dijous, 20 de febrer del 2020

Llegim "Despertant la ira del faraó" (2), de Arturo Padilla de Juan. Adreçat a l'ESO



L’Albert va resseguir amb els dits els jeroglífics gravats en disc solar. Va fer-hi una mica de pressió i va notar que el disc s’enfonsava lleugerament. Va arrufar el nas. Va pressionar-hi una mica més i el disc es va tornar a enfonsar. Va cridar la Jasmine i l’hi va ensenyar. Ella va mirar-lo atònita. Aquell cercle semblava una mena de botó; potser era un mecanisme que accionava alguna sortida oculta...

A l’Albert els ulls li feien pampallugues.

-Ho provem?

La Jasmine va assentir expectant.

El noi va fer-hi més pressió i va enfonsar el disc solar fins al final.

Tot d’una, es va sentir una estridor pel sostre, es van obrir unes ranures a la part alta de les parets i en va començar a caure sorra. L’escena els va deixar descol·locats. La sorra queia des d’una dotzena de punts i s’anava amuntegant a terra.

L’Albert va intentar posar el disc en la seva posició original. Fins i tot va treure l’escarpa i el martell per fer-hi palanca, però va ser impossible. Aquell botó circular es mantenia enfonsat i havia desencadenat una pluja de sorra sense aturador.

-Ho hem de parar, això! –va urgir l’Albert-. Hem de buscar algun altre botó.

Van anar palpant les parets en busca d’algun mecanisme que aturés aquella allau. La sorra els queia insistentment damunt dels caps i les espatlles mentre recorrien la sala a la desesperada. Gairebé no podien obrir els ulls. Tossien i sentien que s’ofegaven. Els grans de sorra se’ls ficaven per la boca, les orelles i els cabells com un eixam de mosquits esvalotats. La fúria del desert era implacable.

No van trobar cap botó que aturés els ruixats.

L’entrada havia quedat inundada de sorra.

Estaven en una ratera.

Van agenollar-se amb la idea de treure la sorra, però no tenien prou força.

El nivell de sorra ja arribava a tres pams i els ruixats s’havien multiplicat pertot arreu. La cambra s’ompliria ràpidament. Si no trobaven la sortida, moririen ofegats en un mar de sorra.

L’Albert va centrar l’atenció en les sis portes de l’habitació. “No hi ha portes per sortir del desert”, va recordar. Malgrat aquell missatge d’advertència, la inscripció també revelava l’existència d’una sortida. “Només qui duu la sang sagrada farà veure la sortida.” D’alguna manera, la reina Hatshepsut estava relacionada amb la sortida. Però, com? Havien buscat pistes per tota la cambra i no n’havien trobat cap. Aleshores va fixar-se en la porta ubicada al costat de la representació de la reina. I si era aquella, la sortida? Hi havia un total de sis portes, però totes les sis no podien ser trampes. Alguna devia ser la bona.

Va treure l’escarpa i el martell, va col·locar la punta de l’escarpa sobre el mur i va començar a picar la porta més propera a Hatshepsut.

-Què fas? –li va demanar la Jasmine.

Trobar la sortida.

-Aquesta no pot ser la sortida.

L’alobert no va desistir del seu propòsit. La noia intentava fer-lo entrar en raó, però ell ja no se l’escoltava. Només volia sortir d’allà. La sorra continuava plovent del sostre. Milions de minúsculs meteorits impactaven contra el seu tors nu. Res el faria enrere. No pensava quedar-se de braços plegats mentre una allau de sorra els sepultava.

Quatre pams.

Allà on picava, la pedra s’esmicolava ràpidament. Donava cops de martell ben forts, desfent-se de tota la tensió que tenia acumulada. La suor de la cara se li barrejava amb la sorra. Va aconseguir obrir un petit forat al centre de la porta.

Un bri d’esperança.

Quan es proposava fer-lo més gros, va començar a rajar sorra de l’interior. No s’ho podia creure. Sortia amb tanta pressió que va rebentar les pedres dels contorns del mur i va convertir-se en un autèntic torrent que emanava del forat.

-No! –va cridar alhora que intentava retenir la sorra amb les mans.

No podia lluitar contra la força del desert. Endut per un impuls irracional, va córrer cap a una altra porta i va clavar l’escarpa al mur de pedra.

-Albert, prou! –li va pregar la Jasmine agafant-lo del braç.

-No! –va cridar, apartant-la.

Donava cops de martell com una bèstia desbocada. Sentia els precs de la roba llunyans, distorsionats. Havia de trobar la sortida! No pensava morir com una rata. La sorra creava una cortina que li impedia veure res. Els grans se li ficaven entre els llavis i els havia d’escopir contínuament. No pensava rendir-se.

D’aquest forat també va començar a rajar sorra. Va contemplar l’escena amb els ulls desorbitats. Pres d’un arravatament d’ira, va acudir a una altra porta i va descarregar tota la seva ràbia sobre l’escarpa. La Jasmine mirava l’Albert trasbalsada. Semblava que hagués embogit.

La sorra ja cobria la meitat de la sala. Els seus caps aviat tocarien el sostre. La sorra es precipitava insistentment des de dalt i rajava pels forats de dues portes. Semblaven trobar-se envoltats de cascades d’aigua enmig d’un mar agitat i tempestuós. I tot plegat feia un soroll eixordador.

Del tercer forat també va rajar un flux de sorra. Ofuscat per la situació, l’Albert va obrir un altre forat en una altra porta, però el resultat va ser el mateix. S’esgotava el temps i la situació empitjorava per moments. L’habitació desapareixia engolida per les ànsies del desert. Semblava que en qualsevol moment el sostre s’esfondraria i les parets rebentarien de tanta pressió.

Mitja sala ja estava inundada de sorra. Ja havien d’ajupir els caps per no tocar el sostre. Cada cop tenien menys espai per moure’s. Tan sols quedaven la part superior de les portes. No hi havia sortides. Va obrir un cinquè forat, però d’allà també va rajar sorra.

Només en quedava una.

L última esperança.

Va picar el mur amb més fúria que mai mentre la sorra del sostre li esguerrava la pell. Tenia els ulls injectats de sang i se li marcaven les venes al coll. Els batecs del cor li galopaven al ritme dels cops de martell. Sentia com la presència de la mort gravitava a la sala. L’escarpa va arribar al fons de la porta. Va mirar el forat amb una barreja de temor i esperança. En pocs segons, va emanar un nou doll de sorra. Va clar un cop de puny a la paret i els artells se li van ensangonar.

La decepció els va embolcallar. Ja no els quedava cap sortida. Ja no hi havia esperança. Tota l’habitació estava negada. Els seus caps ja tocaven el sostre i s’havien d’ajupir. Queia sorra des de dalt i també n’entrava per les sis portes. Semblava que estiguessin dins d’un rellotge de sorra que s’havia capgirat. Cada segon que avançava, un segon menys de vida.

Al seu voltant, tots els avantpassats de Tutmès II i Hatshepsut els contemplaven amb rostres de condemna per haver ultratjat la tomba. Aquest era el càstig per la insolència.

[PADILLA DE JUAN, Arturo, “Despertant la ira del faraó”, Animallibres, Barcelona, 2015]

(Imatge extreta de: Wikipedia.org)


EXERCICIS:
1. Contextualitza el present fragment dins de l’obra “Despertant la ira del faraó”.

2. Comenta què succeeix en aquest bocí d’un capítol i per què.

3. Respon les següents preguntes vinculades a l’obra:

.Com s’anomenen els dos protagonistes principals?
A) Blai i Berta            B) Jasmine i mare       C) Albert i Jasmine        D) Tomàs i Blai

.Per què l’Albert ha de desplaçar-se a Egipte?
A) Per a cercar una tomba                 B) Per culpa d’un segrest    
C) Per restaurar obres d’art                D) Hi va per a relaxar-se

.Com s’anomena el faraó del qual cerquen la tomba?
A) Tutankamon        B) Tutmès I        C) Nefertiti         D)Turmès II

.Quins perills es poden trobar dins la piràmide?
A) Cocodrils            B) Cobres            C) Sorra             D) Formigues

.Quin és el nom autèntic de Jasmine?
A) Berta                  B) Farigh             C) Btissime        D) Noa

.L’Albert és en realitat...
A) El pare de l’Albert    B) El tiet de l’Albert      C) Un amic de l’Albert    D) Un pintor

.En Blai no vol sortir de l’habitació perquè...
A) Vol jugar als videojocs   B) Pateix depressió     C) Està malalt     D) Li fan bulling

.En Blai és addicte a...
A) La fórmula 1            B) Al mòbil        C) A les xarxes socials       D) Als videojocs

.La mare de Blai marxa de casa uns dies per...
A) Anar d’excursió      B) Assistir a un sepeli    C) Anar de visita a un hospital
D) Veure una fincar per adquirir

.Què proposa en Marc a en Blai ara que no hi ha sa mare?
A) Que vagin de viatge plegats      B) Que juguin a futbol al mateix equip
C) Que munti una festa a casa        D) Que demani per sortir a una amiga

4. Comenta una acció que succeeix en la novel·la i que t’hagi agradat.

5. Inventa un final diferent per a l’obra “Despertant la ira del faraó”.

6. Realitza una petita ressenya de 5 línies sobre l’obra literària de Arturo Padilla de Juan.

7. Crea un missatge amb dibuixos i un alfabet inventat, com si fossis un egipci.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;