Les varietats lingüístiques. Adreçat a tot l'alumnat.

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobin, segons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.

.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.

.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica

http://blocs.cpnl.cat/cursosblanes/files/2012/04/Llengua-i-variaci%C3%B3.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_est%C3%A0ndard

(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)

!!EXERCICIS:

1.      Realitza un mapa conceptual d’aquesta fitxa, enganxa’l a l’Slideshare o en algun altre programa d’Internet i adjunta aquí el seu enllaç.

2.      Digues a quina varietat corresponen les frases següents:

A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara.

B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.

C)    Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

(Ausiàs March)

D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.

E)    
Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)

3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.

4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.

5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.