diumenge, 20 de novembre de 2016

El Noucentisme (1). Eugeni d'Ors i Josep Carner. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat


El Noucentisme fou un moviment de caire cultural i polític. Sorgeix arran de la creació del partit polític Solidaritat Catalana (1906) i va finalitzar amb el cop d’estat de Primo de Rivera (1923). El 1906 també van confluir tres fets destacats que remarquen l’arrencada del moviment:

.Eugeni D’Ors, que aviat esdevindrà l’ideòleg del Noucentisme, publica “Glosari” a La Veu de Catalunya, pàgines des d’on transmetrà la doctrina noucentista.

.Josep Carner edita “Els fruits saborosos”, poemari que reflecteix la ideologia del moviment.

.Es realitza el Primer Congrés de la Llengua Catalana, primera pedra cap al procés de normalització de la llengua.

El Noucentisme va ser un corrent que va trencar amb l’ideari estètic que havia assolit el moviment anterior, el Modernisme, emperò, en canvi, sí que van seguir amb el pensament de renovar la cultura catalana per aconseguir un país més autònom, més modern i europeu. Al contrari dels modernistes, els noucentistes sí que van col·laborar amb la classe burgesa catalana per tal de portar a terme la idea de transformar la societat.

Una sèrie d’institucions catalanes, com la Mancomunitat de Catalunya (1914), van promoure l’impuls de la llengua i cultura per voler modernitzar la societat i la cultura del nostre país. Així doncs, Pompeu Fabra va encarregar-se d’iniciar la reforma lingüística i de la seva consolidació.

Tot i la reforma que pretenien els noucentistes, sempre tenien com a model el món clàssic, n’era una referència. Els principals valors que caracteritzaven el moviment noucentista eren: ordre, disciplina, perfecció, bellesa formal, intel·ligència. Aquests valors els mostraven en les seves obres.
Des del punt de vista ideològic, el Noucentisme va cercar la perfecció focalitzada en la imposició de la raó, l’ordre, la serenitat i la bellesa formal, per contra, els modernistes es decantaven per l’exaltació dels sentiments, l’espontaneïtat i la llibertat formal.

Els noucentistes van utilitzar com a camp de maniobres la ciutat. Era el lloc on es produïen els canvis que afectarien a la nova societat. A la vegada, lloc on hi havia la indústria, és a dir, la burgesia, classe impulsora de la renovació de la societat catalana.



EUGENI D’ORS

Va néixer a Barcelona el 28 de setembre del 1881. Se’l coneix per ser l’ideòleg del noucentisme. Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres. De ben aviat es va interessar per la literatura. Escrivia amb els pseudònims: Xènius i Octavi de Romeu. També va ser secretari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Després de la mort de Prat de la Riba, que era el president de la Mancomunitat de Catalunya, Eugeni d’Ors va haver de dimitir dels seus càrrecs oficials. D’Ors no va encaixar bé aquest fet i el 1920 va abandonar definitivament la seva llengua per començar a escriure en castellà. Morí a Vilanova i Geltrú el 25 de setembre del 1954.




OBRA

Eugeni D’Ors sobretot va escriure gloses. Un tipus d’article breu i de to intel·lectual que apareixia diàriament a “La Veu de Catalunya”, des d’on pretenia aconsellar els lectors. Des de la premsa, D’Ors tractava diferents temes amb la pretensió d’alliçonar i fer-se escoltar. A través d’aquests articles presentava la seva visió del món. D’Ors emprava un estil innovador, un llenguatge treballat, ple d’arcaismes i neologismes. Tractava els temes de manera enginyosa.

Les gloses d’Ors es van recollir a l’obra “Glosari” (1906). D’altres obres són “La Ben Plantada” (1912), des d’on parlava de Teresa, la dona ideal, i que inclou els valors ideològics i estètics del Noucentisme, una dona que era capaç de transformar els llocs per on passava.
“Gualba, la de les mil veus” (1915), explana la història d’una noia i els seu pare dins d’un món natural.




JOSEP CARNER

Va néixer a Barcelona el 9 de febrer del 1884. Fill d’una família d’intel·lectuals, això el va fer entrar en el món literari ja de ben petit. Als dotze anys ja va publicar la seva primera poesia: “L’aureneta”. Amb catorze anys va entrar a la universitat per estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Dins de la universitat va descobrir el catalanisme polític. Va treballar a l’Institut d’Estudis Catalans. El 1921 va començar carrera diplomàtica i aviat exercí càrrecs a Gènova, costa Rica, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. El 1939, a causa de la repressió franquista Carner va haver de refugiar-se a Mèxic, lloc on va exercir de professor universitari. Alhora va col·laborar amb diversos intel·lectuals exiliats que estaven exiliats. Carner morí a Brussel·les el 4 de juny del 1970.




OBRES

Els primers anys de la poètica de Josep Carner van estar marcats pel Modernisme. En l’escriptura de Carner trobem dues etapes destacades: la noucentista i la simbolista.

La primera etapa dins la seva obra mostra els models d’estètica del Noucentisme. Destaca “Els fruits saborosos” (1906), on recorre els diferents períodes de la vida d’una persona: infantesa, joventut, maduresa, vellesa, relacionant-les amb les fruites que a la vegada amb el seu color, mida, olor i gust, així com les estacions de l’any en què es cullen. Arran d’aquesta obra Carner va consolidar-se com a un dels grans de la literatura catalana i se l’anomenà “el príncep dels poetes”. Altres obres d’aquest període són: “La paraula en el vent” (1914), “Auques i ventalls” (1914) i “La inútil ofrena” (1924).

Dins de la segona etapa sortint, la simbolista, el poeta agafa un caire més humà i la seva poètica esdevé més existencial i filosòfica. D’aquest període destaquen: “El cor quiet” (1925), “Nabí” (1941), un poema de tipus metafísic on Jonàs, el profeta de Déu, comunica als habitants de Nínive la destrucció de la ciutat si no tenen penediment pels pecats comesos.




(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatges extretes de: eltemps.cat, casadelibro, bcn.cat, Jordi Marrugat blog)



!!EXERCICIS:

1.      Esmenta els punts principals del programa del Noucentisme.

2.      Escull un dels ítems del moviment del Noucentisme i comenta’l.

3.      Cerca un poema de Josep Carner, esmenta’n el títol i comenta’n.

4.      Busca una glosa d’Eugeni d’Ors i explica de què parla.

5.      Llegeix el poema “Les llimones casolanes” de Josep Carner i comenta de què ens parla el poeta.

   LES LLIMONES CASOLANES

          Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa
          damunt el voleiar dels braços i el vestit.
          El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa
          i ja a la cantonada és Licas, el marit.

          Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.
          Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,
          amb una revolada cruel i una amorosa
          ha restablert Metimna la pau, que amen el déus.

          Cansada, pren la copa de bella transparència
          on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,
          i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència
          el raig de la llimona, la mel de romaní.

          I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.
          La llum en el cristall, esparvilladament,
          damunt sa cara es mou i l'omple de besades
          i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.
                                                               
            “Els fruits saborosos” (1906)


6.      Ampliar la bibliografia d’Eugeni D’Ors i de Josep Carner esmentant més obres i els seus anys de publicació entre parèntesi.

7.      Comenta el present fragment de l’obra de “Gualba, la de mil veus” (1915).

VI
Excursió: tots dos surten
Sortien d’excursió a peu, en començar la tarda, encara amb picor de sol a l’esquena. Regularment, el pla n’era combinat per la noia; i ell, indolent per al deport com a bon barceloní vuitcentista, no el seguia sense rondinar. —Algun tema fugitiu de dissensió lleugera entre dos ben units dóna sabor i preu a la unió mateixa. Les petites diferències irreductibles són la sal de l’amistat.
Els divuit anys d’ella s’inflamaven amb una pruïja pueril de superació i de primacia, bon punt eixien de poblat, sobretot si es presentava alguna esquerpa costa. La quarantena ben midada d’ell s’hauria complagut, en canvi, aquella hora feixuga, en un indecís caminar de passeig, més curós de la conversa i dels incidents i albirs de la ruta que de son objecte, i estalviador de pujades i dreceres.
Ella sortia una gràcia que a ell tenia privilegi d’enfurismar-lo. I era de davançar-lo molt, muntant, per exemple, tot d’una tirada, al bell cim d’un turó, i allí, panteixant i ben roja, esperar-lo, tot somrient-li de lluny, a l’ombra regalada d’algun gran pi, gaudint de la carícia freda del vent. Per a, just ell la hi anava a aconseguir, consolat de l’aspror de l’esforç amb l’esperada dolçor del premi, ella
alçar-se i reemprendre el camí, en la braó renovellada.
Ell solia llavors protestar amb fúria, deixant-se anar a terra, i cridant que si a ella això la divertia, ja podia fer-se l’excursió que ell no avançaria un sol pas. Mes, la seva veu, el vent se l’emportava i la noia ni solament la sentia. I ell l’esguardava avançar; i quan una girada de camí la robava als seus ulls, ja li prenia la impaciència de tornar a albirar-la, tot inquiet, tot perdut sense ella. Així com solen els infants quan proven la rebequeria de no seguir… Seguia, apressant el pas, i com vergonyós per uns moments que ella el veiés seguir. En no veure-la, en sentir-se tot sol en l’alta solitud de la muntanya, havia sentit—materialment—por.

8.      Escull una obra d’Eugeni D’Ors o de Josep Carner i realiza’n una petita ressenya.

9.      Per què va esdevenir conegut Eugeni D’Ors? I Josep Carner? Raona la teva resposta.

10.  Autoavalua’t: què has après amb el treball d’aquesta fitxa. Comenta per a què et servirà en el teu dia a dia, i si l’has trobat interessant o no i per què. Justifica-ho amb arguments.








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;