L'imitador. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.

L’IMITADOR

Conte tradicional de Ghana

En un petit poble vivia un home al que agradava imitar als altres. Es passava tot copiant veus, gestos, mirades… Tot el món se’n reia d’ell i l’acusaven de no tenir personalitat. L’home marxà a la recerca d’alguna cosa sorprenent. I ho trobà en un bosc en el que a unes estranyes criaturas se’ls separava el cap del cos quan deien “testa”… i els tornava al seu lloc quan deien “posa”. L’home, que observava amagat aquest tan màgic succés, pensà en el famós que es faria, i tornà al seu Poblet.

Reuní a tothom i, enmig d’un silenci sepulcral, se separà el cap del cos i se la posà als peus. “Ooooooh!”, cridaren bocabadats, sense sortir de la seva sorpresa. L’imitador s’estigué diversos dies sense cap i els seus veïns hagueren de disculpar-se per a poder atendre les seves tasques quotidianes.

Així és que l’imitador no tingué més remei que pronunciar les paraules màgiques per a que el cap tornés al seu lloc. “Pinga”, digué amb certesa, però res es mogué. “Pungo”, “pengo”, “panga”… Res de res!, “Polgo, palgo, pulgo…”. Tampoc! Havia oblidat la paraula màgica i es passà tota la vida intentant recordar-la sense obtenir resultats.

(Traduït de Cuentos del mundo, n.18, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: igooh.com)

!!EXERCICIS:

-Realitza un petit resum del conte en quatre línies.

-Explica el significat de silenci sepulcral, i bocabadats.

-Quina conclusió es pot extraure del conte?

-Penses que és bo imitar a algú a qui admiris com va fer l’imitador? Per què?

-Us agradaria que algú pel carrer us imités sense solta ni volta? Per què?

-En la nostra societat imitem o copiem massa als nostres ídols, cantants, models, actors, esportistes?