dimarts, 18 de novembre de 2014

Víctor Amela navega per l'època romana. Adreçat a tothom.

“Amor contra Roma”, és així com s’intitula la darrera novel·la de l’arxiconegut contertulià, crític, periodista i escriptor Víctor Amela (Barcelona, 1960), autor d’una llarga i dilatada carrera a nivell periodístic, habitual de programes de televisió des de fa trenta anys, i sobretot conegut per l’espai “La contra” de la Vanguardia, la seva participació des de fa una bona colla d’anys a L’Arucitys o per L’hora del lector, ara arriba la seva novel·la que enfronta a dos tòtems o el que és el mateix, Ovidi versus August. 

Tota l’obra s’endinsarà en un univers complex que envolta tots dos personatges, on com diu el vell proverbi: “Tots els camins porten a Roma”. Fou precisament a Roma on per primera vegada es parlà de l’orgasme femení de la mà del poeta Ovidi. La dona en l’època romana jugava un paper diferent al dels nostres dies. La parella no existia tal i com avui la coneixem, sinó que en aquells temps hi havia prostitutes. Així mateix, August decidia amb qui s’havien de casar les dones de la seva família. Júlia, única filla seva, es revoltà contra August per casar-se amb el seu cosí, que morirà precisament enverinat. Més tard, es relaciona amb Marco Agripa i finalment, Júlia es casà amb Tiberi. Júlia era una dona desimbolta i muntava orgies i festes de manera continuada. Ovidi pretenia canviar la societat i amb els seus poemes d’amor s’enfrontava a August, que ostentava el poder.

Amela comentà que en aquells trenta anys de la història de Roma que abasten del 12 aC i temps en què August és el màxim pontífex de la religió romana fins al 18 dC, any en què traspassà Ovidi, passaren molts fets sorprenents: dèries d’August i passions d’Ovidi. L’autor parteix de les tesis dels historiadors per enriquir i documentar la seva obra, marcada per un to trist i alhora eròtic. Amela se sentia atret per la novel·la històrica: “Vaig aprendre-la a mitges, no me la van explicar bé. Llavors, fou quan vaig començar a llegir històries. També mirant “Jo, Claudi” i llegint Robert Grapes. Allò passà realment”. Tot aquest coneixement el cundimenta amb experiències seves familiars, com succeí a “El càtar imperfecte” i que aprofita per armar la novel·la:
“Al Maestrat als anys seixanta vivien com a l’edat mitjana”. Aquest fet li proporcionà que alguns personatges es desplacessin de Forcall (Lessera) a veure August a Roma. Urgídar, un jove iber, amb tan sols divuit anys viatja a Roma per ser orador i poeta. Allí coneix un metge que li presenta Ovidi, que justament començava a editar obres i es troba involucrat en trames importants, com la de presenciar de primera mà la mort d’August o la de vetllar pel record etern de l’obra d’Ovidi.

El fet que August anés a contracorrent  amb el sentiment de les dones, portà la desgràcia a la família. Així doncs, l’afany de poder i alhora moralisme, farà que August no tingui miraments al moment de castigar, i tant és si toca a la seva família, per exemple, desterrarà la filla, Júlia a l’illa de Pandatària, i farà el mateix amb la seva néta Julilla i amb el seu nét Pòstum o el propi Ovidi amb acusacions infundades.

Dins “Amor contra Roma” trobem un interessantíssim capítol on Ovidi, defensor de la música, de la poesia i contrari a l’autoritat, conversa amb August, l’home més poderós del món, un home a qui ningú podia fer-li ombra. Són dues visions oposades de la vida, si es vol, dos xocs de trens. És aquí on Ovidi rebutjà ésser el poeta de l’imperi quan August pretenia comprar-lo amb diners. Amela, en relació al present capítol glossà: “Puc afirmar que fou així”.

Hem de tenir en compte que August dominava tots els exèrcits, el poder, mes tingué por a un poeta, que únicament tenia d’arma la paraula. August s’envoltà de poetes, perquè sentia un cert respecte pel vocable, atès que governava l’esperit. La seva mà dreta era Mecenes, que pagava els poetes. Així doncs, Virgili era un mantingut d’August. Recordem que a “L’Eneida” clamava la glòria de Roma; Horaci era un dels altres poetes assalariats per August. Tots els que pretengué menys un, Ovidi. August no pogué amb ell, tot i que s’hi esforçà per tenir-lo a sa vora.

Al nostre poeta li sentenciaren: “Si continues fent versos, moriràs de gana sota un pont”, afirmà el pare d’Ovidi, que casualment també li cercava les esposes, i aquest darrer el contestà escrivint versos i la mostra en són els poemaris: “Amors”, “Ars amatòria”, que conduïren a August a un alt grau de nerviosisme, perquè sortien de la moral romana de l’època, cosa per la qual contínuament vetllava. El vil romà era un conqueridor i es dedicava a sotmetre. Això s’aplicava tant a homes com a dones. Sodomitzaven. Al respecte, Víctor Amela glossà:

“L’home romà vil no podia fer el cunnilingus”. Ovidi en “L’Ars amatòria” explicava: “L’home pot donar plaer al llit a la dona”, per tant, per Ovidi calia erotisme en lloc de conquerir. D’aquesta manera, August el veié com un perill, el seu principal enemic. Els hereus de Roma seguien les pràctiques d’Ovidi i com que això enfurismà a August que pujava per les parets, dictà tres lleis per complir:

1.      Els romans, fills de famílies romanes, s’havien de casar amb vint-i-quatre anys i les dones abans dels vint-i-dos.

2.      Els romans no es podien casar amb actrius, ni elles amb actors, ja que no eren de fiar.

3.      L’adulteri es pagava amb la mort.



Aquí és on entra de nou en joc Júlia, que fornicà amb Juli Antoni saltant-se completament les lleis del seu pare, August. Juli Antoni pretenia substituir August, emperò se suïcidà. Posteriorment, August greixà l’ab natio memorie, és a dir, esborrar allò que pogués recordar la figura de Juli Antoni i així quedar en l’oblit.

Ovidi vindicà el plaer femení, convé tenir en ment que fou el primer de la història en esmenar-ho. A poc a poc, tingué els seus seguidors, la seva doctrina triomfà i posà preocupació als romans amb les seves idees. El nostre món de parella actual rep influència d’Ovidi i dels seus consells amorosos, entre d’altres: treure’s els pèls del nas i de les orelles, portar la toga sense plecs, aplicable avui dia a una camisa per exemple, eren algunes de les seves recomanacions en aquella època vigents fins avui dia.

Ovidi aturà els metrosexuals, els homes que es cuidaven, sinó que ara només calia seguir els seus consells. També es posicionava com ser infidel. Finalment, Ovidi acabà dient: “I aquests consells que jo dono són difícils de seguir”. Tot i així, seguia anant a la seva: “La millor dona és la que té trenta-cinc anys” o bé, “disfressa els defectes afavorint-los”, parlant sobre els homes. “L’Ars amatòria” era un volum juganer, entretingut i poc seriós.

D’altra banda, a més d’Ovidi, August tenia temor als mags i astròlegs, perquè fitaven la realitat i d’aquí que també els desterrà. Un astròleg per exemple, deixà anar que August seria el rei del món. Tot es podia resumir com glossà Amela en un mot, “carmen”, que significa, poema, cant, encanteri. Paraula que temia August.

August també era supersticiós i per això quan algú li clamà que la pell de foca protegia contra els llamps, sempre en portava un bocí a sobre quan viatjava. August temia Júpiter, déu dels llamps. D’aquesta manera, August es rodejà d’augurs que realitzaven prediccions per ell. Quan sortia el sol, per exemple, hi havia d’haver silenci. No podien passar els carros. Si volaven ocells era negatiu i sinó positiu. August es guiava per aquesta anècdota a l’hora d’actuar.

Aquest home capriciós anomenat August vivia al Monte Palatino. Semblava honest, però fingia i vivia ple de luxes: “Si la funció ha agradat, aplaudiu-me”. Ell sentia devoció pel seu pare. August visqué i morí on vivia el seu progenitor. I com a curiositat, l’home més poderós del món morí menjant figues, però d’una figuera, no malpenseu.

L’emperador August era un home ple de pors, temia els joves perquè eren l’amenaça. Llívia, dona d’August, en canvi, es dedicava a cercar donzelles de divuit anys per complir els capricis del seu marit. I els pares de les donzelles estaven orgullosos que August les desvirgués. L’emperador vigilava i controlava cadascuna de les seves decisions, presses a consciència: “No tiraré per la borda mig segle d’esforços”. Tiberi el succeí, recomanat per ell mateix. Mes, August encomanà assassinar el seu nét pòstum, Juli Agripa per por de rebel·lió contra Tiberi. El nét embogí en saber l’engany del seu avi. Talment, August vetllà i aconseguí la pau a Roma, a pesar dels enfrontaments amb els joves, que li complicaven l’existència.

Segons Amela, en aquells anys també hi havia el sobrestànic, romà del cor, que es dedicava a anar al fòrum cobrant a explicar les xafarderies. I com comprava August el poble? Doncs, amb promeses d’entreteniments com les aurigues, curses de cavalls, quadrigues, on tot valia, d’aquesta manera evitava revoltes dins de l’imperi.



En conclusió, qui vencé aquesta batalla, Ovidi amb la paraula, amb la música o bé August, amb el poder absolut sobre totes les coses? La resposta és ben senzilla. August. Ovidi fou desterrat i morí a l’exili. Mes aquest darrer vencé des del més enllà: “Guiem les nostres vides amb la filosofia d’Ovidi”. Com ell mateix s’aventurà a dir: “El meu llibre es llegirà d’aquí a dos mil anys”.

Ara Víctor Amela retorna amb una nova novel·la sota el braç i aquest cop ho fa per quedar-se, per consolidar-se dins el dificultós panorama literari i una cosa és evident: dóna bo sentir parlar a aquest autor dels seus llibres, amb molt de deliri i passió, anant d’aquí allà, d’un tema a un altre com si fos un tren d’alta velocitat o un cercador d’Internet, i comentant les mil i una anècdotes, tot un pou de saber. Escoltar en Víctor glossar alguna de les claus de la seva novel·la, és viure-ho en carn i ossos, et transmet les idees a flor de pell, i com no, escoltant-lo, et vénen ganes de llegir la seva novel·la. Som-hi, que ja tardeu!

Josep Maria Corretger 

Novembre del 2014


.Tast de les primeres pàgines de la novel·la:





(Imatges extretes de: Ediciones B, victoramela.com i cerdanyola.cat)




!!EXERCICIS:


1. Expressa la teva opinió sobre la lectura d'algun llibre d'en Víctor Amela. Et van agradar "El càtar imperfecte" o "Amor contra Roma"? Els trobes llibres interessants? Per què?


2. Fòrum 1: penses que el fet de sortir per la televisió pot facilitar la venda de llibres o creus que és indiferent, que depèn del talent de l'autor? Raona la teva resposta.


3. Fòrum 2: et guies per les crítiques a l'hora d'escollir un llibre, pel boca a boca... o d'altres aspectes com la portada, l'edició, el preu, en què et bases a l'hora de llegir o comprar un llibre?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;