A
continuació podràs
llegir un fragment de la versió teatral de l’obra més coneguda de
Samuel Beckett, premi Nobel de Literatura del 1969 i que s’emmarca
dins del gènere teatre de l’absurd, “Tot esperant Godot”
(1953).
***
(Silenci)
VLADIMIR:
Porta barba el senyor Godot?
NOI:
Sí, senyor.
VLADIMIR:
Rossa o... (dubta) o negra?
NOI:
(dubtant) Em sembla que és blanca, senyor.
(Silenci)
VLADIMIR:
Misericòrdia.
(Silenci)
NOI:
Què voleu que li digui al senyor Godot?
VLADIMIR:
Li diràs... (s’interromp). Li diràs que m’has vist i que...
(reflexiona)... i que m’has vist. (Pausa. Vladimir avança, el Noi
recula). (Vladimir es para, el Noi es para). Digues, estàs ben segur
d’haver-me vist? Demà, no em tornaràs a dir que no m’has vist
mai? (Silenci. Vladimir, de sobte, fa un salt endavant, el Noi fuig
com una sageta. Silenci. El sol es pon, surt la lluna. Vladimir resta
immòbil. Estragó es desperta, es descalça, es posa dret, agafa les
sabates i les deixa al prosceni; s’acosta a Vladimir, el mira.)
ESTRAGÓ:
Què tens?
VLADIMIR:
No tinc res.
ESTRAGÓ:
Jo me’n vaig.
VLADIMIR:
Jo també.
(Silenci)
ESTRAGÓ:
He dormit molta estona?
VLADIMIR:
No ho sé.
ESTRAGÓ:
On anirem?
VLADIMIR:
No gaire lluny.
ESTRAGÓ:
Sí, sí! Anem ben lluny d’aquí.
VLADIMIR:
No podem.
ESTRAGÓ:
Per què?
VLADIMIR:
Demà hem de tornar.
ESTRAGÓ:
A fer què?
VLADIMIR:
A esperar Godot.
ESTRAGÓ:
És veritat. (Pausa). No ha vingut?
VLADIMIR:
No.
ESTRAGÓ:
I ara ja és massa tard.
VLADIMIR:
Sí, ja és de nit.
ESTRAGÓ:
I si ho deixéssim córrer? (Pausa). Si ho deixéssim córrer!
VLADIMIR:
Ens castigaria. (Silenci. Mira l’arbre). Només l’arbre viu.
ESTRAGÓ:
(Mirant l’arbre). Què és?
VLADIMIR:
L’arbre.
ESTRAGÓ:
Vull dir, de quina mena.
VLADIMIR:
No ho sé. Un salze.
ESTRAGÓ:
Anem-ho a veure.
(S’emporta
Vladimir vers l’arbre. Ambdós s’immobilitzen davant l’arbre.
Silenci)
I
si ens pengéssim?
VLADIMIR:
Amb què?
ESTRAGÓ:
No tens un cap de corda?
VLADIMIR:
No.
ESTRAGÓ:
Així no podem.
VLADIMIR:
Anem-nos-en.
ESTRAGÓ:
Espera’t: Tinc el cinturó.
VLADIMIR:
És massa curt.
ESTRAGÓ:
Tu m’estiraràs les cames.
VLADIMIR:
I les meves, qui les estirarà?
ESTRAGÓ:
És veritat.
VLADIMIR:
De totes maneres, deixa-me’l veure.
(Estragó
desfà la corda que aguanta els seus pantalons. Aquests, massa
amples, cauen. Miren la corda)
Em sembla
que sí, que serviria. Ja és prou resistent?
ESTRAGÓ:
Ho provarem. Aguanta fort.
(Agafen
la corda cadascú per un extrem i estiren. La corda es trenca.
CAmb un poc més cauen.)
VLADIMIR:
No val res.
(Silenci)
ESTRAGÓ:
Dius que demà hem de tornar?
VLADIMIR:
Sí.
ESTRAGÓ:
Doncs portarem una bona corda.
VLADIMIR:
Això.
(Silenci)
ESTRAGÓ:
Didí.
VLADIMIR:
Sí.
ESTRAGÓ:
No puc seguir més d’aquesta manera.
VLADIMIR:
Això és bo per dir.
ESTRAGÓ:
I si ens separéssim? Potser les coses anirien millor.
VLADIMIR:
Demà ens penjarem. (Pausa). A menys que no vingui Godoy.
ESTRAGÓ:
I si ve?
VLADIMIR:
Estarem salvats.
(Vladimir
es treu el barret –és de Lucky- mira dins, hi passa la mà, el saseja i se’l
torna a posar.)
ESTRAGÓ:
Què, anem-hi?
VLADIMIR:
Puja’t les calces.
ESTRAGÓ:
Com?
VLADIMIR:
Que et pugis les calces.
ESTRAGÓ:
Que em mudi les calces?
VLADIMIR:
Puja’t les calces!
ESTRAGÓ:
És veritat.
(Es
puja les calces)
VLADIMIR:
Què, ens n’anem?
(No
es mouen)
TELÓ
(Imatge extreta de: amazon i theoghamstoneul)
!!EXERCICIS:
-
Explica què succeeix en aquest fragment i comenta què té d’absurd aquesta escena teatral.
-
Visualitza el text escrit i esmenta quatre característiques de l’escena teatral.
-
Assenyala quines d’aquestes característiques reuneix “Tot esperant Godot”, de Samuel Beckett.
-Intervencions
sense sentit.
-Absència de
signes de puntuació relacionats amb l’entonació.
-Incomprensió
entre els interlocutors.
-Intervencions
curtes.
-Ús de
paraules cultes.
-Alternança
en les intervencions dels personatges.
-Ús de les
repeticions.
-Intervencions
que entorpeixen la conversa amb sentit.
-Intervencions
llargues.
-Freqüents
desviacions del tema de la conversa.
-
Cita tres acotacions destacades que apareguin dins d’aquest text teatral.
-
Observa el fragment teatral i esmenta elements que caracteritzen el diàleg.
-
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha anat el treball en aquesta fitxa, amb quines dificultats t’has trobat i per què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada