dissabte, 15 de desembre de 2012

Sebastià Alzamora i Crim de sang. Adreçat a Batxillerat.

L’escriptor, poeta i periodista (1972, Llucmajor, Mallorca) –que tracta l’actualitat en mitjans de comunicació com l’Ara o El Temps-, va deliberar sobre la seva darrera obra premiada “Crim de sang”, que gaudeix d’un toc d’originalitat, on també demostra grans dots de ser coneixedor d’aspectes eclesiàstics.
Alzamora ha guanyat diversos premis en els darrers anys, convertint-se en un dels autors capdavanters en llengua catalana, entre els quals destaquen el Bartomeu Rosselló-Pòrcel de poesia (1997), per Apoteosi del cercle, el Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de narrativa (2002), per Sara i Jeremies, premi Josep Pla de narrativa (2005), per La pell i la princesa, el Carles Riba de poesia (2008), per La part invisible o el Sant Jordi de novel·la (2011) amb Crim de sang.
La novel·la que tractem, Crim de sang, mescla la Guerra Civil amb el vampirisme. Segons Alzamora, “la literatura torna al mal un i altre cop”, mitjançant una guerra. El vampirisme i els monstres representen el mal. “Crim de sang” pretén confrontar fets malèfics reals amb la literatura fantàstica. Ve a ser, com glossa l’autor, un joc de miralls.
L’obra reporta el mal produït pels humans, en aquest cas recau sobre el comissari o la germana Concepció. El mal l’han de resoldre les persones no la fantasia. Per un altre costat, sembla que l’obra faci una apologia del món eclesiàstic, però realment no és així, no es posiciona. La novel·la no vol ésser ni una crítica ni denunciar res, sinó que com comenta Alzamora només mostra les atrocitats que genera la guerra a tots dos bàndols. La novel·la mostra el moviment feixista i la seva insurrecció contra els republicans.
Han estat diverses les obres que han fornit a Alzamora per crear les fonts per a “Crim de sang”, com per exemple, El silenci de les campanes, on es mostraven les persecucions dels religiosos durant la Guerra Civil; El preu de la traïció. La FAI, Tarradellas i l’assassinat de 172 maristes (2010), de Miquel Mir i Santiago Santamaria, llibre on els maristes acordaren amb la FAI matar; també Memòries I. De l’esperança a la desfeta (1920-1939) (2008), de Josep Benet, que li donà una visió ampla de la república; finalment, Actes contra el procés d’Emili Darder, que fou un alcalde de Palma durant la Guerra Civil i militant d’esquerra republicana, que fou jutjat de manera deplorable i posteriorment executat. Personatge real que l’inspiraren per donar vida al germà Pau Darder, fictici.
El comissari Gregori Muñoz és un dels protagonistes de la novel·la que no es posiciona, és a dir, que està al mig de tots dos bàndols, que no es casa amb ningú i a més, ell mateix s’ho qüestiona.
Sebastià Alzamora sempre s’ha interessat per les coses impossibles, així ho confirmà, tema que tracta de ben a prop a la novel·la Crim de sang, on glossa que el mite de Prometeu, Frankenstein, Ícar –el nen que volia volar-, són uns mites humans que suplanten a Déu, i pretenen crear vida fora de la divinitat o realitzar accions infactibles, una mena de desafiament a les forces de la natura.
L’obra també està ornamentada per components paròdics, com ara personatges dedicats al coneixement i fins i tot aprofundeixen en saber la realitat dels fets i accions que succeeixen. Alzamora comentà que això de crear una vida artificial, una cosa antinatural ja venia de molt lluny, de l’època antiga, sempre hi havia hagut algú que havia intentat crear robots o autòmats que imitessin als éssers humans. Què representaven aquests personatges sobrenaturals dins la novel·la? Tothom es mata en la guerra, però aquests aposten per crear una vida monstruosa, una mena de vampir. És exemplificat amb la figura del metge i del jutge, que creen un cavall amb les restes de cadàvers humans i que cobren vida gràcies a l’electricitat.
Alzamora reflexiona sobre tot el que ha creat la monstruositat humana: guerres, maldat, odi, obsessions, fanatisme… hi ha qui diu que en l’obra, els anarquistes, els que rebujaven les imposicions de l’Estat, són representats com a monstres, com a els malvats, quan l’autor comenta que precisament aquesta no era la seva intenció i ho deixa ben clar. Afirma que els republicans van fracassar pel paper que va jugar la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a Barcelona. La FAI es dedicà a robar bancs, a lluitar contra la dictadura, la monarquia i jugà un paper sobresortint dins el moviment obrer, juntament amb la CNT.
 El que si que no s’amaga de criticar a la novel·la és la denuncia del fanatisme: per la religió catòlica al bàndol nacional feixista. Els dirigents de la FAI van perdre el nord i van decidir matar capellans i burgesos de manera injusta, però la Generalitat de Catalunya intentà aturar-ho a tota costa.
El periodista-escriptor afirmà que tota ideologia és fanàtica, i que comporten idees terrorífiques. Ens recorda que Manuel Escorza (1912-1968) apareix a la novel·la amb una mort fabulada, si més no, literaturitzada, però que fou un personatge important perquè fou un criminal de guerra a la Barcelona dels anys 30; sobrevisqué a la guerra i s’exilià a Xile. Comenta l’anècdota que recentment ha contactat amb la filla de Manuel, Núria Escorza, perquè és poeta i s’interessà per la seva obra. La poetessa intenta descobrir la veritat del seu pare, no es creu el que li han dit que era un assassí, de totes maneres el disculpà, atès que era el seu progenitor, però sap que sembrà el terror.
La novel·la ens parla de la capacitat de fer el mal i molts d’aquests mals vénen de la mà dels ideals polítics, un paradigma, vist que els hem escollit democràticament, uns mals que són plenament actuals, com podem veure en els mitjans de comunicació escrits o audiovisuals. Tot govern té els seus fanàtics que pretenen escampar la maldat, com s’ha demostrat, es mostra i seguirà donant-se. I jo em pregunto, per què ens hem de fer mal els uns als altres? Per què hem de destruir o perjudicar a algú per crear una cosa nova?
Per tal de realitzar aquest llibre primer es documentà, s’imaginà les escenes i els personatges i finalment muntà la novel·la, tot plegat el demorà gairebé dos anys, una cosa normal segons l’autor. Llavors, com que tenia molta fe en l’obra decidí presentar-la al Sant Jordi de novel·la i inesperadament el guanyà.
Cerca un exemple de Gustave Flaubert, per explicar si s’identifica amb algun personatge de l’obra. Quan a Flaubert li preguntaven sobre la protagonista d’una de les seves novel·les que va impactar, pel suïcidi d’una dona, “Qui és madame Bovary?”, deia, “sóc jo”. Per això els personatges que més interessen a Alzamora són explotats i estira aquest fil, de totes maneres, alguns dels seus protagonistes mostren característiques seves. Potser se sent concretament més proper al comissari Gregori Muñoz i a Pau Darder, pel simple fet de què dubten, senten perplexitats davant els fets que passen a la novel·la i llavors, han de prendre una decisió que marcarà els seus destins. Val a dir, com a anècdota que fins i tot el bo es fa dolent, tal i com passa moltes vegades a la vida real.
Per tant, Alzamora empra uns fets reals i els contraposa amb un fets imaginaris. Agafa per exemplificació un fragment d’una cançó d’en Jaume Sisa: “No tingueu por dels morts, també dels vius”.
La vetllada literària fou interessant i que aportà diversos moments per a la reflexió sobre molts dels problemes de la humanitat, nosaltres hem creat els monstres, els nens que en un futur poden portar la maldat, el fanatisme que es transforma en obsessió i posteriorment en odi fins a arribar a imposicions, càrregues i en darrera instancia, en guerres. L’autor de Crim de sang agraí el testimoni d’un senyor que havia viscut la guerra en la seva pròpia pell i que la novel·la li havia fet recordar aquell cataclisme. Alzamora reconegué amb notes d’agraïment que precisament això era el que s’havia proposat i es felicitava per haver-ho sabut plasmar. Aquest tema em va recordar a la meva padrina materna que patí una experiència similar quan llegia L’alcalde Ferrovell de Josep Vallverdú, i a mig llibre va de deixar la lectura, m’explanà que li rememorà els estralls de la guerra, la pobresa, la fam que va passar i la solidaritat que tingué amb molts veïns, fins a generar-li malsons. La ferida de la guerra, ja tan llunyana, encara segueix ben oberta.
Per acabar, encara li quedà temps, per deixar anar que el govern de les Illes Balears, capitanejat pel PP, no fa més que aplicar la normativa imposada des de Madrid, i que ni tan sols actua com a govern en si.
Alzamora es digna a comentar l’actualitat sense pèls a la llengua, sense censures, d’un autor de poesies, novel·les i contes que s’està obrint un camí ple de solidesa dins les lletres catalanes.
Josep Maria Corretger
Desembre del 2012
(Imatges extretes de: lodissea.com i illadelsllibres.com)
!!EXERCICIS:
1. Recomana una obra que t'hagis llegit en català i argumenta el perquè.
2. Si has llegit Crim de sang, pots expressar la teva opinió sobre el llibre.
3. Fòrum: què en penses dels fanatismes i de les obsessions, o de crear el mal en els altres?
4. Realitza un text de cent paraules sobre les teves obsessions si és que en temps o reflexiona sobre aquest tema des del punt de vista que desitgis.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;