LA DIÈRESI
.Què és la dièresi i per què l’hem d’escriure?
La
dièresi és un signe representat per dos punts (¨) que de vegades s’escriuen
sobre la i i la u. Aquests dos punts indiquen que aquella i o aquella u s’han
de pronunciar, passa en els grups: GÜE, GÜI, QÜE, QÜI, emperò també poden
assenyalar que la i o la un no formen diftong amb la vocal anterior o la que
segueix.
Ex:
qües-ti-ó,
pa-ï-sos, pe-üc, he-ro-ï-na…
.Quan escrivim
dièresi?
1. Escrivim dièresi
sobre la u dels diftongs creixents: GÜE, GÜI, QÜE, QÜI
quan la vocal es pronuncia.
Ex:
llengües,
aqüeducte, pingüí, obliqüitat…
N.B.
En els diftongs creixents (GUA, GUO, QUA, QUO) no s’ha de posar dièresi perquè
la u ja sona.
Ex:
quota,
quadern, aigua, llengua…
2. Amb la dièresi
marquem que la i o la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior. Llavors, posarem dièresi sobre la i o
la u que apareix en segona posició.
Ex:
veïna,
raïm, conduïm, diürn, estudiïn…
.Si les normes
d’accentuació ens diuen que sobre la vocal s’ha de posar un accent,
llavors no hi pot haver sobre la mateixa vocal una dièresi.
Ex:
Lluís,
país…
3.
La dièresi també l’emprarem per indicar que una i o una u tònica
entre dues vocals no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la vocal
posterior.
Ex:
con-du-ï-a,
a-gra-ï-es, re-du-ï-en, se-du-í-eu…
.Quan les normes
d’accentuació ens diguin que sobre la i o la u hi ha d’haver un accent,
tampoc posarem dièresi, ja que ens vol dir que no hi ha un diftong.
Ex:
con-du-í-em,
a-gra-í-eu, con-du-í-es…
4. EXCEPCIONS: mai escriurem dièresi
en els casos següents:
.Les paraules
acabades en –ISME, -ISTA:
Ex:
egoisme,
alpinisme, egoista…
EXCEPCIONS:
proïsme
i lluïsme.
.L’infinitiu, el
gerundi, el futur i el condicional dels verbs que acaben en VOCAL + IR:
traduir, traduint, conduiré, conduiria, posseir,
posseint, posseiria…
.En els compostos que
tenen un prefix acabat en vocal, no compten els mots
(reüll, reïra; reïxa, reïx del verb
reeixir).
Ex:
reincidir,
contraindicació, reunir-se…
.Les terminacions llatines
que finalitzen en –US i –UM:
Ex:
linòleum,
cactus, Màrius, contínuum…
!!!El participi dels verbs acabats en VOCAL + IR si que
portaria dièresi.
Ex:
conduït,
traduïda, posseïts, posseïdes...
RECAPITULEM EN IMATGES:
.Què has de saber per
escriure o no la dièresi?
Diftongs
|
u darrere q i g
+ vocal
|
au, eu, iu, ou, (uu),* ai, ei, (ii),*
oi, ui,
|
qua, qüe, qui, quo, gua, güe, güi, guo,
guai, qüeu
|
jaure, duus, xai, niu, noi, treu.
|
quadern, paraigüer, guaitem, obliqüeu.
|
La funció
de la dièresi és indicar |
que es pronuncia la u davant de e
i i quan és precedida de q i g.
|
llengüeta, aqüífer, terràqüia, seqüela, pingüí.
|
que una seqüència de vocals que formaria
diftong no en forma.
|
saüc, estudiï, amoïnar, aïllada, diürètica, veïnatge.
|
|
que una i o una u que per
la situació a la paraula serien consonants són vocals.
|
reduïa, maleïes, conduïa, agraïen.
|
(Quadres
extrets de: uoc.edu)
(Adaptat
de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i
literatura, Editorial Teide, Barcelona)
.Per
ampliar o reforçar la dièresi:
.Resum
de les normes ortogràfiques:
!!EXERCICIS:
1.
Realitza
un mapa conceptual d’aquesta fitxa. Han d’aparèixer els casos quan s’escriu
dièresi i les excepcions.
2.
Posa
dièresi segons on calgui:
cloissa,
clicar, paraigua, paraigues, àguila, questió, màquina, pinguins, unguent,
peulla.
3.
Escriu
dues paraules amb dièresi de cadascun dels grups i sense repetir cap mot de la
fitxa.
GÜE, QÜI, QÜE, GÜI.
4.
Justifica
si els següents mots porten o no dièresi basant-te amb la fitxa.
traduint,
agraia, estudiin, país.
5.
Posa
inventiva i crea un exercici per treballar la dièresi, però no el resolguis que
ja ho farà un altre alumne.
6. Escriu
els diftongs creixents i els decreixents.
7.
Investiga
una mica i mira en quins temps verbals i persones escrivim dièresi. Anota-les
aquí. Aquest exercici val quatre positius.
8.
Fòrum:
com portes l’escriptura de la dièresi? et costa? fas molts errors? Expressa la
teva opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada