divendres, 28 de novembre de 2014

Els sons fricatius i africats. Grafies. Adreçat a 1r de Batxillerat


.Fonètica i ortologia

En articular els sons fricatius deixem sortir l’aire per una petita escletxa entre els òrgans d’articulació. Segons l’indret i els òrgans involucrats, es classifiquen en:

Labiodentals: Amb el llavi inferior i les dents incisives [f/v]. : fer – vi, fanal – visita.

Alveolars: Amb l’àpex de la llengua i els alveols [s/z]. : cel – zel, caça – casa.

Palatals: Amb el dors de la llengua i el paladar [ʃ/ʒ]. : xoc – joc, eixut – ajut.



Òrgans articuladors:

1.      Llavis.

2.      Dents incisives.

3.      Alvèols.

4.      Paladar.

5.      Vel del paladar.

6.      Àpex de la llengua.

7.      Làmina de la llengua.

8.      Dors de la llengua.



· En articular-los, els sons africats presenten dos períodes, un d’oclusiu i un de fricatiu, entre els òrgans articulatoris. Segons l’indret i els òrgans involucres es classifiquen en:

Alveolars: Amb l’àpex de la llengua i els álveols [ts/dz]. : potser – dotze.

Palatals: Amb el dors de la llengua i el paladar [tʃ /dʒ]. : metxa – metge.



Labiodental
Alveolar
Palatal



FRICATIUS
Sord
[f]
[s]
[ʃ]

Sonor
[(v)]
[z]
[ʒ]


AFRICATS
Sord

[ts]
[tʃ]

Sonor

[dz]
[dʒ]


<>Atenció, a la pronúncia:

 à El so [s] :

-          .Els femenins amb el sufix –essa (advocadessa, alcaldessa, metgessa...).

-          .Els mots acabats en –gressió, -gressor (agressió, agressor); -pressió, -pressor, (compressió, compressor); -missió, -missor (permissió, emissor).

àEl so [z] (els mots): adhesió, anàlisi, anestèsia, Àsia, asil, cohesió, crisi, decisió, dosi, entusiasme, episodi, exclusió, fase, medusa, presumpte, residu, tesi, zona...

En determinats contextos els sons fricatius i africats tenen canvis, sobretot a la sonoritat:

FENOMEN
CONTEXT
EXEMPLES


[f]à [v]  
[s]à [z]
[ʃ]à [ʒ]
[ts]à [dz]
[tʃ]à [dʒ]

Sonorització:
Seguit de consonant sonora.
Afganistan, baf  bullent, peix barat, roig viu.

Seguit de vocal entre mots consecutius.
Bolígraf o ploma, pots anar-hi, despatx obert.



(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: pascal.ajusto.upn.mx)

(Fitxa realitzada per: Cristina Gómez. Revisada per Josep Maria Corretger)


!!EXERCICIS:

1)      Cerca a Internet 6 de exemples de paraules que els afecti els diferents sons, 3 han de ser d’ensordiments i 3 han de ser de sonoritzacions dins dels sons fricatius i africats. Llavors, esmenta la paraula en una frase i llegeix-la a un company per practicar la sonorització i l’ensordiment dels son fricatius i africats.



2)      Assenyala la resposta correcta d’aquest parell de paraules o pot haver  dues de correctes:
Aderir/adherir; advocadesa/advocadessa; agressiu/agressiu; medusa/medussa; compressió/compressió;                  pressió/presió;       despatxs/despatxos; 
llapis/ llapissos;                       plomes/plomas.


3)      Respon les preguntes següents:
a)      Quins canvis es produeixen en els sons fricatius i africats depenen del context? Per què?

b)      Posam uns exemples que continguin la sonoritzacions següents: [ʒ], [tʃ] i [ʃ].
Ex. Xoc  [ʃ].

c)      Els femenins i els masculins amb el sufix –essa s’utilitzen en els dos sexes? Serveixen per esmentar  professions solament?

4)      Transcriu els sons de les grafies destacades d’aquestes paraules:
Eixample: [    ]
Vaig a comprar: [    ]
Vostè és boig: [    ]


5)      Investiga sobre els organs articuladors. Per què produeixen un so diferent a un d’altre? Per què? Depèn de la posició?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;