La derivació. Adreçat a l'ESO

Els mots derivats són unes paraules que sorgeixen d’afegir un lexema, per tant, són paraules de nova creació. El lexema és la part del mot que no varia i a la vegada la que aporta el significat essencial.

Veiem alguns exemples:

Si agafem la paraula fang podem formar els mots fanga, fangada, fangador, fangal, fangar…

El lexema és fang-, i que significa el següent: “Mescla pastosa de terra i aigua”.

Per un altre costat, els afixos, segons el lloc on els trobem respecte al lexema poden clasificar-se en:

PREFIXOS	Davant del lexema	Invariable
INFIXOS	Entre el lexema i el sufix	Punxegut
SUFIXOS	Darrere del lexema	dentista

Quan s’uneixen els afixos als lexemes, es poden produir diverses alteracions:

.Canvis ortogràfics: nounovetat (uv)

.Pèrdua de fonemes: porxo  porxada (-- / -o)

.Addició de fonemes: pa panarra (-n)

.Sufixos augmentatius, diminutius i despectius

Els sufixos augmentatius són els que afegeixen la idea de grandària, els sufixos diminutius aporten el significat de petitesa i finalment, els sufixos despectius donen un caire pejoratiu al lexema.

.Els sufixos augmentatius més freqüents són:

-às / -assa: homenàs, barcassa…

-arro / -arra: peuarro, mossarra…

.Els sufixos diminutius més usuals són:

-et / -eta: llitet, ratera…

-ó / -ona: filló, carona…

-oi / -oia: bonicoi, petitoia…

.Els sufixos despectius més corrents són:

-ot / -ota: ocellot, donota…

-astre / -astra: politicastre…

.Gentilicis:

Els emprem per a formar els noms o adjectius d’origen o de procedència. Es formen partint del nom dels països o poblacions i adjuntant els sufixos. Els principals sufixos de formació de gentilicis són:

-à / -ana: valencià, valenciana…

-í / -ina: alacantí, alacantina…

-ès / -esa: alguerès, algueresa...

-enc / -enca: parisenc, parisenca...

.El superlatiu:

El significat dels adjectius i el d’alguns adverbis acabats en –ment es pot intensificar, és a dir, augmentar una mica més afegint al lexema el sufix –íssim o –íssima.

Exemples:

pobre  pobríssim

simpàtic  simpatiquíssim

Els adjectius que finalitzen amb –ble canvien aquesta terminació per –bil quan s’hi afegeix el sufix –íssim.

Exemples:

amable  amabilíssim

notable  notabilíssim

D’altra banda, cal tenir present que alguns adjectius tenen dues formes de superlatiu:

.La formada afegint –íssim / -íssima.

.El superlatiu culte de procedència llatina.

Exemples:

-bo: boníssim / òptim.

-dolent: dolentíssim / pèssim.

.Els noms propis de persona:

En la nostra llengua, a l’hora d’abreujar els noms propis de persona s’acostuma a suprimir les síl·labes inicials enlloc de les finals. A més, sovinteja afegir-hi un diminutiu.

Exemples de noms propis escurçats:

Bet (Elisabet); Nasi (Ignasi); Cesc (Francesc); Quim (Joaquim)...

Exemples de diminutius:

Cisquet, Nasiet, Quimet...

!Si voleu conèixer més coses sobre els noms propis de persona, així com el seu origen, són molts recomanables, aquests dos llibres de l’estudiós Josep Maria Albaigès, el savi de Juneda, d’entre les diverses obres que va escriure sobre aquesta temàtica, que són de consulta obligatòria i que perduran en el temps.

-ALBAIGÈS, Josep Maria, (1993). Diccionari dels noms de persona, Edicions 62, Barcelona.

-ALBAIGÈS, Josep Maria, (2004). El gran llibre dels noms, Edicions 62, Barcelona.

!Clica al següent enllaç per ampliar o reforçar informació:

https://es.slideshare.net/DolorsT/la-derivaci-11229624

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: bing)

!!EXERCICIS:

1. Assenyala el lexema dels mots següents:

família, felicitar, febrós, fruit, front, ciclista, mullader, paperassa.

2. Separa el lexema dels afixos dels mots que venen a continuació:

ventall, regadora, rasclet, fotmagera, novetat, rejovenir, jubilat, carona.

3. Explica quina és la diferència entre un prefix, un infix i un sufix. Escriu dos mots que exemplifiquin cada concepte.

4. Pensa i escriu vuit mots que siguin diminutius.

5. Forma gentilicis per als següents noms de poblacions:

Alcarràs, Osona, Mallorca, Vallès, Moià, Tremp, Ripoll, Tàrrega.

6. Cerca el superlatiu dels mots següents:

content, prudent, verd, potable, honorable, agradable, vell, serè.

7. Escriu el nom complet per als següents diminutius:

Txell, Pep, Sandra, Fina, Tomeu, Toni, Ona, Cris.

8. Separa el lexema del sufix en aquesta tirallonga de mots:

terrissaire, cotxera, fusteria, vestidor, palomar, adroguer, porter, àrbitre.

9. Escriu el gentilici corresponent per a aquestes comarques:

La Ribagorça, la Ribera d’Ebre, El Priorat, el Pallars, la Noguera, la Cerdanya, el Bages, la Selva.

10. Crea una gamificació per treballar la derivació a l’aula.

11. Fòrum: quins són els noms de persona que estan més de moda? Quins noms propis de nois i de noies t’atrauen més i per què? I quins noms t’agraden menys? Penses que la televisió influeix en les noms que posaran els pares? Per què? Raona les teves resposte

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa, amb quines dificultats t’has trobat, i com les has resolt.