Fòrum lingüístic (1). Unaaltra? Adreçat a tothom.

Ja fa molt de temps que hi ha moltes paraules que ens envaeixen, provenen del castellà, i a nivell popular n'hi ha encara més. Dins el top deu, en trobem de la següent índole: Felicitem a algú cantant-li el "cumpleaños feliz", celebrem les victòries del nostre equip cantant "campeones", encoratgem als nostres ídols musicals entonant "otra, otra!", no sé si per tradició, per por a usar el català, per sentir-se estrany perquè ningú en aquell àmbit utilitza aquella expressió, no ho sé, però alguna raó hi ha. 

Per tant, penso que en Màrius Serra té tota la raó del món, m'ha robat les paraules, fa dies que donava voltes a això. Potser passa que en català algunes expressions no tindrien rima: "señor conductor toque el pito, toque el pito". Quina seria la seva equivalent? segur que ningú s'ha aturat a pensar-la: "Senyor xofer premi el clàxon, premi el clàxon!". Si ens habituéssim a emprar-la, ens acabaria sonant bé, aquest és el nostre problema, la por a...

Tenim temor a expressar certes coses en català en públic? llegiu, llegiu i digueu la vostra.

Recomano no sentir-se malament, expressar-les amb impunitat en català i anar-s'hi acostumant, a poc a poc, ens les farem més nostres i les transmetrem a la resta.

"Cuideu-me el català!".

Unaaltra?

per Màrius Serra

Quan la paraula es fa crit col·lectiu sovint perdem la capacitat de dir-la tal com volem. Una de les proves més clares de la colonització cultural és la minsa presència del català en certs clams col·lectius. La banda sonora de bufar les espelmes en una festa d’aniversari, per exemple. Què canteu? Cumpleaños feliz? En feu el calc traduint-ne la lletra per Aniversari feliç? Enfileu el Per molts anys del Club Súper 3? També amb un adult? En aquests últims temps als estadis de futbol ja es comencen a corejar càntics en català, però quan es guanya un títol predomina el tetrasíl·lab castellà cam-pe-o-nes, amb variants exòtiques com el campelones del mai prou ponderat Amunike, i no hi ha déu que canviï la cantarella de l’oeoé per encabir-hi el trisíl·lab campions sense haver de dir cam-pi-o-ons. Una altra d’aquestes inèrcies col·lectives es produeix al final dels concerts quan la gent en vol més i crida enfervoridao-tra-o-tra o bé el seu calc unaal-tra-unaal-tra. Doncs bé, a finals d’abril, en un dels tres concerts que Els Amics de les Arts van fer al teatre Coliseum, els dos milers d’espectadors, dempeus, van demanar els bisos amb una cantarella genuïna que potser ja és habitual però que jo desconeixia: No, no en tenim prou!

(Extret de: diari EL PUNT AVUI dijous 24 de maig del 2012)

(Imatge extreta de: davidegea.com)

!!EXERCICIS:

-Debat: Expressa la teva opinió sobre l'article d'en Màrius Serra. Penses que castellanitzem massa les coses? Tenim por a què sonim malament en català?

-Escriu altres expressions o paraules populars que s'usen en castellà en certs àmbits i anota la seva equivalent en català, com els exemples que apareixen en l'article.

 Ex:

."Empiezen ya, que el público se va!"

."Comencin ja,  que el públic se'n va!"