dimarts, 11 de novembre de 2014

L'accentuació. Adreçat a Batxillerat.

Les paraules que tenen una síl·laba s’anomenen monosil·làbiques. Aquestes paraules mai s’accentuen si no es poden confondre amb cap de l’accent diacrític. En canvi, les paraules polisíl·labes s’accentuen segons les normes següents:

1.      Les agudes:
Tenen la síl·laba tònica a la darrera síl·laba simple. S’accentuen quan acaben en:
Vocal (-a, -e,- i , -o, -u), vocal + s (-as, -es, -is, -os, -us) i –EN, -IN.
Ex:
Faré, avió, revés, Berlín...

!Alerta:
El castellà generalitza en aquesta regla: les agudes s’accentuen quan acaben en vocal, -N o –S, d’altra banda, en català especifica més. Compte, és font de moltes faltes aquesta confusió. Provoca que en català tinguem tendència a accentuar mots com:
Cadascun, algun, cantaran, Ramon...

2.      Les planes:
Són les paraules que tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba. S’accentuen quan no acaben com les agudes, és a dir, quan NO FINALITZEN en:
Vocal (-a, -e,- i , -o, -u), vocal + s (-as, -es, -is, -os, -us) i –EN, -IN.
Ex:
Córrer, útil, biològic...

!Alerta:
Passa el mateix que les agudes. El castellà especifica més. Ara bé, en un examen, no és correcte dir:
difícil”, s’accentua perquè és plana i no acaba com les agudes”, sinó que cal completar dient:
 “difícil”, s’accentua perquè és plana i no acaba en vocal, vocal + S, -En o –IN”.
Recordeu que als exàmens no hi poden haver ambigüitats.

3.      Les esdrúixoles:
Són les paraules que tenen la síl·laba tònica en l’antepenúltima síl·laba. S’accentuen sempre, per tant, no tenen cap mena de problema. Moltes finalitzen amb –ència.
Ex:
Transferència, església, intel·ligència...

!Alerta:
Si et pregunten en negatiu, la resposta haurà de ser en negatiu també: “les paraules esdrúixoles quan no s’accentuen?”, la resposta és “mai”, i no “sempre”.

[!!] Algunes remarques:

1.      Per recordar la direcció dels accents, si són oberts (`) o bé tancats (´), pensa en les següents lletres:

OT (“operació triomf”, primer “obert” i després “tancat”)
i així no t’equivocaràs de tipologia d’accent.

2.      Les vocals en català s’accentuen de la següent manera:
À, È, É, Í, Ò, Ó, Ú.

Per tant, la À, la Í i la Ú no poden patir errors d’accentuació, seria molt greu.
Si saps fonètica, no et caldrà memoritzar les paraules que s’escriuen amb accent obert o bé tancat de les ES i OS. Sinó que cal recordar una paraula que s’accentua amb accent obert i una tancat amb E i O i llavors, pronunciant la paraula que dubtes, i tenint present els models podràs escriure-la correctament.
Ex:
Recorda:  È: cafè     i amb É: faré.

Si dubtes de l’escriptura de l’accent a “església”, pronuncia el mot i mira si sona com la È de “cafè” o la É de “faré”. Veuràs que sona com la de “Faré”, llavors, posaràs l’accent a la E tancat: “església”.

Recorda: Ò: però   i amb Ó: camió.

Si dubtes de l’accentuació a la O del mot “rodamón”, pronuncia el mot i mira si s’acosta a la pronunciació de la Ò de “però” o de la Ó de “camió”. Raonaràs i veuràs que sona com la Ó de “camió”, així de senzill.

3.      S’escriuen amb accent obert els participis irregulars de verbs com:
Estendre, entendre... (estès, entès...)

4.      També escriurem amb accent obert la primera i la segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu de verbs com:
Fer, riure, treure, creure, dir, veure, seure...

5.      Atenció amb els adverbis acabats en –ment:
S’accentuen quan la forma femenina de l’adjectiu va accentuada, sinó no l’accentuarem.
Ex:
Lent/a----------------lentament
Ràpid/a--------------ràpidament
Fàcil------------------fàcilment

Una cosa més:
Quan trobem dos adverbis acabats en –ment que van units per la copulativa “i” tenim dues possibilitats d’escriptura:
1.      Deixar els dos acabats en –ment.
Ex:
-Pròpiament i lentament.

2.      Deixar el primer acabat en –ment i el segon com a adjectiu.
Ex:
-Imbècilment i tossut.

!!ÉS INCORRECTE:
-Ràpid i delicadament.
Compte, aquest error abunda!


  
(Adaptat del llibre d’aula: DIVERSOS, (2012). Llengua catalana i literatura. Batxillerat 1, Cruïlla, Barcelona)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: slideshare.net)


!!EXERCICIS:
1.      Escriu vuit paraules agudes. 4 que portin accent i quatre sense.

2.      Escriu vuit paraules planes. 4 que portin accent i quatre sense.

3.      Posa o no accent segons on calgui:
Faria, missa, dirieu, sofa, impropia, cadascun, algu, utilment, anaveu, correr.

4.      Proposa un exercici amb paraules per realitzar amb l’accentuació, emperò no el resolguis, que jo ho farà algú altri.

5.      Realitza un petit esquema conceptual de les normes d’accentuació.

6.      Fòrum: com t’han sortit els exercicis d’accentuació? On tens problemes? Què t’ha costat més i què menys? Creus que hi ha alumnes que davant del dubte si l’accent és obert o tancat el col·loquen recte (-) a sobre de la vocal per enganyar al professor? Realitzes moltes faltes d’accents? Com resolts el dubte dels accents a la E i a la O? Raona les teves respostes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;