És
el tipus de teatre que empra la paraula per construir l’obra i
escenificar allò que vol narrar. Un dels autors i actors que varen
destacar fou Karl Valentin (1882-1948), d’origen alemany, fou un
còmic que actuà en sales teatrals i cabarets de les principals
ciutats europees. En les seves obres veiem l’origen del teatre de
l’absurd, un teatre ben diferent del teatre clàssic o
convencional. És un teatre que no pretén mostrar ni problemes ni
conflictes humans en les seves representacions, sinó que vol exposar
una realitat, de vegades, quotidiana, economitzant l’expressió i
trencant el discurs quan ho creu oportú i que afecten la coherència
de l’obra. La finalitat d’aquest tipus de teatre és cercar la
provocació i la sorpresa en el públic.
Dins
del teatre de l’absurd trobem dos autors rellevants: Eugène
Ionesco (Bucarest, 1912-París, 1994), amb obres com “La cantant
calba” (1950), Samuel Beckett (Dublín, 1906-París, 1989), amb
“Tot esperant Godot” (1953), Witold Gombrowicz (Maloszyce,
1904-Vence 1969), escriptor polonès amb obres com “Matrimoni”
(1953).
.El
diàleg teatral
A
través del diàleg les persones ens traspassem informació, ens
comuniquem. Intercanviem informació. És gràcies al diàleg que
podem aconseguir objectius comunicatius en una reunió, una tertúlia,
una assemblea i similars.
En
el diàleg escrit trobem moltes de les característiques que hi ha en
una conversa. Aquestes són les més destacades:
-Ús
de pronoms febles i tònics.
-Frases
breus, sovint inacabades.
-Ús
freqüent d’inversions, omissions i reiteracions.
-Ús
d’onomatopeies que reprodueixen sons característics, gestos o
entonacions per acompanyar i donar força a l’expressió.
-Poca
precisió en el vocabulari utilitzat, ates que, en una comunicació
espontània és dificultós trobar el mot adequat.
-Utilització
d’exclamacions i d’interrogacions.
-Ús
dels signes de puntuació relacionats amb l’entonació: guions,
cometes, dos punts, punts suspensius, sines d’exclamació i
d’interrogació.
!Pots ampliar informació dins de l'enllaç:
(Adaptat
de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura 2n ESO,
Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Ampliació:
Josep Maria Corretger Olivart)
(Imatges
extretes de: sites google)
!!EXERCICIS:
-
Què és el teatre de l’absurd? Quan va sorgir? Quines són les seves característiques principals? Per què fou important?
-
Esmenta quatre autors del teatre de l’absurd i aporta dues obres de cadascun.
-
Explica l’argument d’una obra del teatre de l’absurd de Eugène Ionesco, de Samuel Beckett o de Witold Gombrowicz.
-
Busca i copia un fragment d’una obra teatral inclosa dins del teatre de l’absurd i comenta-la.
-
Pensa i escriu una petita escena teatral que pugui incloure’s dins del teatre de l’absurd.
-
Cerca un fragment teatral i aporta exemples de quatre característiques que apareixen en aquest teatre i que també podem trobar en una conversa.
-
Ajuda’t de la xarxa telemàtica i amplia el tema sobre el teatre de l’absurd.
-
Realitza una representació digital que contingui el més essencial d’aquest tema. Empra imatges i sobretot, no carreguis les pàgines de molta informació.
-
Fòrum: t’agrada el teatre de l’absurd? Has vist alguna vegada una obra d’aquesta tipologia? Quin tipus de gènere teatral t’agrada més i per què? Raona les teves respostes.
-
Autoavalua’t: comenta les dificultats que t’has trobat durant el treball d’aquestes activitats. Com les has solventat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada