dilluns, 9 de desembre de 2013

"Recordar-se o enrecordar-se"?. Una falta comuna. Adreçat a tot l'alumnat.


Sovint, a més d'un li haurà sortit el present dubte: s'escriure "recordar-se" o bé "enrecordar-se"?

Per culpa de la parla oral acostumem a realitzar algunes faltes com ara la present. Afegim una partícula, com si fos un prefix o formés part del verb, quan de fet, és un afegit que fem inconscientment quan parlem. En alguns parlars de les contrades catalanes aquesta falta és habitual. Per tant, aquestes formes enclítiques amb “en-“ no existeixen en català estàndard, no han d’escriure’s, ara bé, en l’ús col·loquial de la llengua poden emprar-se.

Aquest cas passaria d’us “en-“ succeiria en els exemples següents:

Enrecordar-se (incorrecte)

Recordar-se (correcte)


Enriure’s (incorrecte)

Riure’s (correcte)


Enfotre’s (incorrecte)

Fotre’s (correcte)

(Adaptat de: La Píndola, n.87, octubre del 2013)
(Imatge extreta de: atencionatupsique.wordpress.com)

!!EXERCICIS:

1.      Subratlla la forma correcta de les següents oracions:


.Ahir no vaig (enrecordar-me / recordar-me) de fer els deures.


.Mai m’ha agradat (riure / enriure’m) dels amics.


.De vegades, (m’enrecordo / recordo) l’artista de la cançó.


.No vull que (t’enfotis / te'n fotis) dels desafavorits.


.Es molt positiu (enriure’s / riure’s) de si mateixa.


2.      Cerca per Internet quatre paraules a les quals els succeeixi quelcom similar.

3.      Fòrum: realitzes aquesta errada de manera assídua? Per què t’equivoques? Penses que és una falta molt arrelada a Catalunya? Què en penses?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;