divendres, 29 d’abril de 2016

Rafel Nadal i La maledicció dels Palmisano. Adreçat a tothom

L’arxiconegut periodista, exdirector de El Periódico de Catalunya i des dels darrers anys, escriptor, s’ha consolidat dins el panorama literari català amb la darrera obra, La maledicció dels Palmisano (2015). Aquest llibre el va posar en un repte després d’escriure una obra on retratava diversos polítics a Els mandarins (2011) i dues novel·les que tractaven sobre la seva família: Quan érem feliços (2012), on glossa el seu temps d’infantesa, i Quan en dèiem xampany (2013), aquest darrer versa sobre el seu besavi i el negoci familiar. La maledicció dels Palmisano és una obra que ha assolit l’èxit i ja ha estat traduïda a onze llengües, essent l’obra escrita en català amb més traduccions durant el 2015 i això que va editar-se al setembre.

Rafel Nadal va crear una novel·la senzilla de llegir, amb capítols curts per tal de donar més agilitat a la lectura, perquè avui dia, com ell explicà, es llegeix en moments determinats, sobretot al vespre i al llit, just abans d’anar a dormir, per això va creure convenient escriure capítols abreujats on sempre passés alguna cosa, per tal que així fossin també recordats. Segons l’escriptor gironí, la barreja entre realitat i ficció dóna molt de joc: “Quan escrius un llibre, de vegades en neix un altre. Em vaig preguntar pel lloc on neixes, el destí i visitant un cementiri alemany de la Primera Guerra Mundial a la Xampanya francesa, davant de vint-i-cinc mil creus, vaig arribar al centre del cementiri i vaig veure una creu de David. Allí hi havia centenars de joves morts per Alemanya. Això em va fer pensar sobre els límits de la pròpia llibertat individual, si ets esclau del destí, si hi pots lluitar o no”.



Posteriorment, Nadal va viatjar al sud d’Itàlia amb la seva dona, per fugir de la calor i reposar, a Locorotondo, un poble ubicat al taló de la bota d’Itàlia, a la regió de la Pulla, al qual ell ha anomenat, Bellorotondo, població que es troba a dalt d’un turó. Així neix la gènesi de l’obra. Durant el passeig es trobà que feia trenta-nou graus i no es veia ningú pel carrer, tan sols escoltà el clic d’un termòmetre digital que arribà a quaranta graus i dos gossos estirats de potes obertes i que semblaven petrificats. Uns minuts més tard, féu cap a una plaça on es topà amb un monument de la Primera Guerra Mundial on s’esmentaven els caiguts entre els anys 1915 i 1918. Vint-i-un portaven el mateix cognom, Palmisano. Després, un home que havia vist abans, de prop de noranta anys, i que estava fent la migdiada, en veure’l que es trobava davant del monòlit digué: “Vint-i-un són vint-i-un la maledicció dels Palmisano”. Llavors, donà amb una làpida dedicada als caiguts de la Segona Guerra Mundial on hi havia molts traspassats de la família Convertini. Els Palmisano moriren a la 1a Guerra Mundial i els Convertini a la 2a. Els Palmisano provenien d’una família d’humils pagesos, en canvi, els Convertini eren fills de rics i no anaven a la guerra. Les primeres pàgines de la novel·la són carn del gènere negre, vint-i-una persones que porten el cognom Palmisano són assassinades.     
               
Al cap i a la fi, dues dones quedaren vídues, Francesca, d’Antonio Convertini i Donata, de Vito Oronzo Palmisano, que curiosament era el darrer de la nissaga familiar. Casualment, dóna la coincidència que totes dues dones estaven embarassades. Mentre que la Francesca, estava satisfeta per aquest fet, per contra, la Donata ho vivia amb temor, perquè el fill podia caure en la maledicció dels Palmisano, atès que era el que feia vint-i-u, i també esdevingués exterminat. Totes dues dones arribaran a un acord per tal d’alliberar aquest fill, que de fet el faran passar per un Convertini.

Curiosament, el fill del primer Convertini es va fer amic de l’últim Palmisano i tots dos moren a l’Almirtini. Les dues morts arriben fora de termini i ambdues vídues es consolen juntes, emperò tingueren un fill cadascuna.



“No puc tenir un noi Palmisano, el salves i que sigui un Convertini”.

«M’has de prometre que, si és nen, faràs veure que és teu i el criaràs com un Convertini. Li posarem Vitantonio. Només tu i jo sabrem que és en honor del meu Vito Oronzo, que l’haurà engendrat, i del teu Antonio, que li haurà donat el nom i l’oportunitat de sobreviure a la maledicció dels Palmisano».

Donata, mare del darrer Palmisano convenç a Francesca, vídua d’un Convertini, que aquesta faci veure que el fill es seu, s’anomenarà Vitantonio, i que el pugi amb la nena que té, la Giovanna, fent-lo passar per bessons, i per tant, sota el cognom Convertini.
L’escriptor va decidir centrar-se en els dos fills i emmarcar la novel·la en la Vall d’Ítria, una zona on la terra és vermella:



“El llibre relata la història dels dos nens, així causaria més impacte, explicaria com lluiten a la guerra. És una obra de passions, sentiments, emocions, odis, amor, traïció. La guerra treu el bo i el millor de cadascú, així com porta a l’extrem els sentiments i les emocions”.

Mitjançant la vida dels dos infants, la joventut, les relacions amb les amistats, els fets socials que s’esdevenen, arribem al punt que en Vitantonio no vol allistar-se a l’exèrcit italià i això el porta a amagar-se. Donata, la mare, per temor a què es compleixi de nou la maledicció dels Palmisano, vol que s’hi allisti. No ho aconsegueix. Més endavant ha de decidir en quin bàndol està davant la guerra, si de la banda de Mussolini i de la banda dels aliats, escull aquests darrers i se’n va a combatre els alemanys. Un temps més tard, es descobreix la seva veritable identitat i una vegada més esdevé amenaçat per la imprecació d’ésser el darrer Palmisano.



Nadal confirmà que hagué de realitzar un gran esforç de documentació a l’hora d’escriure aquesta obra i sobretot, no introduir com diu ell el “tros Vikipèdia”. També glossà que la novel·la no és històrica, no era la seva pretensió, sinó de personatges i de la seva evolució.

La novel·la també vol ésser un petit homenatge a les flors. Rafel Nadal comentà que apareixen sempre a les seves obres en homenatge al crític literari Josep Maria Castellet perquè un dia li va dir: “Ets l’únic home que escriu sobre flors”.

Girona, com sempre, és una de les protagonistes en les seves obres. A la novel·la s’explica una episodi en boca d’un soldat que per cert, a Quan en dèiem xampany era explanat en boca de la seva mare, emperò que l’autor aprofità per redactar la nova història.

A La maledicció dels Palmisano relata l’episodi del bombardeig de Bari, que va succeir el 2 de desembre del 1943, un dels episodis més desconeguts de la Segona Guerra Mundial. Aquest bombardeig es va amagar per tal que no se sabés que els americans tenien armes químiques, atès que, amb l’atac dels aliats enfonsaren el vaixell John Harvey, per tal que no es descobrís i aquest fet va provocar moltes morts vinculades a les armes químiques en aquella zona, a conseqüència del gas mostassa que s’alliberà. El general Eisenhower des de la llunyania va engegar una operació per soterrar la realitat, que s’havia fet esclatar un vaixell carregat de gas mostassa, i d’aquesta manera no haver de retirar aquesta tipologia d’armament, perquè Hitler i els seus en tenien en el seu poder i podia passar qualsevol cosa.



Alguns lectors li estan demanant una segona part de l’obra, ell de fet, comentà que si algun personatge mereix una novel·la sobre aquest tema, aquest seria el doctor Ricardi.

Una de les claus a l’hora d’escriure una obra, tal i com Nadal explanà, és descriure de manera aprofundida allò que et trobes a la vida real per tal de fer reviure la història que es llegirà.

Tot i la irrupció tardana de Rafel Nadal al panorama literari, ell sempre havia escrit novel·la policíaca, teatre i poesia, emperò ho feia com a afeccionat. Després de deixar la direcció de El Periódico de Catalunya, ha tingut més temps per dedicar-se a l’escriptura, allò que més li agrada, a la vegada, això li permet treballar en d’altres projectes de novel·les, algunes, ancorades en els nostres marcs històrics i el que és més interessant per a nosaltres, redescobrir un nou i interessant autor.

Josep Maria Corretger Olivart
Abril del 2016


.Aquí podeu llegir un capítol de la novel·la:



(Imatges extretes de: Cerdanyola.info, casadellibro.com, europapress.es, google.es)


!!EXERCICIS:

1. Realitza una petita ressenya biogràfica d'en Rafel Nadal.

2. Destaca quatre aspectes que t'hagin cridat l'atenció d'aquest article.

3. Fòrum: has llegit alguna de les seves obres? Quina? T'ha agradat i en recomanaries la lectura? Per què?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;