El 15 de novembre, a Cerdanyola del Vallès es presentà Roser Capdevila per a explicar-nos a mode de conte per a nens, la seva vida, com a il·lustradora, i així ho féu, amb un llibre il·lustrat i amb mobilitat dels dibuixos, com si fos un llibre per a infants, creant una jornada d’un aire molt càlid, agradable i anar i venir de rialles dels grans i dels més petits.
Roser
Capdevila nasqué un 23 de gener del 1939 a Barcelona, tres dies després de
finalitzar la Guerra Civil. Decidí explicar-nos allò més destacat de la seva
vida obrint un llibre i anar passant pàgina, intitulat My life story, que mai pensa editar i que fou realitzat en motiu
d’un conferència que realitzà a la ciutat de Nova York.
La
xerrada s’inicià explicant els seus orígens i vincle amb el dibuix. Roser
Capdevila es dedicava a pintar i dibuixar a tota hora, a classe, a les parets,
a qualsevol lloc. Com ella mateixa sempre diu: “vaig néixer amb un llapis sota
el braç”. Era tan inventiva que quan feien matemàtiques a classe, ideava els
resultats dels exercicis. En aquells temps escolars, s’inspirà en la mestra de
matemàtiques per crear el personatge de la bruixa avorrida. Estudià a l’escola
Massana de Belles Arts de Barcelona, i es recorda que el professor de dibuix
sempre li feia dibuixar tota mena d’embuts.
Hagué
de realitzar el servei social, una mena de servei militar femení, on les dones
es dedicaven a cosir i a efectuar tasques de la llar, i quan finalitzaven,
obtenien com a premi el passaport i un carnet. Al cap de poc temps, s’enamorà
d’un torero, Pepe Cámara, però era un amor impossible, i hagué d’anar a Ginebra
un any per oblidar-lo, fins i tot, l’havia anat a veure en places de toros,
segons relatà. Al seu retorn, es dedicà a donar classes als nens petits. Durant
deu anys treballà com a mestra i d’aquí que coneixia com eren els més menuts i
pretenia fer-los feliços d’una manera o altra, sabia com era el seu imaginari. En
aquell temps, tingué tres bessones, Anna, Teresa i Helena, motiu d’inspiració
per al que seria la seva obra més coneguda com a il·lustradora, Les tres bessones (1983), i
posteriorment, La bruixa avorrida, personatge creat el 1985, que compartiria
protagonisme amb les tres bessones, obres que il·lustraria i de les quals, Mercè
Company en redactaria els textos. La col·lecció va traduir-se a trenta-cinc
llengües.
Va
ser una obra innovadora en un temps en què les nenes no eren mai les heroïnes.
La Roser, molt irònica, sempre es dedicava a realitzar el càlcul del ventre:
quantes cames, quants braços, quants ulls, quantes orelles, quants dits
sortirien d’aquella panxa.
El
1994, Cromosoma i TV3 van associar-se per crear Les tres bessones, amb cent quatre capítols, donant feina a
dos-cents professionals i generant la sèrie de dibuixos animats més llarga de
la històriaa nivell europeu. La Roser matisa que calia realitzar dotze dibuixos
per a què pogués visualitzar-se un moviment d’un segon en la gran pantalla.
També s’encoratja de veure que els nens de diferents cultures han lograt entendre
l’obra i que gràcies a la televisió ella i la sèrie han adquirit més fama, i
se’n congratula. Rememora que els seus pares sempre li deien: “no et posis mai a
casa dels altres”, bé, per sort, amb la televisió, va trencar aquesta norma. Es
van emetre a cent cinquanta-vuit països diferents.
Roser
Capdevila destacà com a cartellista, il·lustradora de poemaris i pel seu
treball a França, com a dibuixant de la revista infantil Cuca Fera, durant els anys setanta, cosa que li permeté guanyar-se
bé la vida. Explanà que primer es creava el text i llavors hi posava imaginació
a l’hora de realitzar el dibuix que l’havia d’acompanyar. Una de les seves
aficions era anar en vespa, per això també apareix al llibre inèdit que
il·lustra la seva vida. Les experiències que va viure a nivell personal li
foren una veritable font d’inspiració per crear aquest imaginari que ha fet
feliços a tants nens i nenes.
En
els seus inicis com a il·lustradora treballava pintant els contes amb
aquarel·les, però actualment, ja empra l’ordinador. Així com també realitza un
diari personal dibuixant quelcom cada dia.
Quan
tenia a les seves filles vivia de pintar estampats. La editorial Teide li féu
una prova amb El llibre de les bèsties
de Ramon Llull, la Roser n’havia de realitzar les il·lustracions, la resposta
fou favorable i això li obrí les portes de la il·lustració a nivell professional.
Més endavant, també dissenyava dibuixos per a llibres escolars, i especifica
que calia posar-hi molt enginy, que si havia d’il·lustrar un aeroport, per
exemple, s’hi havia de desplaçar i dibuixar-lo, perquè aleshores, no existien
tantes eines com hi ha avui dia per consultar. Aquesta feina li va fer adquirir
una experiència sense preu. Fou tant gratificant que il·lustrà més de
quatre-cents llibres.
Actualment,
dibuixa en paper ploma, ho escaneja i llavors ho retoca amb el painter. "Cal que
tothom aprofiti les noves tecnologies, et faciliten les coses".
Ironitzà,
que darrerament ha rebut tantes medalles que ja no li caben a sobre, la Creu de
Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004), la del Rei, la d’Honor del
Parlament de Catalunya (2010), la de la Generalitat de Catalunya, en són
algunes. El cert, és que la tasca d’entretenir a tants nens i nenes no té preu.
Gràcies
per il·lustrar-nos la teva vida, fou una proposta molt entusiasta i fascinant.
Josep Maria Corretger
2 de desembre del 2012
(Imatges extretes de: ca.wikipedia.org i super3.cat)
!!EXERCICIS:
1. Explica un còmic o conte que t'hagi agradat al llarg de temps. Justifica la teva resposta.
2. Fòrum: llegeixes còmics i contes o penses que és cosa dels més menuts? Per què et fascinen o per contra, per què et desagraden? Sents atracció pels dibuixos animats? Hi ha còmics adreçats a totes les edats? Has vist adults llegint contes? Quins temes o gèneres llegeixes més? Què en penses de tot plegat? Dóna arguments.
3. Inventa un petit conte on apareguin els teus personatges del món del còmic preferits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada