dilluns, 23 de febrer de 2015

"Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda. Pistes de lectura. Adreçat als de literatura

En aquesta fitxa us presento alguns recursos que us facilitaran la lectura de "Jardí vora el mar". Convé que ens fixem molt amb els fets que succeeixen i els personatges, així com també, prendre anotacions en un full de paper o al llibre si cal per recordar-ho.





.Pistes per a la lectura de Jardí vora el mar:

1. Els personatges i els temes principals:

https://www.youtube.com/watch?v=ewoUGlsTT3A


2. Aspectes generals de tota l'obra:


http://es.slideshare.net/monicaherruz/jard-vora-el-mar-ard-vora-el-mar


3. Argument de l'obra i personatges:


http://html.rincondelvago.com/jardi-vora-el-mar_merce-rodoreda.html


4. Ruta literària de Mercè Rodoreda:

http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/guia/14/merce/itinerari-literari-rodoreda-romanya


5. Un escrit que vaig fer sobre l'escriptora i la seva manera d'escriure:


http://llengilitcat.blogspot.com.es/search?q=merc%C3%A8+rodoreda


6. Breu biografia de Mercè Rodoreda:

http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797





(Imatge extreta de: visat.cat i blocs.xtec.cat)




!!EXERCICIS:

1. Comenta el present fragment de "Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda.


La primera vegada que els senyorets van venir va ser a començaments de la primavera, poc després d’haver-se casat. A ell ja el coneixia. L’havia vist dues vegades; quan va venir a mirar la finca per comprar-la, i una altra vegada quan va venir a veure com anaven les reformes que feia fer. Aquesta segona vegada em va dir que se’m quedava, que ja li anava bé com a jardiner. Havien fet el viatge de nuvis per l’estranger i van fer una passada curta per aquí. Moltes passejades i estones al mirador guaitant l’anar i el venir de les onades i el cel amb tot el que s’hi belluga i ben al costat l’un de l’altre i de vegades abraçats. Si era de dia, quan m’acostava, tossia per avisar-los, i encara que no és cap pecat que dos casats s’abracin pensava que els molestaria que els veiés. La Quima, la cuinera, ja va venir aquells dies. Després van agafar el costum de llogar-la per la temporada, perquè la cuinera que tenien a Barcelona a l’estiu anava a veure la família. La Quima em feia explicar tot el que feien pel jardí i jo li feia explicar tot el que feien per la casa perquè ella sabia moltes coses per la Miranda, una de les cambreres, que era del Brasil. Aquesta Miranda duia un vestit negre, tan estret per tot el cos, que el tenia prim com una serp, que més li hauria valgut anar sense. I un davantal, de punta, petit com la mà. I es feia dir sí senyor. Ara que no em podia explicar molt perquè passava poc. De vegades, el senyoret Francesc posava una oliva a la boca de la senyoreta Rosamaria i ella l’agafava amb les dentetes... Ell, es veu que n’estava com boig. La Quima em va dir que quan la Miranda li ho explicava, ella, la Miranda, que més aviat era de color de pegadolça. es tornava blanca. D’enveja, deia la Quima. Es veu que aquestes del Brasil són així. Un dia que ells havien sortit a passejar amb el cotxe, la Quima em va fer pujar a dalt, i jo tenia molta por que tornessin i ens atrapessin, i em va dir: «Veurà quines joies...! El senyoret Francesc és un dels homes més rics de Barcelona.» I em va ensenyar moltes coses i totes va dir que eren de brillants; i un collaret, també, amb una pera verda que penjava al mig. Gent rica de debò. I confiada. Per entre les escletxes de la persiana vam mirar el jardí. La torre i les terres d’aquí al costat aleshores eren un camp d’herba i sargantanes.

Se’n van anar i van dir que pel juny vindrien amb uns amics. Em van donar les claus i em van deixar amo de la casa que, de tant en tant, havia d’airejar. Quan vaig rebre la carta que deia que tornaven, vaig estar content. Tal com m’encarregaven vaig llogar la Quima per l’estiu, i estava vermella d’alegria perquè el senyoret Francesc, al a carta, deia que li agradava molt la manera com feia els llenguados al forn. La Miranda va venir dos o tres dies abans amb maletes grosses i sense badar boca. Jo, cap a les plantes, a fora. I ella, a la pols, a dintre. Van venir per mar. Al cap de tres dies vam sentir la sirena del barquet i de seguida el vaig veure que s’anava acostant i quan va ser prou a la vora van baixar la llanxa motora i ja es van quedar a la platja perquè anaven de bany i van començar a nedar i una de les amigues es va posar a patinar per damunt de l’aigua com una figureta. Van dur un professor que els ensenyava allò dels patins i la senyoreta Rosamaria, per riure, em va preguntar si m’agradaria aprendre’n i li vaig dir que jo ja havia fet salat. Em va preguntar si tenia cap flor malalta i li vaig dir que, gràcies a Déu, totes estaven bé de salut. Van agafar la Mariona de cambrera: una noia del poble que jo coneixia de vista, molt joveneta, petita i polida com un palet.

A les nits, des del passeig dels til·lers i les moreres, mirava sovint l’habitació d’ells. Sempre m’ha agradat passejar pel jardí a la nit, per sentir-lo respirar. I quan em cansava me n’anava xino-xano cap a la meva caseta i sentia el viure tranquil de tot el que és verd i de colors a l’hora de la llum. Vaig començar a adonar-me que algú passejava pel jardí a altes hores de la nit. Em vaig posar a l’aguait i vaig veure que era la Miranda. Em va molestar molt perquè es passejava amb una branca a la mà i m’anava clavant patacades a les plantes. Una nit em vaig fer veure i la vaig escridassar de mala manera.

-La Miranda? –em va dir un dia la Quima-. No m’agrada. No es fiï de la gent que està desperta a l’hora de dormir. El que voldria la Miranda... però em sembla que el senyoret només té ulls per una cosa... Pot estar ben descansada la senyoreta Rosamaria.

- Hi ha homes que els agraden les persones que vénen de lluny, i poder pensar en arbres i en plomes de colors; els ve de gust... –li vaig dir. I la Quima em va dir que era boig de tancar i que em retiraria la paraula. No tan boig. La Miranda, fent el distret, posava paranys.
Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar. Barcelona: El Observador, 1991, pp.6-8

2. Realitza una petita ressenya biogràfica de Mercè Rodoreda. De vuit a deu línies.
3. Cadascú de la classe serà l'encarregat/ada de realitzar el resum d'un capítol de "Jardí vora el mar".
4. Fòrum: aporta la teva opinió sobre un aspecte de la trama, sobre un personatge, sobre com escrivia Rodoreda i similars...
5. Redacta una descripció tant física com psicològica d'un personatge de "Jardí vora el mar". De vuit a deu línies.

6. Realitza un inventari de totes les flors i plantes que apareixen a la novel·la "Jardí vora el mar". També pots cercar una imatge de cada flor a Internet i posar-hi el nom corresponent.

7. Anota vuit frases fetes que apareguin en cadascun dels set capítols i anota el seu significat.

8. Escriu deu aspectes que hagin marcat la vida i obra de Mercè Rodoreda.

9. Escull un fragment de "Jardí vora el mar", enganxa'l aquí i comenta'l. De vuitanta a cent paraules.





26 comentaris :

lidia ha dit...

RESUM DEL PRIMER CAPÍTOL DEL LLIBRE JARDÍ VORA EL MAR

Klaudia i Layla:

La història és narrada en primera persona per un jardiner. La novel·la comença explicant que ell només vigila el que passa al seu entorn. Després, parla amb el Feliu que li diu que ser jardiner és més fàcil que pintar. El vell jardiner li dóna la raó al pintor perquè no s’enfadi. L’home ens presenta als seus amos rics, el senyoret Francesc i la senyoreta Rosamaria que cada estiu venen a la casa que està a la vora del mar. També apareixen dues amigues de la Rosamaria com la senyoreta Eulàlia i la Maragda. Entre altres personatges també està en Feliu Roca amic del senyor Francesc que es dedica a realitzar pintures, concretament del mar. També destaquen altres personatges com la cuinera Quina i la cambrera brasilera Miranda.
El jardiner es va donar compte que la cambrera brasilera passeja dura la nit, fa mal bé al jardí que ell tant estima i això el va empipar molt. A més, de la senyoreta Eulàlia, Maragda i en Feliu vénen de visita uns francesos. La filla dels francesos s’enamora d’en Feliu i els pares li demanen que sigui el seu professor de dibuix durant l’estiu. Feliu accepta per educació. En acabar l’estiu els amos organitzen una gran festa amb molta gent i focs artificials. En Feliu li va dir al jardiner que la senyoreta Rosamaria està embarassada i que el senyor Francesc ho volia celebrar. La gent anava disfressada a la festa i va haver-hi balls i alguns se n'anaven a banyar al mar. Fins i tot es va demanar la col·laboració de noies que ha fet venir la senyoreta Margarida per tal d’elaborar les millors creacions per la festa. El jardiner va ser l’encarregat de rebre els convidats a l’entrada i més tard va haver d’ajudar a la cuina. Quan el jardiner està a punt d’adormir-se ve la senyoreta Rosamaria a la seva caseta per donar-li un plat de menjar. Ve en Feliu a veure al jardiner, però apareix la nena francesa i en Feliu ha de fugir. Aquesta li comunica que el jardí ha estat destrossat. Va ser una nit de bogeria, però tot va acabar bé.
L’endemà de la festa, quan els amos ja havien marxat a Barcelona, es va apropar a casa un home curiós, de mitjana edat i va preguntar si el terreny del costat era per vendre, ja que la seva filla s’havia de casar, i li interessava comprar-lo.

Klaudia:

Refranys:
-Jo ja havia fet salat.
-Va sortir el sol com un príncep blau.

Flors que podem trobar al primer capítol:
1. Roses: pág. 13
2. Didaleres: pág. 13
3. Magnolieres: pág. 17,20 i 21
4. Lliris: pág. 17
5. Pensaments: pág. 17
6. Clavellets: pág. 17
7. Nyàmeres: pág 18
8. Eucaliptus: pág 18 i 22
9. Carolines: pág 23
10. Llopins virolats: pág 23

Jennifer Reyes Bou ha dit...

(PART 1) (Lucía i Jennifer)

CAPITOL 2

pp. 26 i 27: Aquest estiu, el segon, van venir tots alhora. La senyoreta Rosamaria va perdre el nen el dia de Reis, i seguia malament. Les senyoretes passaven les tardes juntes, parlant. En Feliu segui pintant el mar, però ara amb menys ganes. No eren casi mai a casa perquè van fer anar el professor de patins, van comprar una barca i van començar a fer excursions amb el cotxe. Van arribar uns constructors i paletes per construir la nova torre. Mentre passava això va tornar el senyor Bellom d'Amèrica. Aquest no parava d'anar aburrit de banda en banda, mirant les obres i parlant amb el jardiner. El protagonista li va contant la història de la seva vida, explicant que va néixer de l'Esperit Sant, que tenia una creu en la garganta, …

pp. 28 i 29: continua parlant de sa vida. Ara esmenta la Cecília, la seva enamorada. La descriu: ulls verds, menuts i enfonsats; baixa i prima, amb el ventre cap endins; morena de pell; cabells rossos i llargs.

pp. 30 i 31: La Cecília va morir als braços del jardiner, i ell es va quedar destrossat. Va estar dos anys enamorat d'ella abans de dir-li "t'estimo". La cecília havia estat l'ajudanta de la cambrera Pepa. La Cecília tenia setze anys quan la va conèixer, i ell 35. Fa 20 anys que morí. A part d'ella han hagut moltes més dones a la seva vida.

pp. 32 i 33: El jardiner explica que els senyorets esmorzaven fora quan feia bon temps, i a la tribuna quan feia mal. Una nit que el jardiner seia a l'entrada de la seva caseta, va veure un par d'ombres. Va enxampar al senyoret i la Miranda. Al dia següent va haver-hi tensió entre el senyoret i el jardiner. El senyoret intenta callar-li la boca donant-li diners.

pp. 34 i 35: El jardiner torna a veure al senyoret i la Miranda, abraçats. La Miranda el va veure, però no va dir res. El jardiner li torna els diners al senyoret. Al dia següent, el jardiner es troba amb la Quima. Aquesta li diu que la senyoreta volia fer fora la Miranda, però que el senyoret es va negar afirmant que era una bona noia.

pp. 35 i 36: En un dels viatges dels senyores a l'Àfrica, van caçar un lleó i el van portar cap a casa seva, on van fer fer una gàbia. El jardiner i el senyoret Sebastià es van fer amics, i el va promentre que en el seu proper viatge li portaria llavors i plantes d'aquell lloc.

pp. 37 i 38: Una nit en Sebastià passa a buscar al protagonista, i tots dos junts van cap al darrera de la casa, justament sota el balcó del professor dels patins. Llavors van tirar d’una corda, que penjava per damunt de la barana. Mentre tiraven, algú va començar a cridar. En acabar, van sortir corrents, i, un cop dins de la casa del protagonista, en Sebastià va explicar el que havien fet. Ell havia entrat al dormitori de l’home quan dormia per lligar la corda al seu llit, de manera que al estirar de la corda el llit del professor dels patins havia acabat al balcó, despertant-lo de cop. Una altra vegada, explica, va venir a buscar-lo ben de matinada. Tots dos van anar a la casa amb una llanterna, perquè estava fosc, i en Sebastià va començar a retratar als individus que dormien allà, a molts d’ells espantant-los en l’acte.

Jennifer Reyes Bou ha dit...

(Part 2) (Lucía i Jennifer)

CAPÍTOL 2

pp.38 i 39: Altre dia, quan la Miranda servia l’esmorzar, en Sebastià va preguntar-li si li agradava banyar-se. Ella va respondre que sí, però al riu, ja que no li agradava l’aigua salada. Finalment, però, la van convèncer perquè es banyés amb ells. A la tarda, el protagonista parla amb en Feliu. Aquest explica que no li cau gaire bé la Miranda, ni les bromes que tenen. No obstant això, al cap d’uns dies era el primer en riure de les bromes de la dona. Ara feien anar a la Miranda sempre amb ells, i fins i tot van buscar una noieta del poble perquè fes feina. La Miranda es deixava festejar pel Sebastià, tots volien una distracció, i la senyoreta Eulàlia va confessar que preferia això a que el seu marit estigués tot el dia amb els tigres, perquè li feia por que se’l mengés un.

pp.40 a 42: Tothom parlava de la història de la Miranda, però no agradava a ningú. El protagonista creia que era només un dolent estiu, i li deia a la Quima que valia més no enfundar-s’hi. Al cap d’unes setmanes, el senyoret Francesc marxa a Barcelona. La broma va parar una mica, perquè sense el senyoret ells no estaven tan esverats. Un dia la Quima va a veure al protagonista, i li explica que en Francesc ha tornat al poble amb un bon cotxe i que ha llogat una habitació a un altre lloc. El mateix dia venen en Feliu, el Sebastià i l’Eulàlia. Volien que anés a parlar amb el Francesc, ja que a ells tres els va fer fora i a ell. Però se n’adona que el que volen es prendre’ls el pèl a tots dos. Tot així puja, però al picar a la porta no obté resposta. En baixar, li diu a en Bergadans que no hi és, però ell afirma que si hagués sortit el senyoret ho hauria vist. L’home no parava de riure, i va suggerir que truqués fort. Torna a pujar, i aquest cop gira el pom de la porta. En entrar, veu al senyoret Francesc adormit. Llavors surt, fa un cop fort de porta i torna a entrar. Finalment, l’home es desperta.

pp. 43 a 45: En un principi no el va conèixer. Al senyoret no li va agradar gaire la visita, ni que tot el poble sabés on estava residit. S’enrabia i vol que digui a la resta que no l’ha trobat. No s’ho van creure, i al cap d’uns dies el Francesc era allà amb el Feliu. Tots van marxar a veure una obra a França. Va quedar el servei i la Miranda. Es van apropar a la Mariona, que venia a veure el lleó. El protagonista contemplava sovint l’animal, i li va agafar molt afecte. La Miranda va començar a venir també, i això no li agradava gaire. Un dia ella agafà al lleó per l’orella, i aquest li fa fer sang al braç.

pp.45 i 46: El senyor Bellom va tornar per visitar les obres. Un dia va preguntar de quin país era la cambrera primera, i el protagonista va respondre que creia que del Brasil. Després d’això, l’home va donar-li un puro molt gran i va dir que havia de marxar. A la setmana van retornar tots. En Sebastià volia saber el que havia passat amb el lleó i la Miranda. Mentre ho explicava, en Sebastià no parava de riure. El senyoret va explicar que havia fet les paus amb la senyoreta, i que l’obra no havia estat gran cosa.

pp.46 i 47: Un matí va parlar amb la senyoreta Rosamaria sobre les obres, i va donar-li la raó a tot per tal de no discutir amb ella. Li va donar un regal abans de marxar, eren una dotzena de mocadors de França.

pp.47 i 48: El protagonista diu que aquell any van trigar bastant en marxar, i que al Feliu no li va agradar gaire el que havia pintat. La Mariona va voler que s’unís a la conversació que mantenia amb un jove paleta, però ràpidament va marxar. Volia cuidar del lleó, però el Sebastià se l’enduia. Li va prometre portar-li mitja dotzena, i ell li va recordar les llavors. En Francesc va avisar-li de que vindrien a reparar les goteres i pintar la casa.

Jennifer Reyes Bou ha dit...

(Part 3) (Lucía i Jennifer)

CAPÍTOL 2

pp.48 i 49: Van venir el paletes, que ho van deixar tot empastifat, i els pintors, que no li queien bé. El senyoret li escriu una carta, vol un mirador envoltat de margarides, i l’avisa que vindrien altres paletes. Aquests demanen si poden utilitzar la seva cuina, i com ell es nega es tanca a la casa per no haver-los de veure.

pp.49 i 50: La Quima torna i l’ensenya com lluu la casa ara. Ella diu que tenen enveja dels veïns. A la casa no paren de venir i sortir gent, per arreglar-la. Quan sembla que ja han acabat i estan netejant, el senyoret avisa que vindrien unes persones a canviar els mobles. La torre veïna no parava de créixer, i semblava que seria fantàstica. Finalment, van arribar els cavalls. Els cuidaria un home que es deia Toni, que no li va fer gaire gracia.

NOMS DE PLANTES/FLORS:
Trompeta
Pulmonària
Clavell rosa
Veròniques
Eucaliptus
Lligabosc
Muscaríraïm
Mangolieres
Hortensies blaves
Tulipes
Bótes
Pitospòrums
Gira-sol
Camèlies
Xeringuilles
Margarides

EXPERSSIONS CATALANES:
“encara estava blanca” p.26
“anaven en dansa” p.26
“fent nossa a tothom” p. 26
“l’estampa de la seva mare” p. 26
“estava una mica esporuguit” p.29
“li fugien de les agulles” p.29
“m’haguessin fet miques” p.30
“N’hi ha hagut de dones que m’han rondat” p.31
“cames ajudeu-me” p.32
“facin lleig” p.33
“el cap de la Miranda davant dels ulls” p.34
“ho va deixar córrer” p.35
‘’feien un olor que cargolava’’ p.37
‘’de bat a bat’’ p.38
‘’Vam riure de valent’’ p.38
‘’Es va tornar de color de guix’’ p.39
‘’Es va deixar festejar’’ p.39
‘’Encara no havia badat boca’’ p.41
‘’Era com si sentís ploure’’ p.42
‘’Es trencava de riure’’ p.45

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Klàudia i Layla,

Correccions:

vénen (de venir), adonar-se ("donar-se compte no existeix"), Quima, pàg.

Calia explicar les frases fetes.

La resta molt ben treballat, us felicito, 0'9p cadascuna.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Lucía i Jennifer,

Correccions entrada 1:

seguia pintant, quasi (no "casi"), gola (no "garganta"), tancar-li la boca (no "callar-li").

Molt bona feina!

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Jennifer i Lucía,

Entrada 2:

Molt bona feina de nou, no veig faltes ortogràfiques.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Jennifer i Lucía,

Heu fet un gran esforç i treball i ha quedat demostrat, teniu un punt cadascuna i us felicito per la feina!

Enhorabona!

JM.

lidia ha dit...

RESUM DEL CAPITOL lll
Aquest capítol esta narrat, quasi bé tot, en primera persona pel jardiner. Principalment explica un fet important i es que, L’Eulàlia ha decidit ser pintora. Per altra banda també destaca que el Sebastià es queda a l’Àfrica i no que podrà venir a l’estiu. Ens trobem davant d’una primera escena en casa del senyor Bellom on la gent esta parlant de cavalls i la Maragda diu que no li agradaven. Mentre parlaven se n’adona de que enyora el seu país. Ens dóna a conèixer el narrador que la senyoreta Rosamaria sabia muntar molt bé a cavall i que tots la miraven entusiasmats mentre ho feia. Llavors en Toni i el jardiner comença’n a parlar per primer cop. Al Toni, que era qui donava als cavalls de menjar, no li agradava que la Miranda li toqués els cavalls ni els donges de menjar, de fet, en Toni deixava anar a veure els cavalls a la Mariona, i a la Miranda no.
En segon lloc trobem una segona escena on la Maragda ensenya a la Mariona a cosir. Aquesta escena ens rebel•la que a la Mariona li agradava en Mingo però ella no volia casar-se perquè ell no tenia massa diners, ja que era paleta.
La senyora Antònia, la tia de la Rosamaria, va anar a viure un temporada a can Bohigues i allà van desaparèixer les seves dents postisses, el senyoret Francesc les va agafar i se’n reina amb la senyoreta, però desprès se’n van empipar i ella se’n va anar.
Surt un nou “personatge” que era una mona anomenada Tití. Era del germà de la Miranda però això de que el seu germà tingues un animal a casa no li agradava gens. La Miranda li demana a la senyoreta para poder quedar-se amb ella a l’habitació i ella li va dir que sí. Després d’uns quants dies el jardiner veu a la mona a sobre d’un cavall i aquesta quan veu a l’home surt corrents. Des de aquest moment la mona va veure que tenia molta llibertat i va començar a fer malifetes: va obrir totes les aixetes de la casa i aquesta es va inundar, va entrar dins de la casa del jardiner, fa ficar sorra dins del pollastre per menjar…
En una tercera escena se’ns representa en Felíu cansat ja de pintar. Va venir un nou invitat a la casa i es va fer amic d’en Francesc. Tot anava mitjanament bé fins que un dia la Tití no apareixia i van pensar que algú a causa de les seves trastades es va desfer d’ ella. A més, una altre desgracia va arribar a la casa, una carta que anunciava la mort d’en Sebastià. Després d’un hivern molt dur i fred en senyor Bellom va marxar i el jardiner es va quedar sol a la casa.
FLORS:
Margarides- pàg. 60
Rosers- pàg. 60
Magnolia- pàg. 63
FRASES FETES:
Tenir un altre aire- pàg. 52
Lídia Serrano.
Carolina Montiel.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Lídia i Carolina,

Correccions:

està, és que, a casa, s'adona que, donés de menjar, comencen, se'n reia, després (adverbi de temps), això que el seu germà, Feliu, desgràcia.

Les frases fetes s'havien d'explicar. Ara cal que corregiu les faltes a la llibreta tal i com fem a l'aula.

Teniu 0'9p cadascuna, molt bona feina!

JM.

paula ha dit...

Jardí vora el mar (IV)

Resum:

Era febrer i els paletes van tornar a la casa. A la primavera va arribar la senyoreta Eulàlia que estava en l’estranger, hi havia vingut abans perquè volia aprofitar el temps fins la tardor i estava malalta del cor i com es pintora volia pintar a la porta unes flors. En Mingo va arribar un diumenge, no estava content, va escriure una carta per a la Mariona. Va arribar juny i van començar amb les obres de la piscina. El jardiner li va entregar la carta del Mingo a la Mariona i la va llegir. En aquella carta posava si es voli casar amb ell i la Mariona en te dubtes. La quadra va estar llesta i van portar els dos cavalls. Els senyorets es reien del senyor Bellom, perque ell es pensaba que era ric. El senyoret Francesc li diu al senyor Bellom que es casi, però ell li contesta que vol el llit per a ell sol i que ja va estar casat i no li va agradar aquella experiència. La not de Sant Joan van fer un sopar i van convidar al senyor Bellom, a la Miranda i a la Mariona. En Bellom es va emboratxar molt. Llavors el senyoret i en Feliu van agafar a en Bellom, el van despullar i el van ficar a la banyera, va vomitar i el van tornar a vestir com un senyoret, va baixar i va pedir perdó per el seu comportament. En Sebastià, quan era viu, a l’Àfrica hi tenia una negreta, la senyoreta Eulàlia ho sabia i tenia por, però al final van acabar sent amics, si dormien junts al mig hi havia un coixí. En Feliu i l’Eulàlia sortien junts a pintar. Arriben els pares de l’Eugeni, però ni ell ni la Rosamaria estàn a casa així que el jardiner els hi porta al mirador, allà parlen de quan l’Eugeni i la Rosamaria eren petits i que ella era com una filla per a ells. Després, li ensenya el jardi y el pare de l’eugeni y el jardí discuteixen sobre que queda més ve allà si un gerani Meteor o un gerani Catleia. Després van anar pel camí dels til·lers i li van encantar aquell passeig ple de flors. Més tard li ensenya els cavalls. Com tarden molt en arribar el jardiner els convida a berenar. La mare de l’Eugeni l’explica que casi es mata per la Rosamaria, perquè s’anava a casar amb el Francesc. L’Eugeni tenia totes les parets de la seva habitació amb el nom de Rosamaria, estava molt enamorat d’ella, que fins i tot, un dia es va barrallar amb el Francesc i la Rosamaria cridava de por. Ella només l’estimava com un germà. El dia del casament d’en Francesc i de la Rosamaria, l’Eugeni va anar a casa d’ella i li va dir que li deixava casar-se amb el Francesc, però que dintre de cinc anys l’aniria a buscar i que ella s’anaria amb ell. Dies després del casament l’Eugeni va destrossar l’habitació on ell estudiava. Els seus pares amb l’ajuda de la Paulina van arreglar l’habitació i van pintar a sobre d’on posava Rosamaria.

paula ha dit...

Al día següent l’Eugeni va anar a la cuina i va preguntar per què havien tret el nom de Rosamari i va dir que s’anava a Amèrica, i des de aquell dia no saben res d’ell i ja fa quatre anys d’això, per aquest motiu havien vingut per preguntar-li a la Rosamaria si sabia alguna cosa d’ell. Era de nit quan van arribar a casa, van estar parlant una mitja hora, però la Rosamaria no en sabia res de l’Eugeni.

El protagonista i la Paulina van anar a casa de Berdegans. Aquest els va invitar a sopar fins que el tren arribés. La Paulina va aconseguir descansar una mica, ja que es trobava molt desanimada després d’un fet que va succeir amb Eugeni (es va marxar a Amèrica fa 4 anys). Després el jardiner va acompanyar a la Paulina al tren.

L'endemà, mentre que el protagonista comprava paper per als gira-sols, es va trobar al Matías. Aquest s’emblava enamorat de la Mariona, ja que l’havia seguida tot l’estiu, el noi va preguntar-li sobre si el Mingo i la Mariona finalment es casarien. El jardiner va respondre-li que millor s’ho preguntés a la seva mare.

El senyor Bellom va apropar-se al jardiner i li va començar a parlar sobre com de preciosa que era la casa i, que per aquest motiu, faria una festa d’inauguració. El protagonista es va quedar observant la casa i va poder veure l’evolució que havia fet el jardí.

El dia de la inauguració el Josep (altre jardiner una mica més nou) i en protagonista es van conèixer. Aquests dos van començar a discutir sobre els lliris, un preferia l’Alemany i l’altre el Corona Imperial. Temps després van arribar la Maribel i l’Eugeni, la nova parella. Van començar a parlar sobre el fet que estiguessin junts, ja que va impactar bastant. Un dels rumors era que l’Eugeni i la Rosamaria havien estat junts i quasi promesos. Finalment per a la inauguració es va fer un dinar, en el qual, estava tot el pobre convidat. La festa d’inauguració va anar molt bé.

L’endemà el senyoret Francesc va demanar-li al jardiner si podia arreglar el jardí, que havia quedat molt malament a causa de la festa. En sortir al jardí es va trobar amb l’Eugeni, era la primera vegada que el veia. Ell va sembrar amable, però la Maribel, en canvi, no. Després d’això en jardiner es va a preparar la feina amb el Josep.

paula ha dit...

Durant el dinar la Mariona va dir-li al jardiner que es casaria amb el Mingo i que d’en Matías se n’olivaria. Després d’això van començar a parlar de la relació entre l’Eugeni i la Rosamaria i van arribar a la conclusió que, potser, que estigués a Amèrica no era una casualitat.

Es va acabar l’estiu i quasi tots es van començar a anar-se'n, però aquesta vegada es van quedar tres en Bellom l’Eugeni i la Maribel. Un dia l’Eugeni es va oferir a ajudar al jardiner. Aquest van començar a parlar. El jardiner va acceptar la seva ajuda. Després d’això va començar a ajudar-lo sovint, es van fer amics i l’Eugeni va regalar-li una ràdio, ja que s’apropava el Nadal.

Un dia el jardiner i L’Eugeni van menjar una caragols que entre el dos havien agafat. De sobte l’Eugeni es va aixecar sense donar-li les gràcies pel menjar, i això va fer que el protagonista s’enfadés.

Tot i així l’Eugeni seguia venint de tant en tant. Li va agafar la mania d’airejar la casa del jardiner, cosa que no li feia gens de gràcia, perquè mirava totes les seves coses. Però, de sobte, l’Eugeni va deixar de passar-se tant per la casa.


Frases fetes:

Tornar-se burro.
Dormir com un rei.
Plorar com una magdalena.
Agafar una mona com una casa.
Vomitar com un toro.
Aixecar el cap com una sargantana.
Semblava un camp perdut.
Com el cul d’una mona.
Fer barrila
Ser una bomba



Flors:
Rosa, llàgrimes de Sant Josep, canyes de sucre, eucaliptus, gerani, excelsa, ruda, deliri, malves, mongeteres, cineràries, bledes, gerani catleia, til·lers, moreres, pensaments, magnolieres, poncelles, talismà, ofèlia, pins, lligabosc, hortènsies, camèlies, jacints, tulipa, lliri, llopí virolat, flor trompeta, caputxina nana, gira-sols

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Paula i Andrea,

Correccions:

és pintora, volia, té (de 'tenir'), emborratxar, jardí, estan.

Bé, per ara.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Paula i Andrea,

Correccions:

dia, perquè, semblava, des d'aquell.

Veig aquestes.

Corregiu-les.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Andrea i Paula,

Teniu un punt pel bon treball, però alerta les faltes bàsiques.

JM.

Oumaima El Jellouli ha dit...

Acte 6:
Van començar a venir després de Sant Joan, mentre que la senyoreta Rosamaria no va sortir en tot l’hivern, però sí que va acordar amb la senyoreta Maragda en fer una botiga de mode al poble, al final aquestes es van barallar i no van poder portar acabo aquest projecte.
Per altra banda, la Mariona comenta al jardiner que es casarà amb Mingo en agost però no deixarà de treballar fins a tenir el seu fill.
La Quima encara és molt xafardera, el contrari del jardiner que ja no és com abans i, per tant ja no s’interessa pel que li està passant als altres, això és degut als tants anys que ara té, comenta.
Aquest any feia mal estiu, però, encara i això va tenir flors molt boniques.
En Feliu i l’Eulàlia estaven contents donat que la senyoreta ha venut tot en una exposició.
La Mariona es va casar i va tornar després de 15 dies del casament.
En Feliu va portar un amic seu, Humbert, un actor conegut per gravar una pel·lícula a casa, on hi participaran tots els que estan dins d’ella menys la Quima, que per aquesta raó, critica al senyor Humbert que dormia del revés.
En Toni va vendre els cavalls i es va traslladar amb el seu fill a un pis a Barcelona.
Un dia la Mariona va trobar una llibreta del senyor Eugeni on redactava l’amor que hi havia entre ell i la senyoreta Rosamaria de petits, a l’habitació de la senyoreta Maragda, on aquest amor no va acabar bé perquè Rosamaria es va casar en Francesc per la seva situació social. Aquesta llibreta va ser cremada pel jardiner.
En Bellom i la Miranda es van casar i van fer un viatge de nuvis a Brasil.
El senyor Francesc va dir al jardiner que vendrà la casa però que li pagaria un any de feina i també li donarà un 3% si es venuda per anunci.
Finalment, Bellom li diu al jardiner que li donarà una feina, escriure-li un postal cada Nadal.
I el jardiner viurà amb la Quima a casa seva i li cuidarà el seu jardí.

Frases fetes:
- Es va tornar vermella com un perdigot. P.190
- Una rialleta de conill. P.192
- Plorar tota l’estona com una Magdalena. P.192
- M’he passat la nit en blanc. P.193
- Ara se’ns torna santa. P.194
- Quan l’anava a deixar plantat. P.195
- Em costen un ull de la cara P.198
- Estar tip de tantes històries P.204
- Es va casar amb tota pompa. P.205
- Un a sant Pere i l’altre a Sant Pau. P.206

Flors:
- Roses P.190
- Cineràries P.190
- Vainilla P.190
- Begònia de foc P.190
- Testos P.194
- Magnolieres P.194
- Eucaliptus P.198
- Gira-sols P205
- Vares de Jessè P. 205

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Oumaima,

Molt bona feina, tens 1p, emperò recorda que t'hauré de descomptar quelcom perquè ho has enganxat una setmana més tard.

Està molt ben escrit.

JM.

Khamii ha dit...

Resum Capítul V -Camila i Noelia García (PRIMERA PART)

Jardí vora el mar – Capítol V

–Pàg. 138-139: El jardiner veu arribar a la gent a la casa. La Rosamaria, la Mariona i la Miranda arriben en cotxe, la Margada sola en tren, i els altres pel mar. Parla amb la Mariona. Aquesta li explica lo feliç que està amb el Mingo, que ja té treball com paleta, i que es troba feliç promesa, per tant, no té prisa en casar-se. També li explica la nova relació amistosa que té amb la Miranda. El jardiner vol saber com van passar l’hivern fora de la casa, però Mariona no diu res. Ell reflexiona, dient que per fer que la Mariona li expliqués alguna cosa, mai hi ha que preguntar-li, ja que si ho fa, calla.
Per la nit, amb una pedregada, el jardí queda destrossat.

–Pàg. 139-140: El jardiner diu que, tot i que ell no va poder treure-li informació a la Mariona, sí ho va poder la Quima. Ella, mentre berenaven, li va explicar el que va poder treure-li a la Mariona. Segons la Quima, mentre tots estaven en Barcelona, la Rosamaria va estar molt aixafada. Pel que semblava, pensava que l’Eugeni seguia enamorat d’ella, i quan es va assabentar que ell s’havia casat va tenir un disgust molt gran. La Quima li segueix explicant el que sabia, tot relacionat amb l’estat anímic de la Rosamaria.

–Pàg. 141-142: El jardiner observar la conducta curiosa entre la Rosamaria, l’Eugeni i la Maribel. Un matí, es troba a l’Eugeni i la Maribel a la platja, pintant una barca de color vermell. L’Eugeni li demana ajuda al jardiner, però aquest es nega perquè té molta feina. Quan va tornar a la seva feina, es troba amb la Rosamaria, que es dirigeix al mar. El jardiner veu com la Rosamaria es troba amb els altres dos, i, educadament, els hi ofereix ajuda, però la Maribel es nega. Romaria es va a nadar, una estona després, l’Eugeni també ho fa, i Maribal se’n va a la casa i el jardiner a la seva feina.

–Pàg. 144: El jardiner es troba amb la Mariona. Ella li diu que un oncle d’en Mingo es va mort, i que li va deixar una casa. Parlen una mica sobre la casa, el jardiner li pregunta sobre la Rosamaria, però la Mariona no li diu ris. Finalment, el jardiner li dona una rosa a la senyoreta, i veu que la Rosamaria i l’Eugeni ja no estaven nadant.


–145-147: El jardiner explica que des de que la pintura de la barca es va assecar, l’Eugeni es va fer sempre amb la petita embarcació per remar fins juny. Al principi ho feia amb la Maribel, però després ho feia sol. Després diu que, entre la Quim i la Mariona, li expliquen el que va ocorre una tarda al jardí, amb tots reunits. El senyor Bellom parlava de la seva dona, de Maribel i de l’Eugeni. L’Eugeni, per un comentari que no li va agradar, li va donar una bufetada al senyoret Francesc.

Khamii ha dit...

Resum Capítul V -Camila i Noelia García (SEGONA PART)

Després, la Mariona li explica que va escoltar al senyor Bellom parlat amb el senyoret, demanant-li disculpes per el que va ocorre el dia anterior.

–Pàg. 148-149: El jardiner es troba amb en Toni. Aquest li explica que el seu fill s’ha escapat del col·legi, però que no li interessava que el trobessin. Després li explica que l tocava cuidar també els cavalls del senyor Bellom, perquè Guy no estava. El jardiner li pregunta per el Guy, i Toni li explica que va escapar amb la promesa del fill d’en Josep, però que aquest està el més de content, perquè diu que el seu fill era molt jove per enamoraments.

–Pàg. 149-150: El jardiner escolta una conversa entre el senyor Bellom i la senyora Eulalia. Pel que sembla, un amic periodista del senyora Bellom aniria a veure les pintures de la Eulalia. Al dia següent, tal com va escoltar, va arribar l’amic del senyor Bellom, i la va dir a la Eulalia que li faria guanyar molts diners amb una exposició a Nova York. Després, el jardiner parla amb el Feliu, i li pregunta si no està una mica engelosit de la Eulalia. En Feliu li respon que no.

–Pàg.151-153: El jardiner es troba un vespre amb l’Eugeni. Aquest li insisteix en que sopin junts, i el jardiner accepta. L’Eugeni s’emborratxa i comença a queixar-se davant del jardiner. Li dona una moneda turca, i després es va a dormir a la cama del jardiner. El jardiner puja a la teulada i va escoltar al rossinyol cantar. Al dia següent l’Eugeni li pregunta pel rossinyol. Per la nit, els dos passegen pel jardí, i l’Eugeni diu que els rossinyols els temen.

–Pàg. 154-157: El jardiner parla amb el Toni. Aquest li diu que han trobat al seu fill en Montjuic, mig mort de gana. En Toni no sap que fer amb ell, i ho vol portar a la casa. Aquella tarda, el jardiner es troba amb el senyor Bellom, i parlen. El senyor Bellom li diu que la seva filla es vol anar d’allà. El jardiner l’aconsella, i el senyor se’n va.

–Pàg. 157-160: El jardiner es troba amb algú, que, tot i que no diu en cap moment qui es, sembla ser l’Eugeni. Ell vol parla amb la senyoreta, i li demana al jardiner la seva casa per parlar. El jardiner accepta, i uns dies després, l’Eugeni torna dient que ella arribaria a les tres. Esperen fora, passejant. Finalment, l’Eugeni va parlar amb la senyoreta i el jardiner l’espera al mirador.

–Pàg. 160-162: S’organitza una festa a la casa. El jardiner va organitzar tot el jardí, i va veure com la Rosamaria i la Eulalia van fins Barcelona per comprar-se un vestit. El jardiner explica com la nit de la festa veu a tots arribar, i com ballen. Parla amb la senyoreta, la qual no vol ballar perquè el seu marit està amb el senyor Bellom. Finalment, ell se’n va anar a la seva casa a escoltar la radio.

–Pàg. 162-164: El jardiner parla amb la Mariona de la festa de la nit anterior. Li pregunta si sap res sobre el que va passar, i ella respon que no. La barca vermella estava a mig del mar, i van d’haver de buscar-la. El jardiner i els demés s’adonen de que l’Eugeni no està en cap lloc, i comencen a buscar-ho. Al dia següent truquen a la policia, i unes hores després, el troben mort a la platja. Sembla ser que s’ha ofegat. L’enterren cristianament al cementiri del poble. Després, el senyor Bellom parla amb el jardiner, dient-li que, potser, la Maribel està embarcada. Dies després, els senyors es van a Barcelona i la Eulalia a l’exposició a Nova York. Abans de que tots s’anessin, el senyor Francesc li demana al jardiner que estellés la barca vermella i la cremés.

Khamii ha dit...

Resum Capítul V -Camila i Noelia García (TERCERA PART)

Pàg. 165 - 166: Hivern. El Toni té al seu noi a casa, però al jardiner no li agrada ja que pensa que no és de fiar. La Quima comenta al jardiner que el senyor Bellom s’emborratxava a Can Bergadans, pel que el protagonista demana al cambrer que el controli. El senyor Bellom i el jardiner es posen a xerrar, comentant que l’última noticia que tenien dels pares de l’Eugeni és que l’estiu anterior havien estat per allà.

Pàg. 166- 167-168: Tot i així, xerrant amb el senyor Bellom, aquest comenta que s’assembla a l’Eugeni perquè també havia anat a Amèrica a fer fortuna, i que des de que el va conéixer, va saber que el jardiner era una persona honrada.

Pàg. 168 - 169: El senyor Bellom parla del seu passat i de com va conèixer la Zoila, un vell amor. Comenta, a més, que la Maribel és la nineta dels seus ulls, pel que va acceptar casar-la amb l’Eugeni.

Pàg. 170 - 171: El senyor Bellom demana al jardiner que vagi a veure als pares de l’Eugeni de part seva i, al dia següent, li dona un sobre amb diners perque els hi doni a la parella.
Van arribar a casa dels pares de l’Eugeni. Després de veure que l’Andreu no el reconeixia, el jardiner li comenta que és de can Bohigues. A l’home li suposa un repte obrir la porta.

Pàg. 172 - 173: El senyor Andreu, quan el reconeix, s’emociona i li diu havien pensat molt en ell. El jardiner aclara que tot va bé i, mentre xerren, irrumpeix un nou personatge a l’escena. És un home de mitjana edat, elegant, anomenat Maurici i, segons el que comenta el senyor Andreu, un mag. Li demana que faci un truc demostrant la seva habilitat amb la magia.

Pàg. 174 - 175 - 176: El Maurici fa el truc de magia al jardiner i se’n va. Aprofiten la seva abscència, i la senyora de la casa comenta que el Maurici està de lloguer, però que talla els fils de l’electricitat com a venjança quan no pot fer els seus trucs de magia. Tot i així, no és cert. Ho fa ella. Vol desfer-se’n del mag.

Pàg. 177- 178-179: Els senyors ensenyen la casa al jardiner. A l’arribar al jardí, el senyor Andreu li demana al protagonista que si li podria enviar llavors de caputxina viatgera, però aquest comenta que no té. Continua ensenyant-li la casa.

Pàg. 180-181: La parella convida al jardiner i al Toni a dinar amb ells. Es fiquen en una habitació fosca on hi han els calaixos.

Pàg. 182-183: El jardiner decideix explicar-l’s-hi que el seu fill és mort, així que els hi entrega el sobre amb els diners que li va donar el senyor Bellom.

Pàg. 184: El jardiner es disposa a marxar, però la senyora Paulina li demana que no els deixi sols. Apareix el Toni amb el cotxe, rondinant, i el jardiner li diu que s’esperi mitja hora més.

Pàg. 185 - 186: El jardiner va a fer un vermut amb el senyor Andreu, mentre aquest recorda moments de la Rosamaria i l’Eugeni quan eren petits. La senyora Paulina li va voler regalar al jardiner en agraiment uns mitjons de llana fets per ella. Torna el Toni amb el cotxe i es posen de camí cap al poble de nou.

Pàg. 187: A l’arribar, li comenten al senyor Bellom que ha anat tot bé. Aquest afegeix que ha pogut descansar, ja que no havia pogut dormir per la mort de l’Eugeni.

Khamii ha dit...

Resum Capítul V -Camila i Noelia García (QUARTA PART)

Frases fetes
–Caure de grosses com ous de colom.
–Més ajaguts que les lloses del cementiri.
–Més vives que la tinya.
–Com si s’haguessin tornat de pedra.
–Una cara de tres déus.
–Curt de gambals.
-Fent esses (emborratxar-se)
-Pujar al cap (emborratxar-se)
-Es deixava portar com un nen
-Era ben plantat i feia goig
-Vaig tirar al dret
-És la nineta dels meus ulls
-No es pensi que visc a la Lluna
-Es va badar un dit
-Tancada de cara
-Fer nosa
- Ple com un ou
-Deixar-ho còrrer

Flors
–Lliris alemanys.
–Rosers baixets.
–Geranis.
–Til·lers.
–Rosa.
–Magnolieres.
–Lligabosc.
–Gladiols.
–Gira-sol.
–Xuclamel.
–Llessamins valencians.
–Buguenvíl·lies.
–Xiprers.
-Caputxina nana
-Campanetes
-Caputxina viatgera
-Rosers
-Mandariners
-Geranis catleia
-Esparragueres

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Camila i Noeh,

Heu feu un magnífic treball. Execel·lent!!!

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Camila i Noeh,

Teniu un punt directe i tres positius!!

JM.

LSD i cristalet ha dit...

Josep Maria puntues molt bé! Valgem Déu! Igualment els teus nanos han fet uns resums magnífics i que em seran de gran utilitat.

Atentament,

Un amic de confiança

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Benvolgut,

Gràcies pel teu comentari i si el blog et fa servei per quelcom doncs, endavant!

Et recomano llegir l'obra, molt bona i interessant, del millor que ha fet la Rodoreda. Els comentaris ajuden a pautar la lectura, emperò mai l'han de substituir.

Una abraçada.

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;