dimecres, 9 de novembre de 2016

L'Avanguardisme. Joan Salvat-Papasseit i Josep Vicenç Foix. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

L’avantguardisme fou un moviment que es va iniciar el 1909 amb la publicació del Manifest futurista, de l’escriptor italià Marinetti, i es va cloure el 1940 en temps de la invasió dels nazis. Pel que fa a Catalunya, van esclatar una sèrie de fets com: la instauració de la dictadura de Primo de Rivera (1923), la crisi econòmica dels Estats Units (crac del 1929), i la Primera Guerra Mundial (1914-1918), comportaren que la ideologia burgesa en la qual es basava el moviment noucentista entrés en una crisi i això féu que els enfrontaments que hi hagué entre la classe burgesa i la classe obrera generessin una sèrie de transformacions que van reflectir un cert malestar dins la societat.

Els noucentistes tenien com a un dels objectius crear l’obra perfecta, cercar la perfecció focalitzada en la raó, l’ordre, la serenitat, i la bellesa formal. També van caracteritzar-se per un vitalisme, que destruïa l’harmonia, la irracionalitat, el somni, la follia, la transgressió, així com també sentir admiració per tot allò que provingués de la indústria: màquines, fabricació, velocitat, perill...

Gràcies a l’avantguardisme van sorgir una sèrie de moviments que tenien en comú un únic objectiu, trencar amb l’ordre establert pel moviment anterior i a la vegada, experimentar amb noves maneres d’expressió artística. Els quatre moviments pilars que formen part dels moviments d’avantguarda són els següents, emperò, n’hi ha alguns més:


1.      Futurisme:

Trenca amb l’ordre focalitzat en el passat. En l’escriptura es manifesta amb l’absència de puntuació i majúscules en un text; trencament dels versos i desordre de la sintaxi en una frase. El seu lema és que les paraules tinguin llibertat i el mateix amb la imaginació. Generalment, s’expressen en cal·ligrames i collages.


2.      Surrealisme:

Vol alliberar l’individu, vol que sigui lliure i alhora, trenca els límits atès que no et permeten expressar la creació com es vol. Lloen els somnis, perquè amb ells sorgeix allò que s’amaga al subconscient. Defensen l’escriptura automàtica, és a dir, escriure tot el que t’arribi a la ment sense raonar el que escrius. D’aquí que en resultin textos incoherents, absurds i impactants.



3.      Cubisme:

Es basa en la metodologia científica per tal de canviar la realitat. Pel que fa a les obres artístiques, representen els objectes amb figures geomètriques i que l’individu tindrà la finalitat de reconstruir amb la ment. Empren el cal·ligrama i el collage per arribar a un coneixement similar a la literatura.


4.      Dadaisme:

Com el surrealisme, parteix de l’escriptura automàtica, emperò, pretenen crear un caos intel·lectual que reflecteixi la realitat que envolta l’individu.

A Catalunya, podem trobar figures representatives dins de l’art plàstic: Salvador Dalí, Joan Miró. En literatura: Joan Salvat-Papasseit, i més enllà de la Guerra Civil, Josep Vicenç Foix i Joan Brossa.



JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Nascut a Barcelona el 1894. Se’l considera l’autor més destacat de l’Avantguardisme català. La seva classe social li va facilitar la pràctica avantguardista. Era fill d’una família humil i de ben petit, i amb tan sols set anys, quedà orfe. A conseqüència d’aquest fet ingressà a l’Asilo Naval Español fins a l’edat de dotze anys, atès que, la seva mare no disposava dels recursos necessaris per mantenir-lo.

Amb tretze anys va començar a treballar en diversos oficis, i això va distanciar-lo de la formació acadèmica. Establí amistat amb diversos intel·lectuals catalans. Aviat llegí autors com Gorki, Nietzsche o Ibsen, ara bé, de manera autodidacta, anà obrint via en la seva formació. Col·laborà en la premsa escrita de caire socialista i anarquista, així com també la nacionalista, en aquesta darrera publicava articles de denúncia contra el capitalisme. Fou el fundador de la revista “Un Enemic del Poble” on mostrava i reflexionava sobre la seva concepció de l’art, la religió, la cultura, així com també de la lluita de classe i del catalanisme:

“Visca Catalunya lliure!! Mori la burra Espanya gran!
Visca la virilitat dels irlandesos!
Abaix la diplomàcia de “La lliga”! Morin els butiflers!
Visca el futurisme internacional”.

El 1918 es casà amb Carme Eleuterio. Any en què a Salvat-Papasseit se li va diagnosticar una tuberculosi que el conduiria a la mort, sis anys després, el 7 d’agost del 1924 i amb tan sols vint-i-quatre anys. Els darrers quatre anys de la seva vida els passà en diversos sanatoris, ara bé, va seguir publicant textos de manera intensa fins al final dels seus dies.




OBRA

L’obra de Joan Salvat-Papasseit es mou a cavall de les formes avantguardistes en els primers dos llibres: “Poemes en ondes hertzianes” (1919) i “L’irradiador del port i les gavines” (1921), fins a una poesia de to més íntim i personal, de vegades, nostàlgica i patriòtica en obres com: “Les conspiracions” (1922) i “La gesta dels estels” (1922). La seva obra destaca per ésser unitària i on la vida i obra a més de tenir molt protagonisme, arriben a interferir-se. Un dels seus versos més destacats és el següent:

“Tot ho he vist o viscut.
No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat”.




Emperò, l’obra més coneguda i millor del seu repertori és “El poema de la rosa als llavis” (1923). El llibre està allunyat de les seves primeres obres. Relata la història d’amor entre el poeta, “mestre d’amor” i una noia jove, sense experiència, “l’aprenenta”, que ha estat seduïda pel poeta.

“Óssa menor” (1925) és el seu darrer llibre de poemes, aparegut de manera pòstuma. La temàtica amorosa té més força i adquireix un cert erotisme. El poemari inclou cal·ligrames i introdueix un nou tema dins la seva poètica: l’angoixa per la mort.





JOSEP VICENÇ FOIX i MAS

Va néixer a Sarrià (Barcelona) el 1893 i va morir el 29 de gener del 1987 a Barcelona. Inicià i posteriorment abandonà els estudis de Dret per dedicar-se al negoci familiar de pastisser i alhora, realitzar allò que més el fascinava la escriure. Fou un interessat dels moviments artístics d’avantguarda, sobretot francesos i italians. Aquest fet el portà a presentar les primeres exposicions de Joan Miró i de Salvador Dalí a la ciutat comtal. Aviat es comprometé amb la política catalana. Fou membre fundador del partit Acció Catalana. També participà en diverses publicacions d’entre les quals sobresurten: “La Revista”, “Trossos”, “Monitor”, “La Publicitat”, revista que fins i tot dirigí fins al 1936; “L’Amic de les Arts”, “Revista de Poesia” i “Quaderns de Poesia”.

L’esclat de la Guerra Civil aturà la seva producció literària i es mantingué en silenci. Acabat el conflicte bèl·lic s’ho agafà amb més calma, emperò seguí col·laborant en revistes literàries, algunes d’aquestes, es publicaven de manera clandestina: “Poesia”, “Ariel”, “Poemes”, “Dau al Set” i “Serra d’Or”. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961. Traspassà amb 94 anys.




OBRA

Josep Vicenç Foix dedicà la seva obra tant a la poesia com a la prosa. Sempre va estar vinculada al surrealisme. S’obsessionà per la perfecció formal atès que coneixia l’escriptura dels trobadors medievals i d’Ausiàs March. L’escriptura de J.V. Foix és força unitària en els seus procediments i temes i a la vegada, uneix dues tradicions enfrontades: l’avantguardista i la clàssica. Foix va estar d’acord en mantenir aquesta dualitat:

“L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell”.

Aquesta mateixa dualitat es mostra en dues realitats: l’absoluta (és ordenada) i la quotidiana (és caòtica).

“Si pogués acordar Raó i Follia”.

Foix mai va donar suport a l’escriptura automàtica, malgrat i ésser un autor surrealista, tanmateix la seva poesia estava constituïda per un llenguatge molt treballat i ple de musicalitat. El poeta també va inspirar-se en el món dels somnis i les imatges oníriques, que va copsar amb el surrealisme.

“És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina”.

D’altres obres destacades de J.V. Foix són “Gertrudis” (1927), “KRTU” (1932), “Diari 1918” (1956), “L’estrella d’en Perris” (1963), “Darrer comunicat” (1969) i “Tocant a mà” (1972) són llibres escrits en prosa poètica que foren recollits en un extens diari que Foix va redactar el 1918. En aquests volums s’hi mostren les diferents etapes de la seva vida amb reminiscències sobre el subconscient i el somni.

Dins de la seva obra poètica sobresurt “Sol, i de dol”, impresa el 1936 i publicada el 1947.  Poemari format per setanta sonets decasíl·labs on apareixen tots els temes de la seva poètica.

“Les irreals omegues” (1949) és un altre dels seus grans llibres de poemes. Consta de tretze poemes escrits en vers lliure. Critica certes conductes polítiques amb imatges i anècdotes de caire personal. Segueix la mateixa temàtica el llibre “On he deixat les claus?” (1932-1953), on tracta el període de la postguerra a través de vint-i-dos poemes colpidors.

“Onze Nadals i un Cap d’Any” (1960) recull un conjunt de felicitacions que Foix escrigué als seus amics i coneguts durant les festes de Nadal. L’eix vertebrador del llibre són el país i la llengua catalana. “Desa aquests llibres al calaix de baix” (1964) fou el seu darrer llibre editat, consta de trenta-set poemes on van apareixent els temes ja apareguts en altres llibres i poemaris.




(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)

(Imatges extretes de: Papasseit.cat, ca.wikipedia.org, escriptors.cat, Avui, catedramariustorres.udl.cat)



!!EXERCICIS:

1.      Explica què és l’avantguardisme i en què consisteix.

2.  Presenta l’autor Joan Salvat-Papasseit. No t’oblidis d’esmentar les seves obres principals.

3.      Qui era Josep Vicenç Foix? Per què va destacar?

4.      Comenta el present poema de Joan Salvat-Papasseit:

Perquè has vingut
Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                    envejosa
                                                           a les roses:
mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
               i el cantarà l’alosa.

(De “El poema de la rosa als llavis”, 1923)


5.   Comenta el present vers de J.V. Foix i justifica què representa dins la seva poètica i l’avantguardisme:
“M’exalta el nou i m’enamora el vell”.

6.   Esmenta dos cantautors que hagin musicat poemes de Joan Salvat-Papasseit i de J.V. Foix. Anomena quins poemes han cantat cadascun.

7. Observa el present cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit i contesta les següents preguntes:

.Què representa el cal·ligrama?
.Qui parla en francès i què vol comunicar?
.En quins versos apareix el poeta?
.Esbrina on transcorre l’acció.


8.      Explica què és un cal·ligrama i crea’n un a l’estil d’en Joan Salvat-Papasseit.



9.      Llegeix i argumenta quina és la temàtica del present poema de J.V. Foix.


Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

(De “Sol, i de dol”, 1936)



10.  Autoavalua’t: comenta què has après de l’Avantguardisme, de Joan Salvat-Papasseit i de J.V. Foix. Reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis de la fitxa i amb quines dificultats t’has trobat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;