Que apareix a l’altra
banda del finestral…
42
EL FINESTRAL
La
Laura va explicar-ho tot a en Sergi, que progressivament va anar obrint els
ulls i la boca. No va dir res, i per alguna estranya raó s’ho va voler creure.
-I
en què et puc ajudar?
-Has
recuperat la càmera?
-Sí!
–va exclamar orgullós-. Per sort l’Arasa s’ha deixat la jaqueta sobre la
màrfega.
-Vull
que m’acompanyis i ho filmis tot.
La
Diana es removia, nerviosa i indignada, perquè algú com en Sergi s’hagués
interposat entre elles.
-Per
què necessites la càmera? El curt ja l’hem fet.
-Qui
és el curt? Esteu parlant d’en Riki?
-Calla,
Dani!
La
resta del grup estava encuriosida pel que es maquinava en aquell racó de la
cantina.
-Sí,
volem saber què passa. Ja ens hem cansat d’escoltar històries d’en Hao!
En
Hao s’havia quedat sol, com succeïa gairebé sempre, a l’altre costat del
menjador, i observava passivament el fanalet.
-Doncs
no us perdeu aquesta!
-No,
Diana, no... –La Laura la va fer callar-. El que passa és que en Sergi m’ha
demanat de filmar algunes escenes més, ara que ha recuperat la càmera. Tot va
bé. No us heu de preocupar per res.
-Oh,
vaja! –A en Dani li va faltar temps per burlar-se’n-. Jo em pensava que t’havia
demanat per sortir...
-Mireu,
ja que ens haurem de quedar aquí aquesta nit, he pensat que podria modificar el
guió i fer la història més llarga.
La
Laura va sortir de la zona reservada als professors i es va acostar al
finestral.
-Amb
mi no hi compteu! –va rondinar la Sara. Ja n’he tingut prou. I si voleu que us
digui la veritat, m’he sentit estafada per vosaltres dos –va assenyalar en
Sergi i la Laura. Em pensava que ens ho passaríem bé.
-Si
poguéssim marxar ara mateix... –La demanda d’en Riki es va perdre en l’aire.
-Els
telèfons estan saturats des de fa hores. –En Hao va ensenyar el mòbil-. Diria
que hi ha molta gent amb problemes, no només nosaltres.
-Almenys
a casa saben que estem bé. És només qüestió d’esperar.
-En
quin món viviu? –va exaltar-se la Sara-. A casa els pares ens fotran una bronca
que fliparem, i la directora no crec que ens doni cap medalla per haver “caçat”
l’Arasa. I qui diu que ens creuran? I qui diu que l’Arasa no és més poderós del
que ens pensem?
-Tenim
les proves. Vaig fer una còpia del
pendrive.
-La
Diana va intentar calmar els ànims mentre de reüll observava el que feia la
Laura.
-Estàs
bé? –Es va fixar que s’havia palplantat davant del finestral, a un pam del
vidre.
La
Laura va alçar la mà esquerra perquè no digués res.
-L’estic
veient –va dir amb un fil de veu-. És davant meu...
-A
qui veus, Laura? –En Sergi va mirar pel finestral, però no va ser capaç
d’identificar ningú.
-Deu
ser un altre gat, que busca en Hao perquè li doni menjar.
La
Laura els va fer callar a tots. Un calfred li va travessar l’esquena i li va
pujar lentament fins a les espatlles i el coll. No en tenia cap dubte, davant
seu hi havia la figura d’una noia, vestida amb un jersei clar i una faldilla de
quadres.
-No
la veieu?
De
seguida va lamentar haver fet aquella pregunta en veu alta. Només la Diana s’hi
va apropar perquè els altres no ho sentissin.
-Sé
el que estàs veient. Però només ho veus tu.
-Em
mira fixament, Diana. No em treu els ulls de sobre.
La
resta de companys no van acabar d’entendre-ho.
-Hao,
tu saps què li passa a aquesta?
El
noi es va mirar en Dani com si contemplés un marcià i va deixar anar la seva
opinió.
-Juraria
que a la Santacruz no li ha agradat que fóssim aquí.
La
Laura va deixar el palmell de la mà sobre el vidre. Encuriosida, va veure com
la noia s’acostava. La va veure de més a prop. Tot i la foscor del jardinet, va
identificar el rostre espantadís d’una noia, amb els ulls petits i negres, el
nas fi i la boca tancada, amb uns llavis que tot just eren dues fines línies.
En cap moment li va semblar que volgués parlar, però sí que entre elles hi
havia connexió.
-Ho-la...
–es va atrevir a saludar-la, marcant les síl·labes perquè a través del vidre
pogués entendre-la-. Em dic Lau-ra.
Aquells
ulls negres van obrir-se una mica més, com si haguessin rebut el missatge.
Mentre l’observava atentament amb la mà contra el vidre, la noia es va acostar
a pocs centímetres, i en comptes d’imitar el moviment de la Laura, amb el dit
polze va fer un senyal com si l’hagués de degollar. Després va separar aquells
llavis que semblaven enganxats amb carn i va somriure misteriosament. Abans que
pogués reaccionar ningú, la noia va picar amb els punys el vidre i se’n va anar
corrents. El finestral va trontollar i la Laura va caure enrere.
-Què
ha estat això?! –En Sergi va córrer a recollir-la de terra.
-Ho
has filmat? –va demanar-li tremolant.
.jpg)
[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”,
Fanbooks, Barcelona]
(Fotografia de: Dreamstime)
EXERCICIS
1. La Sara no vol
saber res més del documental… per quina raó?
2. Apareix una forma
de fantasma real o es pura imaginació de la noia dels presentiments, la Laura?
3. Explica una experiència
paranormal que hagis tingut o bé explana'n una que hagi aparegut en algun mitjà de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada