La Diana i la Laura parlen entre elles sobre visions i alguns afers del
passat…
10
LAURA I DIANA (2)
Un dia ho vaig als meus pares i em van tractar de bruixa
paranoica. L’única cosa que van fer va ser enviar-me al psicòleg, però aquell
home no en tenia ni idea. Només la meva mare, al final, em diu que em comprèn,
però sé que ho fa per amor, no per convicció.
-Encara no m’has dit quins són aquests pressentiments.
Què ens ha passar
aquí?
La Diana va girar-se per mirar-se-la un moment abans de
torner a fixar la vista al pati nevat.
-Vaig predir que al meu avi l’atropellaria un cotxe. Vaig
predir que al meu avi l’atropellaria un cotxe. Vaig predir que la meva àvia moriria d’un càncer. Vaig predir que perdria un tros de dent per una
pilotada del meu germà. Vaig predir un munt de petites coses, fins i tot
algunes preguntes dels exàmens. He viscut tots aquests anys amb una barreja
d’amargura i superioritat. A vegades voldria sentir-me normal i d’altres estic
contenta de tenir alguna mena de… poder. Fins que vas arribar tu al setembre.
La noia nova. Saps que els primers dies a l’institut et deien la noia de la
caravana?
L’expressió de la Laura va fer evident que no ho sabia.
-En aquest institut les notícies arriben abans que les
persones. Però per sort has
caigut bé a tothom. Fins i tot a mi, però per altres raons.
-Ara veig que només et mous per interessos. Tens sort que també em caus bé. –La rèplica de la Laura
va sonar agra i no del tot sincera.
-Saps què vaig veure en tu? –La Diana no va deixar temps
perquè ella contestés-. Molta por. Però també vaig preveure que tu i jo
tindríem una missió juntes, i que trobaríem més persones com nosaltres. Estic
segura que hi ha més persones amb poders.
-Ho sento, Diana, però et recordo que jo no tinc poders.
-Sí que en tens. Tu veus coses paranormals!
La sentència va ressonar en la buidor del passadís.
-Oblida’t de mi! No tinc ganes de sentir més tonteries.
Me’n vaig amb els altres, que ens deuen estar esperant una estona!
La Laura va encarar les escales per baixar, però la mà
plena d’ungles postisses de la Diana la va aturar.
-Si vas aceptar fer de guionista d’en Sergi, no va ser
pas perquè t’agradés, sinó perquè tenies molta curiositat per saber si la
llegenda de què tant es parla de la Santacruz era veritat. No cal que m’ho
neguis, perquè aquest pressentiment el tinc molt clar.
-No. M’hi vaig afegir perquè m’agrada escriure, i davant
l’entusiasme d’en Sergi vaig pensar que seria emocionant, i si ens sortia bé
potser ens posarien molt bona nota. A més, si això que dius fos cert, tu creus
que vindria aquí per veure fantasmes? No soc tan valenta com tu, em sap greu.
La Diana va pensar què li convenia explicar per no perdre
la confiança de la Laura.
-Vols que et digui quins pressentiments tenia sobre la
nostra visita a l’institut? -Els ulls de la noia la van esperonar-. Sabia que nevaria
molt, més del que asseguraven a les notícies. És més, quedarem atrapats aquí
almenys tota la nit. Sé que algú del grup no és de fiar, que no estem soles, i
que hi ha alguna força paranormal que encara ronda per aquest institut. També
tinc la certesa que el que passarà durant les properes hores ens unirà per
sempre. Jo he vingut per això, no pas perquè m’agradi disfressar-me ni
pintar-me la cara.
La Laura li va deixar un marge per creure-se-la.
-Molt bé. I segons tu, ara què carai hem de fer? No tinc
ganes de quedar-me aquí tota la nit. Ni boja. A la meva mare li agafaria un
infart.
-Tranquil·la, que ja va sobreviure a la teva experiència del
càmping. Et recordo que la teva amiga Marta l’hi va explicar tot a una amiga meva.
La Laura hauria rigut si no fos que parlaven d’un tema
molt seriós.
[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]
(Imatge extreta de: Govern.cat. Institut Els Planells)
EXERCICIS:
1. Els pares de la Laura la van tractar de bruixa, per
què?
2. En aquest capítol es fa referència als pressentiments,
hi creus? Raona la teva resposta.
3. La Laura amaga quelcom que va succeir en un càmping,
què pot ser?
4. La novel·la “Atrapats”, té una connexió amb “La noia
de la caravana”, a través de quin personatge? Per què penses que l’autor pretén
establir aquesta relació? Amb quina finalitat?
5. Una de les noies s’afegeix a l’aventura per interès.
De qui estem parlant i quin objectiu té?
6. Imagina’t que has d’escriure una narració de misteri
que succeeixi a l’institut. En què et basaries?
7. Es fa referència a forces paranomals, creus que realmente
existeixen? Per què?
8. S’esmenta el títol del llibre, cita la frase.
9. L’autor es permet una llicència literària, emprar el
mot inexistent en català tonteries, quin és el mot correcte?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada