divendres, 5 de setembre de 2014

Treballem el "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell. Adreçat a 1r de Batxillerat.



Alguns materials per treballar el "Tirant lo Blanc" a l'aula. Si ens apliquem, repartim els capítols, els resumim i l'alumnat col·labora i els presenta a l'aula oralment aconseguirem dominar el "Tirant lo Blanc" tal i com se'ns demana a 1r de Batxillerat.


.Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Obra completa original per descarregar:

http://www.tinet.cat/portal/uploads/tirant_lo_blanc_2_ed_v2_20130919155911.pdf



.Guia de lectura amb exercicis per treballar:

http://www.periferic.es/PDF%20guies%20juvenil/Guia%2021.pdf


.Article sobre la llengua al Tirant lo Blanc:

dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/211331.pdf


(Imatges extretes de: rosachansis.cat i tinet.cat)




!!EXERCICIS:

1. Escull un d'aquest dos fragments del Tirant lo Blanc i comenta'l.

CCXXXI. 
COM PLAERDEMAVIDA POSÀ A TIRANT EN LO LLIT DE LA PRINCESA

[...]
Com fon nit escura, Tirant vingué a la cambra de la Duquessa; e com l'Emperador sopava ab les dames, Plaerdemavida entrà per la cambra molt alegre e pres a Tirant per la mà e porta’l-se’l, lo qual anava vestit ab gipó de setí carmesí, amb manto abrigat e ab una espasa en la mà. E Plaerdemavida lo posà dins lo retret. E havia-hi una gran caixa ab un forat que hi havien fet perquè pogués alendar [respirar]. Lo bany que tenien allí aparella estava davant la caixa.
Aprés que hagueren sopat, les dames dansaren ab los galants cavallers, e com veren que Tirant no hi era, deixaren-se de dansar, e l'Emperador se retragué [es retirà] en la sua cambra e les donzelles se n'anaren e deixaren a la Princesa dins en lo seu retret, en aquell on Tirant estava, sola ab aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en excusa de traure un drap de lli prim per al bany, obrí la caixa e deixà-la un poc oberta e posà roba dessús perquè neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es començà a despullar e Plaerdemavida li parà li siti que venia en dret que Tirant la podia molt ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer plaer a Tirant: mirava-li tota la sua persona e tot quan havia filat deia-li:
–A la fe, senyora, si Tirant fora ací, si us tocava ab les sues mans així com jo faç, jo pens que ell ho estimaria més que si el faïen senyor del realme de França.
–No t'ho cregues tu això –dix la Princesa-, que més estimaria ell ésser rei que no tocar-me així com tu fas.
–Oh, Tirant senyor, e on sou vós ara? Com no sou ací prop perquè poguésseu veure e tocar la cosa que més amau en aquest món e en l'altre? Mira, senyor Tirant, vet ací los cabells de la senyora Princesa: jo els bese en nom de tu, qui ets dels cavallers del món lo millor. Vet ací los ulls e la boca: jo la bese per tu. Vet ací les seues cristal·lines mamelles, que tinc cascuna en sa ma: bese-les per tu: mira com són poquetes [menudes], dures, blanques e llises. Mira, Tirant, vet ací lo seu ventre, les cuixes e lo secret. Oh, trista de mi, que, si fos home, ací voldria finir los meus darrers dies! Oh, Tirant, on ets tu ara? Per què no véns a mi, puix tan piadosament te cride? Les mans de Tirant són dignes de tocar ací on jo toque, e altri no, car [perquè] aquest és bocí [degustació] no és [hi ha] negú [ningú] que no se’n volgués ofegar.
Tirant tot açò mirava, e prenia-hi lo major delit del món per la bona gràcia ab què Plaerdemavida ho raonava, e venien-li de grans temptacions de voler eixir de la caixa.
Com hagueren així un poc burlant, la Princesa entrà en lo bany e dix a Plaerdemavida que es despullàs e que entràs dins lo bany ab ella.
–No ho faré sinó ab una condició.
–Quina serà? –dix la princesa.
Respòs Plaerdemavida:
–Que comporteu [accepteu] que Tirant estiga una hora en lo vostre llit e que vós hi siau.
–Calla, que ets folla! –dix la princesa.
-Senyora, feu-me tanta la mercè que em digau, si Tirant una nit venia ací, que neguna de nosaltres no ho sabés, e el trobàsseu al vostre costat, què diríeu?
–Què li tenia de dir? –dix la princesa–. Pregar-lo hia que se n'anàs e si anar no se’n volia, ans deliberaria [decidiria] de callar que ésser difamada.
–A la mia fe, senyora –dix Plaerdemavida–, així ho faria jo.
[...]
Lo bany acabat, portaren a la Princesa la col·lació, que fon d’un parell de perdius ab malvasia de Càndia e aprés una dotzena d'ous ab sucre e ab canyella. Aprés se posà en lo llit per dormir.
[...]
Com [Quan] totes foren adormides, Plaerdemavida llevà’s del llit e en camisa tragué a Tirant de la caixa, e secretament lo féu despullar que neguna no ho sentís. E a Tirant, tot lo cor, les mans e los peus li tremolaven.
–Quina cosa és aquesta? –dix Plaerdemavida–. No és [hi ha] home en lo món que sia animés en armes que no sia temerós entre dones. En les batalles no teniu temor de tots los hòmens del món, e ací tremolau per la vista d'una sola donzella? No temau cosa neguna, que jo seré tostemps ab vós e no me'n partiré.
–Per la fe que dec a Nostre Senyor Déu, jo seria més prest content d'entrar en lliça, en camp clos a tota ultrança, ab deu cavallers, que no cometre semblant acte.
[...]

                  (Fragment de Joanot Martorell, Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanc, Ed. 62)





Capítol CCLXXXIII 


Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant

No só admirada si lo món voleu conquistar, que a mi teniu cativada. Car la fortuna, enemiga de pau, té abrigat lo meu flac e dèbil cors d'amor que porte a vostra senyoria, e açò és lo qui em fa parlar, car veig que ab los ulls oberts voluntàriament vos voleu ofegar en bassa d'oli, e vós, com a home adolorit e fora de camí, no trobau qui us empare ni us haja pietat. Jo vull ésser aquella, la qual havent pietat de vostra mercé, vos vull emparar e traure-us dels llimbs de perpetual dolor e infàmia. E per ço poreu dir que lo meu cors és clar e net, e no és tan escur com l'Apocalipsi,  si veure volreu vostra dolor o vostra salut, goig e alegria qui en l'esdevenidor temps venir-vos deu, car, en tots los temps millors de la vostra vida, tengut sou a Déu fer-li gràcies e pregar per mi, car tinc per foll qui en aquesta present vida se percaça la ira de Déu e de gents. Per què, senyor Tirant, si a les dues hores tocades volreu ésser en lloc secret, poreu veure tot lo que dit vos he.
Dix Tirant que era molt content e, tota hora que li fos plasent, que seria prest.
La Viuda se partí prestament de Tirant. E tenia a les espatles de l'hort una casa ja concertada de una dona molt anciana e féu-la molt bé emparamentar, ab un llit que hi féu posar segons a Tirant se pertanyia.
E per lo poc dormir que la princesa havia fet, fon-se despullada per millor dormir a son plaer.
Com la rabiosa Viuda conegué l'hora ésser disposta, anà a Tirant molt secretament e pres grans juraments d'ell e féu-lo desfressar, e los dos tots sols anaren a la cambra de la vella. En la cambra havia una petita finestra que mirava dins l'hort, e tot quan se feia se podia bé veure. Emperò la finestra era molt alta, que sinó ab escala no s'hi podia mirar. La Viuda hagué dos espills grans: lo u posà alt en la finestra, l'altre posà baix en dret de Tirant i en dret de l'altre. E tot ço que es mostrava en lo de dalt, tot resplandia en lo de baix, puix la una lluna de l'espill estava endret de l'altra. E per dar-ne major experiència: un home té una nafra en les espatles, com la porà veure? Prenga dos espills e pose lo u en la paret e l'altre endret de aquell espill que vós lo pugau veure. E la plaga representa en lo primer espill e de aquell representa en l'altre.

Llevau, senyora, que lo senyor emperador vos tramet a dir per mi com per manament dels metges vos lleveu e no durmau tant, car lo molt vetlar que haveu fet en la nit passada, venint ara lo molt dormir després dinar i en temps de calor, engendren-se moltes malalties qui darien dan en la vostra delicada persona.Com la Viuda hagué fet açò e hagué deixat en la cambra Tirant, cuitadament se n'anà al palau, e trobà la princesa, que estava dormint en lo llit, e dix-li:
E obrí les finestres de la cambra perquè no dormís, la qual cosa atorgà la princesa per les piadoses paraules de son pare. Com se fon llevada, vestí's unagonella de brocat e, tota descordada, sens drap de pits, ab los cabells escampats per les espatles, li dix la Viuda:
Los metges tenen per bo que davallàsseu en l'hort per veure aquella verdor. E farem allí molts jocs perquè us passe la son, car jo tinc unes vestidures, de lafesta del Corpus Christi, ressemblant al vostre hortolà, e Plaerdemavida, qui en semblants afers és molt sentida e plasent, vestir-les s'ha e dirà-us de ses acostumades plasenteries.
La princesa ab la Viuda e ab les dos donzelles davallaren a l'hort. E Tirant estava contínuament mirant en l'espill, e véu venir la princesa ab ses donzelles, e fon-se asseguda prop d'una séquia d'aigua. E la Viuda havia bé proveït en tot lo que mester li feia. E ginyà que el negre hortolà en aquell cas no fos en l'hort, ans lo féu anar a la ciutat de Pera. E la Viuda ajudà a vestir a Plaerdemavida ab la cara que li havien feta pròpiament com la del negre hortolà. Ab les sues robes que vestia, entrà per la porta de l'hort. Com Tirant lo véu entrar, verdaderament pensà que fos aquell lo moro hortolà, e portava al coll una aixada e començà a cavar. A poc instant, ell s'acostà envers la princesa e assigué's al seu costat, e pres-li les mans e besà-les-hi. Aprés li posà les mans als pits e tocà-li les mamelles, e feia-li requestes d'amor. E la princesa feia grans rialles, que tota la son li féu passar. Aprés ell s'acostà tant e posà-li les mans dejús les faldes, ab alegria que totes estaven de les coses plasents que Plaerdemavida deia. La Viuda girava la cara envers Tirant e torcia's les mans, escopia en terra, mostrant tenir gran fàstic e dolor del que la princesa feia

Posa-lo-hi davall les faldes de la princesa.Pensau lo mesquí desaventurat de Tirant, que la un dia estava tan pompós e tan content d'haver atesa tan alta en dignitat senyora per esposada la cosa que ell més desitjava en aquest món, aprés, veure de sos ulls son dol, son plant e sa dolor! E pensant en si, tingué dubte que los espills no li representassen fals lo que havia vist e trencà los espills mirant dins si havia alguna cosa maliciosa que fos feta per art de nigromància; e no trobà res del que pensava. E volgué pujar alt en la finestra per veure si veuria més e a quina fi vendrien aquells afers; e veent que no tenia escala, car ja la Viuda, tement-se'n, les havia apartades, Tirant, no tenint altre remei, pres lo banc davant lo llit e dreçà'l en alt, e pres una corda que tallà de la cortina, e passà-la per la biga, e ell pujà alt. E véu com lo negre hortolà se'n portava per la mà a la princesa en una cambra que dins l'hort havia, a on tenia la sua artelleria per a conrear l'hort e per a son dormir. E Plaerdemavida posà-la dins la dita cambra, cercaren-li una caixa on tenia la sua roba de vestir, e tot quant tenia li regonegueren. Aprés un poc espai ella ixqué e la Viuda, ab una donzella, passejava prop de la cambra. Com la veren eixir, la Viuda s'acostà a la donzella, dona-li un drap de cap e dix-li, per fer lo joc que fos complit de rialles:
La donzella, així com la Viuda l'havia assinestrada, com fon davant sa altesa agenollà's en terra e posà-li lo drap davall les faldes. E la ignorància de la princesa donà lloc a la malícia de la Viuda.
Havent vist Tirant un cas tan nefandíssim, fon posat en un cruel pensament e, ab veu miserable, plena d'inestimable dolor, se pres a dir una tal lamentació:
Oh fortuna, enemiga de tots aquells qui rectament en lo món viure desitgen! ¿Per què has permés que los meus desaventurats ulls hagen pogut veure cosa que tots los vivents no han vist, ni porien pensar que un tal cas fos possible qui fer-se pogués, si doncs a la femenil condició no li és res impossible que de mal sia? Oh adversa fortuna! ¿En què t'he jo ofesa, que en les batalles me fas ésser victoriós e triomfant e en amar só lo més malfadat home que jamés naixqués? Que ara que havies lligat en matrimoni tal e de tan gran dignitat que, atesa la condició mia, jo no n'era mereixedor sinó per esguard de mos treballs e ab l'ajuda tua jo el m'havia percaçat, e tu, per més avilar-me, has permés que jo sia estat deshonrat per home de la més vil condició e natura que pogués ésser trobada, e enemic de la nostra santa catòlica fe.
¡Oh senyora princesa, ab quanta indiscreció reposa la tua ànima, que m'hages tant agreujat que no hi tingues temor de Déu e de ton pare, ni menys de mi, qui et só marit, a qui més l'interés toca! No creguera jamés que en donzella de tan poca edat hagués tan poca vergonya e tant atreviment, que sens temor cometés un tan abominable crim. Oh fortuna, com est malcontenta de mi, que en uns casos m'exalces e en altres me baixes tant! Ajustes-me a les penes novelles ànsies. Tu, sorda de poc amor! Assegura los meus plants e mitiga les mies lamentacions d'infinida dolor, perquè no tinga de fer cas que aprés m'hagués a penedir. Oh trist desaventurat! Qualsevulla que jo sia, en les grans coses s'és mostrat e, no podent senyorejar ànimo cruel, als pròspers casos s'esguarda que a mi, desaventurat petit servent, só tornat abominable, puix só de ma senyora refusat.
En aquest punt entrà la Viuda Reposada, qui aturada per bon espai a la porta, havia oïdes recitar totes les lamentacions de Tirant, e dix:
-Ara tenen lloc les coses per mi principiades.
Com fon dins la cambra, véu que estava molt adolorit, ab lo coixí ple de llàgremes, continuant en ses lamentacions. Fon-se asseguda prop d’ell posant-se en avinentea, si Tirant li volia dir res, l’estar presta a tot lo que li manàs. Com véu la Viuda que Tirant no mudava de so, començà-li de fer un tal conhort, en paraules de semblant estil.


(Fragment extret de Joanot Martorell, Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanc, Ed. 62)


2. Realitza una recerca per Internet i explica perquè es diu que l'obra "Tirant lo Blanc" és una novel·la total? Raona la teva resposta.

3. Aporta quatre pàgines web que puguin emprar-se per treballar el "Tirant lo Blanc" i comenta els seus continguts breument.

4. Descriu el personatge que desitgis de l'obra "Tirant lo Blanc". Si algú ha contestat aquesta fitxa no val a repetir-los.

5. Comenta dos capítols dels episodis amorosos i enganxa'ls aquí.

2 comentaris :

Mmera ha dit...

Resum tirant lo blanc :MARC MERA


En aquet capítol de tirant lo blanc que es el 281 CCLXXXI comença amb la noia Carmesina que plora perquè es lamenta de voler perdre la seva virginitat amb el tirant. I això s’ho diu al tirant.
Ella estima al tirant però ell no ho sap, per la petició que fa la noia el tirant que es un cavaller va entendre la desició de la noia i es van passar la nit jugant i acarician-se.
Al dia següent quan el tirant es va aixecar abans tota la gent que hi habitava al palau. L’emperador volia ferli una festa al tirant que al final se la fa. Més endavant tirant i Plaerdemevavida tenen una discussió i aquesta li reganya per que la noia Carmesina conserva la seva virginitat.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Marc,

Aquí no havies d'enganxar el teu resum, per tant et descomptaré nota. La fitxa és nominativa a !r de Batxillerat i la lletra del teu grup, que no veus que aquí no hi ha cap resum de ningú de classe?

Correccions:

aquest, Tirant lo Blanc, és, ho diu, decisió, acaronant-se, fer-li, li fa, la reganya, perquè.

Pensa a posar comes, sinó no s'entendran els teus textos.

Sumes 0'7p.

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;