Treballem la llengua i literatura catalanes: Vinga, alegra'm el dia: el retorn de la Cua de Palla. Adreçat a Batxillerat.

Amb aquesta típica frase apuntava en Harry el brut (Clint Eastwood) a una de les seves víctimes en la quarta sèrie de la saga, Impacte sobtat, m’ha semblat interessant partir d’aquesta frase, ja que dóna un doble joc, és una gran notícia el retorn d’aquesta col·lecció i el film era una mena de novel·la negra policíaca.

La primera vegada que aparegué en català aquesta col·lecció fou entre el 1963 i el 1969, dirigida per Manuel de Pedrolo dins d’Edicions 62, que pretenia donar a conèixer els autors clàssics de la novel·la negra americana amb d’altres autors europeus, també val a dir, com glossa Joan de Sagarra en l’article La Cua de Palla recordada, no era gens fàcil editar tots aquests llibres en aquella època de persecució lingüística. La publicitaren en cartells ubicats a les estacions de metro i finestrons propagandístics: “No falla, una novel·la de la Cua de Palla”. S’editaren una setantena de títols, amb una periodicitat d’un volum al mes fins que el 1970 desaparegué. Val a dir, que entre els títols anglosaxons d’autors com Dashiell Hammett, James M. Cain, George Simenon, John Le Carré, Raymond Chandler o Patricia Highsmith entre d’altres, se n’intercal·laren un parell de Pedrolo, que a més de director de la col·lecció també exercia com a traductor de diverses obres: Mossegar-se la cua i Joc brut. El disseny de les portades corria a càrrec de Jordi Fornas que barrejava el groc i el negre amb una tipografia de lletres i imatges impactants i que s’avançaren al seu temps, els seus dissenys també tingueren protagonisme en la segona etapa amb Seleccions de la Cua de Palla. En aquella primera etapa la col·lecció no acabà de prendre peu, ja fos perquè es llegia poc i s’editava molt, o perquè la població catalana encara no estava preparada per a ésser receptiva a la literatura nord-americana i europea del gènere negre. Però uns anys després, el 1981 veieren la llum de nou uns quants títols seleccionats, però l’edició hagué de suspendre’s per motius econòmics. El 1985 i sota la mà de Xavier Coma i intitulada Seleccions de la Cua de Palla veieren de nou la llum fins el 1996, però aquest fou el període d’esplendor d’aquesta ja mítica col·lecció, atès que se seleccionaren millor els autors i definitivament focalitzà l’atenció en la novel·la negra nord-americana, però com constata Sagarra, recomanaren a Xavier Coma oblir la col·lecció al panorama europeu i aquest s’hi negà, cavant així la pròpia tomba de la col·lecció primerenca. Era una època en què el gènere policíac estava de moda gràcies a les novel.les d’Andreu Martín, Manuel Vázquez Montalbán, el propi Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, entre d’altres. De 1996 a 1998 els nous títols de la col·lecció aparegueren dins el segell El Cangur, llavors desaparegué. El 2006 es va rellançà de nou sota el nom de La Nova Cua de Palla fins al 2009. Una història d’anades i vingudes, que constaten el grup de fidels seguidors que tenia i l’interès que encara desperta avui dia entre els més col·leccionistes que cerquen en les llibreteries de vell els volums originals que es poden trobar perfectament. Ha estat aquest 2012 que La Butxaca ha reeditat dotze títols clàssics de la col·lecció i amb un preu a l’abast de tothom.

Deixarem anar el misteri del títol de la col·lecció que hem mantingut fins ara, a què feia referència el nom de Cua de Palla? provenia d’un home anomenat Arnau d’Erill i d’Anglesola, un promotor de negocis de la cort, conseller reial i més tard de justícia, que al segle XV escriví un sirventès agressiu contra el seu nebot, Ramon Roger d’Erill –frare de l’orde de Sant Joan de Jerusalem i comendador de Berbens, qui s’encarregava de la comunitat de monges d’Alguaire –Segrià-) per una deshonra a Margarida, monja de la mateixa col·lectivitat i alhora filla d’Arnau Erill.

La coha tens de palla! (Arnau d’Erill, segle XIV)

Corals blancs, dins vostra cetlla
honestament vull estar,
e nostra amor conservar
mirant la flor de l'atmetlla
O tu traïdor, ¿com pots anar per places
e per ciutats, mesclat amb bones gents?
Tot lo món sap tons greus defalliments;
cert, tu mereixes que te coronin de safrà.
Non has gost defendre ton lleig crim;
tu ets Mordret e semblant a Cahims,
ple de vileses i eixorc de tots béns;
si fossen bons, mort te voldrien tos parents...

Tu vas fugent, no ausas fer batalla,
por has del foch, la coha tens de palla ...

(fragment extret de: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/156275)

La Cua de Palla en les seves quatre etapes: La Cua de Palla (1963-1970) recollia el millor del gènere negre del qual estava mancat la llengua catalana, així com també va contribuir a generar lectors nous d’aquest gènere, que uns anys més tard es consolidà dins les el panorama literari català. Una crisi editorial féu cloure la col·lecció després de sortir al mercat setanta-un títols en vuit anys. Seleccions de la Cua de Palla (1981-1996), amb uns temps millors i amb la divulgació de la llengua catalana es decideix reemprendre la col·lecció partint dels títols més importants que havien aparegut en la primera etapa que juntament amb la mescla de nous títols la feien molt atractiva. S’editaren un total de cent seixanta-quatre llibres només d’autors nord-americans, on el gènere havia fet furor, també gràcies a portar al cinema d’alguns d’aquests. El 1996 es decidí aturar la sèrie, vist que els preus dels llibres havia augmentat i ja no podien treure a la llum tants volums en poc temps. El Cangur / Cua de Palla (1996-1997), en aquest període sortiren vuit volums més del cicle. La Nova Cua de Palla (2006), que combinava els títols clàssics amb d’altres de ben actuals i novetats com, la traducció per primera vegada al català de la novel·la de Donna Leon, Noblesa obliga. I finalment, La Cua de Palla a La Butxaca que incorpora els títols més destacats de la Cua de Palla, concretament una dotzena, conservant el mateix disseny i revisant els textos, així com també incorporant els passatges restituïts per la dictadura franquista.

Em recordo perfectament d’aquesta col·lecció que feia furor a mitjan dels anys vuitanta i amb el disseny cridaner de portada que si més no, et feia fullejar el llibre. No podies resistir-te a la curiositat que amagaven aquelles tapes negres i grogues inspirades en les primeres col·leccions italianes (I Libri Gialli –El llibre groc-) de Mondadori i francesa (Série Noire –sèrie negra) de l’editorial Gallimard. Qui no recorda El carter sempre truca dues vegades (1934), ni que sigui en la seva versió cinematogràfica i la seva trama tan inusual com impactant? O de El falcó maltés (1930), novel·la de Dashiell Hammett, interpretada per Humphrey Bogart. Bé, al cap i a la fi, no deixa de ser novel·la de lladres i serenos, com diríem els catalans, però de les que tingueren més èxit. Estem d’enhorabona per aquesta recuperació. Bé, i ja ho sabeu, si en algun mercat del llibre antic en trobeu algun exemplar amagat entre l’ampli ventall de llibres que l’acompanyen, doncs cal adquirir-lo de manera imminent, és una veritable joia de col·leccionisme, que si algú abans ens veu observar-lo, es pot generar una trama policíaca. L’imaginari de Manuel de Pedrolo que en els seus orígens capitanejava aquesta col·lecció de novel·la, fruit del seu ideari, donà peu a un dels fets satisfactoris més recordats de la literatura catalana.

Josep Maria Corretger

Desembre del 2012

Aquests foren els títols editats en la primera etapa, la de Manuel de Pedrolo (1963-1970):

1. Sébastien Japrisot. Parany per a una noia
2. Terry Stewart. Mà forta
3. Dashiell Hammett. La clau de vidre
4. Sébastien Japrisot. Víctimes en fals
5. Margaret Millar. Un estrany a la meva tomba
6. Fred Kassak. Carambolades
7. Stanley Ellin. Joc de testimonis
8. Friedrich Dürrenmatt. La promesa
9. Ross Macdonald. La mort t'assenyala
10. Jonathan Craig. Departament d'investigació criminal
11. Margaret Millar. Amb la por al cos
12. James M. Cain. El carter sempre truca dues vegades
13. Pierre Véry. Els desaparaguts de Saint-Agil
14. Andrew Garve. Les sorres llunyanes
15. Ira Levin. Una besada abans de morir
16. Pierre Véry. Goupi mans-roges
17. Georges Simenon. La pell d'un home
18. Auguste Le Breton. Batudes a la ciutat
19. Pierre Véry. El senyor Marcel de la funerària
20. Georges Simenon. L'home que mirava passar els trens
21. Friedrich Dürrenmatt. El jutge i el seu botxí
22. Mickey Spillane. Qui mana
23. Allan Ullman, Lucille Fletcher. Ho sento, us heu equivocat de número
24. Georges Simenon. El penjat de Saint-Pholien
25. Ed McBain. El pispa
26. Stanley Ellin. Cal saber encaixar
27. William P. McGivern. Sota la pell
28. James M. Cain. Doble indemnització
29. Georges Simenon. Liberty
30. John Evans. La corona de llautó
31. Lionel White. Invitació a la violència
32. Manuel de Pedrolo. Joc brut
33. William Irish. La dama fantasma
34. Georges Simenon. El carreter de la providència
35. Albert Conroy. Cap de turc
36. Ross Macdonald. Experiència amb el mal
37. Patricia Highsmith. Clara també
38. Margaret Millar. Un aire que mata
39. Mildred Gordon, Gordon Gordon. En mans de l'F.B.I.
40. Gil Brewer. Color de sang
41. John Le Carré. Un crim de qualitat
42. Georges Simenon. La nit de la cruïlla
43. Dashiell Hammett. El falcó maltès
44. John Le Carré. El mirall dels espies
45. Raymond Chandler. La dama del llac
46. John Le Carré. L'espia que tornava del fred
47. Raymond Chandler. La gran dormida
48. Georges Simenon. El gos groc
49. Dashiell Hammett. L'home flac
50. James Hadley Chase. No hi ha orquídies per a miss Blandish
51. Hillary Waugh. L'assassí és del veïnat
52. Georges Simenon. L'home de Londres
53. Alan Hunter. Un assassinat, noi
54. Georges Simenon. L'ombra xinesa
55. Richard Unekis. Persecució
56. Ed McBain. El ritual de la sang
57. Horace McCoy. Oi que maten els cavalls?
58. Manuel de Pedrolo. Mossegar-se la cua
59. James Hadley Chase. Senyora, aquí teniu el vostre taüt
60. John Le Carré. Trucada per al mort
61. James Hadley Chase. Els culpables tenen por
62. Georges Simenon. Maigret i el client del dissabte
63. Dashiell Hammett. Collita roja
64. Milton K. Ozaki. Enquesta
65. Georges Simenon. Signat Picpus
66. Bill S. Ballinger. Retrat en fum
67. David Ely. Substituts
68. Nicolas Freeling. Meinard Stam, ara difunt
69. Sébastien Japrisot. Adéu, amic
70. Thomas B. Reagan. El cervell
71. Georges Simenon. L'Hostal d'Alsàcia