dilluns, 14 de març del 2016

Darrere les passes de Narcís Oller. Adreçat a Batxillerat


Quan parlem de Narcís ho fem d’un dels autors capdavanters de la literatura catalana. Oller fou un innovador dins de la nostra novel·lística, de fet, se’l considera el pare de la novel·la catalana moderna, perquè a l’hora d’escriure aportà una sèrie d’elements que ningú havia emprat fins aleshores. Fou un autèntic renovador de la prosa que bevia tant del realisme com del naturalisme francesos. Gràcies a Oller, la narrativa catalana va arribar al nivell de les tendències literàries que imperaven a nivell europeu.

Nascut a Valls el 1846, i orfe de pare, Narcís fou educat pel seu oncle, un oncle que marcà la seva infantesa, perquè tenia una biblioteca amb molts volums, això va fer que Oller ja sentís fascinació pels llibres de ben petit. Estudià la carrera d’advocat, fet que aprofità per relatar a la novel·la “La bogeria”, on per exemple, glossà la seva època d’estudiant i període en què posà un bufet. D’altres novel·les com “La papallona” també aporten elements autobiogràfics de l’autor, com ara, l’època d’estudiant que hi apareix descrita.


Oller prengué dos referents primordials en la seva escriptura: Àngel Guimerà i Emili Vilanova. Després de veure el primer esmentat proclamar-se mestre en Gai Saber i Jacint Verdaguer rebre el premi extraordinari pel poema èpic “L’Atlàntida” als Jocs Florals de Barcelona, Oller s’anima superats els trenta anys, deixa d’escriure en castellà, tot i no haver publicat res de manera pràcticament oficial i decideix escriure en català. Se sabia que havia escrit les obres: “Un viaje de placer” (1868) amb el pseudònim de Plácido i “El pintor Rubio” (1876), que quedà inèdita. El canvi de llengua va fer que Oller s’allunyés dels models romàntics que havia emprat fins aleshores per centrar-se en les novetats que provenien de França, així mateix, la literatura d’Émile Zola i el naturalisme de la mà de Josep Yxart.

Oller també es guià per l’opinió de dos crítics, Josep Yxart, que a la vegada era cosí seu, i per Joan Sardà, dos grans amics que l’aconsellaven. Narcís mantingué una estreta amistat amb Benito Pérez Galdós, José María de Pereda, Emilia Pardo Bazán.

Dins de la narrativa de Narcís Oller podem trobar tres períodes ben marcats:
Una primera etapa que és de formació i que arranca el 1877. Àngel Guimerà l’atia a participar als Jocs Florals de Barcelona i Oller s’hi presenta el 1879 amb el conte “Sor Sanxa”, que tracta el romanticisme a l’edat mitjana. Un any després, el 1880 presenta un altre conte, “Isabel de Galceran”, on relata una història d’amors impossibles. Totes dues obres foren premiades.

Narcís aprofita per editar el primer recull de contes, “Croquis del natural” (1879) que incorpora per primera vegada el realisme, varia l’estil d’escriptura que havia cultivat fins aleshores, on descriu la vida de la Barcelona urbana que coneixia, i comença a mostrar interès per l’obra d’Émile Zola. A poc a poc, realitza canvis dins de la seva narrativa breu, i ara escriu quadres de costums, Oller esdevé més social, per mostrar els objectius que pretén aconseguir.

Una segona etapa, que és la de plenitud creativa i de reconeixement. A partir del 1906. Assimila les tècniques naturalistes i les plasma en obres com: “La papallona”, que assoleix l’èxit de públic; “L’escanyapobres”, o en els reculls de contes: “Notes de color” (1883) i “De tots colors” (1888), aquests dos darrers de la primera etapa. És el temps en què es planteja un nou model de realisme segons Yxart, on la imaginació cobrarà un cert protagonisme per descriure situacions versemblants. Cal dir que els elements realistes i romàntics són una constant al llarg de l’obra olleriana, on apareix una visió subjectiva de la realitat, emperò versemblant i precisa.

Són obres d’aquesta segona etapa: “La papallona” (1882) que glossa la realitat d’una passió. Vol superar la novel·la sentimental, ho fa plantejant l’obra amb un estil fulletonesc. Curiosament l’edició francesa sortí amb un pròleg d’Émile Zola que ajudà a la projecció internacional de Narcís Oller, així com també a posar-lo en contacte amb autors que tenien les mateixes inquietuds. “La papallona” aporta una visió del naturalisme única. Els seus protagonistes estan determinats per allò que han heretat en la seva vida i l’entorn en què es mouen. La novel·la es clou amb un final moralitzador i amb tocs romàntics, on “el papallona” que sedueix noies serà castigat per la seva conducta.

Una altra obra és “L’escanyapobres” (1884), subtitulat “Estudi d’una passió”, realitza un petit apropament al determinisme de Zola, ho fa en el moment d’explanar les passions dels personatges. A l’obra mostra el tema de l’avar que dota d’originalitat quan adquireix connotacions noves. La novel·la glossa l’avarícia del personatge de l’Oleguer que està influït pels canvis de la revolució industrial en el món ruralista del segle XIX. A la vegada, el poble de Pratbell queda perjudicat pel progrés i sobretot pel seu protagonista, l’Oleguer.

La segueix “La bufetada” (1884) on narra la història d’un home que no és capaç de viure amb els canvis socials que es produeixen a l’entorn de la dona, i això afecta la seva conducta.

Finalment, “Pilar Prim” (1906) clourà l’etapa. És una altra obra d’aquest període. Destaca per mostrar un estil indirecte lliure, així com també sobresurten les grans descripcions i domini de la llengua. Característiques que alhora es veuen a “Vilaniu” (1885). Una novel·la dotada de modernitat i que destacarà per tenir un final obert, una innovació literària de l’època.

A les obres “La papallona” i “Pilar Prim” Oller s’allunya del Naturalisme i se centra en plasmar el realisme sentimental a través dels seus personatges.

Dins “La febre d’or” (1892) s’observa l’ascens de la narrativa realista russa i el descrèdit que tindrà per Émile Zola. Oller decideix canviar de rumb l’argument de l’obra atès que s’acosta a “L’argent” de Zola. Temps en què comença a refusar el determinisme que implantà l’esmentat autor.



A “La febre d’or” i tal i com feren Balzac o el mateix Zola, Oller pretén crear un univers unificador, és a dir, agafa protagonistes d’altres novel·les i així dóna una visió de conjunt de la societat catalana i de l’ascensió burgesa del seu temps. Al relat, per exemple podem trobar a Josep Rodon, que ja apareixia a “Vilaniu” (1885). La novel·la ens explana tant la pujada com la caiguda d’un fuster, Gil Foix, dins el món borsari. Al principi, quan hi ha bonança econòmica, als anys vuitanta del segle XIX esdevindrà ric i això fa que es relacioni amb gent del mateix rang econòmic. Aprofita per entrar en política i fins i tot, promoure la construcció d’un ferrocarril, emperò, tot això es trenca a causa de l’ambició, algunes traïcions i la pèrdua dels bons temps d’adinerament, fins que el porta a una fallida. L’obra mostra com les classes menestrals es van anar transformant en burgeses per la industrialització.

Émile Zola s’inspirà en la tradició de fonament realista d’Honoré de Balzac, o el que era dir, una novel·la que tractava la realitat del moment. Una novel·la que defugia tot idealisme sentimental i els ambients de la literatura romàntica. Tenia un únic objectiu: ésser precisa, objectiva i que actués de manera neutral. Això afectava a la llengua d’escriptura, perquè era dificultós parlar de la realitat amb una llengua que no fos la que emprava l’autor per plasmar aquella realitat, d’aquí que Oller decidí passar-se al català; però la influència de Zola no s’aturava aquí. Zola pretenia reflectir el món que veia escrivint literatura, volia que les seves obres fossin un reflex de la realitat, que actuessin com un mirall. El mateix escriptor l’anomenà “el mètode experimental”, d’aquí s’originà un altre moviment que seria essencial, el naturalisme. Segons Zola: “La fórmula de la ciència moderna aplicada a la literatura”. D’aquesta manera se cerca la raó com a font de coneixement de totes les coses sempre dins d’una realitat que sigui objectiva, la natura. Foragita allò que s’envolti de sentiments i sigui més literari. Per Zola la ficció ha de ser desapassionada.

Amb la tesi d’en Zola entra en joc el naturalisme, que tenia una implicació moral gens  senzilla d’assumir, el determinisme abans esmentat. Així doncs, ara a les obres es podia preveure el que passaria al personatge que hi apareixia. I això segons Zola era possible atès que estem determinats per l’herència biològica o el medi social. Llavors, amb la lectura de les obres ja no podíem fer judicis morals, perquè ja no eren útils. En conclusió, el mal comportament d’un personatge no venia marcat per una decisió moral, sinó que seria explicat per les lleis literàries del determinisme, per allò que escrivia l’autor.

Estem dins d’una etapa d’incertesa, perquè la crítica rebutja el naturalisme, que coincideix amb la mort dels crítics Josep Yxart i Joan Sardà. Això li genera dubtes dins de la seva escriptura perquè ha perdut la brúixola que l’orientava i aquesta pèrdua de confiança i els interrogants dels passos a seguir afectaran a la tercera etapa de l’escriptor.

En aquesta segona etapa Oller rep la influència de Lev Tolstoi pel que fa al tracte psicològic dels personatges, és a dir, allò que en motiva el seu comportament i comença a foragitar el determinisme biològic que acompanyava a Émile Zola, o el que és el mateix, que tot ve marcat pel naixement.

D’altres obres d’aquest període són: “Figura i paisatge” (1897) o “La bogeria” (1898). Aquesta darrera novel·la destaca perquè els narradors aporten diferents punts de vista; així com també sorgeix un debat sobre el determinisme a l’obra. “La bogeria” esdevé una obra metaliterària: a través d’aquesta hi ha una reflexió sobre com interpretem la realitat i com jutgem les accions dels personatges. També hi trobem una altra reflexió, la del romanticisme i del naturalisme a partir de diferents relats sobre el mateix fet, glossat amb el personatge del metge Giberga. En el moment que Oller escriu “La bogeria” el naturalisme està en fallida. A través de les pàgines de l’obra, Oller permet la meditació sobre la demència, que precisament fou un tema que els naturalismes esmerçaven en les seves obres. El determinisme també permet aquesta reflexió. La novel·la explana la vida de Daniel Serrallonga, explicada a través de diverses veus. El narrador donarà notícies del malalt en les converses que manté amb un advocat, que es burla del malalt. Per un altre costat, el narrador conversa amb un metge, que és un fatalista des del punt de vista científic. Les pàgines de “La bogeria” discuteixen l’herència biològica del determinisme  o si el protagonista està marcat pel medi ambient.

És a “Pilar Prim” (1906) que Oller mostra un relat d’elements descriptius que s’amenitzen d’un to poètic. Ho veiem en diversos personatges, sobretot en la vídua Dou, la senyora Pilar Prim. En aquesta novel·la Oller realitza una anàlisi psicològica dels seus protagonistes, ens permet la reflexió a partir de les seves accions. Alhora dota l’obra d’una certa originalitat atès que té una final obert, per tant, defuig el final únic, cosa que era una innovació en la seva època. Oller retrata la condició femenina tal i com es feia a la narrativa moderna i succeïa als drames d’Àngel Guimerà. Així doncs, la Toneta de “La papallona” o Isabel de Galceran de “Vilaniu” derivaran en el personatge de Pilar Prim. És la darrera novel·la llegada per l’autor de Valls, una novel·la en la qual fuig de models realistes i naturalistes que ja havien quedat caducs i s’embolcalla d’elements modernistes per escriure l’obra. Així mateix, el paisatge tan usat pels modernistes s’empra per explanar els estats d’ànim dels personatges, però també dels personatges en els quals s’emmiralla i idealitza l’autor. Oller es mostra preocupat per l’escriptura i pel vocabulari que dominaven els autors del Modernisme, com per exemple, Víctor Català o Joaquim Ruyra. D’aquí, que cregué convenient escriure una novel·la psicològica on usa el monòleg interior com a esquer i on la prosa poètica matisarà les abundoses descripcions, sense defugir el romanticisme. Pilar Prim és una senyora òrfena, característica que l’autor dota a diversos dels seus personatges; ella es casa jove, enviuda emperò queda lligada per vida al marit per culpa del testament. Llavors, coneix un jove advocat, Marcial Deberga que la fa rebel·lar amb la situació que viu fins a aquell moment.

La tercera etapa olleriana s’esdevé amb l’ascens del Modernisme, que genera nous models literaris i la solitud que apareix després de la pèrdua dels seus amics crítics. És llavors, quan Oller sent que està en crisi i desànim, això es tradueix en un canvi de rumb en la seva narrativa. Ara, com que no sap quina direcció ha de seguir la seva obra, es dedica a traduir dramatitzacions d’autors forans, però propers al drama burgès. Moment en què inicia l’escriptura de les seves memòries, “Memòries literàries. Història dels meus llibres (1913-1918)”, que es publicaran de manera pòstuma el 1962.

Durant el període que abasta aquesta nova etapa el noucentisme a poc a poc es va imposant amb les seves idees: rebuig de la novel·la i la literatura del vuit-cents. Únicament valoren Narcís Oller com a un traductor i no com a novel·lista, d’aquí que no donaven cap valor a la seva obra i trajectòria com a escriptor.



Després d’editar “Pilar Prim”, Oller decideix desaparèixer de la vida pública, tot i que encara edita dos llibres de contes: “Rurals i urbanes” (1916) i “Al llapis i a la ploma” (1918); o li quedà temps per conrear el teatre en els darrers anys de vida, reflectit en les obres: “El teatre d’aficionats” (1900), “Renyines d’enamorats” (1926). Tot fou pel rebuig dels noucentistes a la seva obra narrativa i sobretot dedica el seu temps a redactar les memòries i a meditar sobre la seva vida literària. Oller traspassà a Barcelona el 1930.

“La sort de l’artista és passar-se mitja vida bregant per fer-se un nom, i l’altra meitat contemplant amb tristesa com li roseguen aquell nom l’enveja i la rivalitat dels companys que l’enaltien abans de son triomf. Si era un geni, generacions que no el conegueren li aixecaran una estàtua. Si només era un talent, al cap dels segles, se disputaran la glòria de la troballa quatre arqueòlegs de campanar. Si tan mediocre era, ni això.”

Tot i el menyspreu del noucentisme, cal tenir present el llegat d’en Narcís Oller, un autor que va beure de les tendències europees, se les va fer seves, i dotà a la narrativa catalana d’una modernitat que no havia tingut fins aleshores. D’un dels nostres grans tòtems.

Josep Maria Corretger Olivart
Març del 2016

(Imatges extretes de: escriptors.cat, cazarabet.com, xtec.cat, ca.wikipedia.org, cossetania.com)




.Fragment de les memòries literàries de Narcís Oller:

Miri, els que ens dediquem a les lletres necessitem un públic. Escriure, en un cert sentit, és dialogar: i aquest públic, un escriptor el té dues vegades. Primer, entre la gent de si fa no fa la seva edat. Però, acabat, ja no el troba l’autor; si s’ho val, el trobarà la seva obra, quan l’autor ja no hi és. Vull dir que hi ha una mala tongada per a l’obra de l’artista: quan el seu públic es fa vell i surten noves modes, i ja no el consideren per allò que val o deixa de valer, sinó tan sols per si vesteix o no de moda. Jo, als seixanta anys, vaig sentir que el meu públic se’m feia vell... Només em falta ara el públic testamentari, si és que volen llegir-me; però ja no hi seré jo ni per entristir-me’n ni per alegrar-me’n.





Bibliografia:

.DIVERSOS, (2010). Solc. Literatura catalana. Història i textos, Educaula, Barcelona.

.DIVERSOS, (2009). Història de la literatura catalana. Text i context, Cruïlla, Barcelona.


.Societat Narcís Oller, Ruta literària Narcís Oller pel barri antic de Valls, Valls, [consulta: 14 de març del 2016]. Disponible a: <http://www.narcisoller.cat/docs/ruta%20literaria%20narcis%20oller%20octubre08.pdf


!!EXERCICIS:

1. Explica les principals influències de Narcís Oller dins de la seva escriptura.

2. Realitza un petit mapa conceptual on apareguin totes les obres d'Oller.

3. Redacta un petit resum d'un capítol de "Pilar Prim". Si algú ha participat en aquesta fitxa no val a repetir-lo. Recorda que l'has de fer tu i sense copiar d'enlloc.

4. Fòrum: has llegit d'altres obres de Narcís Oller? Quines? T'han agradat? Per què?

5. Escull un fragment d'una obra de Narcís Oller que t'agradi i adjunta'l aquí. No t'oblidis d'esmentar l'obra d'on l'has extret i la pàgina.

6. Cerca un fragment de l'obra "Pilar Prim" on Oller ens parli de com és un personatge o com actua, a través del narrador o d'un altre personatge. Saps en què consisteix la novel·la psicològica?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;