Redueix les faltes ortogràfiques amb el Diccionari ortogràfic. Adreçat a tothom

 

Recollim en un petit diccionari ortogràfic i també gramatical les faltes que més realitzen els alumnes per tal que no les repeteixin una altra vegada. Amb la justificació ortogràfica sabreu l’aspecte ortogràfic o bé gramatical que haureu de revisar.

La idea és que cadascú es faci el seu propi diccionari ortogràfic que contingui les faltes dels exàmens, redaccions, dictats, treballs. Entre parèntesi al davant, podeu assenyalar el nombre de vegades que s’ha realitzat aquella falta:

(3) desde à des de (confusió amb el castellà).

La millor manera de no fer faltes ortogràfiques és la lectura. Cal llegir, llegir i llegir. A més lectura, més bona escriptura!

 

Quins aspectes s’han de tenir en compte en l’escriptura d’un text?

En primer lloc, cenyir-se al nombre de paraules que et demanen. Posteriorment, els ítems que et presentem:

A: Adequació.

(C) El tipus de text, la informació que conté i el registre lingüístic amb què està escrit són apropiats al context i al propòsit comunicatiu que indica l’enunciat.

(I) No s’adequa a les convencions del text sol·licitat (narració, carta, opinió...), si és el cas. El text es desvia del tema o de l’objectiu, fa servir una varietat o un registre poc adequat a la situació, al propòsit o al destinatari. El text barreja dos o més registres de nivell de formalitat diferent.

R: Coherència.

(C) La informació del text és rellevant i es presenta organitzada amb una progressió lògica. Les idees s’expressen amb claredat. És fàcil distingir la idea principal i les secundàries.

(I)) Mancances en l’estructura del text, com ara que estigui clarament desordenat o que hi falti la introducció o la conclusió.

Manca clara d’unitat temàtica, contradiccions, idees repetides innecessàriament o informació irrellevant. El contingut és confús i costa de seguir la progressió de les idees.

S: Cohesió.

(C) La informació del text és rellevant i es presenta organitzada amb una progressió lògica. Les idees s’expressen amb claredat. És fàcil distingir la idea principal i les secundàries.

(I) Manca de connectors. Connectors erronis o poc adequats que dificulten la comprensió d’algunes idees. Estil poc clar o repetitiu per mal ús dels recursos anafòrics. Manca de pronoms necessaris o pleonasmes. Manca o ús erroni dels signes de puntuació que dificulta la lectura fluida de l’escrit.

L: Lèxic.

(C) Lèxic genuí i correcte, variat i adequat al tema. Absència d’interferències amb altres llengües.

(I) Barbarismes. Repeticions de mots o expressions. Abús de mots imprecisos (cosa, tenir, gent...).

O: Ortografia.

(C) Ús correcte de les normes i convencions ortogràfiques.

(I) Vocals i consonants. Accentuació, majúscules i minúscules, abreviatures comunes... Ortografia incorrecta de formes o combinacions de pronoms.

M: Morfosintaxi.

(C) Frases ordenades i amb sentit complet. Concordances correctes. Ús correcte de preposicions i adverbis. Absència d’interferències amb altres llengües.

(I) Estructures sintàctiques no genuïnes. Errors en la conjugació verbal. Manca de concordança de gènere i nombre o de formes verbals. Ús erroni de preposicions o adverbis.

P: Presentació.

CL: Correcció lingüística:

(C) La presentació i la grafia són satisfactòries: l’escrit té un mínim de netedat, marges i separació entre línies. La lletra és llegible sense esforç. 

(I) L’escrit té una presentació descuidada i una grafia difícil de llegir.

 

A

.Noia xerraira à noia xerraire (adjectiu invariable).

.Adiccions à addiccions (dobla la essa).

.Adalt à a dalt (indica direcció cap a on, no forma part d’un mot).

.Adéu à adeu (des d’octubre del 2016 no s’accentua).

.Accès à accés (confusió amb l’accent, no zona com a un participi).

.Agraïr à agrair (els infinitius no porten dièresi, llevat de: “aïllar”).

.Aguinaldo à estrenes (castellanisme).

.Àlfil à alfil (confusió amb la pronunciació en castellà. En català és aguda, la tònica és –fil).

.Algo à alguna cosa, quelcom (castellanisme).

.Algún à algun (confusió amb el castellà. És aguda acabada en –un, no s’accentua).

.Ámbar à ambre, electre (castellanisme).

.Apart à a part (s’escriu separat i no és una paraula única).

.Aprop à a prop (s’escriu separat, no forma part del mot “apropar” en aquest cas).

.Aquet à aquest (la essa no es pronuncia, però s’ha d’escriure).

.Armònica à harmònica (s’escriu amb hac. En castellà es pot escriure amb hac o sense).

.Arribave à arribava (errada per pronunciació. L’escriptura no hi té a veure).

.Asegurança à assegurança (dobla la essa).

.Asistir à assistir (dobla la essa).

.Aumentar à augmentar (prové “d’augment”).

.Avegades à a vegades (construcció que marca temporalitat).

 

B

.Bando à ban (confusió amb el mot en castellà).

.Basura à brossa (castellanisme).

.Bofetada à bufetada (si en castellà s’escriu en “o”, en català ho farà en “u”).

.Bolso à bossa de mà (castellanisme, per influència de l’oralitat).

C

.Cabalgata à cavalcada (castellanisme).

.Candau à cadenat (castellanisme).

.Café à cafè (confusió amb l’accent).

.Calurós à calorós (confusió amb el castellà. Si en castellà porta “u”, en català l’escriurem “o”).

.Cambi à canvi (confusió amb el castellà).

.Cadascún à cadascun (és aguda acabada en –un, per tant, no s’accentua).

.Calitat à qualitat (castellanisme).

.Caminata à caminada (és un calc del castellà. No existeix en català).

.Cantaba à cantava (el pretèrit imperfet d’escriu amb ve baixa. Confusió amb el castellà).

.Cantitat à quantitat (castellanisme).

.Casette à casset (adaptació del mot en català).

.Casi à quasi (confusió amb el castellà).

.Cèsped à gespa (castellanisme).

.Crèixer à créixer (s’accentua com “néixer”).

.Circuït à circuit (mai porta dièresi).

.Colaborador à col·laborador (s’escriu amb ela geminada).

.Començen à comencen (confusió amb “començar”).

.Compact disc à disc compacte (per ésser un mot anglès).

.Compromissos à compromisos (s’escriu amb una essa).

.Concient à conscient (prové de “consciència”).

.Confesa à confessa (dobla la essa).

.Convoi à comboi (amb ema i be alta).

.Conseguir à aconseguir (per confusió amb el castellà).

.Còrrer à córrer (errada en l’accentuació).

.Corretgir à corregir (errada per culpa de l’oralitat).

.Cuota à quota (s’escriu amb q ja que es pronuncia amb una síl·laba i no dues).

 

D

.De la que à de la qual (forma correcta en català).

.Demés à els altres, la resta (traducció literal del castellà).

.De presa à de pressa (dobla la essa).

.Depent à depèn (no és un gerundi).

.Deport à esport (castellanisme. “Deport” és recreació o esbarjo a l’aire lliure).

.Desconecto à desconnecto (els derivats de “connectar” doblen la ena).

.Desde à des de (confusió amb la forma castellana).

.Desde el à des del (confusió amb el castellà. Cal fer la contracció).

.Des de que à des que (cau la preposició “de” davant de “que” sempre que sigui possible).

.Despertarme à despertar-me (infinitiu seguit del pronom porta un guionet que els separa).

.Destrosen à destrossen (dobla la essa).

.Devall à davall (la pronunciació no té a veure amb l’escriptura).

.Discusió à discussió (dobla la essa).

.Dioptria à diòptria (és esdrúixola i no plana. Confusió per la pronunciació en castellà).

.Disfrutar à fruir, gaudir, adelitar-se (castellanisme).

.Dolcificar à dulcificar (és un fals derivat. S’escriu en “u”).

.Dóna à dona (de “donar” no s’accentua des d’octubre del 2016. Es pot confondre amb “dona”, senyora, que només es diferenciaran per la pronunciació i el context).

.Donar-se compte à s’adonen / adonar-se (calc de l’estructura castellana).

.Doscents à dos-cents (per la regla D-U-C. Entre desenes i unitats posem guió i entre unitats i centenes també).

E

-edat mitjana à Edat Mitjana (els moviments s’escriuen en majúscula).

.Enrecordar à recordar (no existeix aquesta forma).

-Em escoltat à hem escoltat (és un verb conjugat: forma d’haver + participi).

.Emfermetat à malaltia (castellanisme).

.Emisió à emissió (dobla la essa. Com els derivats de “missió”).

.En front à enfront (forma una sola paraula).

.En quant a à quant a (estructura calc del castellà).

.En que à en què (preposició + què s’accentua: a què, de què).

.Es alta à és alta (s’accentua perquè és del verb ‘ser’. Es tradueix per “és” en castellà).

.Escoltan à escoltant (és un gerundi i acaba en –nt).

.És pentina à es pentina (és un pronom, i no una forma verbal. Es tradueix per “se” en castellà).

.Es sent à se sent (cacofonia. Mal so. Es resolt invertint “es” per tal que no estigui en contacte amb la essa de “sent”).

.Evaluar à avaluar (quan en castellà un mot porta “e”, en català ho fa en “a”).

.Extranys à estranys (errada per influència del castellà).

F

.Familia à família (s’accentua perquè és esdrúixola).

.Fenòmen à fenomen (no s’accentua perquè és plana acabada en –en).

.Fins el 2023 à fins al 2023 (davant dels dies del mes, mesos i anys s’escriu: “fins a”).

.Fluidesa à fluïdesa (perquè prové de fluid).

.Fútbol à futbol (en català és aguda, la síl·laba tònica és a –bol. Confusió amb el castellà).

G

.Golfo à frontissa (d’una porta. Castellanisme).

H

.Había à havia (el verb ‘haver’ va amb ve baixa en català).

.Hagui à hagi (forma correcta del verb haver).

.Hem va semblar à em va semblar (és una forma pronominal i no conjugable).

.Hem rento à em rento (forma pronominal i no verbal. “Em” vol dir ‘a jo mateix’).

.Herva à herba (prové del mot llatí HERBA).

.Hi ha que à s’ha de (construcció castellanitzada. No existeix en català).

.Hi han à hi ha (gairebé sempre en singular, excepte en algun cas no habitual).

-Hip hop à hip-hop (estil musical format per dos mots semblants).

I

.Imprimit à imprès (confusió amb el castellà).

.Increible à increíble (la “i” sona forta, porta dièresi).

.Inocent à innocent (dobla la essa).

.Inolvidable à inoblidable (és un castellanisme).

.Instantaniament à instantàniament (com que és sobreesdrúixola s’accentua, emperò, també perquè la forma femenina “instantània” porta accent, “instantàniament” també en portarà).

.Interés à interès (confusió amb l’accent).

.Interesos à interessos (dobla la essa).

.internet à Internet (s’escriu sempre en majúscula perquè és un acrònim de INTERconnected NETworks).

J

.Jirafa à girafa (confusió amb el castellà).

K

L

.La costum à el costum (és un mot masculí).

.La crisis à la crisi (és singular. Si fos plural seria: les crisis).

.La hipòtesis à la hipòtesi (és singular. Si fos plural seria: les hipótesis).

.La pendent à el pendent (mot masculí).

.Linea à línia (confusió amb el castellà. Ve de “lineal”).

M

.M’agradat à m’ha agradat (forma del verb haver + participi).

.Manguera à mànega (castellanisme).

.Maravellós à meravellós (confusió amb el castellà. Si en castellà s’escriu amb “a”, en català ho farà amb “e”).

.Merçè à Mercè (sense ce trencada).

.Mediar à mitjançar (castellanisme).

.Mes gran à més gran (és de quantitat i no de período de temps).

.Més de març à més de març (confusió amb “més” de quantitat. Aquí indica període de temps).

.Mil·lió à milió (sense ela geminada).

.Misió à missió (dobla la essa).

.Mosegar à mossegar (dobla la essa).

.Móvil à móvil (confusió amb el castellà. “Mòbil” i de rivats amb be alta).

.Montar à muntar (confusió amb el castellà).

.Nou móns à nou mons (no s’accentua perquè no es pot confondre amb cap mot).

N

.Necesitem à necessitem (dobla la essa).

.Nèixer à néixer (confusió en l’accentuació).

.Nit bona à nit de Nadal (traducció no vàlida i literal del castellà).

.Novia à nuvi, promès, xicot (castellanisme).

O

.Orígen à origen (és plana i no s’accentua quan acaba en –en. Confusió amb “orígens”).

P

.Palafang à parafang (castellanisme).

.Pàlida à pàl·lida (amb ela geminada).

.Palabrisa à parabrisa (coincideix amb el castellà).

.Pasa à passa (confusió amb “posa”, que s’escriu amb una essa).

.Pabelló à pavelló (confusió amb el castellà. Sempre en ve baixa en català).

.Pasqüa à  Pasqua (el grup “qua” mai porta dièresi).

.Pèlroig à pèl-roig (s’escriu amb guionet).

.Pendre à prendre (la erra no es pronuncia, emperò, l’he d’escriure. També la porten els seus derivats: aprendre, reprendre, emprendre…).

.Per el camí à pel camí (cal per la contracció per + el).

.Pero à però (confusió amb el castellà. En català és aguda).

.Perque no vens à per què no vens (és interrogatiu, pregunta, s’accentua i s’escriu separat).

.Perque vaig al cinema à perquè (és explicació o causa, s’escriu junt i amb accent).

.Pingui à pingüí (porta dièresi perquè la “u” zona forta i accent perquè és aguda acabada en vocal).

.Podriem à podríem (perquè es produeix un hiat).

.Prensa à premsa (s’escriu amb ema).

.Pressa à presa (construcció a l’alçada d’un riu).

.Presió à pressió (dobla la essa).

.Pressó à presó (amb una essa).

.Probar à provar (confusió amb el castellà. Prové de “prova”).

.Progrès à progrés (confusió en l’accent. No és un participi).

.Posarán à posaran (confusió amb el castellà. És aguda i acaba en –an, mai s’accentua).

.Possa à posa (confusió amb “passa”, que dobla la essa).

Q

.Quant vindràs? à quan vindràs? (indica temporalitat i no quantitat).

.Que fas? à què fas? (és interrogatiu, s’accentua. Equival a “quina cosa”).

R

.Raúl à Raül (porta dièresi en català).

.Respall à raspall (si en castellà s’escriu amb “e”, en català ho farà en “a”).

.Resaltar à ressaltar (dobla la essa en català).

S

.Sabiesa à saviesa (prové de “savi”).

.S’en à se’n (l’apòstrof tan a la dreta com sigui possible).

.Sería à seria (confusió amb el castellà. Els mots que acaben en –ia no s’accentuen mai en català).

.Si, ho faré à sí, ho faré (indica afirmació i no condició).

.Sino també à sinó també (és aguda acabada en vocal).

.Té són à té son (confusió amb el verb. “Son” és ganes de dormir).

.Surgeix à sorgeix (confusió amb el castellà).

.Surtir à sortir (errada per la pronunciació).

T

.Tan de bo à tant de bo (s’escriu amb te).

.Tant important à tan important (“tan” = “tan” castellà)

.Tardesin à tardessin (l’imperfet de subjuntiu dobla la essa).

.Traduit à traduït (la “i” es pronuncia més forta, per tant, porta dièresi).

.Trata à tracta (castellanisme).

.Travesía à travessia (doble la essa perquè prove de “travessa”).

.Tranquila à tranquil·la (els mots que acaben en –il·la porten ela geminada).

.Tranvia à tramvia (És una excepció. Recordar que el grup –mv- s’escriu amb ema).

.Tenda à botiga (confusió amb tenda de campanya).

.Tenim que / de à hem de / d’+vocal (construcció castellanitzada. No existeix en català).

.Ticket à tiquet (confusió amb el castellà).

.Tonteria à bajanada (castellanisme).

.Triunfant à triomfant (prové de “triomf”).

.Trovador à trovador (perquè prové de “trobar”).

 

U

.Una avió à un avió (és un mot femení).

V

.Véns a casa? à vens a casa? (des d’octubre del 2016 ja no s’accentua).

.Veï à veí (per confusió amb “veïns”).

W

X

.Xambelan à carmalenc (castellanisme).

Y

Z

 

PUNTUACIÓ

Un text mal puntuat farà que no s’entengui bé allò escrit.

.Errada de connectar dues oracions diferents sense tenir un vincle.

Ex:

-*Van jugar a futbol a dins del pavelló, i ben aviat van començar les obres de millora.

Aquestes dues oracions no tenen vincle, tracten temes diferents: la vessant esportiva i l’altre les obres. Tampoc poden anar seguits per un punt i seguit, sí en canvi, per un punt i a part.

 

GRAMÀTICA

.Vigilar als nois à vigilar els nois (el CD mai porta preposició i aquí apareix “a + els”).

.En els que à en els quals (construcció que no existeix).

.Surto en els amics à surto amb els amics (estructura no correcta).

.L’hi va regalar una cosa a la mare à li va regalar una cosa a la mare (perquè “li” fa referència a un destinatari i no a dos, per això no pot ser “l’hi”).

.Dos raquetes à dues raquetes (s’ha de fer la conconcordança en gènere i nombre).

.Lo que à el que (construcció col·loquial, no adequada per al registre estàndard).

.Per un altre banda à per una altra banda (concordança femení-femení).

.Una altre persona à una altra persona (concordança femení-femení).

 

N.B. També pots consultar:

https://llengilitcat.blogspot.com/2022/03/diccionari-ortografic-derrors-habituals.html

[Imatge extreta de: jaumecentelles.cat]

 

EXERCICIS:

1. Aquest no és un Diccionari ortogràfic tancat, sinó que tu també hi pots participar afegint faltes habituals que realitzes. Adjunta-les aquí i les afegirem.

2. Crea el teu propi Diccionari ortogràfic tal i com apareix en aquesta fitxa, on introduiràs les faltes dels dictats, redaccions, exàmens i treballs. Tingues present:

.Ubica la paraula en la lletra que correspongui.

.Escriu la paraula malament, al costat, la seva correcció i entre parèntesi la justificació ortogràfica de l’errada.

.Si és de puntuació o gramatical les afegiràs al final del diccionari.

3. Autoavalua’t: la realització del Diccionari ortogràfic tindrà els seus fruits ben aviat. Sempre abans d’escriure quelcom o d’un examen, revisa les errades que fas per tal que no es repeteixin.

4. Realitza un gràfic de faltes per a veure la teva pròpia evolució ortogràfica i discernir si millores o no i per què.