Des dels cavallers de les llegendes medievals fins a les
pel·lícules d’Indiana Jones, el Sant Greal ha estat la reliquia cristiana més
cobejada.
Diu la llegenda que el Sant Greal és la copa amb la qual
Jesucrist va beure a l’Últim Sopar. També es diu que era el mateix calze
amb què brollava de les ferides del Messies el dia de la crucifixió. Atesa la
gran importància de l’eucaristia i la crucifixió de Jesús, la recerca del Greal
ha esdevingut la missió més sagrada del cristianisme. S’atribueix al Greal la
capacitat de concedir poders sobrenaturals, fins i tot la immortalitat, a qui l’acabi
posseint.
L’expansió
del cristianisme entre els pobles celtes de la Bretanya va afavorir el
naixement del mite del Sant Greal, ja que trobava connexions amb calderes i
altres recipients sagrats de la mitologia celta. La llegenda de la copa sagrada
es va transmetre de generació en generació per via oral fins al punt que es va
convertir en un tema comú en la literatura sobre el rei Artur. El poeta francès
Chrétien de Troyes és reconegut per haver introduït el Greal com un objecte
diví en la seva novel·la Perceval o li
contes del Graal de principis del segle XII.
En
general, s’accepta que la llegenda del Sant Greal és fruit de la ficció. No
obstant això, hi ha qui considera que el Greal és quelcom més que un producte
de la literatura medieval. Es creu que el mateix Josep d’Arimatea el va portar
a França i més tard a Anglaterra, on hauria estat amagat durant uns quants
segles fins que els càtars se’l van endur a Occitània, concretament al castell
de Montsegur. Però quan els càtars van ser perseguits i combatuts per heretgia
a partir de 1209, van amagar l’objecte sagrat en algun indret del Pirineu. Des
de llavors, la recerca del Sant Greal continua viva. Algunes fonts el situen a
la catedral de València, d’altres, a Montserrat, on l’any 1940 es va desplaçar
el jerarca nazi Heinrich Himmler perquè, segons ell, “A Alemanya tothom sap que
el Greal es troba a Montserrat!”.
El Sant Greal ha servit d’argument per a l’òpera Parsifal (1882) de Richard Wagner, i en el cinmea, per a una de les aventures d’Indiana Jones: Indiana Jones i l’última croada (1989). Aquesta pel·lícula recull la llegenda de la cerca del sant Greal per part del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial amb la intenció d’obtenir el poder absolut sobre el món. Però Indiana ha de recuperar-lo abans que ningú per poder guarir el seu pare de les ferides mortals que li havien infligit els nazis. Després d’enfrontar-se a tota mena d’obstacles i perills, aconsegueix accedir a la cambra del Temple Secret on hi ha el calze sagrat, beure’n i curar el seu pare. Però no se l’emporta: està convençut que cap humà no és digne de posseir-lo, i el deixa ocult dins el Temple, d’on creu que no hauria de sortir mai.
[Adaptació
de diferents articles de la revista Sàpiens]
(Imatge extreta de: El Periòdic)
EXERCICIS:
1. Què és el
Sant Greal?
2. Per què el
busquen?
3. Què hi ha
de veritat i què de llegenda?
4. Com es va
transmetre la seva història?
5. Quin autor
el va introduir a mode d’objecte diví?
6. Indica quin
és el trajecte que es creu que ha realitzat el Sant Greal fins a arribar a
Montserrat.
7. La
influència del Sant Greal la trobem en d’altres àmbits fora del literari. Quins
són? Esmenta obres i autors.
8. Crea una
narració on aparegui el Sant Greal.
9. Realitza
una descripció sobre el Sant Greal. Com te l’imagines?
10. Fòrum: què
en penses del Sant Greal, realment va existir? És una invenció? Una ficció literària?
Una llegenda?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada