dimecres, 16 de març de 2016

La narrativa i l'assaig. Pere Calders, Manuel de Pedrolo i Joan Fuster. Adreçat a tot l'alumnat


Als anys trenta del segle XX van aparèixer diverses obres d’autors que havien nascut entre el 1910 i el 1920. D’aquests autors sobresortiren: Avel·lí Artís-Gener (1912-2000), Joan Vinyoli (1914-1984), Josep Palau i Fabre (1917-2008), Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) i Joan Brossa (1919-1998).


PERE CALDERS i ROSSINYOL

Nascut a Barcelona el 29 de setembre del 1912, estudià a l’Escola Superior de Belles Arts i va treballar al mateix temps com a dibuixant i periodista. S’allistà de manera voluntària a l’exèrcit de la República l’any 1937 i fou destinat a Terol, allí aprofità per escriure la crònica de guerra a “Unitats de xoc”, on reflecteix de primera mà alguns esdeveniments viscuts durant la guerra civil espanyola.



En aquest període de temps escriu la seva primera novel·la, “Gaeli i l’home Déu”, que no veié la llum fins a l’any 1986. Caigué la República i Calders fou encarcerat en un camp de concentració a Prats de Molló. Pogué escapar-se i s’exilià a Mèxic. Allí establí vincles amb els catalans exiliats. L’estada mexicana durà vint-i-tres anys, uns anys en què no deturà l’escriptura i es consolidà com a autor de contes i novel·les. Les obres s’editaven a Barcelona. El 1962 Calders retornà a Catalunya i compaginà la tasca de periodista amb la d’escriptor. Morí el 21 de juliol del 1994 a Barcelona.


OBRA

Calders destacà per ser un gran contista. L’any 1936 aparegueren els primers llibres: “El primer arlequí”, un recull de contes i una novel·la breu “La glòria del doctor Larén”. Dues obres marcades per elements principals en la cuina calderiana: l’imprevist o la sorpresa, l’atzar i l’absurd.



El 1955 aparegué el volum de contes “Cròniques de la veritat oculta”, que tingué un èxit de crítica. D’altres reculls de contes de Pere Calders són: “Gent de l’alta vall” (1957), “Demà a les tres de la matinada” (1959). Amb la novel·la “L’ombra de atzavara” (1964) va guanyar el premi Sant Jordi dos anys després. D’altres obres de Calders són: “Ronda naval sota la boira” (1966), o la narració “Aquí descansa Nevares” (1967). D’entre la seva obra contística també hem de destacar: “Tots els contes” (1968) i “Invasió subtil i altres contes” (1978), “Tot s’aprofita” (1983), “De teves a meves” (1984) o “El barret fort” (1987).


MANUEL DE PEDROLO i MOLINA

Nascut a l’Aranyó, comarca de la Segarra, l’1 d’abril de l’any 1918. Pedrolo fou fill d’una família de terratinents rurals. Visqué la infantesa a Tàrrega, població on estudià Batxillerat. El seu pare tenia una biblioteca amb molts volums i Pedrolo fascinat pels llibres, els remenava contínuament i llegia un per un, sobretot obres de literatura espanyola d’autors com Pío Baroja i Valle Inclán, entre d’altres.



L’any 1935 es desplaçà fins a Barcelona per a finalitzar els estudis de Batxillerat. Pedrolo volia estudiar medicina, però per culpa de la guerra civil espanyola treballà com a mestre. Després del servei militar exercí com a corredor d’assegurances, així com també treballà per una agència de publicitat. Realitzà el treball com a assessor literari, traductor, corrector de textos, entre d’altres.
Pedrolo va escriure durant més de quatre dècades i es convertí en un dels autors més prolífics de la literatura catalana. Sobretot se’l conegué com a novel·lista, tot i que també va explotar la poesia, el teatre i fins i tot, la pintura. Pedrolo traspassà el 25 de juny del 1990.


OBRA

Un dels seus reculls de contes és “El premi literari i més coses” (1953). Amb l’obra “Estrictament personal” guanyà el premi Joanot Martorell. Una altra de les seves novel·les destacades és “Totes les bèsties de càrrega” (1965). Segons la crítica, aquesta és una de les seves obres capçalera, relata la manca de llibertat que té un poble lligat a una burocràcia anormal i el voler lluitar per anar endavant. L’any 1952 escrigué “Cendra per Martina” que no s’edità fins al 1967. Pedrolo guanyà els premis més importants de la literatura catalana: el Víctor Català, el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.




*        *         *         *         *

JOAN FUSTER I ORTELLS

Nascut a Sueca, Ribera Baixa, el 23 de novembre del 1922. Provenia d’una família de pagesos. Fill de pare tallista d’imatges i professor de dibuix. Estudià dret a la Universitat de València, estudis que combinà amb el seu autodidactisme de crític i d’articulista a la premsa. Durant deu anys exercí d’advocat a Sueca i va col·laborar en diversos diaris. L’any 1954 edità “El descrèdit de la realitat”, un assaig que li obrí camí en la seva carrera literària. Els temes que més tractava a les obres estaven vinculats al País Valencià. Fuster va morir el 21 de juny del 1992.



OBRA

Joan Fuster toca diversitat i abundosos temes en la seva obra. Així com també diversificació de gèneres. L’autor de Sueca domina l’assagística llarga i ho veiem en obres com: “El descrèdit de la realitat” (1955), “Les originalitats” (1956). També tingué la mà trencada escrivint aforismes: “Judicis finals” (1960); o dietaris íntims: “Indagacions possibles” (1958), “Cansar-se d’esperar” (1965). Si hem de recordar un dels llibres de Fuster, aquest és “Nosaltres, els valencians” (1962), on crida a conèixer la història i la cultura del País Valencià.



D’entre els seus estudis d’història i de crítica literària, convé saber que Fuster realitzà treballs sobre Isabel de Villena, Ausiàs March, Vicent Ferrer, Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Josep Pla i Salvador Espriu. Fou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1975.



(Adaptat del llibre d’aula: DIVERSOS, (2012). Llengua catalana i literatura. Batxillerat 1, Cruïlla, Barcelona)

(Imatges extretes de: illadelsllibres.com, casadellibro.com, ara.cat, tumblr.com, vilaweb.cat)


!!EXERCICIS:

1.      Explica dos aspectes a nivell literari en què van destacar cadascun dels següents escriptors: Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Joan Fuster.

2.      Escull un autor d’aquesta fitxa i realitza una petita ressenya de la seva vida i obra.

3.      Esmenta tres obres de Pere Calders, tres de Manuel de Pedrolo i tres més de Joan Fuster que no hagin aparegut en aquesta fitxa. No t’oblidis d’esmentar l’any de publicació ni el gènere.

4.      Comenta breument l’estil literari de Pere Calders, de Manuel de Pedrolo i de Joan Fuster.

5.      Escriu un microrelat amb un màxim de cent cinquanta paraules imitant l’estil de Pere Calders.

6.      Joan Fuster es féu famós pels seus aforismes. Què és un aforisme? Si cal consulta al diccionari, emperò glossa-ho amb les teves paraules.

7.      Realitza una consulta a Internet i adjunta quatre aforismes de Joan Fuster. Si algú ha participat en aquest exercici no val a repetir-los.

8.      Cerca un fragment d’una obra de Pere Calders, de Manuel de Pedrolo, o de Joan Fuster que t’hagi agradat i adjunta’l aquí. No t’oblidis d’adjuntar el títol de l’obra d’on has extret el fragment ni l’any de publicació.








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;