HISTÒRIES DEL NIÀGARA
Conte dels indis de
nord-Amèrica
Una bellíssima índia es casà amb un vell i avar
patró d’una tribu. Totes les nits, el vell es posava a comptar els seus diners
i deixava a la jove fora de la tenda de campanya, morta de fred i de fam. A poc
a poc, la jove perdé pes i la paciencia, i una nit s’escapà del campament.
Caminà per la foscor fins a un riu, agafà una canoa i es posà a remar. Però
aviat caigué en picat per les cascades del Niàgara i, quan se n’adonà, es trobà
en braços de…
“Estic viva o morta?”, li preguntà al gegant que
la subjectava.
“Ja, ja, ja, estàs viva”, contestà el ganàpia.
“No tinguis por. Encara que sóc lleig i sonso,
aniré a donar una lliçó al teu marit”.
La jove es posà molt contenta. El matí següent el
gegant aixecà una gran polseguera per espantar el vell indi i llavors li
recriminà el que havia fet a la seva muller. Però l’indi avar, que era gat
vell, s’havia aliat amb els mals esperits i es llençà al coll del gegant amb
molta ràbia. Foren tants els cops i empentes, que arribaren al costat d’un
precipici. Allí el vell indi, amb ajuda dels esperits, es convertí en una roca
negra i peluda i començà a malparlar amb tanta força que… caigué pel
despenyador.
(Traduït de Cuentos
del mundo, n.26, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Fotografia extreta de: animalszooguru.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
-Escriu
un petit resum d’aquest conte de quatre a cinc línies.
-Veus
correcta l’actitud del patró de la tribu amb la seva dona? Per què?
-Si
fossis el gegant, haguessis ajudat a la dona maltractada?
-Pots
extraure alguna moralitat d’aquest conte? Quina?
-L’adjectiu
és una categoría gramatical que acompanya al substantiu. Cerca’n deu dins el
conte.
-Redacta
un conte de deu a quinze línies que tingui els mateixos protagonistes però
canviant la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada