dissabte, 12 de novembre de 2016

La cabana de volta: una construcció amb excel·lència. Adreçat a tothom


En els darrers anys, les cabanes de volta s’han deixat veure, han agafat protagonisme, ha augmentat el respecte per aquesta tipologia de construccions en pedra seca. Han ocupat el lloc que realment els pertoca dins la nostra cultura patrimonial. També, sortosament, una sèrie d’estudiosos han dedicat el seu temps a estudiar-les i catalogar-les. Se n’han preservat moltes, d’altres s’han restaurat, algunes segueixen en l’oblit i en un deplorable estat, i unes poques s’han inclòs en caminades per aquella zona paisatgística, atès que són un bé cultural de les terres catalanes. Però quin és l’origen d’aquest tipus de construccions de pedra i en alguns casos, argamassa?

Les cabanes de volta foren construïdes a mitjan del segle XIX per resguardar al camp les eines de treball, així com també el gra i en cas que fos necessari i si eren més grans, els animals. A la comarca de les Garrigues les primeres daten de mitjan del segle xx arran del cultiu de l’olivera. La finalitat era protegir-se de la pluja i trobar un espai de resclosa en cas que arribés el mal temps, que tard o d’hora, arribava. En la seva construcció s’unien pedres formant una única planta de tipus rectangular. Acostumaven a tenir el sostre recobert de terra. La seva forma habitual és de sostre arrodonit, tot i que se’n poden trobar que el tenen quadrat. Algunes s’ubiquen a peu pla, d’altres en canvi, es mostren inclinades dins del terreny, en una racó de la finca o bé, entaforades dins de la terra, cosa que en facilitava la seva perforació.

Segons en Josep Preixens, les cabanes de volta es distingeixen pel seu tipus de coberta, val a dir, ben diversificat: coberta de volta de canó, de volta apuntada, això feia que els estreps fossin menys reforçats perquè la volta tenia poca empenta. de volta cònica o falsa cúpula, de volta plana, de coberta de lloses, de coberta d’arc i lloses, de coberta de jàsseres i lloses, de coberta amb arc, jàsseres i lloses i de coberta per eliminació d’angles.

A l’hora de construir-les se cercava un lloc idoni, amb pedra i que no privés el camp de terra conreable. Es preparaven els fonaments en cas de fer-ne falta, però sovint, no era necessari fer-ho. En algunes ocasions s’aprofitava el lloc excavat per cercar pedres per a construir-la. Primerament s’aixecaven les parets laterals per facilitar l’aixecament de la volta i que tenia aproximadament un metre d’alçada. Llavors, s’omplia la part interior de la cabana amb terra grassa, és a dir, sense pedra, per fer de motlle i començant a donar forma a la volta. La terra s’anava piconant per tal que tingués consistència. Finalitzat el motlle es contruïa la volta. Els pagesos s’ajudaven de cordills tensats per tal de guiar-se en la construcció de la cabana i així no fer fals escaire. Acte seguit es posaven files de pedres a cada costat del que seria la porta i d’aquesta manera evitar possibles moviments. Acostumaven a polir una mica la pedra de cara vista, per tal que agradés contemplar-la, un cop la volta estava acabada s’iniciava el falcament de les pedres. Amb cops de mall o de martell introduïen les falques dins de les juntes entre pedra i pedra. Finalitzada la coberta es reforçaven les parets laterals amb pedres grosses, anomenades estreps i així contrarestar la força de la volta. A més proximitat de la volta, els estreps havien de ser més grossos, i a la inversa, a més llunyania, més petits, per suportar la volta i també per estètica. Per acabar la cabana es buidava de la terra que havia fet de motlle. Terra que a la vegada s’aprofitava per tapar la mateixa coberta de la cabana fins a deixar-la totalment colgada, d’aquesta manera s’evitarien les filtracions d’aigua i que poguessin malmetre la construcció. De vegades, les pedres s’unien mitjançant un jaç d’argila, cosa que afavoria l’assentament de les pedres i la seva impermebialització. Llavors, a l’interior ja podia instal·lar-s’hi la menjadora, feta amb pedres de qualsevol mida i alçada, subjectades amb estaques per tal d’evitar el moviment de les lloses. 


(Cabana de volta d'Alcarràs)

De manera puntual, es construïa una finestra a planta baixa o un pis superior. Alguns pagesos acostumaven a datar la construcció en una part de la façana per recordar l’efemèride. Com si fos un ritual, al costat o al davant de la cabana s’hi plantava un pi que serviria de zona de repòs per al pagès. D’altres, podien afegir-hi  un rellotge de sol. Aquestes construccions de planta rectangular solien tenir entre 2’20 i 3 metres d’alçada, i són poques les que la superaven. Molts pagesos que tenien una finca gran i allunyada de la llar s’hi quedaven a dormir per guanyar temps i l’endemà no haver de retornar-hi. Llavors, els pagesos hi construïen d’altres estances necessàries en el seu dia a dia: estable, magatzem per als estris i cuina-menjador-dormitori, aquesta darrera fent tres en un. D’aquí també va sorgir l’origien de les cassoles de tros. El menjar que es preparava el pagès a la finca o que de vegades, li feia la dona per endur-se. En alguns casos es construïa el dormidor, un departament annex a la cabana per fermar l’animal. Cobert amb el sistema de volta i per on s’accedia en un forat de seixanta-cinc centímetres d’amplada i vuitanta d’alçada. D’aquesta manera l’animal no feia mal a ningú i la mula no podia accedir per aquella estança.









La construcció de les cabanes s’orientava generalment cap al sud i l’est, emperò, també se’n poden trobar en direcció nord, més rar, en canvi, es trobar-ne encarades cap a l’oest. Era per evitar els vents hivernals que bufaven de ponent o en aquella zona concreta. Tot i ésser un tipus de construccions rurals, i que per tant, s’aixecaven als camps, també se’n podia trobar alguna en poblacions.

Podem trobar molts tipus de cabanes de volta, tant amb muntants a la porta com sense. Amb volta a la vista i amb la volta amagada, amb trespol o amb l’absència d’aquest, amb un mas a sobre, també amb recer, algunes amb porta, d’altres sense. En canvi, molt poques, recollien l’aigua de pluja amb una cisterna. A les Garrigues, se’n pot visitar una que té fins i tot, un forn de pa.

Dins de les cabanes de volta hi havia espai per a la menjadora, lloc on s’alimentava l’ase, ubicada al fons o en un costat de la cabana. A l’interior també hi havia dos forats, un més elevat, on el pagès amagava els seus aliments, i al més baix hi posava el vi i el selló. Algunes fins i tot podien tenir un espai o foc a terra per fer foc, amb una xemeneia per foragitar el fum i d’altres podien tenir un pou.


(menjadora per als animals. Cabana de volta de l'Albi)

Les cabanes o masos de volta eren construïts en terra de pagesos. Una de les comarques on més abunden les construccions de pedra seca, i les cabanes de volta és al terme de Les Borges Blanques, i sobretot a la comarca de les Garrigues, i la Noguera, ara bé, també en podem trobar algunes al Segrià i a la Segarra, entre d’altres. Aquest tipus de construccions s’estenen al llarg de tota la conca mediterrània, sobretot a la zona de llevant: si viatgem en trobarem en diferents poblacions de Catalunya, illes Balears, el nord de València, i l’Alt i Baix Maestrat.

Actualment, trobem cabanes de volta ben conservades pels propietaris o per les autoritats que gestionen el patrimoni cultural de la zona on se situen, en canvi, d’altres estan en un estat deplorable, abandonades pels propietaris, tapiades amb totxos perquè ningú hi entri i que en resum, necessiten una restauració. Val a dir que eren unes construccions realitzades per gent que no era experta en tècniques constructives.

Les cabanes de volta formen part de la vida al camp, i el camp està vinculat als pagesos, en fi, aquestes construccions de pedra seca formen part d’una vida ja pasada i que no tornarà, però mai oblidada, encara formen part de nosaltres, del nostre territori. Si mai en alguna ruta en bicicleta de muntanya o bé en alguna caminada en veieu alguna, atureu-vos-hi, val la pena, admireu-la durant uns minuts i gaudiu de la seva bellesa,  que alhora amenitza la iconografia caraterística dels països catalans.

Josep Maria Corretger Olivart

Novembre del 2016


(Fotografies: Cabana de volta d'Alcarràs, per Josep Maria Corretger; menjadora d'una cabana de volta de l'Albi per DRM; infografia de S. Tolosa, blog L'argelaga)



Material consultat:

.MARTÍN, Fèlix i Ramon Vilaseca, (2005). ”La construcció de la pedra seca a la comarca de les Garrigues”, Pagès Editors, Lleida.

.TORRENT, Núria, (2012). ”Arquitectura popular: les cabanes de volta a Juneda”, dins Slideshare.net.

.”Construccions de pedra seca (les cabanes de volta”, dins web de l’Ajuntament de Les Borges Blanques.

.”L’art noble del secà: construccions de pedra seca de les Garrigues”, dins Panorama.cat


.”Les cabanes de volta”, dins el blog L’argelaga



!!EXERCICIS:

1. Explica quin és l'origen de la cabana de volta?

2. Quina era la seva principal utilitat?

3. T'atreveixes a explicar com es construïen?

4. On podem trobar cabanes de volta?

5. Quina és "l'actualitat" de les cabanes de volta?

6. Escull una cosa patrimonial de Catalunya, dansa, construcció, menjar... cerca informació i comenta-la. Pots realitzar una petita exposició a l'aula.

7. Explica què has après amb la lectura d'aquest article.

8. Fòrum: t'agraden aquest tipus de construccions? N'has vist alguna? On?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;