Què és el Sant Greal? Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 

Des dels cavallers de les llegendes medievals fins a les pel·lícules d’Indiana Jones, el Sant Greal ha estat la reliquia cristiana més cobejada.

Diu la llegenda que el Sant Greal és la copa amb la qual Jesucrist va beure a l’Últim Sopar. També es diu que era el mateix calze amb què brollava de les ferides del Messies el dia de la crucifixió. Atesa la gran importància de l’eucaristia i la crucifixió de Jesús, la recerca del Greal ha esdevingut la missió més sagrada del cristianisme. S’atribueix al Greal la capacitat de concedir poders sobrenaturals, fins i tot la immortalitat, a qui l’acabi posseint.

L’expansió del cristianisme entre els pobles celtes de la Bretanya va afavorir el naixement del mite del Sant Greal, ja que trobava connexions amb calderes i altres recipients sagrats de la mitologia celta. La llegenda de la copa sagrada es va transmetre de generació en generació per via oral fins al punt que es va convertir en un tema comú en la literatura sobre el rei Artur. El poeta francès Chrétien de Troyes és reconegut per haver introduït el Greal com un objecte diví en la seva novel·la Perceval o li contes del Graal de principis del segle XII.

En general, s’accepta que la llegenda del Sant Greal és fruit de la ficció. No obstant això, hi ha qui considera que el Greal és quelcom més que un producte de la literatura medieval. Es creu que el mateix Josep d’Arimatea el va portar a França i més tard a Anglaterra, on hauria estat amagat durant uns quants segles fins que els càtars se’l van endur a Occitània, concretament al castell de Montsegur. Però quan els càtars van ser perseguits i combatuts per heretgia a partir de 1209, van amagar l’objecte sagrat en algun indret del Pirineu. Des de llavors, la recerca del Sant Greal continua viva. Algunes fonts el situen a la catedral de València, d’altres, a Montserrat, on l’any 1940 es va desplaçar el jerarca nazi Heinrich Himmler perquè, segons ell, “A Alemanya tothom sap que el Greal es troba a Montserrat!”.

El Sant Greal ha servit d’argument per a l’òpera Parsifal (1882) de Richard Wagner, i en el cinmea, per a una de les aventures d’Indiana Jones: Indiana Jones i l’última croada (1989). Aquesta pel·lícula recull la llegenda de la cerca del sant Greal per part del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial amb la intenció d’obtenir el poder absolut sobre el món. Però Indiana ha de recuperar-lo abans que ningú per poder guarir el seu pare de les ferides mortals que li havien infligit els nazis. Després d’enfrontar-se a tota mena d’obstacles i perills, aconsegueix accedir a la cambra del Temple Secret on hi ha el calze sagrat, beure’n i curar el seu pare. Però no se l’emporta: està convençut que cap humà no és digne de posseir-lo, i el deixa ocult dins el Temple, d’on creu que no hauria de sortir mai.

[Adaptació de diferents articles de la revista Sàpiens]

(Imatge extreta de: El Periòdic)

 

EXERCICIS:

1. Què és el Sant Greal?

2. Per què el busquen?

3. Què hi ha de veritat i què de llegenda?

4. Com es va transmetre la seva història?

5. Quin autor el va introduir a mode d’objecte diví?

6. Indica quin és el trajecte que es creu que ha realitzat el Sant Greal fins a arribar a Montserrat.

7. La influència del Sant Greal la trobem en d’altres àmbits fora del literari. Quins són? Esmenta obres i autors.

8. Crea una narració on aparegui el Sant Greal.

9. Realitza una descripció sobre el Sant Greal. Com te l’imagines?

10. Fòrum: què en penses del Sant Greal, realment va existir? És una invenció? Una ficció literària? Una llegenda?

 

 

 

 

La novel·la artúrica o de cavalleries i la novel·la cavalleresca. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 La novel·la artúrica o novel·la de cavalleries

Aquest tipus de novel·la s’emprà per a legitimar la cavalleria. Els membres d’un orde cavalleresc lluitaven en defensa d’un bé comú o de l’Església i dels febles, es movien per honor, valor, justícia, generositat

Geoffrey de Monmouth fou un monjo gal·lès que l’any 1135 va escriure “Història dels reis de Bretanya, una història que era llegendària i on es glossa per primera vegada el nom d’un heroi, el rei Artur o Artús, que disposava d’una espasa màgica i d’una força extraordinària. Aquest va derrotar els saxons i esdevingué rei. No hi ha cap evidència sobre l’existència històrica del rei Artur, tanmateix, aparegué en multitud de llegendes orals i de relats escrits i que reberen el nom de romans. Aquests escrits van anomenar-se novel·la artúrica o matèria de Bretanya. Gènere que fou conreat entre els segles XII i XV principalment a França. Caracteritzats per narrar les aventures i amors d’uns cavallers idealitzats.

Un dels seus autors bandera fou Chrétien de Troyes (1135-1190). Les seves obres es poden dividir en dos grups: les novel·les d’aventures (on el cavaller ha de superar diverses proves per demostrar el seu valor) i les novel·les de recerca (el cavaller busca un objecte meravellós, una persona segrestada o perduda).

[Rei Artur]

La novel·la cavalleresca

Gènere narratiu que sorgeix a Europa entre els segles XIV i XV. Per evolució dels llibres de cavalleries. Van ésser novel·les més modernes. Mostraven fets reals d’aquelles èpoques. Narracions en prosa inspirades en les grans cròniques catalanes. Els personatges són més humans i reals. Els llocs geogràfics on transcorre l’acció creïbles.

Els nostres autors més importants són Joanot Martorell i Joan Martí de Galba.

NOVEL·LA ARTÚRICA o NOVEL·LA DE CAVALLERIES

NOVEL·LA CAVALLERESCA

.Històries increïbles o fantasioses.   .Batalles inventades.   .Els cavallers s’enfronten a forces màgiques o extraordinàries.   .Els cavallers han de guanyar-se el valor per mitjà d’aventures i justes.   .Quan aconsegueixen el valor, és llavors quan podran obtenir l’amor de la dama estimada.   .Les aventures succeeixen en espais exòtics i en èpoques remotes.   .D’aires clàssics.   .Elements meravellosos i fenòmens màgics (d’influència cèltica): monstres, gegants.   .Autors: Geoffrey de Monmouth, Chrétien de Troyes, Ramon Llull, Miguel de Cervantes.   .Obres: “La Faula de Guillem de Torroella”, “Blandín de Cornualla”, “Història dels reis de Bretanya”, “Erec i Enida”, “El conte del Greal”, “Tristany i Isolda”, “El cavaller del lleó”, “Llibre de l’Orde de cavalleria”, “Don Quijote de la Mancha”, “Amadís de Gaula”.   .Personatges principals: Artur (rei virtuós i creador de la institució dels cavallers Taula Rodona. No té certesa històrica). Merlí (mag protector i conseller del rei Artur). Ginebra (esposa del rei Artur). Lancelot (amant de la reina Ginebra). Perceval (cavaller de la Taula Rodona que cerca el Sant Greal). Tristany i Isolda (amants inseparables a causa d’un beuratge que es prenen accidentalment). Morgana (bruixa o fetillera que representa el mal, l’odi i la venjança).

.Històries creïbles o realistes.   .Batalles reals.   .Els cavallers s’enfronten a d’altres cavallers i exèrcits.   .Els cavallers es guanyen el seu valor mitjançant l’estratègia militar.   .Aconsegueixen l’amor de la dama a través de la seducció.   .L’acció s’esdevé en països coneguts i en èpoques més recents.   .Més moderna.   .Poden aparèixer elements fantàstics, però de manera esporàdica.   .Autors: Joanot Martorell, Joan Martí de Galba.     .Obres: “Tirant lo Blanc”, “Curial i Güelfa”, “Paris i Viana”.        . Alguns personatges: Lear, Creont, Carmesina, Güelfa.

 

N.B. No hem de confondre la novel·la cavalleresca amb la novel·la de cavalleries.

(Adaptació: DIVERSOS, Llengua catalana 3 ESO Dossier, Barcanova, Barcelona, 2020)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Veronica Karvat, Google imatges)

 

EXERCICIS:

1. Defineix què és la novel·la artúrica.

2. El rei Artur fou un personatge real o bé inventat. Per què? Argumenta-ho.

3. Quina és la primera obra on apareix esmentat el rei Artur? Qui la va escriure i en quin any?

4. Encercla els elements que formen part de les novel·les artúriques.

Aventures i amors dels cavallers; aventures fantàstiques; encantaments estranys; èpoques recents; indrets exòtics; estratègia militar; històries realistes; països coneguts; Chrétien de Troyes.

5. Llegeix el present fragment i justifica si és una novel·la artúrica o bé de cavalleries. Explana-ho amb arguments. No t’esmentarem ni l’autor ni l’obra.

Perceval és un vailet criat al bosc, lluny de la civilització, per voluntat expressa de la seva mare, la Dama Viuda. Un dia, quan ja té tretze anys, arriben a la seva contrada cinc cavallers, que li parlen del servei de les armes i del rei Artur. Meravellat pel descobriment, abandona la seva mare per començar una vida de cavaller.

Un cop ja s’ha convertit en cavaller, Perceval retorna a casa per visitar la seva mare, però en el trajecte troba un castell misteriós, on hi presencia un ritual al·legòric, que no sap interpretar, i descobreix una llança que regalima sang i el greal. L’endemà no troba ningú al castell i decideix seguir el camí. De seguida apareix una donzella que li fa comprendre el seu error: si hagués preguntat què significaven la llança (la passió de Jesucrist) i el greal (l’eucaristia), el rei del castell, que era paralític, hauria recobrat la salut i el seu reialme. La donzella fa saber després a Perceval que la seva mare és morta: va morir en el mateix instant que ell l’havia abandonada per fer-se cavaller.

6. Completa la present definició de novel·la de cavalleries.

La novel·la de cavalleries és un __________ literari conreat entre els segles ____ i ____. Relata batalles __________. Hi trobem molta _________ militar. Els cavallers sedueixen ________ per mèrits ________.

7. Escull un autor dins de la novel·la artúrica o bé de cavalleries i presenta’l.

8. Explica què són les justes.

9. La llegenda de Tristany i Isolda és molt coneguda. Explica quin és el principal conflicte que hi ha a l’obra.

10. Cerca un film que s’inclogui en un d’aquests dos gèneres literaris. Esmenta el títol, any, actors principals, durada. Afegeix la seva caràtula i comenta’n l’argument.

El Romanticisme literari. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

Va ser un moviment cultural i polític que es va desenvolupar la primera meitat del segle XIX a Europa. Pretenia trencar amb els valors del passat i cercar la llibertat mitjançant el conreu de temes fantàstics, de viatges i aventures, de terror i de mort.

Característiques del moviment

.La llibertat

Defensaven la llibertat individual i la dels pobles. Van heredar els principis de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. Vetllaven per una societat més lliure i més justa. Nacionalitat.

.Els sentiments

Rebutjaven tot allò que fos racional, és a dir, que provingués de la raó imposada en temps de la il·lustració, segle XVIII. Preferien transmetre sentiments i emocions a través de l’art.

.L’exotisme

Vindicaven l’originalitat i la creació personal per sobre de tot. Escrivien obres fantàstiques de to misteriós, tenint com a referencia la tradició popular: monstres, fantasmes i similars. S’encaminen cap a la ciència-ficció i el terror, per exemple, creen un home invisible, un monstre. Passió per les tempestes.

.La tristesa

Tenien una visió de la vida despressiva. Preferien la foscor de la nit a la llum del dia, el patiment al gaudir, l’amor imposible a l’amor estable, viure intensament a la tranquil·litat, la mort a la vida, nostàlgia.

.La lletjor i la por

Posaven en joc les passions, els aspectes grotescos: absurditat, lletjor; les situacions escabroses, la lletjor i por.  Creadors de la novel·la gòtica i de terror. Segons ells, la lletjor i la por també formaven part de la bellesa, despertaven subliminació, emocions.

Autors destacats

Mary Shelley, Bram Stoker, Víctor Hugo.

El romanticisme a Catalunya

Va correspondre’s amb la Renaixença, durant la segona meitat del segle XIX. Era un renaixement de la llengua catalana, que tornés a recuperar l’essència perduda. D’entre els autors més destacats trobem Víctor Balaguer, periodista, historiador i polític; i Àngel Guimerà, autor de drames; o el poeta Jacint Verdaguer.

(Adaptació: DIVERSOS, Llengua catalana 3 ESO Dossier, Barcanova, Barcelona, 2020)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Quadre de: Delacroix. Llibertat guiant al poble (1830) 

 

EXERCICIS:

1. Defineix què és el Romanticisme.

2. Encercla les característiques que siguin d’aquest moviment.

Tranquil·litat, terror, passió, claror, dolor, absurditat, sentiments, igualtat, lletjor, bellesa, plaer, originalitat, racionalitat, mort.

3. Escull un autor/a del Romanticisme i realitza una petita presentació en format paper per a decorar la biblioteca del teu centre. Posa el nom de l’autor/a, anys de vida, fotografia, explana una mica la seva vida, estil literari, obres destacades…

4. Tria una obra que s’emmarqui dins del Romanticisme i presenta-la breument, a mode de Booktuber.

5. Qui va escriure les obres següents?

.”Dràcula”:

.”Els miserables”:

.”Frankenstein”:

.”La filla del mar”:

.”El pas de la serp”:

.”El geperut de Notre-Dame”:

.”Valperga”:

.”El rei es diverteix”:

.”Canigó”:

.”La fortuna de Perkin Warbeck”:

6. Crea una narració o una poesia que contingui elements del Romanticisme.

7. Amplia amb més noms els autors romàntics que apareixen en aquesta fitxa.

8. Per què l’obra pictórica de Delacroix es pot dir que és una obra emmarcada dins del Romanticisme? Raona la teva resposta.

 

 

"Contes per a l'Eloi" (16): "El globus", de Josep Vallverdú. Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]

EXERCICIS:

1. Per què volen fugir?

2. A on volen amagar-se?

3. Com funciona un globus?

4. Descriu com es veuen les coses des del cel segons el conte.

5. Per què han de pactar amb el Torrat?

6. Què descobreixen al final?

7. Quina ironia s’explica a les acaballes del conte?

8. Explica el significat de:

Enlairar.

9. Pensa un altre títol per a aquest conte.

10. Enigma. Hi ha una novel·la de Josep Vallverdú on el globus esdevé el protagonista i a més, apareix en la seva portada. Com s’intitula aquesta obra?

 

Josep Maria Espinàs en el record. Adreçat a tothom

 

Semblava que viuria per sempre, escrivint, anant a totes les celebracions de Sant Jordi i sobretot, acompanyat de la seva pipa que mai abandonava, emperò, ahir, ens va deixar Josep Maria Espinàs a l’edat de noranta-cinc anys. Un autor talentós que va defugir l’escriptura d’obres de ficció, que no paraven de rebre premis en els inicis de la seva carrera, per una altra de més real, la literatura de viatges i els articles en la premsa on excel·lia com a un expert observador i plasmador de la realitat. També va sobresortir pel seu treball com a periodista, qui no se’n recorda de les entrevistes a personatges il·lustres i també literats en els programes de televisió de fa uns anys. Al llarg de quaranta anys va escriure articles als diaris de manera diària i ininterrompuda: primer a Avui, després a El Periódico, fins el 23 de noviembre del 2019. Ho feia amb una vella Olivetti, ell no creia amb els ordinadors, clamava que entorpien la seva tasca. Segur que m’és d’un s’aturava a llegir aquests atractius articles on mitjançant un fet quotidià ens glossava la realitat i de qualsevol cosa, d’un cop d’ull, d’un instant, d’una anécdota, d’una fotografia, te’n feia un escrit meravellós i aconseguit.

Per un altre costat, també va deixar petjada dins del panorama musical català. Membre fundador del grup musical Els Setze Jutges, juntament amb Miquel Porter i Remei Margarit, on també hi va enregistrar diversos discos, com per exemple, “Espinàs canta Brassens” (1962), això sí, tots editats durant la década dels seixanta, entre 1962 i 1966. Així com també va escriure l’himne del FC Barcelona el 1974, en motiu del setanta-cinquè aniversari de l’entitat, amb Jaume Picas i música de Manuel Valls.

Fundador de la editorial La Campana, va publicar una norantena d’obres en la seva trajectòria literària i en la qual va conrear gairebé tots els gèneres. D’entre les quals destaquen, en novel·la: “Com ganivets o flames” (1953), Premi Joanot Martorell; “Dotze bumerangs” (1954), “El gandul” (1955). Amb “Tots som iguals” (1956) obtingué reconeixement internacional. “La trampa” (1956), que li va reportar el Premi de narracions Víctor Català; o d’altres com “Combat de nit” (1959), a cavall entre la novel·la i el reportatge,  o “L’últim replà” (1961), Premi Sant Jordi de novel·la; “El teu nom és Olga” (1986), cartes a la seva filla amb síndrome de Down fou un èxit editorial.

És un dels escriptors més destacats de la literatura catalana de viatges, com ara “Ciutats de Catalunya” (1956-1958) o d’altres amb el títol “A peu per…”. Si voleu conèixer de primera mà una zona en la qual voleu viatjar, no hi ha res millor que agafar un dels seus llibres, en els quals també s’hi explanen anècdotes. L’aposta pel gènere de viatges va comportà que es perdés un escriptor destacat de ficció i d’influència realista, que a saber fins on hagués pogut arribar, tanmateix, ja no el motivava escriure novel·les. Però Espinàs també ens llegà llibres d’estil memorístic: “El meu ofici” (2008), “Entre els lectors i jo” (2011), on s’hi plasmen les seves reflexions sobre la seva feina com a autor; el teatre a “És perillós fer-se esperar” (1959); reculls d’articles a “Una vida articulada” (2013).

L’any 2018 en una entrevista per a Vilaweb va comentar el següent: “És que m’interessa l’observació, la petita observació quotidiana. Jo miro la gent.” I així ho va fer, aquesta seria l’afirmació que podria resumir la seva carrera literària. Transmetre la realitat amb els seus propis ulls.

.El millor homenatge és llegir-lo i escoltar-lo:

https://www.vilaweb.cat/comunitat/vilaweb-paper/pdf/?name=/2018/11/free_VWPaper_181128-espinas.pdf

 

.Ara fa deu anys vaig assistir a la presentació d’un dels seus llibres:

http://llengilitcat.blogspot.com/2013/04/josep-maria-espinas-i-la-seva-vida.html

(Imatge extreta de: El Periódico de Catalunya)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un petita presentació sobre la vida i obra de Josep Maria Espinàs.

2. En quins gèneres literaris o artístics va destacar més Espinàs?

3. Cerca un article digital o en premsa de Josep Maria Espinàs i comenta’l.

4. Comenta com era la manera d’escriure de l’autor.

Llegim "Atrapats", de Xavier Gual (6). Club de lectura. Adreçat a tothom

 

La Diana i la Laura parlen entre elles sobre visions i alguns afers del passat…

 

10

LAURA I DIANA (2)

Un dia ho vaig als meus pares i em van tractar de bruixa paranoica. L’única cosa que van fer va ser enviar-me al psicòleg, però aquell home no en tenia ni idea. Només la meva mare, al final, em diu que em comprèn, però sé que ho fa per amor, no per convicció.

-Encara no m’has dit quins són aquests pressentiments. Què ens ha passar aquí?

La Diana va girar-se per mirar-se-la un moment abans de torner a fixar la vista al pati nevat.

-Vaig predir que al meu avi l’atropellaria un cotxe. Vaig predir que al meu avi l’atropellaria un cotxe. Vaig predir que la meva àvia moriria d’un càncer. Vaig predir que perdria un tros de dent per una pilotada del meu germà. Vaig predir un munt de petites coses, fins i tot algunes preguntes dels exàmens. He viscut tots aquests anys amb una barreja d’amargura i superioritat. A vegades voldria sentir-me normal i d’altres estic contenta de tenir alguna mena de… poder. Fins que vas arribar tu al setembre. La noia nova. Saps que els primers dies a l’institut et deien la noia de la caravana?

L’expressió de la Laura va fer evident que no ho sabia.

-En aquest institut les notícies arriben abans que les persones. Però per sort has caigut bé a tothom. Fins i tot a mi, però per altres raons.

-Ara veig que només et mous per interessos. Tens sort que també em caus bé. –La rèplica de la Laura va sonar agra i no del tot sincera.

-Saps què vaig veure en tu? –La Diana no va deixar temps perquè ella contestés-. Molta por. Però també vaig preveure que tu i jo tindríem una missió juntes, i que trobaríem més persones com nosaltres. Estic segura que hi ha més persones amb poders.

-Ho sento, Diana, però et recordo que jo no tinc poders.

-Sí que en tens. Tu veus coses paranormals!

La sentència va ressonar en la buidor del passadís.

-Oblida’t de mi! No tinc ganes de sentir més tonteries. Me’n vaig amb els altres, que ens deuen estar esperant una estona!

La Laura va encarar les escales per baixar, però la mà plena d’ungles postisses de la Diana la va aturar.

-Si vas aceptar fer de guionista d’en Sergi, no va ser pas perquè t’agradés, sinó perquè tenies molta curiositat per saber si la llegenda de què tant es parla de la Santacruz era veritat. No cal que m’ho neguis, perquè aquest pressentiment el tinc molt clar.

-No. M’hi vaig afegir perquè m’agrada escriure, i davant l’entusiasme d’en Sergi vaig pensar que seria emocionant, i si ens sortia bé potser ens posarien molt bona nota. A més, si això que dius fos cert, tu creus que vindria aquí per veure fantasmes? No soc tan valenta com tu, em sap greu.

La Diana va pensar què li convenia explicar per no perdre la confiança de la Laura.

-Vols que et digui quins pressentiments tenia sobre la nostra visita a l’institut? -Els ulls de la noia la van esperonar-. Sabia que nevaria molt, més del que asseguraven a les notícies. És més, quedarem atrapats aquí almenys tota la nit. Sé que algú del grup no és de fiar, que no estem soles, i que hi ha alguna força paranormal que encara ronda per aquest institut. També tinc la certesa que el que passarà durant les properes hores ens unirà per sempre. Jo he vingut per això, no pas perquè m’agradi disfressar-me ni pintar-me la cara.

La Laura li va deixar un marge per creure-se-la.

-Molt bé. I segons tu, ara què carai hem de fer? No tinc ganes de quedar-me aquí tota la nit. Ni boja. A la meva mare li agafaria un infart.

-Tranquil·la, que ja va sobreviure a la teva experiència del càmping. Et recordo que la teva amiga Marta l’hi va explicar tot a una amiga meva.

La Laura hauria rigut si no fos que parlaven d’un tema molt seriós.

[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]

(Imatge extreta de: Govern.cat. Institut Els Planells)

 

EXERCICIS:

1. Els pares de la Laura la van tractar de bruixa, per què?

2. En aquest capítol es fa referència als pressentiments, hi creus? Raona la teva resposta.

3. La Laura amaga quelcom que va succeir en un càmping, què pot ser?

4. La novel·la “Atrapats”, té una connexió amb “La noia de la caravana”, a través de quin personatge? Per què penses que l’autor pretén establir aquesta relació? Amb quina finalitat?

5. Una de les noies s’afegeix a l’aventura per interès. De qui estem parlant i quin objectiu té?

6. Imagina’t que has d’escriure una narració de misteri que succeeixi a l’institut. En què et basaries?

7. Es fa referència a forces paranomals, creus que realmente existeixen? Per què?

8. S’esmenta el títol del llibre, cita la frase.

9. L’autor es permet una llicència literària, emprar el mot inexistent en català tonteries, quin és el mot correcte?

Llegim "Atrapats", de Xavier Gual (5). Club de lectura. Adreçat a tothom

El grup de joves s’apropa a la carbonera i… veurem què passa.

 

9

LA CARBONERA

-Baixeu amb nosaltres o què?

En Riki va negar amb el cap i va posar d’excusa que no volia deixar sola la Sara, que preferia esperar les noies i en Hao.

-Doncs ara vindrem.- En Dani es va arrapar a l’esquena d’en Sergi i va baixar les escales molt a poc a poc per no trepitjar-se la túnica-. La verita tés que és un lloc ideal per filmar-ne una de terror. No m’estranya que circuli la llegenda de la Santacruz des de fa tants anys.

Les parets de les escales tenien taques d’humitat i el guix queia a trossos. En algunes zones les totxanes quedaven al descobert i les aranyes hi havien fet molta feina. Quan van arribar a baix es van trobar un petit passadís que duia a dues habitacions, una a cada costat. La de la dreta tenia una porta mal tancada i la de l’esquerra era oberta de bat a bat, totes dues a les fosques. En Sergi, sense dir res, va enfocar amb el mòbil la cambra de l’esquerra, i va palpar amb la mà lliure la paret fins que va pitjar un interruptor. Un parell de fluorescents van il·luminar tènuament una sala més gran del que s’havien imaginat. Pràcticament estava buida. En un dels racons hi havia restes de pupitres, trencats i rovellats. A l’altre extrem, en canvi, es podia intuir el passat de la carbonera. Les parets eren més fosques, brutes, el terra era més negre, amb una olor peculiar, com si estigués tacat d’oli o de gasoil. Quedaven les marques del que devia haver estat una antiga caldera i es podien identificar perfectament els conductes i les xemeneies, que ja no hi eren. En Sergi es va adonar que l’aire que passava venia d’aquells conductes, que devien connectar amb el pati central.

-Doncs això són les famoses carboneres! –En Sergi va somriure, eufòric-. M’encanten! Són perfectes per a l’escena final. –Va picar l’espatlla d’en Dani i després va treure la càmera per planificar des d’on filmaria-. Ves a cridar els altres perquè es preparin. Acabem aquesta escena i fotem el camp d’aquí. Entesos?

En Dani hi va estar d’acord perquè, a part de ser terrorífic, allà també feia molt de fred. Mentre en Dani pujava les escales, en Sergi va seguir imaginant les possibilitats d’aquell espai i com encaixaria en el guió que havia escrit la Laura. Quan va sortir de l’habitació es va adonar que la carbonera disposava d’una segona sala, la que quedava a la dreta i tenia la porta mig tancada. S’hi va acostar i s’hi va aturar al davant. Va guardar-se la càmera a la butxaca de l’anorac i va intentar obrir-la amb les dues mans, però l’intent va ser inútil perquè la porta no es va moure ni un sol mil·límetre, possiblement perquè la humitat l’havia rovellada. Va pensar que encara que no pogués obrir-la del tot li agradaria saber com era. Va allargar la mà palpant la paret i, com havia fet amb l’altra habitació, va encendre un interruptor. Un trist fluorescent va pampalluguejar perquè en Sergi pogués veure el que s’hi guardava. Quan va identificar-ne la forma i la quantitat, una estranya esgarrifança li va recórrer tot el cos, més enllà del fred que li calava els ossos.

-Nois, heu de veure això! Baixeu que flipareu mandonguilles!

[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]

(Imatge extreta de: surtdecasa.cat)

EXERCICIS:

1. Descriu com és la carbonera?

2. Per què tenen tant interès en entrar-hi, sobretot en Sergi?

3. Què hi van trobar al seu interior?

4. Quin vincle poden tenir les gàbies amb la Santacruz?

5. Contextualitza la present afirmació dins del capítol. Qui la diu i per què?

-“Nois, heu de veure això! Baixeu que flipareu mandonguilles!”

6. Fòrum: Què t’ha semblat aquest capítol? Per què?