diumenge, 17 d’abril de 2016

Petit homenatge a "Alícia al país de les meravelles". Adreçat a l'ESO

LLODRIGUERA AVALL

L’Arnau estava cansat de mantenir-se en silenci durant el Gust per la lectura. La seva companya de taula, la Xaima, llegia atentament un llibre que era tot text, sense dibuixos. El professor també llegia. Els companys llegien, o potser només ho feien veure. La classe estava en silenci. La mirada de l’Arnau vagava per l’aula i va acabar fixant-se més enllà de la finestra. Hi havia alguna cosa blanca que es movia a l’hort de l’Imagina’t. Ningú més va semblar adonar-se’n. Aquella cosa blanca a l’hort semblava el més interessant que li havia passat en els darrers 10 minuts, així que va continuar mirant-la. Llavors, tot d’una, se li obriren un ulls com plats, i va amagar un crit de sorpresa.

—Xaima! Hem de sortir de classe! Tu digues que sí al que jo digui! —va xiuxiuejar a la seva companya. Tot seguit va aixecar el braç i va demanar ajuda al professor.

—Si us plau, que puc sortir de classe un moment? Estic molt marejat, crec que alguna cosa que he menjat m’ha fet mal. Que em pot acompanyar la Xaima? Ella té una ampolla d’aigua a la seva taquilla i m’anirà bé beure’n una mica.

El professor, una mica estranyat perquè l’Arnau sempre havia tingut una salut de ferro, va donar permís a tots dos per sortir de classe un moment.

—Ràpid, segueix-me! —va dir l’Arnau a la Xaima, ja fora de classe quan no els sentia ningú.

—No et penso seguir enlloc si no em dius què passa! —va replicar la Xaima.



—He vist la Gaia! Saps? La Gaia, la llebre, la mascota de l’institut! Estava aquí fora, sota la finestra! Ha fet uns petits salts a dreta i a esquerra, que em penso que és com es mouen les llebres. Llavors, ha fet un gran salt i s’ha ficat en un forat a terra. Era com una llodriguera gran, saps, el forat on viuen les llebres. Però el forat uns segons abans no hi era! Ha aparegut de sobte. Llavors la Gaia l’ha vist, ha saltat i ha desaparegut. Vine, anem a veure-ho!

Tots dos es van afanyar a sortir cap a l’hort de l’Imagina’t. De fet, va ser una sorpresa que poguessin sortir. La porta gairebé sempre està tancada i a més la vigilen les conserges. Però les conserges semblaven distretes, i la porta era oberta! Així que van poder sortir a l’hort.

—Mira! —Va dir l’Arnau, assenyalant amb el braç estès. Hi havia un gran forat a terra, del qual sortien dues orelles llargues, blanques i peludes. Eren les orelles de la Gaia. Llavors la Gaia va aixecar el cap, es va girar una mica, va tornar a sortir de la lloriguera i va semblar somriure als dos estudiants.

—No m’ho puc creure! —va murmurar la Xaima. —Tenies raó! Hi ha un forat a terra i també hi ha la Gaia!

La Gaia continuava mirant fit a fit els estudiants. Era una mirada profunda i sàvia, no el tipus de mirada que un espera d’una llebre. És clar que la Gaia era la mascota de l’institut, així que devia haver passat moltes hores a classe i segurament havia après tot el que es podia aprendre a l’ESO! La Gaia va tornar a somriure a l’Arnau i la Xaima, els va picar l’ullet, va agafar aire, va esbufegar... I va saltar, amb les orelles ben juntes darrere el cap, dins el forat i cap a les profunditats de la terra!

—Gaia! —va cridar la Xaima. Però era tard. Quan van arribar a la vora del forat, la Gaia ja era lluny, avall avall, cada cop més petita. Un  xic som si flotés, però, no com si caigués realment. Els va semblar que encara somreia, i que agitava una de les potes davanteres, com si saludés.

—Què fem ara? —va preguntar la Xaima. —Hem d’avisar que hi ha aquest gran forat a l’hort, i que la Gaia hi ha caigut!

—Ah, sí? I qui ens creurà? —va replicar l’Arnau un pèl sarcàstic. —Et recordo que hem sortit a l’hort sense permís. Encara ens acusaran d’haver fet nosaltres el forat... —Va semblar que l’Arnau meditava un moment. Això era una feta remarcable, perquè l’Arnau tenia tendència a actuar primer i pensar (i sovint penedir-se) després.

—Mira, això no ha passat per casualitat. —va dir finalment l’Arnau. —La Gaia volia que la veiéssim, primer per la finestra i ara aquí a la vora del forat. Crec que vol que la segueixi. Ens feia gestos amb un braç mentre queia. A més, saps què? No m’agrada el llibre que estava llegint. Prefereixo escriure la meva pròpia aventura! Tu pots tornar a classe i li expliques al profe el que ha passat!

—Ah, sí? Que t’ho creguis! Ni pensar-hi!

—T’he dit que penso seguir la Gaia. Ara mateix salto!

—Doncs jo no em penso quedar aquí per explicar-ho! —va replicar la Xaima decidida. —Segueix-me si t’hi atreveixes! —El va reptar.


La Xaima es va acostar a la vora del forat, va somriure enigmàtica, i va saltar.





(Relat escrit pel professor: Sergi Pasqual)

(Imatge extreta de: blocs.gracianet.cat)



!!EXERCICIS:

1. Continua aquest fragment adaptat en homenatge a "Alícia al país de les meravelles" de Lewis Carroll en el 150 aniversari de la seva creació.

2. Cerca informació de Lewis Carroll i realitza una petita ressenya biogràfica.

3. Explica com és el món en el qual viu Alicia.

4. Escull un personatge de l'obra "Alícia al país de les meravelles", escriu-ne una descripció i fes-ne una il·lustració.

5. Fòrum: has llegit "Alícia al país de les meravelles" o la seva segona part "A través del mirall"? Què t'han semblat els llibres? Raona la teva resposta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;