dilluns, 29 de setembre de 2014

Els verbs irregulars (2). Irregularitats en la 2a conjugació. Adreçat a 4t d'ESO

En aquesta fitxa ens aturarem a les irregularitats que existeixen dins de la 2a conjugació.


1.      Canvis ortogràfics

-Els verbs “jeure”, “néixer” i “treure” s’escriuen amb A quan la vocal de l’arrel és àtona: 

jauràs, naixeria, traiem; i amb E quan és tònica: jeguin, neixin, tregui.


-Les formes “puc”, “vull” i el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs “poder” i “voler” s’escriuen amb U: puguem, vulguem. La resta de temps verbals, en O: podré, voldria...



2.      Canvis en el lexema

Els verbs que vénen a continuació incorporen una C en la 1a persona del singular del present d’indicatiu i una G en el passat simple d’indicatiu, en el present i l’imperfet de subjuntiu, en algunes persones de l’imperatiu i de vegades al participi: resolc, resolguis, resolguessis, resolgueres.


.Tots els verbs acabats en –ndre, per exemple: aprendre, -ldre: resoldre, amb –ler: soler, excepte “voler”.

Ex:

Aprenc, aprengué, aprengui, aprengués; resolc, resolgué, resolgui, resolgués; solc, solgué, solgui, solgués.


.Tots els verbs que el tenen el lexema acabat en diftong:

Caure, creure, riure. Excepte: veure.

Ex:

Caic, caigué, caigui, caigués; crec, cregué, cregui, cregués; ric, rigué, rigui, rigués.


.Els verbs acabats en –èixer:

conèixer, aparèixer, comparèixer: conec, conegués...; aparec, aparegués...; comparec, comparegués...


.Altres verbs com: estar, dir, dur, tenir, venir, poder.

Ex:
Estic, estigué, estigui, estigués; dic, digué, digui, digués; duc, dugué, dugués; tinc, tingué, tingui, tingués; vinc, vingué, vingui, vingués; puc, pogué, pugui, pogués.


.El verb “viure” és l’únic on apareix el so de la [k], representat per una C.

Ex:

Visc, visqués...



3.      Observacions:

.No existeix cap infinitiu acabat en –guer (*volguer, ha de ser “voler”), ni cap gerundi acabat en –guent (*volguent, és “volent”)


.Són verbs de la 2a conjugació: abatre, combatre, concloure, excloure, confondre, emetre, interrompre, concebre, percebre, decebre... i no de la 3a:
*combatir, *concluir...


.Els verbs dir i dur són de la 2a conjugació.


.El verb coure té dos participis depenent del sentit: cuit (cuinar), cogut (picar).


.Els verbs cabre, caldre, ésser i valdre tenen dues formes en l’infinitiu:

Ex: caber, caler, saler i valer.





(Font: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: alteraula.com i mathsisfun.com)







!!EXERCICIS:


1.      Esmenta la forma correcta de les següents parelles de verbs:

Volent / volguent        voler / volguer         combatir / combatre        

concloure/ concluir     haré / fare                 valdre / valer


2.      Separa el lexema del morfema en les següents formes verbals:

Percebre, tingues, naixeria, estudiar, apassioni, hauria bellugat.


3.      Explica breument una irregularitat que es produeixi a la 2a conjugació i exemplifica-la.


4.      Inventa un exercici per treballar les irregularitats en verbs de la 2a conjugació, emperò no el resolguis, que ja ho farà algun altre company.


5.      Realitza un petit esquema conceptual amb les principals irregularitats que pateixen els verbs de la 2a conjugació.



6.      Fòrum. Autoavalua’t. Com t’ha anat el treball en aquesta fitxa? Què t’ha sortit millor i què pitjor? Què t’ha costat d’entendre i per què? Sabries explicar a una companya un parell d’irregularitats dels verbs de la 2a conjugació? Com ho faries?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;