Josep Maria Espinàs en el record. Adreçat a tothom

 

Semblava que viuria per sempre, escrivint, anant a totes les celebracions de Sant Jordi i sobretot, acompanyat de la seva pipa que mai abandonava, emperò, ahir, ens va deixar Josep Maria Espinàs a l’edat de noranta-cinc anys. Un autor talentós que va defugir l’escriptura d’obres de ficció, que no paraven de rebre premis en els inicis de la seva carrera, per una altra de més real, la literatura de viatges i els articles en la premsa on excel·lia com a un expert observador i plasmador de la realitat. També va sobresortir pel seu treball com a periodista, qui no se’n recorda de les entrevistes a personatges il·lustres i també literats en els programes de televisió de fa uns anys. Al llarg de quaranta anys va escriure articles als diaris de manera diària i ininterrompuda: primer a Avui, després a El Periódico, fins el 23 de noviembre del 2019. Ho feia amb una vella Olivetti, ell no creia amb els ordinadors, clamava que entorpien la seva tasca. Segur que m’és d’un s’aturava a llegir aquests atractius articles on mitjançant un fet quotidià ens glossava la realitat i de qualsevol cosa, d’un cop d’ull, d’un instant, d’una anécdota, d’una fotografia, te’n feia un escrit meravellós i aconseguit.

Per un altre costat, també va deixar petjada dins del panorama musical català. Membre fundador del grup musical Els Setze Jutges, juntament amb Miquel Porter i Remei Margarit, on també hi va enregistrar diversos discos, com per exemple, “Espinàs canta Brassens” (1962), això sí, tots editats durant la década dels seixanta, entre 1962 i 1966. Així com també va escriure l’himne del FC Barcelona el 1974, en motiu del setanta-cinquè aniversari de l’entitat, amb Jaume Picas i música de Manuel Valls.

Fundador de la editorial La Campana, va publicar una norantena d’obres en la seva trajectòria literària i en la qual va conrear gairebé tots els gèneres. D’entre les quals destaquen, en novel·la: “Com ganivets o flames” (1953), Premi Joanot Martorell; “Dotze bumerangs” (1954), “El gandul” (1955). Amb “Tots som iguals” (1956) obtingué reconeixement internacional. “La trampa” (1956), que li va reportar el Premi de narracions Víctor Català; o d’altres com “Combat de nit” (1959), a cavall entre la novel·la i el reportatge,  o “L’últim replà” (1961), Premi Sant Jordi de novel·la; “El teu nom és Olga” (1986), cartes a la seva filla amb síndrome de Down fou un èxit editorial.

És un dels escriptors més destacats de la literatura catalana de viatges, com ara “Ciutats de Catalunya” (1956-1958) o d’altres amb el títol “A peu per…”. Si voleu conèixer de primera mà una zona en la qual voleu viatjar, no hi ha res millor que agafar un dels seus llibres, en els quals també s’hi explanen anècdotes. L’aposta pel gènere de viatges va comportà que es perdés un escriptor destacat de ficció i d’influència realista, que a saber fins on hagués pogut arribar, tanmateix, ja no el motivava escriure novel·les. Però Espinàs també ens llegà llibres d’estil memorístic: “El meu ofici” (2008), “Entre els lectors i jo” (2011), on s’hi plasmen les seves reflexions sobre la seva feina com a autor; el teatre a “És perillós fer-se esperar” (1959); reculls d’articles a “Una vida articulada” (2013).

L’any 2018 en una entrevista per a Vilaweb va comentar el següent: “És que m’interessa l’observació, la petita observació quotidiana. Jo miro la gent.” I així ho va fer, aquesta seria l’afirmació que podria resumir la seva carrera literària. Transmetre la realitat amb els seus propis ulls.

.El millor homenatge és llegir-lo i escoltar-lo:

https://www.vilaweb.cat/comunitat/vilaweb-paper/pdf/?name=/2018/11/free_VWPaper_181128-espinas.pdf

 

.Ara fa deu anys vaig assistir a la presentació d’un dels seus llibres:

http://llengilitcat.blogspot.com/2013/04/josep-maria-espinas-i-la-seva-vida.html

(Imatge extreta de: El Periódico de Catalunya)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un petita presentació sobre la vida i obra de Josep Maria Espinàs.

2. En quins gèneres literaris o artístics va destacar més Espinàs?

3. Cerca un article digital o en premsa de Josep Maria Espinàs i comenta’l.

4. Comenta com era la manera d’escriure de l’autor.