dimecres, 23 de novembre de 2016

El Noucentisme (2). Jaume Bofill i Mates. Carles Riba. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

JAUME BOFILL I MATES

Nascut a Olot el 30 d’agost del 1878. Escrivia amb el pseudònim de Guerau de Liost. Va ser un poeta, periodista i polític vinculat al moviment polític del Noucentisme. Estudià Dret, i Filosofia i Lletres. Col·laborà a la revista La Veu de Catalunya. Formà part de l’Institut d’Estudis Catalans. Morí a Barcelona el 2 d’abril del 1933.



OBRA

Escrigué diversos articles que plasmen la ideologia de la Mancomunitat de Catalunya, on també analitzà la política del moment. Una de les seves obres destacades és “La muntanya d’ametistes” (1908), poemari on sacralitza el Montseny i presenta homes i éssers fantàstics, mentre ens parla de la natura amb una visió d’urbanitat i plena d’idealització. Fou prologat per Eugeni d’Ors. “La ciutat d’ivori” (1918), recull un seguit de poemes intimistes on el poeta medita sobre la condició humana i de l’amor.  En d’altres poemaris són “Selvatana amor” (1920) i “Ofrena rural” (1926) torna a aparèixer el tema de la natura, amb el Montseny de nou com a esquer, on el poeta es refugia de la infantesa ja passada. “Sàtires” (1927) és una obra cabdal dins la seva carrera d’escriptor. Retrata la Barcelona burgesa i menestral de la seva època i a la vegada en caricaturitza els éssers humans. Tot i que ho fa de manera educada, de vegades, arriba a ésser irritant.




CARLES RIBA I BRACONS

Va néixer a Barcelona el 23 de setembre del 1893. En la seva joventut ja va destacar pels seus coneixements sobre les llengües i sobretot per l’interès per les més clàssiques. El 1911 va realitzar la traducció al llatí de “Bucòliques” de Virgili. Estudià Filosofia i Lletres, i posteriorment Dret, aquesta darrera per imposició de la seva família. Un any després, el 1912 conegué la poetessa Clementina Arderiu amb qui es casà quatre anys més tard.

Exercí de professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries, també de professor de grec a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la vegada de traductor a la Fundació Bernat Metge. El 1932 fou nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Allí va col·laborar amb en Pompeu Fabra en la creació del Diccionari general de la llengua catalana.

El 1939 i per culpa de l’entrada de les tropes franquistes de Barcelona, l’autor va haver de fugir a França, d’on tornaria el 1943. Morí a Barcelona el 12 de juliol del 1959.



OBRA

Riba és un dels poetes més destacats de la postguerra, així com també un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX. Se’l considerà un intel·lectual. Sobresortí com a poeta, crític i traductor.

Com a traductor ens acostà les obres d’Homer, Èsquil, Eurípides, Virgili, Plutarc i Xenofont. Així com també autors del segle XX com: Kafka, Höldernin, Walter Scott, Allan Poe, Gògol i Kavafis.
D’entre les seves obres sobresurten el primer llibre d’“Estances” (1919), és un llibre de temàtica amorosa i d’autoconeixement. En el segon llibre de poemes d’“Estances” (1930) destaquen els poemes del destí en la primera part, en canvi, en la segona són de temàtica amorosa. “Tres suites” (1937) és un recull de sonets.

“Elegies de Bierville” (1942), la seva obra més important. Fou escrita durant l’exili a Bierville, ciutat propera a París. A través de dotze poemes amb influències de la mitologia grega. El poeta foragita el seu món i realitza un viatge interior de tornada a la seva terra, si més no, pàtria. Retorna a Ítaca com va fer Ulisses; però també cap a la mort, com Orfeu i així fer ressorgir la poesia i acostar-se a Déu.

“Del joc i del foc” (1945) va escriure tankes, forma estròfica d’origen japonès composta per cinc versos, de trenta-una síl·labes: 5-7-5-7-7. “Salvatge cor” (1952) és un altre llibre de poemes, concretament de sonets on realitza una reflexió sobre les seves experiències viscudes, com ara una relació carnal i l’amor a Déu.

“Esbós de tres oratoris” (1957): format per tres llargs poemes sobre temàtica bíblica.
Carles Riba també escrigué obres adreçades a infants i joves. Com per exemple, “Les aventures d’en Perot Marrasquí” (1917) i editat en fascicles: “Sis Joans” (1928). O un conte per a adults: “L’ingenu amor” (1924).

La seva obra crítica es recull en quatre volums que alhora dóna a conèixer la literatura catalana i les tendències culturals de l’època que va viure: “Escolis i altres articles “ (1921), “Els marges” (1927), “Per comprendre” (1937) i “...Més els poemes” (1957).



(Imatges extretes de: lletra.uoc, static.cegal, filcat.uab, todocolección)

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)



!!EXERCICIS:

1.   Realitza un resum amb els aspectes més destacats de la vida i l’obra tant de Jaume Bofill i Mates com de Carles Riba.

2.      Comenta de què tracta el present poema de Riba inclòs al primer llibre d’”Estances”.

[42]

Tènuement mon cant declina:
els mots son tendres i perfets;
mes, febre viva, tu no hi ets,
tu ja no hi ets, joia divina.
La blava coma ponentina
escondí el flam etern del sol;
mes fins que venci el negre dol
un llarg reflex ens il.lumina.
No per morir, joia divina:
sota l'or tímid d'un estel
jo esperaré el retorn fidel
del cant roent que ara declina.


3.      Realitza un comentari del present poema de Jaume Bofill i Mates.

REVETLLA

Lluna, barraca barroca;
palp policíac del vent;
grills, musiqueta que toca;
taxi, pujol de forment.
Passa, nocturna boirina,
àvola fembra del xal,
xal de penombra que fina,
ombra de nit i de mal.
Obre del taxi la porta.
Fica't a dintre llisquent.
Deixa-t'hi caure somorta.
Para el motor del torrent.

4.      Explana les diferències que versen entre la poesia de Jaume Bofill i Mates i Carles Riba.

5.      Esmenta de qui són les següents obres d’entre els dos poetes:

“La Ben Plantada”:                                   “Auques i ventalls”:
“Els fruits saborosos”:                               “Sàtires”:
“Les aventures d’en Perot Marrasquí”:         “Sis Joans”:
“La ciutat d’ivori”:                                    “La inútil ofrena”:
“Nabí”:                                                    “Del joc i del foc”:

6.      Inventa un exercici per treballar sobre Jaume Bofill i Mates i Guerau de Liost.

7.  Visualitza la present fotografia i contesta els següents interrogants realitzant una cacera del tresor. Crèdit fotogràfic: David Sáez.


8.      Autoavalua’t: què has après amb el treball d’aquesta fitxa? Has trobat interessant les figures de Jaume Bofill i Mates i de Carles Riba? Per què? Raona la teva resposta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;