estiu Ple de Sedes, podem observar com descriu de manera

sensitiva l’estiu. Destaca, sobretot, el mar i les flors (quan cita als clavells, als

geranis, roses i malves). Explica que, en un moment de l’estiu, quan s’apropa la

tardo, les flors comencen a caure.

En altra part del poema, fa una idealització del paisatge, en la part “L’estiu ple

de sedes, flors, oratge, tranquil·litat” sembla que ens presenta un magnífic dia.

Però en canvi quan diu “I la nit et toca, humida i amarga” s'està acostant la nit,

la qual, atrau la mort.

Rima:

Aquest poema és d’art menor, ja que els versos pentasíl·labs. La seva rima, per

altra part, és assonant i consta d’encavalcaments.

Lucía Vidal Borrego ha dit...

Història del soldat

Això era i no era
quan naixia la Primavera.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.

La tarda del dissabte
m'enamoro a la plaça.
La nit del diumenge,
a la cantonada.
El dilluns, a la fira.
El dimarts, a l'hostal!...
Febres de maig
duren tot l'any!

Quan toquen bota-selles,
el diumenge de matí,
totes volen anar amb mi.
Ai, Amor, jo no partiria!
Tarara, tarara ri,
amor he de partir.

Avui ja no és avui.
Ahir no era ahir...
El cul del meu cavall
només veureu de mi,
ai, els marits!
Camins d'Igualada,
camins de Fraga,
les esperances.

Per l'Ascensió,
cortines al balcó.
Ai-do, ai-do,
trompeta de Borbó.


CONTEXTUALITZACIÓ

Aquest poema és escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, autor que va nèixer a Palma de Mallorca al 1913 i va morir al 1938. Va ser un poeta i traductor mallorquí, i, aquest poema en concret, pertany a "Imitació del foc" (1938)


MÉTRICA

És un poema format per cinc estrofes, de quatre, vuit, onze, tres i quatre versos. Són versos anisosil·làbics. A la primera estrofa trobem la tornada, que es repeteix a l'última estrofa. Hi ha versos hexasíl·labs, pentasíl·labs, heptasíl·labs i tetrasíl·labs. La rima és lliure. Hi ha una rima assonant distribuïda de forma molt irregular.

Com a figures retòriques trobem una personificació al vers 2 “quan naixia la Primavera”, repetició als versos 3, 29 “Ai-do, ai-do”, enumeració al vers 5 i 7 “La tarda del dissabte- La nit del diumenge”, antítesis al vers 7-14 “La nit del diumenge – el diumenge de matí”, paral·lelisme als versos 19 i 20 “Avui ja no és avui. Ahir no era ahir...” anàfora al vers 24 i 25 “Camins d’Igualada, camins de Fraga” entre d’altres.


TEMÀTICA

El tema d’aquest poema són els amors d’un soldat.
El poema li dedica al seu amic Ramon Nadal

En la primera estrofa ens situa en el lloc de l’acció.
En la segona estrofa ens explica el que fa normalment, és a dir, s’enamora cada dia d’una noia.
En la tercera estrofa, es troba al diumenge el matí, després de passar la nit amb noies diferents i ell ha de marxar perquè no el trobin els marits de les noies.
En la quarta estrofa esmenta diversos llocs que són on aquest espera conèixer altres noies.
En l’última estrofa diu que espera trobar-ne noies diferents per divertir-se.


És una quarteta que serveix de cloenda i referma la idea que aquests amors del soldat es donen pel maig (quan és l’Ascensió).
Els dos primers versos de l’estrofa són un refrany.

Tot el poema el podem considerar neopopular i propi de les rondalles i els contes. Incorpora fins i tot alguns sintagmes que denoten música i sonoritat.


PARAULES NOVES:

-Bota-selles: *No he trobat cap definició. No sé què significa.

Lucía Vidal Borrego ha dit...

NOÇA

Petits tambors toquen, toquen
damunt la pell de l'ase.
Entre les taules polides,
cortesies de la randa

Deu ciris cremen davant
Nostra Dona de la Grada.

Conjura l'alcova l'aire
feixuc de les abraçades.

El relotge parla, viva
màquina de maort, fantasma.

-Aixecaràs la cortina,
la duràs a l'altra cambra
i et traurà sang per la boca
a la primera besada.

El nuvi cau desmaiat
més blanc que la porcellana.




CONTEXTUALITZACIÓ

Noça és un poema escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel l'agost de 1937 a Barcelona, durant la Guerra Civil Espanyola, dedicat a Eduard Valentí.
Noça significa boda, però en aquest poema significa casament amb la mort.
Quan l'autor escriu aquest poema encara no sabia que tenia tuberculosi, però ho intuïa.


TEMÀTICA

El seu tema principal és la mort. Noça no només té a veure amb una celebració, sinó que també és una beguda típica de Mallorca.

En la primera estrofa el poema ens endinsa en una celebració. Com podem veure té un inici que remet al folklore, a la tradició.

En la segona estrofa es parla de la Nostra Dona de la Grada, una catedral de Mallorca. Per tant en aquesta part hi podem veure l’adoració que sent Roselló-Pòrcel per la seva terra encara que es trobi en terres catalanes.

En la tercera estrofa ens situa a l’espai on s’haurà de consumar l’enllaç. En aquesta part hi podem veure un aire feixuc.

En les dues últimes estrofes hi trobem un contrast, ja que tot allò que semblava una gran celebració acaba tenint un trist final. Sembla ser, que el nuvi cau desmaiat i pel color del seu semblant, fins i tot podem pensar que mor.


MÈTRICA

Pel que fa la seva estructura estem parlant de sis estrofes: 2 quartets i 4 apariats combinats els blancs i de rima assonant ( -a-a).

Respecte a figures retòriques hi trobem una anàfora en el primer vers (toquen, toquen), a l’inici de la quarta estrofa una personificació (el rellotge parla) i a l’últim vers del poema una comparació (més blanc que la porcellana) i també hi ha un hipèrbaton al 2n apariat.


PARAULES NOVES

- Randa: pot ser punta feta de fil gruixut, o el caient d’una vela.

- Feixuc: difícil de moure, d’alçar, a causa del seu pes.

Layla El Haddioui ha dit...

ORACIÓ PER QUAN LES DONZELLES TENEN MAL DE CAP

En nom de santa Maria
vine'm aquí, filleta mia.

Que s'apagui la cuca de llum
i que s'aturi el fum fum fum.
Que la mèl·lera enamorada
aturi la vola volada
i que el bou amb la mira mirada
faci llaurar tota sola l'arada.
Que s'aturin les aigües del riu
i que no es bellugui l'argent viu.
Dimonió, atura el teu ball
i les quatre potes del cavall.
No peguis més cops amb el martellet,
fusteret.

Els Apòstols estan amb mi,
coloma blanca.
Que fugi el mal de cap d'aquí
i tots els mals esperits,
coloma blava.

En nom de santa Maria,
tota la nit i tot el dia,
viva la Verge Maria!
1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.
El següent poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913 - 1938) anomenat Oració per quan les donzelles tenen mal de cap, publicat al abril de 1935 a Barcelona, pertany al llibre d’Imitació del foc de l’any 1938.
2. Explicar de què tracta el poema.

El tema principal d’aquest poema són les donzelles que pateixen de mal d’amor. Ja que nombre a la Verge María que és una dona que va patir i fa una referència a l’amor. Fa una explicació com sofreixen les dones comparant-les amb la Verge María.

3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició
Totes les paraules s’entenen.

4. Analitzar la mètrica i rima del poema
Poema de estructura lliure.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Clàudia,

Bona feina, tens 1'5p més de deures pel tercer trimestre, però el màxim són 3p.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Layla,

T'has deixat d'adjuntar el poema, tens 0'3p.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Lucía,

Bon treball, t'anoto 1p més de treball, ja tens els 3p del tercer trimestre.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Layla,

El comentari molt poc treballat del poema de les "donzelles", tens un 0'2p.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola a tothom,

Encara queden poemes per enganxar, ho podeu seguir fent fins el dia 15 de maig, servirà per si tinc dubtes de la nota final, els decimals, ajudin a establir la puntuació final.

Gràcies.

JM.

paula ha dit...

Pont del vespre

La nit és alta i s’abraça
amb mi –tots sols pels carrers.
Els fanals de les placetes
ens encalcen.

Les cases cremades, negres,
i, abans dels bordells,
amb bruses de vent de juny, aventura:
Na Clara i Na Bàrbara.

Dins les entrades, bandits
amb por de mi, que no surten.

El sol damunt les teulades
balla
amb una mossa d’estampa.

1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.

El poema “Dansa de la mort” escrit el 1935, el trobem dins de l’antologia poètica titulada “Tempesta de flama” i està en el tercer apartat “Imitació del foc” publicada l'any 1938. Aquesta part està formada per 30 poemes i predominen l'hermetisme i el simbolisme L'autor d'aquest poema és Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

2. Explicar de què tracta el poema.

El poema és en primera persona i en descriu una ciutat. A la primera estrofa del poema Rosselló-Pòrcel ens descriu els carrers d'aquella ciutat. A la següent estrofa en parla de les cases que l'envolten i també nomena a dues noies: la Clara i la Bàrbara. A la penúltima estrofa ens parla dels bandits que tenen por d'ell i per aquest motiu no surten. I per últim, ens explica la sortida del sol i la lluna s'amaga.

3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis après amb aquest poema amb la seva definició.

Bordell: Prostíbul.

Bruses: Peça de vestir femenina, amb mànigues o sense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc.

Bandits: Fugitiu de la justícia.

4. Analitzar la mètrica i rima del poema.

L'estructura d'aquest poema està format per quatre estrofes. Les dues primeres estan formades per quatre estrofes. Les dues estrofes estan formades per heptasíl·labs menys l'últim vers que la de la primera estrofa és trisíl·lab i el de la segona estrofa és pentasíl·labs. La tercera estrofa està formada per dos versos heptasíl·labs. La quarta estrofa està formada per tres versos el primer i l'últim vers són heptasíl·labs i el segons vers és monosíl·labs. Per tant, el poema és d'art menor i la rima és (abcd-efgh-ij-klm).

paula ha dit...

Tant de rèves en l'air

ÉLUARD

Indecisa, rara, nova,
ara comença la rosa.

-Dama lleugera, ofrenada
Sou el rei.

Entre focs i violins
d'artifici,
les llums, triomfals i fortes.

-Com sabré que la promesa
és aquesta dama tímida?

Contra el matí que la volta
no troba l'aire, no gosa,
la rosa.


1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.

El poema “Dansa de la mort” escrit el 1935, el trobem dins de l’antologia poètica titulada “Tempesta de flama” i està en el tercer apartat “Imitació del foc” publicada l'any 1938. Aquesta part està formada per 30 poemes i predominen l'hermetisme i el simbolisme L'autor d'aquest poema és Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

2. Explicar de què tracta el poema.

Presenta la bellesa. Parla d'una dona i la compara amb una rosa, simbolitzant la bellesa. La bellesa arriba tímida, nova i indecisa. També parla de la indecisió que té ell en veure la dama. D'aquesta manera veiem una associació entre la bellesa, una rosa i una dama. A la tercera estrofa apareix el "foc" combinat amb música (violins) i les llums (les llums triomfals i fortes), i això fa referència a una festa popular. Com és molt habitual en aquest últim llibre, trobem la referència al foc, el seu símbol més rellevant. No sap com actuar i si serà aquella la dama, això ho fa mitjançant una pregunta retòrica. I en passar tota la nit encara no s'atreveix a dir-li res.


3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis après amb aquest poema amb la seva definició.

Gosar: Tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa.

Totes les altre paraules les entenc.

4. Analitzar la mètrica i rima del poema.

L'estructura del poema està formada per cinc versos. Les dues primeres estrofes estan formades per dos versos heptasíl·labs menys l'últim vers de la segona estrofa que és un vers trisíl·lab. El tercer vers està format per tres versos, el primer vers heptasíl·labs, el segon trisíl·lab i el tercer és hexasíl·lab. La quarta estrofa té dos versos i són heptasíl·labs. I l'última estrofa està composta per tres versos, els dos primers són heptasíl·labs i l'últim és bisíl·lab. Per tant, són versos d'art menor. Són versos lliures, ja que no segueixen cap tipus de pauta mètrica regular. El poema és de rima assonant perquè únicament coincideixen els sons vocàlics.

paula ha dit...

Tant de rèves en l'air

ÉLUARD

Indecisa, rara, nova,
ara comença la rosa.

-Dama lleugera, ofrenada
Sou el rei.

Entre focs i violins
d'artifici,
les llums, triomfals i fortes.

-Com sabré que la promesa
és aquesta dama tímida?

Contra el matí que la volta
no troba l'aire, no gosa,
la rosa.


1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.

El poema “Dansa de la mort” escrit el 1935, el trobem dins de l’antologia poètica titulada “Tempesta de flama” i està en el tercer apartat “Imitació del foc” publicada l'any 1938. Aquesta part està formada per 30 poemes i predominen l'hermetisme i el simbolisme L'autor d'aquest poema és Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

2. Explicar de què tracta el poema.

Presenta la bellesa. Parla d'una dona i la compara amb una rosa, simbolitzant la bellesa. La bellesa arriba tímida, nova i indecisa. També parla de la indecisió que té ell en veure la dama. D'aquesta manera veiem una associació entre la bellesa, una rosa i una dama. A la tercera estrofa apareix el "foc" combinat amb música (violins) i les llums (les llums triomfals i fortes), i això fa referència a una festa popular. Com és molt habitual en aquest últim llibre, trobem la referència al foc, el seu símbol més rellevant. No sap com actuar i si serà aquella la dama, això ho fa mitjançant una pregunta retòrica. I en passar tota la nit encara no s'atreveix a dir-li res.


3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis après amb aquest poema amb la seva definició.

Gosar: Tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa.

Totes les altre paraules les entenc.

4. Analitzar la mètrica i rima del poema.

L'estructura del poema està formada per cinc versos. Les dues primeres estrofes estan formades per dos versos heptasíl·labs menys l'últim vers de la segona estrofa que és un vers trisíl·lab. El tercer vers està format per tres versos, el primer vers heptasíl·labs, el segon trisíl·lab i el tercer és hexasíl·lab. La quarta estrofa té dos versos i són heptasíl·labs. I l'última estrofa està composta per tres versos, els dos primers són heptasíl·labs i l'últim és bisíl·lab. Per tant, són versos d'art menor. Són versos lliures, ja que no segueixen cap tipus de pauta mètrica regular. El poema és de rima assonant perquè únicament coincideixen els sons vocàlics.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Paula,

Molt bona feina, felicitats! T'arrodoniré la nota per amunt, queda clar.

Gràcies per fer les tasques.

JM.

Jennifer Reyes Bou ha dit...

SONET.

Quan ella dorm el gaudi somnolent 10A
Del vell jardí vibrant de flors i nit, 10B
Passant per la finestra sóc el vent, 10A
I tot és com un alenar florit. 10B

Quan ella dorm i sense fer-hi esment 10A
Tomba a les grans fondàries de l’oblit, 10B
L’abella só que clava la roent 10A
Agulla –furia i foc- en el seu pit 10B

La que era estampa, encís i galanor 10C
I moviment ambigu, és plor i crit. 10B
I jo, causa del dol, de la dolçor 10C

En faig lasses delícies de pecat, 10D
I Amor, que veu, ulls closos, el combat, 10D
S’adorm amb un somriure embadalit 10B


1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo:
Ens trobem davant del tercer poema de l’antologia poètica ‘’Tempestad de flama’’ de Rosselló-Pòrcel. El poema, que rep el nom de ‘’Sonet’’, forma part del seu recull de ‘’Nou Poemes’’, publicat al 1933 . Podríem dir, per tant, que aquest poema està també dins l’etapa d’aprenentatge i formació del poeta, atès que pertany al seu primer poemari el qual sabem que és com una espècie de pràctica per iniciar-se en la seva poesia. Podem apreciar, també, la influència de l’Escola Mallorquina.

2. Explicar de què tracta el poema:
El poema parla sobre una noia que està dormint i que el jo poètic està observant. Sembla ser que el narrador, jo poètic, i la noia estan enamorats.
-En la primera estrofa l’autor situa l’escena: És de nit i una noia s’ha quedat dormida, i aquell que posa veu al poema, sense cridar l’atenció, es sent satisfet observant-la.
-En la segona estrofa descriu el sentiment de la noia: Ella segueix dormint plàcidament però sembla que de sobte hi ha alguna cosa que li fa mal al pit. Podria interpretar-se com que està enamorada.
-En la tercera estrofa es manifesta el dolor i sentiment de la dama: La pobre ja no és una figura que dorm tranquil·lament, sinó que comença a plorar i cridar. Per altra banda, el jo poètic confessa sentir-se agraciat a l’estar presenciant l’escena, segurament perquè sap que ell és la causa.
-En la quarta i última estrofa el narrador finalitza la seva observació: Ha confessat que sent alegria al veure que la noia està enamorat d’ell i finalment s’adorm somrient encantat.

3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició:
-alenar: Agafar aire, portar-lo als pulmons i expulsar-lo després.
-roent: Està a una temperatura molt alta i agafa un color vermellós-groguenc.
-embadalit: Causar o sentir algun plaer per alguna cosa.

4. Analitzar la mètrica i rima del poema:
El poema consta de quatre estrofes. Les dues primers són de quatre versos i les dues darreres de tres. Tots quatre tenen deu síl·labes, és a dir, són d’art major. Per tant, ens trobem davant d’un sonet. La rima, que és consonant, segueix l’esquema següent: ABAB, ABAB, CBC, DDB.

Jennifer Reyes Bou ha dit...

CURSA

Una imatge del llop i la muntanya 10-
i el vent que corre i xiula ràpid: serp 10-
I un riure groc entre dos núvols blancs 10
que juguen a encalçar-se dins el cel 10

El caminoi estret vora l'abisme 10-
i l'estridència eterna dels lladrucs 10
darrera el llop, visió multiplicada 10
de cames, coet negre, rastre, punt. 10

La lluna calba i neta veu les ires 10
dels cans perduts entre ombres, i la nit 10
-deessa de la cursa- amaga, dolça, 10
febroses tremolors de perseguit. 10


1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo:
Ens trobem davant del segon poema de l’antologia poètica ‘’Tempestad de flama’’ de Rosselló-Pòrcel. El poema, que rep el nom de ‘’Cursa’’, forma part del seu recull de ‘’Nou Poemes’’, publicat al 1933 , però va sortir a la premsa abans de ser recollit en el poemari anteriorment citat. Podríem dir, per tant, que aquest poema, de la mateixa manera que ‘’poques paraules surten’’ o ‘’sonet’’, està dins l’etapa d’aprenentatge i formació del poeta, atès que pertany al seu primer poemari el qual sabem que és com una espècie de pràctica per iniciar-se en la seva poesia. Podem apreciar, també i igual que en els altres dos poemes mencionats, la influència de l’Escola Mallorquina.

2. Explicar de què tracta el poema:
Sembla ser que el tema principal del poema es la persecució d’un llop. Per tant, entenc que tracta sobre la por de ser atrapat per alguna cosa, tot i que no comprenc exactament a què vol referir-se l’autor.
-Primera estrofa: El poema ens situa en la naturalesa, on hi ha un llop a la muntanya. El vent bufa, i els rajos del Sol passen entre dos núvols que hi ha al cel.
-Segona estrofa: Es troba en un camí estret i curt, però ha de tenir cura de no caure a l’abisme. Darrera del llop, se senten els lladrucs d’uns gossos, probablement de caçadors que volen atrapar-lo.
-Tercera estrofa: S’ha fet fosc i la Lluna contempla els gossos perduts en l'obscuritat. Ara la nit amaga al llop, que ja no corre perill, i la seva tremolor, ja que havia estat sent perseguit pels gossos.

3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició:
-Encalçar-se: Córrer darrere algú o alguna cosa per atrapar-lo.
-Caminoi: Camí estret i curt.

4. Analitzar la mètrica i rima del poema:
El poema està format per tres estrofes de quatre versos cada una (Un total de dotze versos). A més, tots ells són versos de deu síl·labes, per tant, d’art major. La rima sembla ser lliure, és a dir, l’autor no ha seguit cap esquema.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Jennifer,

Molt bona feina. A l'hora de fer el comentari també has d'esmentar figures retòriques, pensa que si les anomenes i poses exemples entre comentes o citant el vers on es troben milloraràs el teu comentari.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola de nou Jennifer,

Dic el mateix que abans, has fet molt bon treball. I no t'oblidis mai d'esmentar figures retòriques, pensa que és obligatori en els comentaris de poesia.

Ho has aconseguit!

JM.

Klaudia Katarzyna Zuk ha dit...

ANDREA:


Pluja brodada

Poema:
Balla damunt la terra 7a
i s’afina, la fina 7a
esgarrifada. Brilla, 7a
renovellada, neta. 7a

Irisa el gris. Rebota 8a
miralls d’ella mateixa, 7a
perdurable de vidre, 7b
despòtica de pedra. 7a

Xarxes lleus, febres primes 7c
l’agafen, l’extenuen, 8a
agonitzant de corbes, 7c
embriaga de puntes. 7c

I ella perfila curts 6a
laberints de fretura, 7a
brins d’aigua, rams de vent, 7d
fugacitats d’agulla. 7ª

Introducció:
Pertany al llibre de imitació del foc. Aquest rep influencia del surriealisme i neopopularisme.
Figures retòriques:
Personificació: Bella damunt la terra
Enumeració: Brilla, renovellada, neta.
Encabalgaments i metàfores.


Tema principal:
La naturalesa, en tot cas, la pluja.

Estructura:
En la primera estrofa descriu la pluja dent que les gotes d’aigua que cauen ballen. Seguidament parla d’una pluja fina i agradable.
En la segona estrofa parla del color que deixa entreveure i fa una comparació amb els destells del vidres. També parla d’una pluja brodada “organitzant corbes”.
En l’última part del poema Roselló segueix fent referècia a les gotes d’aigua que cauen del cel tan pures, anomenant-les “brins”.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Andrea,

Correccions:

influència, surrealisme, encavalcaments.

D'acord, amb això augmentes les dècimes que et faltaven.

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;