dilluns, 20 d’agost del 2018

El teatre de text. El diàleg teatral. Adreçat a l'ESO


.El Teatre de text

És el tipus de teatre que empra la paraula per construir l’obra i escenificar allò que vol narrar. Un dels autors i actors que varen destacar fou Karl Valentin (1882-1948), d’origen alemany, fou un còmic que actuà en sales teatrals i cabarets de les principals ciutats europees. En les seves obres veiem l’origen del teatre de l’absurd, un teatre ben diferent del teatre clàssic o convencional. És un teatre que no pretén mostrar ni problemes ni conflictes humans en les seves representacions, sinó que vol exposar una realitat, de vegades, quotidiana, economitzant l’expressió i trencant el discurs quan ho creu oportú i que afecten la coherència de l’obra. La finalitat d’aquest tipus de teatre és cercar la provocació i la sorpresa en el públic.
Dins del teatre de l’absurd trobem dos autors rellevants: Eugène Ionesco (Bucarest, 1912-París, 1994), amb obres com “La cantant calba” (1950), Samuel Beckett (Dublín, 1906-París, 1989), amb “Tot esperant Godot” (1953), Witold Gombrowicz (Maloszyce, 1904-Vence 1969), escriptor polonès amb obres com “Matrimoni” (1953).


.El diàleg teatral
A través del diàleg les persones ens traspassem informació, ens comuniquem. Intercanviem informació. És gràcies al diàleg que podem aconseguir objectius comunicatius en una reunió, una tertúlia, una assemblea i similars.
En el diàleg escrit trobem moltes de les característiques que hi ha en una conversa. Aquestes són les més destacades:
-Ús de pronoms febles i tònics.
-Frases breus, sovint inacabades.
-Ús freqüent d’inversions, omissions i reiteracions.
-Ús d’onomatopeies que reprodueixen sons característics, gestos o entonacions per acompanyar i donar força a l’expressió.
-Poca precisió en el vocabulari utilitzat, ates que, en una comunicació espontània és dificultós trobar el mot adequat.
-Utilització d’exclamacions i d’interrogacions.
-Ús dels signes de puntuació relacionats amb l’entonació: guions, cometes, dos punts, punts suspensius, sines d’exclamació i d’interrogació.

!Pots ampliar informació dins de l'enllaç:

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Ampliació: Josep Maria Corretger Olivart)
(Imatges extretes de: sites google)

!!EXERCICIS:
  1. Què és el teatre de l’absurd? Quan va sorgir? Quines són les seves característiques principals? Per què fou important?
  2. Esmenta quatre autors del teatre de l’absurd i aporta dues obres de cadascun.
  3. Explica l’argument d’una obra del teatre de l’absurd de Eugène Ionesco, de Samuel Beckett o de Witold Gombrowicz.
  4. Busca i copia un fragment d’una obra teatral inclosa dins del teatre de l’absurd i comenta-la.
  5. Pensa i escriu una petita escena teatral que pugui incloure’s dins del teatre de l’absurd.
  6. Cerca un fragment teatral i aporta exemples de quatre característiques que apareixen en aquest teatre i que també podem trobar en una conversa.
  7. Ajuda’t de la xarxa telemàtica i amplia el tema sobre el teatre de l’absurd.
  8. Realitza una representació digital que contingui el més essencial d’aquest tema. Empra imatges i sobretot, no carreguis les pàgines de molta informació.
  9. Fòrum: t’agrada el teatre de l’absurd? Has vist alguna vegada una obra d’aquesta tipologia? Quin tipus de gènere teatral t’agrada més i per què? Raona les teves respostes.
  10. Autoavalua’t: comenta les dificultats que t’has trobat durant el treball d’aquestes activitats. Com les has solventat?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;