dimecres, 19 de novembre de 2014

El modernisme. Víctor Català i Santiago Rusiñol. Adreçat a 4t d'ESO


1. VÍCTOR CATALÀ

És el pseudònim que va adoptar l’escriptora empordanesa com a Caterina Albert i Paradís. Nascuda un onze de setembre del 1869 a l’Escala (Alt Empordà) i que morí el 27 de gener del 1966.

Originària d’una família de propietaris rurals, fou educada com a les filles de les classes benestants d’aquelles èpoques. Ja de ben joveneta mostrà interès per tot allò que envoltava l’art, pel dibuix, escultura i posteriorment, per la literatura.


Amb el nom de Víctor Català, l’autora tingué llibertat per escriure i expressar les idees tal i com ella volia, i que alhora contrasta amb la timidesa del seu caràcter. Això va fer que la societat se sorprengués i s’encandalitzés amb els relats que escrivia una dona, que a la vegada, eren una crítica d’un alt contingut i de topada contra tot allò establert.


Obra


Debutà el 1901 amb dues obres, una de poesia i una altra de teatre, sense destacar en cap d’aquests dos gèneres literaris. Amb l’aparició de Drames rurals (1902), va sorgir una forta polèmica entre la societat, per l’escriptura d’històries ambientades en pobles i d’un marcat to dramàtic, on s’hi plasmava tensions com les de l’home versus natura, i d’on gairebé sempre en surt malparat. Aquesta obra fou un referent per a la literatura modernista, tant que esdevingué un gènere literari. És arran de Drames rurals que irromp a l’escena literària la millor Víctor Català.


El 1905 veu la llum Solitud, és la seva obra més destacada. Traduïda a diverses llengües. Aparegué en forma de fascicles a la revista Joventut, d’entre el maig del 1904 a l’abril del 1905. En obra s’hi relata un fet real, una ermitana, que no es trobava arrelada a la seva terra, al Montgrí. A Solitud s’explica la història de la Mila, una xicota maca que està casada amb un home amb poca intel·ligència i que no l’estimava. Llavors, la Mila comença a tenir depressió, dins d’un entorn natural i cercarà una solució que l’alliberi de la tristor continuada.


2. SANTIAGO RUSIÑOL

Nascut el 1861 dins de l’àmbit d’una família de l’alta burgesia, això li facilità poder treballar de manera artística sense preocupar-se pel tema dels diners. Fou un dels autors que tocà més àmbits culturals: dibuixant, pintor, col·leccionista, novel·lista, assagista, dramaturg.

Rusiñol va estudiar també dibuix i va viatjar a París on passà llargues temporades i que li serví com a font d’inspiració.


Des del Cau Ferrat organitzà les cinc Festes Modernistes de Sitges. La primera festa fou el 1892 i exposà un conjunt de pintures. La segona, de 1893, destacà perquè s’inaugurà el local cultural de trobada i dinamització dels modernistes. La tercera festa, de 1894, tingué el lema de “l’art per l’art”, i les dues darreres ja no tingueren tanta importància, sinó que eren una reiteració de les anteriors.

Santiago Rusiñol va morir a Aranjuez, el 1931, perquè hi havia viatjat per pintar els jardins de la ciutat.


Obra

Rusiñol va destacar per les obres de teatre, sempre dins de la tendència esteticista, la que cercava “l’art per l’art”. Veiem aquest posicionament en obres com: L’alegria que passa (1891), El jardí abandonat (1900), Cigales i formigues (1901). En aquesta darrera obra reflexionava sobre el paper que jugaven els artistes dins del modernisme. Amb l’obra L’heroi (1903), Rusiñol aprofita per tractar la crítica política i a més, ho fa des del seu comportament polític, en una vessant més regeneracionista.


Per un altre costat, Santiago Rusiñol també es va dedicar a escriure drames, quadres de costums, monòlegs o sainets. Sense cap mena de dubte, podem esmenar que fou un dels autors més coneguts del moviment. També, convé destacar que fou un escriptor molt prolífic. Una altra de les seves obres universals és L’auca del senyor Esteve (1917), una comèdia que adaptava la novel·la que havia sortit uns anys abans escrita per ell mateix. Des de les seves pàgines Rusiñol explica les vivències econòmiques d’una família de propietaris d’una botiga de vetesifils a través de tres generacions. D’aquesta manera, aprofita per fer sàtira dels costums i obligacions que tenien els petits burgesos catalans. L’obra presenta el conflicte que sobresortí a l’època, estem parlant de l’enfrontament que visqueren els intel·lectuals modernistes i la societat burgesa del moment.

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: escriptors.cat, Edicions 62 i biografiasyvidas.com)



!!EXERCICIS:

1.      Cerca informació a Internet de Víctor Català o de Santiago Rusiñol i realitza un resum de la seva vida i obra de cinc a vuit línies.

2.      Esmenta quin és l’autor o autora de les següents obres literàries modernistes:
“Oda nova a Barcelona”:
“Solitud”:
“El jardí abandonat”:
“Drames rurals”:
“L’alegria que passa”:
“Elogi de la paraula”:
“Visions i cants”:
“El comte Arnau”:
“L’alegria que passa:
“El cant dels joves”:

3.      Escull dues obres de Víctor Català o bé de Santiago Rusiñol, una coneguda i una altra que no aparegui esmentada en aquesta fitxa i explica de què tracten. Si cal cerca informació a Internet, però cal que ho expliquis amb les teves paraules.

4.      Per què Víctor Català escrivia amb un pseudònim i quin era el seu nom i cognoms autèntics?

5.      Esmenta dues coses fonamentals per les quals fou conegut Santiago Rusiñol.


6.      Fòrum: com t’ha anat el petit viatge pel Modernisme? Sabries explicar en què consisteix a un company de classe? Si caminant topes amb un edifici, veient-lo, podries esmentar si és o no modernista? Com ho esbrinaries?Què t’ha costat més i què menys? Per què?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;