El piano de cua ens indica la lletra amb la qual treballem. La erra és una paraula que sembla que sempre sigui sonora, quan realment no és així, també apareix en situacions on és sorda i pràcticament no la sentim.
La erra muda fa acte de presència sobretot a final de mot:
.Infinitius:
Ex:
ballar, dormir, vomitar, córrer...
.Mots derivats acabats amb el sufix amb -r final muda:
Ex:
cendrer,, clauer, teixidor, perer...
.Altres mots:
Ex:
Segur, clar, por, cor...
.D'altres contextos:
Ex:
'Prendre' i derivats: aprendre, corprendre, reprendre, sorprendre...
Cal dir que aquesta erra que no sona en aquestes paraules, sempre s'ha d'escriure.
Cal dir que aquesta erra que no sona en aquestes paraules, sempre s'ha d'escriure.
Extret i adaptat de: Diversos, (2008), Llengua catalana i literatura 2n ESO, Cruïlla, Projecte 3 Punt 16, Barcelona.
(Imatge de: ciutatoci.com)
!!EXERCICIS:
-Anomena quines erres són mudes (-) i quines erres són sonores (+).
Por, amor, passar, futur, acer, colomar, segur, obscur, foscor, penjador, rar, dur, far, sopar, mar, bestiar, clar, alzinar, car, honor, carrer, terror, millor, horror, claror, campanar, or, menjar, menjar, tresor, jugar, licor, ametller, cor, maror, braziler, segur, mirar, témer, grecoromà, autoretrat.
-Aporta deu paraules més que portin erra sorda i erra sonora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada